PAC4.
Normalització i
processos
d’influència en les
“maras” de El
Salvador
PSICOLOGIA SOCIAL
Imma Regàs Aymi
15/12/2014
PAC 4. Normalització i processos d’influència en les “maras” de El Salvador
Imma Regàs
1 | Pàgina
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Orientación Universidad
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Busca documentos
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Busca tu universidad
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Video Cursos
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Quiz
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pregúntale a la comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
¡Nuestros e-books salva-estudiantes!
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
normalització i procesos de influència, Apuntes de Psicología Social
Asignatura: Psicologia Social, Profesor: , Carrera: Educació Social, Universidad: UOC
Tipo: Apuntes
2014/2015
1 / 8
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Documentos relacionados
Vista previa parcial del texto
¡Descarga normalització i procesos de influència y más Apuntes en PDF de Psicología Social solo en Docsity!
PAC4.
Normalització i
processos
d’influència en les
“maras” de El
Salvador
PSICOLOGIA SOCIAL
Imma Regàs Aymi 15/12/
Imma Regàs
ACTIVITAT 1.
a) Les normes són el conjunt de regles que les persones han de complir en una situació concreta, però també s’han de tenir en compte les expectatives que es tenen sobre el comportament de les altres persones que es troben en la mateixa situació. Podem trobar normes explícites i implícites , i aquestes es diferencien per un tema de conscienciació. Per regle general, les normes explícites, es troben escrites o les tenim molt interioritzades per aprenentatge. Per altra banda les implícites, són normes que no estan escrites i que passen més desapercebudes, però que estan assumides per la societat o el grup. En el cas que se’ns proposa, les normes explicites i implícites estan tant assumides pel grup que és complicat diferenciar-les des de fora de la cultura de les mares. De tot el que es comenta, podem deduir que una norma implícita és la pallissa de 13 o 18 segons (depenent del grup de Mara que es pertany MS13 o Barrio 18), el que ells en diuen “El brinco”. Per altra banda, hi ha moltes més normes implícites, ja que no estan escrites enlloc, però que ells tenen molt assumides i que per ells formen part de les regles de la mara o de la seva “clica” 1 , algunes d’aquestes normes podrien ser: “Traicionar a la mara es condenarse a muerte”, “las chicas deben pedir permiso al jefe para salir con un chico”, “Un marero no puede abandonar a su clica, ni a un compañero en peligro, aunque esto suponga morir”, etc. Les normes, els tatuatges, el llenguatge simbòlic amb les mans, formen part de la identitat social de les mares, a l‘igual que els seus actes delictius i la finalitat d’aquests. Les extorsions, els segrestos, els assassinats, etc, formen part de la seva cultura i per a ells és una mostra de la seva fortalesa i l’amor cap a la seva “clica” i els seus “homies” 2 , ells donen la vida per qualsevol de les persones que formen part del seu grup i això els fa forts i respectables cap a la resta de “cliques” o la banda contraria (MS13 vs Barrio 18, i inrevés), i fins i tot cap a la resta de societat que conviuen amb aquests en un mateix territori.
b) El mecanisme pel qual el nou membre sent la influència del grup, és la conformitat i l’ obediència. Encara que l’individu compta amb una opinió i judici propi de què està bé i de què està malament, es conforma al criteri de la resta de la “clica”, per la pressió que aquests, la majoria, exerceixen sobre ell. Segons els factors d’influència social de Kelman (1971) parlem de submissió, per la por al càstig o el rebuig; identificació, pel desig de sentir-se membre del grup; i interiorització, ja que està convençut que el
Imma Regàs
1 grup del barri al que pertanyen 2 membres de la clica
“Es que si una banda rival mataba a alguien del otro bando, estos buscaban venganza, y no era sólo cobrar la muerte, era hacerles más daño, era cobrar dos vidas más. Entonces lo siguiente que se sabía era que morían tres más. Con el proceso de pacificación lo que buscábamos era cortar la venganza de las siguientes muertes. De esa manera es que se redujeron de 14 homicidios diarios en promedio a cinco.” Lüers, P. (2014)
El grup que inicia la treva, exposa uns arguments producte de la reflexió i de la lluita per canviar les normes, en la qual cosa l’edat és un factor important. Això genera confiança, donat que estem davant d’un grup autònom que no lluita en nom de ningú i no defensa cap ideal concret, si no que parlem d’un grup que vol canviar i vol lluitar per un futur millor aportant arguments molt reflexionats. A més, estem davant d’un grup que es mostra flexible en determinats moments, on com exmembres d’alguna de les “maras”, saben el que han fet i perquè ho han fet, però també rígids alhora, ja que tenen clar el canvi que volen fer i quin és el camí a seguir per l’èxit de la treva i de la seva reinserció a la societat.
“Nosotros somos parte del problema, pero no todo el problema. Así también somos parte de la solución” Aristedes Umanzor (membre de la MS13)
ACTIVITAT 2
a) S’ha d’entendre que el poder no és una relació de força violenta, i que no existeix passivitat per l’altra banda. El poder es dóna en una situació de llibertat i de possible resistència per part de qui la rep. La capacitat que exerceix el poder amb el missatge crea una relació de poder entre les parts.
“La realidad se nos presenta como un <“bloque” de capacidad- comunicación-poder> en el que todo aumento de la capacidad de los humanos sobre las cosas, toda relación de comunicación entre los humanos se da en un contexto de poder.” (Larrauri, M. 1999)
Això vol dir, que el membre de la mara té plena creença en el missatge que rep per part del poder (resta del grup), per tant, hi ha una interiorització d’aquest missatge que ell interpreta com una “veritat” indiscutible i a la qual mostrarà obediència. És en aquest moment, quan es crea la jerarquització interna, on no calen les coaccions per part del poder, ni persuasió per part de l’individu, ja que tots dos actuen en llibertat i coneixement del seu rol. Només en el moment en què un membre vol
Imma Regàs
desobeir una ordre o no seguir les normes del grup, és quan podem fer referència a la dominació, ja que és aleshores quan el poder vol imposar les seves regles, per tant es perd la llibertat i el dret a resistència, i per tant es perd la relació de poder.
“Un individuo totalmente dominado y doblegado por otra fuerza no lleva a cabo acciones, ya no posee su propia fuerza, deja de ser libre. Pero entonces, ya no diremos que sobre él se ejerce un poder” (Larrauri, M.
b) Tant la Mara Salvatrucha (MS13) com la Mara 18 (Barrio 18) van néixer a Los Angeles, però en diferents dècades del segle passat. La Mara 18, es va crear als anys 60, formada pel que, fins aleshores, eren els antics “pachucos” 3. La desindustrialització, va portar dures vivències a la comunitat, i tots aquells que fins al moment havien lluitat pacíficament per “el orgullo moreno”, van tenir fàcil accés a les armes i a l’economia del narcotràfic. Dos dècades més tard, “la Calle 18” o “Barrio 18” va passar a ser la llar dels refugiats centreamericans que fugien de la violència política dels seus països d’origen.
Per altra banda, la Mara Salvatrucha o “MS13”, també neix a Los Angeles cap als anys 80 (1983-1984), eren immigrants provinents de El Salvador. Arribats a Los Angeles es troben amb els “cholos” que eren la cultura “pandillera” que dominava Los Angeles. Les rivalitats per orgull i ètnia entre les dues bandes van provocar fets cada vegada més violents. A mesura que aquests joves entraven als centres penitenciaris, per supervivència, van anar adoptant una imatge més agressiva i és aquí d’on sorgeix la Mara Salvatrucha 4. La MS s’adona que aquells que no s’integren a la Màfia Mexicana (M18) queden aïllats i desprotegits. Després de rebre abusos i actes violents per part d’aquests, decideixen crear una imatge i una reputació que generi respecte cap a ells, d’aquesta manera es crea el mite que la MS és una de les “ pandillas más violentas y locas Los Angeles”. (Destiny’s Children).
Aquests joves “pandilleros” són expulsats dels EUA cap als seus països d’origen, en un moment molt complicat, ja que aquests no tenien les forces de seguretat restablertes i no sabien qui els hi arribava al país.
Imma Regàs
3 Pel Govern d’Estats Units, eren els joves mexicans que vivien a EEUU, d’estatus social baix i que pertanyien a una “pandilla callejera”. 4 “Significado de Mara Salvatrucha: Mara : significa agrupación. Salva : por El Salvador, resaltando la identidad nacional. Trucha : se deriva de “ponerse trucha” o estar listo.” Sáenz, H.I. (2006)
- (^) Feliu, J. i Lajeunesse, S. (2000) Influencia, conformitat i obediència. Les paradoxes de l’individu social. Barcelona. Ed. UOC
- Destiny’s Children (Hijos del destino) [en linea] 1983-1984: Origen de la Mara Salvatrucha (Consultat el 9 de decembre de 2014) Disponible a: http://www.destinyschildren.org/es/timeline/origins-of-the-mara- salvatrucha/
- Destiny’s Children (Hijos del destino) [en linea] 1992: Acuerdos de Paz de El Salvador. (Consultat el 9 de decembre de 2014) Disponible a: http:// www.destinyschildren.org/es/timeline/the-salvadoran-peace-accords/
- Destiny’s Children (Hijos del destino) [en linea] 1960s: Origen de la pandilla Dieciocho. (Consultat el 9 de decembre de 2014) Disponible a: http://www.destinyschildren.org/es/timeline/origins-of-the-eighteenth- street-gang/
- Dewever, M. Fougère, I. (Documental web) Alma, hija de la violencia. RTVE. Madrid. (2012) Recuperat el 9 de desembre de 2014 a: http:// www.rtve.es/noticias/documentos-tv/alma/
- [DocuVideos Linternaria] (2013) Mara Salvatrucha - La historia real [Documental] Big Gang Locos. You Tube (Arxiu de vídeo) Recuperat el 10 de decembre de 2014 de: https://www.youtube.com/watch? v=BIRc20Tvy_Y
- Larrauri, M. (1999) Anarqueología, teoría de la verdad de Michel Foucault. (pp. 94-104)
- [Latinoamericanto] (Documental) Las Maras - Discovery Channel. You Tube (2007) capituls del 1 al 6. Recuperat el 7 de desembre de 2014 de: https://www.youtube.com/watch? v=k55NrIu2wbk&list=PL30994F0B65777BBC
- Peralta, A. (Entrevista) Mediador entre maras salvadoreñas acusa al Gobierno del fracaso de la tregua y el repunte de la violencia. Panam Post. (2014) Recuperat el 9 de decembre de 2014 de: http:// es.panampost.com/adriana-peralta/2014/09/15/mediador-entre-maras- salvadorenas-acusa-al-gobierno-del-fracaso-de-la-tregua-y-el-repunte-de- la-violencia/
- [personajesmexico] (2013) La Mara Salvatrucha. Violencia que se genera desde la pobreza. You Tube (Arxiu de vídeo) Recuperat el 9 de decembre de 2014 de: https://www.youtube.com/watch?v=ceNrVBLNWlk
- Poveda, C. (Documental) La Vida Loca. El Caiman. México (2008)
Imma Regàs
- (^) Sáenz, H.I. (2006) Maras y Pandillas: miradas diversas a debate. Serie cuadernos de trabajo del Instituto para la Seguridad y la Democracia (Insyde) nº 11. Ciudad de México
- [Udenrigsministeriet] (Video documental) Entras si quieres y sales si puedes. You Tube (2011) Recuperat el 5 de desembre de 2014 de: https:// www.youtube.com/watch?v=5ib9RVx9VHs
- Uzziel, P. (2013) Lideres de la MS-13 hablan sobre la tregua; MS 13 leaders talk about El Salvador's gang truce. You Tube (Entrevista) Recuperat el 9 de decembre de 2014 de: https://www.youtube.com/watch? v=FoGTIJMR4UE
Imma Regàs