Neuroanatomia, Apuntes de Anatomía

¡Descarga Neuroanatomia y más Apuntes en PDF de Anatomía solo en Docsity!

EU Gimbernat

NEUROANATOMIA

Meritxell Anducas Riba

1r FISIOTERÀPIA

TEMA 1: GENERALITATS DEL SISTEMA NERVIÓ

El sistema nerviós són un conjunt d’estructures que permeten relacionar-nos amb l’exterior i

controla les funcions interns i superiors de la persona. Bàsicament el que fa és captar estímuls a

traves d’uns receptors. Processa la informació que rep d’ells i en genera una resposta.

DIVISIÓ FUNCIONAL DEL SN

• De relació: posa en relació el nostre organisme amb el món exterior. Gracies a ell s’executen els moviment i es perceben les sensacions i emocions. És el nexe amb el medi extern.
• Autònom / vegetatiu: és l’encarregat de dur a terme les funcions biològiques internes independentment de la nostra voluntat › SN simpàtic: augmenta les funcions vegetatives prepara l’organisme per a l’activitat › SN parasimpàtic: disminueix les funcions vegetatives  prepara l’organisme pel descans. Són dos sistemes antagonistes.

Per un mateix nervi hi poden circular fibres dels dos tipus de sistemes.

DIVISIÓ ANATÒMICA DEL SN

• Central: format per: › Encèfal (dins el crani) › Medul·la espinal (canal vertebral)
• Perifèric: format per: › Nervis cranials / parells cranials (12) › Nervis espinals / raquidis

ENCÈFAL

Pes aproximat de 1300 - 1500 gr. (en relació amb la mida corporal)

CERVELL:

És on es duen a terme les funcions superiors de la persona (memòria, personalitat, capacitat de

prevenir, planificar). Esta format per dos hemisferis cerebrals , que estan comunicats entre sí per

mitja del cos callós.

Les rugositats del cervell s’anomenen girs / circumvolució. Els límits són els solcs / fissures.

Tenim 4 solcs que ens permeten dividir cada hemisferi en 4 lòbuls:

 Frontal, parietal, occipital, temporal

• Espina bífida : defecte que es caracteritza per la manca de fusió de l’arc vertebral, de manera que la medul·la espinal queda sense protecció. › Oculta: el defecte de l’arc vertebral queda substituït per una capa de pell, de manera que la medul·la espinal no es veu afectada. › Quística: part o tota la medul·la espinal surt de l’arc vertebral.  Meningocele (una part)  Meningoielocele / ielomeningocele (la totalitat)
• Anencefàlia : es caracteritza per una falta parcial o total de crani i/o encèfal

VESICULACIÓ :

Quan el tub neural està format, per la part superior presenta 3 vesícules primàries (d’inferior a

superior):

• Romboencèfal
• Mesencèfal
• Prosencèfal

A la vegada apareixen unes curvatures:

• Cervical : entre medul·la i romboencèfal
• Cefàlica : a nivell de mesencèfal

De les tres vesícules primàries se’n formaran 5 de secundàries: VESICULACIÓ

• Romboencèfal : dona lloc a › Mielencèfal (+ posterior): se’n desenvoluparà el bulb › Metencèfal (+ anterior): dona lloc al pont i al cerebel

Estan separades per la flexura pontina.

• Mesencèfal : no es divideix en cap secundària: dona lloc al mesencèfal.
• Prosencèfal : dona lloc a: › Telencèfal: dona lloc als dos hemisferis cerebrals. › Diencèfal: dona lloc al diencèfal. Format per 4 grans estructures:  Tàlem: forma la paret lateral del III ventricle. És la part més gran del diencèfal.  Hipotàlem: forma el terra del III ventricle i diencèfal  Subtàlem: format per nuclis del s. motor extrapiramidal.  Epitàlem:dona lloc a la glàndula pineal / epicifi. Fornix: paret superior i anterior del III ventricle. No forma part del diencèfal.

¤ A nivell del romboencèfal el canal central dona lloc al IV ventricle , que es trova entre el pon i el cerebel. ¤ A nivell del mesencèfal donarà lloc a l’aqüeducte de Silvio /central ¤ A nivell del prosencèfal dona lloc al III ventricle (a nivell del diencèfal) i als ventricles laterals (a nivell de telencèfal)

MORFOLOGIA INTERNA:

A NIVELL MICROSCÒPIC el teixit nerviós està format per

• Neurona
• Neuròglia

NEUROGLIA:

Està formada per 4 tipus de cèl·lules

• Astròcits
• Oligodentocits
• Epedim

• ---

Funció :

• Suport mecànic
• Nutrició
• Defensa

NEURONA :

• Unitat funcional del sistema nerviós.
• Cos / soma : presenta varies ramificacions  dendrites i una única ramificació allargada  axó , envoltat per veïnes de mielina, que afavoreix la transmissió de l’impuls nerviós.

Tipus segons funció:

• Aferents: importen informació cap al nostre SN.
• Eferents: exporten informació del SN a les estructures efectores.
• Interneurona: fan de nexe entre les dues anteriors.

A NIVELL MACROSCÒPIC el cervell es divideix en dos:

• Substància blanca : formada pels axons mielínics de les neurones, que estan envoltats per un teixit de col·lagen ( endoneuri ), aquests axons s’agrupen formant feixos  fascicle / tracte. Aquests fascicles s’envolten per teixit connectiu ( perineuri ). Quant agrupem els fascicles formem un nervi perifèric envoltat per l’epineuri
• Substància gris: formada pel cos de les neurones. Es troba formant petits nuclis a nivell subcortical anomenats nuclis grisos. A part d’aquests nuclis també tenim el còrtex / escorça cerebral , que es divideixes diferents àrees.

TEMA 3: ÀREES CORTICALS O DE BRODMANN

• Àrees primàries / de projecció : son el punt d’arribada o sortida de fibres amb origen o destí extracortical ( van o venen del cerebel, medul·la, músculs,...)
• Àrees secundàries / d’associació : fan funció d’integració: integren i processen la informació dins la mateixa escorça cerebral. Fan de nexe entre les àrees motores i les sensitives.

› Igual que la 4 és de domini contra lateral i està representada somatotòpicament  HUMUNCLE SENSITIU. Està a proporció amb les capacitats tàctils. Les que tenen més capacitat discriminativa ocupen més espai. › LESIÓ: pèrdua de percepció de la sensibilitat de la meitat del cos contra lateral  hemianestèsia

• Àrea 5 i 7 o d’assosiació sensitiva (verd) › Es localitza al lobulet parietal superior › Reconeix i integra les diferents modalitats sensitives de manera que permet reconèixer l’objecte que causa la sensació sense necessitat de veure’l. Aquest habilitat de reconèixer els objectes gracies al tacte  ESTEREOGNÒSIA › LESIÓ: astereognòsia
• Àrea 39 i 40 o còrtex d’associació parietemporoocipital › A nivell del lobulet parietal inferior › Hemisferi esquerra: participa en diferents funcions lingüístiques: llegir, escriure, calcular  LESIÓ: dificultat o impossibilitat de llegir, escriure o calcular. › Hemisferi dret: participa en L’AUTOTOPOGNÒSIA  capacitat de conèixer les diferents parts del cos com a pròpies i poder-les situar en l’espai.  LESIÓ: no reconeixem les parts del cos com a nostres.

LOBOL TEMPORAL

• Àrea 41 i 42 o auditiva primària › Es localitza en els girs temporals transversos › Rep les impressions / informació auditiva, però no interpreta ni reconeix la informació › LESIÓ total: acúsia › LESIÓ parcial: hipoacusia
• Àrea 22 o de Wernicke › Es localitza al gir temporal superior, al terç posterior. › Hemi esquerra: Participa en la comprensió del llenguatge verbal  LESIÓ: afàsia sensitiva: no entent el que se li diu, però si que es capaç de pronunciar paraules, contesta el que vol. › Hemi dret: Participa en la comprensió dels aspectes no verbals del llenguatge  LESIÓ: no pot reoneixer el to, ritme o musicalitat de les paraules
• Àrea 20, 21 37 i 38 (còrtex d’associació parietotemporoccipital) › Localitzada al gir temporal mig i inferior › Àrea d’associació visual: permet reconèixer els objectes, cares,.. i recupera el nom associat a aquests objectes › LESIÓ: agnòsia visual: incapacitat de reconèixer el que veig.  Prosopagnòsia: manca de reconeixement de cares.

LÒBUL OCCIPITAL

• Àrea 17 o visual primària › Es localitza al voltant el solc calcari i al seu voltant

› Rep la informació visual, però no l’interpreta › És una via creuada

• Àrea 18 i 19 o d’associació visual (formen part de l’escorça d’associació parietotemperoccipital) (vermell, groc) › Es localitzen envoltant l’àrea 17. › Permet la percepció de la forma, color, profunditat i moviment del que estem veient.

TEMA 4: NÚCLIS GRISOS

Són acumulacions de substància gris localitzats subcorticalment (per sota l’escorça cortical)

• D’origen telencefàlic: › Claustre › Caudat › Putamen › Amígdala
• D’origen diencefàlic: › Talem › Nuclis hipotàlem › Globus pàl·lid

 cos estriat = caudat + putamen  nucli lenticular = putamen + gl. pàl·lid

MORFOLOGIA DELS NUCLIS GRISOS

Ubicació dins el cervell (tall coronal)

LOBUL FRONTAL:

› 4 - motora primaria › 6 - premotora › 44 i 45 - de Broca › Escorça prefrontal LOBUL PARIETAL › 3,1,2 - sensitiva primària › 5 i 7 - d’associació sensitiva › 39 i 40 - còrtex d’ass. parietotemporoccipital LOBUL TEMPORAL › 41 i 42 - auditiva primària › 22 - de Wernicke › 20, 21, 37, 38 - còrtex d’ass. PTO LOBUL OCCIPITAL › 17 - visual primària › 18 i 19 - d’associació primària

Funcionalment :

• Nuclis de conecció específics = de relleu. Reben aferència ben definida i es projecta a àrees corticals funcionals especifiques, de manera que modulen la informació que arribarà a aquestes. › Nucli geniculat lateral  via visual › Nucli geniculat medial  via auditiva › Nuclis ventrals posteriors  via somatosensitiva › Nucli anterior  sistema límbic
• Nuclis d’associació. Reben aferència de diversos llocs i es projecten sobre amplies àrees de l’escorça d’associació › Nucli dorsomedial  sistema límbic  l’envia a l’escorça prefrontal. Participa en les funcions d’aquesta. › Nucli pulvinar + lateral posterior  via visual l’envia a l’escorça d’associació parietotemporooccipital (PTO). Participen en diferents aspectes de la percepció visual.
• Nuclis inespecífics. Regulen múltiples aferències i es projecten sobre extenses àrees corticals. Participen en la regulació del nivell d’excitabilitat de l’escorça cerebral.
• Nuclis subcorticals. Participen en el cicle de son – vigília. Regulen la informació entre tàlem i escorça subcortical.

HIPOTALEM

Es localitza per sota el tàlem. S’estén des del quiasme òptic i la protuberància del cos mamil·lar.

• Límit anterior: quiasme òptic
• Límit posterior: cossos mamil·lars (formen part de l’hipotàlem. Son el terra del diencèfal)

Esta connectat de forma reciproca (bidireccional) amb diferents estructures del sistema límbic. A mes a mes emet eferències per controlar la glàndula hipòfisi. Dos dels nuclis (paraventricular i supraòptic) sintetitzen les hormones ocitocina i vasopressina, i les envien a la neurohipòfisi. El nucli infundíbular envia factor alliberadors i inhibidors a la adenohipòfisi que regulen la secreció hormonal de la adenohipòfisi.

FUNCIONS:

• Exerceix un control global del sistema nerviós autònom, de manera que en la part anterior de l’hipotàlem hi tenim localitzades les funcions
• Part posterior: simpàtic  activitat
• Participa en el control de l’alimentació  nucli ventromedial  s’hi localitza el centre de la sacietat / nucli lateral  de la gana
• Desencadenant sexual › Ventromedial : FEMENI › Preòptic medial: MASCULÍ
• Participa en el cicle son - vigília i en les emocions

TEMA 5: SISTEMA LÍMBIC I TRONC DE L’ENCÈFAL

Es un conjunt de nuclis i territoris corticals que estan estretament units des del punt de vist funcional, de manera que participen en:

• Emocions
• Conducta instintiva
• Mecanisme d’aprenentatge i memòria. Les estructures que formen part del sistema límbic formen un complex en forma d’anell:
• Gir del singul /singular + gir parahipocampal = LOBUL LÍMBIC

Les altres estructures que formen part del sistema límbic:

• Tàlem
• Hipotàlem
• Amígdala
• Hipocamp
• Formació reticular

FORMACIÓ RETICULAR

Ocupa pràcticament tot el tronc de l’encefal. Des de la part mes superior del mescencefal fins el bulb. Esta formada per una agrupació de nuclis mal delimitats (formen part del SNautonom) Esta conectada amb moltes de les estructures del SN central:

• Medul·la espinal
• Nuclis dels parells cranials
• Cerebel
• Talem
  • Hipotàlem
  • Ganglis basals
  • Escorça cerebral

Participa en moltes funcions del SN central:

• Control de reflexes; vòmit
• To muscular
• Ritmes biològics
• Diferents aspecte del son – vigília

HIPOCAMP:

Es localitza a nivell del lòbul temporal, per darrera de l’amígdala i s’estén al llarg de la banya inferior del ventricle lateral. Els axons que surten de l’hipocamp s’agrupen i formen un fascicle  FÒRNIX (pilar posterior del fòrnix). Rodeja el tàlem per la part posterior i es situa entre el talem i el cos callós. En aquest nivell forma una estructura triangular  cos del fòrnix, format pels pilars posteriors, dret i esquerra. A nivell del cos hi ha un encreuament de les fibres, de manera que permeten comunicació entre els dos hipocamps. Per la part anterior del cos en surt un pilar o columna de cada banda (dret i esquerra), que finalitzen a nivell del cos mamil·lar (nucli de l’hipotàlem). La banya anterior limita el III ventricle per la part anterior.

FUNCIONS:

• Mecanismes d’aprenentatge i memòria, sobretot en referència al procés de consolidació. Tipus de memòria:
• Immediata : de segons a pocs minuts
• De treball : minuts, hores o setmanes
• A llarg plaç : mesos, anys, sempre

Si es lesiona l’hipocamp  amnèsia anterograda / curt plaç

Procés de consolidació: poder passar de la memòria immediata a la de llarg plaç.

MECENCÈFAL

A la cara anterior hi trobem els peduncles cerebrals (2), que comuniquen el tronc am b el cervell. Al mig dels peduncles hi ha la fosa interdòeduncular. D’aquesta fosa en surt el III parell cranial (motor ocular comú. MOC) A la cara posterior hi h 4 protuberàncies arrodonides  coliculs / tubercles quadrigèmins (entremig dels dos superiors hi queda l’epífisi). Per sota dels inferiors hi surt el IV parell cranial (troclear / patètic) Els tubercles participen en diferents reflexes visuals i auditius. A sota hi trobem el IV parell cranial (troclear), que surt per la cara posterior i rodeja el tronc fins a la cara anterior.

TEMA 6: PARELLS CRANIALS

En son 12  SN perifèric. En la majoria dels casos tenen dos orígens:

• Aparent : al tronc de l’encèfal
• Real : es troba a l’interior del tronc, en forma de nucli, format pels cossos de les neurones. D’aquest nucli en surten els axons que a l’agrupar-se formen el cordó nerviós. TIPUS:
• Sensorials: › Olfactori I › Òptic II › Vestibulococlear VIII
• Motors › Motor ocular comú (MOC) III › Troclear / patètic IV › Motor ocular extern (MOE) VI › Accessori XI › Hipoglòs XII
• Mixtes › Trigemin V › Facial VII › Glossofaringi IX › Vaga X

NERVI OLFACTORI: I PARELL CRANIAL

Recull les olors i les envia al sistema nerviós central.

Es localitzen a la part superior de la cavitat nasal  mucosa olfactòria. Aquí hi trobem les cèl·lules nervioses receptores olfactòries, on neixen els nervis olfactoris.

Cada cèl·lula receptora consisteix en una neurona bipolar (tenen dues prolongacions / axons):

• Perifèric : Receptora. S’allunya del SNC
• Central : Nervi olfactori. Es dirigeix cap al SNC

El perifèric correspon amb el receptor; capta olors i les envia a traves de la via olfactòria cap al SN central  passa al cos de la neurona, va a la prolongació central i d’aquí cap endins.

Àrea septal

La prolongació central s’estén, passa per la làmina cribosa i arriba al bulb. Es fa sinapsis per passar la informació a la segona neurona de la via, que es troba al bulb. Aquesta neurona es continua amb un axó. La unió de tots els axons formarà el tracte olfactori (a la part inferior del lòbul frontal)

El tracte es divideix en:

• Arrel olfactòria medial : finlitza a l’àrea septal, que es localitza en el lòbul frontal  es fan conscients les sensacions olfactòries.
• Arrel olfactòria lateral: finalitza a l’àrea entorrinal, que es localitza al gir paretocampal. Aquesta àrea es relaciona amb el sistema límbic.

NERVI ÒPTIC: II PARELL CRANIAL

Al lòbul ocular hi ha 3 capes (d’extern a intern)

• Escleròtica
• Coroide
• Retina

A la retina hi trobem els fotoreceptors. Dos tipus:

• Cons (color)
• Bastons (contrast)

Els axons de les cèl·lules ganglionars s’agrupen formant el nervi òptic , que entra a la cavitat cranial a través del canal òtic. Un cop dins s’ajunta amb el contra lateral formant el quiasme òptic. El quiasme es continua per la part posterior amb el tracte òptic , que arriba al tàlem (nucli geniculat lateral), on finalitza el tracte. Aquí hi ha la segona neurona de la via que es projecta a l’àrea visual primària (17) a traves de la radiació òptica

CAMP VISUAL

El dret serà captat pels receptors que es troben a l’hemiretina esquerra. Els axons viatgen pel nervi òptic del mateix costat fins al quiasme, i seguirà pel tracte òptic esquerra, juntament amb el nervi òptic de l’altre ull fins a l’àrea visual esquerra.

• Les fibres de les hemiretines nasals es creuen
• mentre que les de les hemiretines temporals segueixen per la mateixa banda (ipsilateral / homolateral).

› Lesió nervi ocular dret  no hi ha visió amb l’ull dret › Lesió tracte òptic dret  no es veu la part esquerra de la imatge › Lesió quiasme 

NERVI VESTIBULOCOCLEAR : VIII PARELL CRANIAL

Format pel:

• Nervi vestibular: equilibri
• Nervi coclear: audició Les estructures vinculades es troben a nivell de l’oïda.

Es connecten a través d’una neurona bipolar amb la cèl·lula ganglionar

VIA VESTIBULAR

Per dins les estructures també hi circula endolinfa. Els receptors que hi ha dins d’aquestes tres estructures. Igual que a l’audició, s’estimulen a traves dels cilis. Al costat dels tres conductes semicirculars hi trobem el gangli vestibular de Scarpa (també amb neurones bipolars). La prolongació central forma el nervi vestibular. Aquest nervi va al nucli vestibular. Un dels axons del nucli anirà a:

• Còrtex cerebral; via tàlem: sensació conscient del moviment a traves de l‘espai.
• Cerebel + medul·la espinal: participen en el manteniment de la postura.

NERVIS MOTORS DE L’ULL

L’ull es mou gràcies a 6 músculs:

• Recta superior
• Recta inferior
• Recta lateral
• Recta medial / intern
• Oblic superior
• Oblic inferior Aquests músculs estan innervats per 3 nervis:
• Motor ocular comú: III (negre) / d’Edinger – Westphal (blau)
• Troclear: IV (verd)
• Motor ocular extern: VI (vermell)

NERVI MOTOR OCULAR COMÚ: III PARELL CRANIAL

Presenta dos nuclis d’origen localitzats a nivell del mesencèfal:

• Nucli motor del III parell cranial
• Nucli d’Edinger - Westphal (parasimpàtic)

D’aquests dos nuclis surten els axons que s’agrupen i formen el III parell cranial. El veiem aparèixer a traves de la fosa interpeduncular. Els axons segueixen un trajecte cap a anterior passant per la cadira turca, lateralment, i arriba a l’orbita passant per la fissura orbital superior. Quan arriba a l’orbita els axons es divideixen:

• Nervi motor: innerva la musculatura extrínseca de l’ull recta superior, recta medial, recta inferior, oblic inferior i elevador de la parpella
• Nervi d’Edinger - Westphal : fa relleu al gangli ciliar i innerva la musculatura intrínseca de l’ull  responsable de dilatar la pupil·la (midriasis) i contraure-la (miosi)

NERVI TROCLEAR / PATÈTIC: IV PARELL CRANIAL

Té un sol nucli d’origen  nucli motor del IV parell cranial. També es troba a nivell del mesencèfal. D’aquest nucli en surten els axons que formen el IV parell cranial, però abans de sortir, aquests axons es decusen. Surten per sota els tubercles quadrigèmins, rodegen el mesencèfal, passen lateral a la cadira turca amb direcció anterior cap a l’orbita, passa per la fissura orbitaria superior. Quan arriba innerva el múscul oblic superior.

NERVI MOTOR OCULAR EXTERN: VI PARELL CRANIAL

Un sol nucli que es troba al pont: nucli motor del VI parell cranial. D’aquest nucli em surten un conjunt d’axons  VI parell cranial, que apareixen a nivell del solc bulbopontí. Segueix el mateix trajecte que els altres dos. Quan arriba a la orbita innerva el múscul recta lateral.

NERVI MANDIBULAR

Surt del crani pel forat oval juntament amb la branca motora. Un cop fora del crani l’arrel motora i sensitiva es separen. L’arrel sensitiva es divideix en 3 nervis:

• AURICULOTEMPORAL : rodeja el còndil de la mandíbula. Recull la sensibilitat de la zona temporal i del conducte auditiu extern. Durant el trajecte, el nervi passa per la glàndula paròtide i li proporciona el control secretor a traves de fibres parasimpàtiques del IX parell cranial.
• LINGUAL: recull la sensibilitat dels 2/3 anteriors de la llengua (fred, calent, dolor,...). Rebrà axons procedents del VII parell cranial que li aporten axons parasimpàtiques que controlen la secreció de les glàndules submandibulars i sublinguals i recolliran el gust d’aquests 2/3 anteriors.
• DENTARI / ALVEOLAR : recull la sensibilitat de l’arcada dentària inferior. El nervi surt pel forat mentonià i passa a anomenar-se nervi mentonià que recull la sensibilitat del mentó i el llavi inferior.

ARREL MOTORA:

Innerva els músculs de la masticació:

• Masseter
• Temporal
• Milohioidal
• Pterigoidals: medial i lateral
• Ventre anterior del digàstric.

ANATOMIA FUNCIONAL del V parell cranial Els axons que surten del nucli sensitiu creuen la línia mitja i van a buscar el tàlem contra lateral amb un trajecte ascendent al nucli ventral posteromedial i es projecten a l’escorça cerebral a l’àrea sensitiva primària (3, 1, 2).

NERI FACIAL: VII PARELL CRANIAL

És un nervi mix:

• Motor
• Sensitiu
• Fibres parasimpàtiques

Te quatre nuclis:

• Nucli motor
• Nucli salivatori superior
• Nucli lacrimal
• Nucli solitari / gustatiu  Es localitza al bulb

Les fibres motores s’originen al nucli motor. Innervaran els músculs de la mímica / facial, proporcionant control motor.

Les fibres parasimpàtiques durant el seu recorregut per l’os temporal (porció pedrosa) dona dues branques parasimpàtiques presentant dos nuclis d’origen:

• N. Lacrimal: les fibres aniran a la glàndula lacrimal a traves del V parell cranial
• N. Salivatori superior : les fibres aniran a la glàndules submandibular i sublingual a traves del V parell cranial

Es localitzen a nivell del pont

Una par del nervi facial continua i surt pel forat estilomastoidal. Les fibres son únicament motores i innerven la musculatura facial / mímica.

Les fibres sensitives recullen el gust dels 2/3 anteriors de la llengua i porten aquesta informació al nucli gustatiu / solitari. D’aquí es dirigiran al tàlem i despresa l’escorça cerebral.

NERVI GLOSSOFARINGI: IX PARELL CRANIAL

És un nervi mix:

• Motor (vermell)
• Sensitiu (verd)
• Fibres parasimpàtiques (blau)

Fibres motores: s’originen al nucli AMBIGU i innervarà els músculs més cranials / superiors de la faringe (vermell) Fibres parasimpàtiques: s’originen al nucli SALIVATORI INFERIOR. Els axons que en surten aniran a la glàndula paròtide a través del V parell cranial (controlen la secreció) (blau) Fibres sensitives: recullen el gust i la sensibilitat del 1/3 posterior dela llengua, i aquesta informació l’enviaran al nucli GUSTATIU / SOLITARI. (verd)

Aquests tres nucli es troben a nivell del bulb

Nervi glossofaringi : Abandona el crani a traves del forat jugular untament amb el vaga i l’accessori seguint un trajecte descendent. Un cop fora del crani les fibres es divideixen.

NERVI VAGA: X PARELL CRANIAL

a diferrencia dels altres arriba a innerva estructures a nivell de tronc, abdomen i tòrax. Presenta tres nuclis d’origen:

• Ambigu es localitza al bulb  funció: innerva musculatura faringe i laringe
• Solitari / gustatiu  es localitza al bulb  funció: recull gust i sensibilitat epiglotis
• Dorsal del X parell cranial  es localitza al bulb  funció:

Fibres motores: s’originen al nucli ambigu. Els axons que en surten innervaran els músculs inferiors de la faringe i tots els de la laringe (Nervi laríngic recurrent: innerva els músculs de la fonació) Fibres sensitives: recullen el gust i la sensibilitat de l’epiglotis i porten la informació al nucli gustatiu / solitari. Els axons que surten d’aquest nucli  tàlem  còrtex. Fibres parasimpàtiques: s’originen al nucli dorsal del vaga. A diferencia els altres parells cranials, el vaga arriba fins al tòrax i abdomen i forma el plexe pulmonar , per innervar la musculatura llisa dels bronquis i traques. També formaran el plexe esofàgic per innervar l’esòfag.