¡Descarga t.1 normalització, uniformitat... y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
T1. Normalització, Uniformitat i Conformisme
Las explicaciones sobre influencia oscilan entre una explicación psicologista: pensar la influencia como una interacción entre personas con características especiales de personalidad (influenciador e influenciable); y una explicación social: la influencia es un proceso que tiene lugar en una situación de características especiales, independientemente de las características de las personas que están presentes.
Normas implícitas y explícitas La distinción entre normas implícitas (o informales) y explícitas (o formales) es sobretodo en términos de conciencia, si las personas implicadas en su seguimiento son conscientes que siguen una norma o no lo son.
Las normas explícitas son aquellas que sabemos que lo son, que a veces, no siempre, están recogidas en códigos, leyes o reglamentos.
Las normas implícitas tienen la remarcable característica de pasar desapercibidas, incluso para el que las cumple. No sabemos que son normas y no están escritas en ningún sitio. (ej: ascensor)
Ruptura de las normas Las sanciones sociales por la ruptura de una norma son normas sobre normas, es decir, que son normas que regulan el cumplimiento y el incumplimiento de las normas. Las sanciones se pueden dividir en formales e informales según sea el tipo de norma que se rompe.
La ruptura de una norma explícita comporta la aplicación de sanciones claras de las cuales se presupone su conocimiento general. No son las personas implicadas las que aplican estas sanciones sino un organismo competente. En cambio, la ruptura de una norma implícita comporta unas sanciones diferentes.
Las sanciones informales son aplicadas directamente por otras personas implicadas o incluso por uno mismo. En general asimilamos este tipo de sanción a la presión grupal.
Normalidad La conexión entre normalidad y norma social es directa. Es normal quien cumple las normas implícitas y no lo es quien no las cumple. En cambio, las normas formales no están tan vinculadas, su no cumplimiento es indicio de rebeldía, no de anormalidad.
Orden social Las normas son principios activos en el interior de un sistema. Las normas están organizadas y pertenecen a un marco social más extenso que el de la misma situación. Las normas sociales son mecanismos de control social que garantizan que el organismo social funcione eficazmente.
Las normas sociales están organizadas en códigos o sistemas de normas. Existe una jerarquía de normas que nos indican cuáles son imprescindibles para garantizar un orden social determinado y cuáles son más fácilmente modificables, ya que no provocan cambios esenciales en el sistema.
La noción de norma social nos permite entender porque el lazo entre individuo y sociedad es inextricable, aquello que la persona no se puede se puede separar de las normas que regulan las situaciones en las que se encuentra. La noción de rol social refleja cuál es el conjunto de normas que se encuentra asociado a una determinada posición o estatus social.
Lo que es normal o anormal depende de las normas sociales instauradas en una sociedad determinada y no de valores abstractos definidos por especialistas.
TEMA 1. NORMALITZACIÓ I CONFORMISME
La NORMALITZACIÓ és un procés a través del qual les persones o els grups canvien els pensaments, sentiments i conductes dels altres.
Amb aquests 3 tipus de processos veiem que es produeix una homogeneïtzació entre diferents subjectes. S’arriba a un consens entre una població, grup...
Una NORMA SOCIAL és una forma de pensar, sentir o actuar acceptada generalment o imposada per la societat. Es percep com la manera correcte d’actuar. Es una regla o un valor compartit pels membres d’un grup social que es comporten de la manera que creuen que han de fer-ho. Normalment no ens adonem d’aquestes normes fins que en trenquem una. Poden variar segons la cultura. En coneixement de les normes socials ens ajuda a l’hora d’establir relacions.
Les normes socials canvien quan ens trobem en situacions socials inestables (crisi). Quan la confusió i la incertesa sorgeixen perquè les antigues normes ja no serveixen, aleshores se’n creen de noves.
Regulen comportaments (actituds, pensament, sentiment), expectatives sobre els comportaments dels altres i van lligades a la identitat personal.
La reciprocitat es quan esperes quelcom a canvi desprès de fer una acció, favor per un altre.
1. CREACIÓ DE NORMES (NORMALITZACIÓ)
- NORMALITZACIÓ procés d’evitació d’un conflicte dins del grup mitjançant compromisos mutus i convergència gradual fins els punts de vista dels altres. Procés de creació de les normes que regulen la conducta el pensament o els desitjos de les persones en una situació concreta. Es produeix un canvi en el conjunt.
TIPUS
D’INFLUÈNCIA
- CONFORMISME resolució de conflictes mitjançant el moviment dels desviats, els diferents, cap a les posicions de la majoria.
Se cedeix davant la majoria. (- a +).
- INNOVACIÓ creació del conflicte dins del grup per una minoria dels seus membres. El conflicte es resol mitjançant el moviment de la majoria cap a la minoria. Se cedeix davant la minoria. (+ a -)
Fase 3 Va crear 8 grups més, de 2 i 3 persones que no havien fer cap sessió prèvia, van passar directament a la sessió de grup. Des de la primera sèrie de judicis, les persones es van posar d’acord en un rang determinat i no van sorgir diferències individuals. Després de 3 sèries de grup va posar a les persones en sessions individuals. Si les persones s’haguessin conformat amb el grup, haurien aparegut diferències individuals. Però les persones van continuar mantenint la norma de grup en els judicis individuals.
- Influència normativa
Per convergència, s’arriba a un acord entre totes les parts, es genera quelcom comú, uniformitat de pensament davant d’algo que no es pot determinar amb exactitud.
“La base psicológica de las normas sociales establecidas, tales como estereotipos, modas, convenciones, costumbres y valores, reside en la formación de marcos comunes de referencia como producto del contacto de individuos. Una vez que tales marcos de referencia quedan establecidos e incorporados al individuo pasan a ser importantes factores en la determinación o modificación de sus reacciones, frente a las situaciones que afrontarán, más tarde, sociales, e incluso en ocasiones no sociales, especialmente si el campo de estimulación no está bien estructurado”. (M. Sherif)
2. CONFORMISME (INFLUÈNCIA MAJORITÀRIA)
Que una persona que afirmi tenir una determinada actitud però que no aconsegueixi materialitzar aquesta tendència en una conducta pot ser causa de molts factors.
Solomon Asch: la pressió de grup. Asch fa investigacions paradigmàtiques. Volia demostrar que poden haver-hi formes de resistència al conformisme, per exemple, en situacions en les que una resposta és correcte, poden aparèixer forces que ens porten a no adoptar les opinions dels altres, en aquest cas no hi haurà conformisme tot i que hi hagi opinions que vagin en contra.
Asch va intentar demostrar la possibilitat de resistència. L’anticonformisme. Els seus estudis però, demostraren el contrari.
Va buscar una possible resposta al perquè en ocasions no som capaços d’actuar seguint els nostres valors o creences i va pensar que en algunes ocasions podia ser degut a la pressió social que prové d’un grup de persones presents en una situació concreta.
EXPERIMENT: Es va crea una situació en la que es demanava a una persona la allargada d’una línia i que la comparés amb les altres 3 línies.
La línia 1 es la que més s’assembla a la línia base. Asch va demostrar que hi ha una situació en la que la major part de nosaltres pot afirmar que és la 2 la que s’hi assembla més. Aquesta situació és dóna quan aquesta prova es fa en grup i totes les persones que hi ha estan convençudes de que la línia igual és la 2.
Els resultats van ser sorprenents, però no tant si sabem que les altres persones constitueixen la mesura de la nostre percepció. Només les persones que confiaven en el seu judici i les que pel bé les l’experiment havien de dir el que deien, van aconseguir evitar la conformitat que exigia la situació.
Aquest experiment va provocar 2 reaccions als participants:
1.Arribaven a la conclusió de que estaven equivocats, tot i que continuaven tenint clar quina era la seva percepció
2.Pensaven que no podien mostrar-se diferents reprimint la seva opinió i es conformaven al grup.
Augmentar la contradicció només va provocar que es produís un augment de la tensió entre els participants.
Conformitat, conformisme i uniformitat
La uniformitat és el producte que resulta del seguiment de les normes socials per part del grup que comparteix creences, percepcions i comportaments. La persona es pot mostrar a favor explícitament o simplement no saber que esta seguint una norma. La normalització i els processos de comparació socials són alguns dels mecanismes pels quals s’arriba a la uniformitat.
El conformitat és l’acció de conformar-se. És una influència de tipus unidireccional. És la modificació de la conducta en funció de la conducta dels altres, de la majoria. Que hi hagi gent que es conformi més que d’altres no és un fet que depengui de la personalitat.
La conformitat és el procés que condueix a que una persona canviï les seves accions com a resultat de la pressió d’una altre persona o grup. És l’actitud d’aquell que accepta passivament les normes de la societat.
Hi ha 3 tipus de conformitat:
Submissió: mostrar acord amb l’origen de la influència per por al rebuig o al càstig.
Identificació: mostrar acord pel desig de sentir-se membre del grup.
Interiorització: mostrar acord per la creença que l’origen de la influència té raó.
La conformitat és l’acció de conformar-se i el conformisme és l’actitud d’aquell que accepta prèviament les normes de la societat. El conformisme s’aconsegueix mitjançant els processos que provoquen la conformitat i consisteix en la creença de que hom no pot fer res per a canviar les coses perquè creu que la majoria de gent pensa que ja estan bé així o bé per por a l’exclusió social.
Els mitjans de comunicació col·laboren a generar conformisme mitjançant la difusió massiva d’un punt de vista aparentment consensuat.
Que la societat sigui generadora d’individus i que les persones pensin com a individus separats dels altres també genera conformisme ja que, en una societat individualista qualssevol trencament del consens aparent, deixa la persona completament aïllada, d’aquí que, paradoxalment, abandonar el grup sigui més costós.
FACTORS QUE PODEN INFLUIR EN EL CONFORMISME
BASES DE LA INFLUÈNCIA
- Implicació - conformisme (No dissonància)
- Conseqüències - conformisme Influencia Normativa
- Responsabilitat + conformisme Influencia Informativa
- Influència informativa Es basa en la capacitat del grup d’oferir informació, i en el desig de que les nostres opinions siguin les correctes. Es igual si discrepem amb el grup. Cassos d’inconformisme. (Desig de tenir raó)
- Influència normativa Necessitat de ser acceptats, apreciats pel grup, de no discrepar amb ells. Basada en el poder de recompensa i càstig del grup.
Cassos de conformisme. (Desig de ser acceptat o apreciat)
Información normativa
Sherif Se basa en la capacidad del grupo para ofrecer información, por ejemplo en situaciones de incertidumbre. Guarda relación con la búsqueda del pensamiento y la conducta correcta. Los grupos nos van informando de lo que es correcto.
Asch Basada en el poder de recompensa y castigo. La mayor recompensa es el reconocimiento social, nos proporciona autoestima y gratificación.
Internalització Recurs a
altres
Necessitat de certesa
Incertesa subjectiva
Necessitat d’informació
Conflicte d’opinió / conducta Conformitat
amb el grup
Grup amb poder (recompensa càstic)
Necessitat d’acceptació
Influencia mayoritaria
Los procesos de conformidad básicamente inducen complacencia, sumisión en cuanto a la conducta explícita, pero no en las creencias, valores o actitudes de las personas.
Leon Festinger: TEORIA DE LA COMPARACIÓ SOCIAL
Les persones tenim una necessitat bàsica que és la de tenir la raó, de fer lo correcte. No sempre es fàcil, però podem validar les nostres actituds i valors (partint de que no tenim un criteri objectiu per validar-los) comparant-los amb altres persones que tinguin un comportament o valors relativament similars. Per garantir-nos una identitat social positiva, ens comparem amb gent d’altres grups. Quan es compara i no es troba la similitud, es produeixen canvis, de grup o d’actituds perquè siguin similars als altres. Això ens porta a l’efecte de normalització.
Latané i Darley : Efecte d’ignorància pluralista
Estudien les conductes d’ajuda analitzant en quines situacions es més fàcil que una persona rebi ajuda. Arriben a la conclusió que la probabilitat d’ajuda disminueix a mesura que hi ha més persones pel voltant.
Experiment
Cublicle, 2 participants, un a cada banda de la cabina separats per una paret i relacionats amb un telèfon. hi ha gravacions on la persona avisa que es mor. quan només hi ha un possible ajudant 85% surten. 2 persones més 65% que ajuden i 5 persones un 31% que ajuden.
Això es produeix perquè la responsabilitat es generalitza, es difon. cada ú es desresponsabilitza. Es pot percebre un pensament comú de no-ajuda, es pot definir la situació d’emergència o no. Si hi ha més gent observant, es pot fer un anàlisis dels comportaments dels altres. Si no fan res, es percep com una situació en que no es necessari actuar. Definir la situació amb altres persones fa que tardem més en reaccionar.
Conducta de vot.
Es van analitzar i manipular coses que passaven al facebook. Es van utilitzar 2 grups amb 2 condicions experimentals on s’expressava un missatge neutre en les que s’animava a votar.
- Avui és dia d’eleccions = hi ha 2 botons, un que es pot veure col·legis electorals, i una altre que diu he votat.
- Apareixen 6 cares dels amics que han manifestat que han votat, gent del propi grup, el resultat és que el nombre de persones que es manifesten són majors.
