¡Descarga normes internacionals y más Apuntes en PDF de Gestión de Recursos Humanos solo en Docsity!
TEMA 1: CONCEPTE I PRINCIPALS CARACTERÍSTIQUES DEL DRET
INTERNACIONAL PÚBLIC
1. Concepte i característiques del dret internacional públic com a
sistema jurídic de la societat internacional.
Prèviament, hem de diferenciar els que és el Ordenament Jurídic Intern amb el Ordenament Jurídic Europeu. Aquest, son diferents. La idea de comunitat internacional, fa referència al concepte de compartir un valor. Per contra, quan ens referim a una societat, estem fent referència a una organització.
Quan parlem de sistema, ens estem referint a una idea dinàmica. Es per això, que hem de diferenciar entre el que és la comunitat i el que és la societat. La comunitat; seria la nació, i per la contra, la societat seria l’estat.
Un altre concepte quelcom important, és el concepte de sobirania independència. En una definició acadèmica, podem atribuir a aquest concepte, un conjunt de poders o atributs de l’estat. Tradicionalment, es parlava de sobirania, però a partir dels anys 60, es deia que el dret internacional no era el que ells, les persones, els ciutadans volien, i és per això que els ciutadans els rebutjaven dits drets. En canvio, en la doctrina occidental, aquests no parlen de canvi sinó que parlen de independència.
Avui en dia, estem en una situació de interdependència que explica la socialització entre els estats. D’aquí el sentit de la creació dels tractats, convenis... És per això que diem que actualment estem en una interdependència econòmica.
Entenem per dret internacional, “ use gentium” un dret que regulava els drets de les nacions entre els diferents sobirans. Benzan.- Va ser el que va introduir el concepte de dret internacional, diferenciant entre el que es el dret internacional privat i el dret internacional públic.
El dret internacional privat F 0 E 8És aquell que regula les relacions de tràfic privat
El dret internacional públic F 0 E 8És aquell que regula tràfic de caràcter estatal entre els diferents subjectes internacionals.
El dret internacional en la pràctica son els tractats... Cal destacar, però, TIJ Tribunal Internacional de Justícia F 0 E 8És aquell tribunal de les nacions unides que resolen conflictes entre els estats.
Subjectes del dret internacional (regula les relacions entre els estats)
Hi ha 3 subjectes:
• Els estats F 0 E 8que és considerat el subjecte més important
• OI F 0 E 8Són les Organitzacions intergovernamentals en les quals trobem les
nacions unides, OIT, FMI ...
• Santa Seu F 0 E 8el vaticà
Aquests son els que tenen personalitat. Després trobem figures tal com els rebels de líbia, que no tenen personalitat reconeguda.
Concepte de dret internacional públic
En una definició acadèmica podem atribuir al dret públic la següent definició, en la qual es diu, que és un conjunt de normes que regulen les relacions entre els diferents subjectes que composen el dret internacional.
Però realment, podem atribuir una definició alternativa corresponent a l’actualitat, seria un element per dominar a les persones per imposar i mantenir els seus interessos.
A partir dels anys 80, entra en joc el concepte de globalització, que realment es considerat un capitalisme salvatge. Perquè segons, la situació actual del país, si la comparem, la política està a favor del més fort. Això ho podem veure reflectit en la reforma laboral que s’ha aprovat actualment, on els drets dels treballadors s’han vist reduïts, per no dir eliminats. Amb relació al dret internacional, podem dir que aquest, està al servei del gran capital, que és el que ens esta imposant, segons els interessos de les grans empreses com ara poden ser les multinacionals.
Cal tenir una cosa molt en compte, que alhora esta molt relacionada amb el concepte de dret internacional, i es que les persones ens movem per interessos, els estats es mouen per interessos.
Entre en joc la paraula LOBY F 0 E 8conjunt de persones que influeixen en les decisions del poder executiu i legislatiu a favor dels propis interessos.
AUTORITAT RELATIVA DEL DRET INTERNACIONAL
Diferenciar entre societat interna ( persones físiques i jurídiques) i el societat internacional (OI)
El societat interna ; es una societat institucionalitzada, centralitzada, hi ha una certa jerarquia piramidal, hi ha molts subjectes. La conseqüència de tot això es que fruit d’aquesta centralització i jerarquia es manifesta, a nivell jurídic l’existència de nivell legislatiu, executiu i judicial.
La societat internacional ; es interestatal, esta poc institucionalitzada i esta descentralitzada. En aquest cas es una societat paritària, en canvi aquí a diferència de la societat interna hi ha pocs subjectes. Aquí no hi ha poders judicials, executiu ni legislatiu. A nivell legislatiu, no hi ha cap òrgan a nivell internacional. La assemblea general no pot adoptar normes obligatòries. AG no és un legislatiu universal. El consell de seguretat, tenen dret a vet, el paper de l’executiu, el consell de seguretat, no es pot comparar amb un executiu a nivell nacional. Tampoc tenim un poder judicial, com per exemple el tribunal superior de justícia, no es pot equiparar amb un tribunal intern perquè els estats no estan obligats a sotmetre’s al TIJ ( Tribunal Internacional de Justícia)
**Analitzar el valor jurídic que va adoptar la assemblea general , envers Síria. ( lligat a la lliçó 2) el paper d’altres fonts i mecanismes del dret internacional. Valor jurídic si no, d’entrada l’AG no adopta normes en el sentit dels parlaments interns, però hi ha trampa, te valor o no si te raonar-ho. Mirar qui va votar en contra, vocabulari de la resolució, mirar si la resolució es va intentar anteriorment resoldre per un altre òrgan...
Tot això porta a una conseqüència, que es la feblesa del dret internacional, això farà que el dret internacional tingui una autoritat molt mínima. Però com es fan les normes en dret internacional? Bàsicament els estats. A través de un tractat, en dret internacional un estat s’obliga amb aquelles normes que vol obligar-se. Tot el procés
• Òrgans principals: El mes important es el Consell de seguretat, esta
composat per 15 membres 5 permanents 10 no permanents. Membres permanents: EEUU, GB, FRANÇA, XINA, RUSSIA.
L’estructura segueix sent la dels anys 70. Els 5 membres tenen dret de vet,però hem de veure com s’adopten les decisions; no important: necessitat de 9 vots, poden votar els 9 no permanents. En les decisions important; son 9 vots però necessitat dels vots dels membres permanents, no pot haver un vot en contra de un membre permanent. Ara per a que un membre permanent pugui exercir el seu dret de vet es necessari que voti en contra. Resolució unió pro-pau, resolució de l’assembla general, on dona competència al consell de seguretat, aquesta resolució a servit per donar base jurídica a les operacions de manteniment de la pau. Els 5 membres permanents exportes el 80% de les armes, son els responsables de muntar guerres.
• Intergovernamental : CS (consell de seguretat, òrgan executiu), AGNU
seria el òrgan plenari pot tractar qualsevol tema, ECOSOC, CAF( es un òrgan que va néixer per controlar els estats que controlaven que un altre es sota d’ells un altre estat
• No intergovernamental : TIJ (competència contenciosa, es a dir,
coneixement de controvèrsia entre dos estats, que prèviament hagin acceptat la competència. També té competència consultiva, els dictàmens no son vinculants, només son opinions. EL TIJ esta format per 15 jutges , S.G (secretari general9 es el òrgan representatiu de les nacions unides, te competència per fer d’intermediari entre conflicte, intentar fer sentir les parts en un conflicte.
• Òrgans subsidiaris: Es diuen així perquè son òrgans que han sigut creats
per òrgans principals. Exemple: PNUD ( pla de les nacions unides pel desenvolupament) es el òrgan coordinador de les nacions unides. PNUMA ( Coordinador de totes les accions de matèria de medi ambient) CDH ( Consell de drets humans), ACNUDH (Alt comissionant de les nacions unides pels drets humans) OACNUR ( oficia de l’alt comissionat de les nacions unides pels refugiats) PMA ( programa mundial d’aliments) UNICEF ( Fons de les nacions unides per a la infància ), CDI ( òrgan dins de les nacions unides que es dedica a la realització de tractats), UNIFEM, UNCTC, comissions econòmiques regionals. (CEPAL F 0 E 8comissió econòmica per Amèrica llatina)
• Organismes especialitzats : Son organitzacions internacionals, però tenen
un acord amb nacions unides, que es controlat per ECOSOC, això son OI. Son 16 òrgans que els formes com son: OIT, FMI, GBM, UNESCO, OMS, OMM, UPU, UIT, OMPI, ONUDI, FIDA, OACI, FAO, OMI, OMC, TPI.
3. Principis estructurals del dret internacional públic.
En la carta de les nacions unides, en el seu articles 1 anuncia els propòsits de les nacions unides. Hi ha una sèrie d’objectiu, succedanis d’aquest objectiu per aconseguir aquests propòsits, que es veu reflectit en l’art 2. Això es el que es coneix com la teoria funcionalisme, per aconseguir la pau en els diferents àmbits. Es una manera de aconseguir la pau a partir de aconseguir la cooperació entre els diferents àmbits. En l’art. 2 esmenten els principis pels quals s’hauran de regir les nacions unides. Els principis podem considerar-los normes constitudinaries, altres que son soft-law. Aquest principis son pautes de conducte als quals s’han de ajustar el comportament dels diferents subjectes internacionals. El grau de obligatorietat d’aquest principis varia.
Article 2 carta de les nacions unides:
Para la realización de los Propósitos consignados en el Artículo 1, la Organización y sus Miembros procederán de acuerdo con los siguientes Principios:
- La Organización esta basada en el principio de la igualdad soberana de todos sus Miembros.
- Los Miembros de la Organización, a fin de asegurarse los derechos y beneficios inherentes a su condición de tales, cumplirán de buena fe las obligaciones contraidas por ellos de conformidad con esta Carta.
- Los Miembros de la Organización arreglarán sus controversias internacionales por medios pacificos de tal manera que no se pongan en peligro ni la paz y la seguridad internacionales ni la justicia.
- Los Miembros de la Organización, en sus relaciones internacionales, se abstendrán de recurrir a la amenaza o al uso de la fuerza contra la integridad territorial o la independencia política de cualquier Estado, o en cualquier otra forma incompatible con los Propósitos de las Naciones Unidas.
- Los Miembros de la Organización prestarón a ésta toda clase de ayuda en cualquier acción que ejerza de conformidad con esta Carta, y se abstendran de dar ayuda a Estado alguno contra el cual la Organización estuviere ejerciendo acción preventiva o coercitiva.
- La Organización hará que los Estados que no son Miembros de las Naciones Unidas se conduzcan de acuerdo con estos Principios en la medida que sea necesaria para mantener la paz y la seguridad internacionales.
- Ninguna disposición de esta Carta autorizará a las Naciones Unidas a intervenir en los asuntos que son esencialmente de la jurisdicción interna de los Estados, ni obligará; a los Miembros a someter dichos asuntos a procedimientos de arreglo conforme a la presente Carta; pero este principio no se opone a la aplicación de las medidas coercitivas prescritas en el Capítulo VII. Aquest principis estructurals del dret internacionals, estan recollits en diferents textos internacional, els mes importants son la carta de les nacions unides i en la resolució 2625 (XXV) de 1970 resolucions provinent de la AGNO, aquesta es la resolució més important que el que fa és adaptar la carta, i actualitzar-la, el que fa es una actualització de la carta en quan els principis. A part d’aquest textos, trobem diferents resolucions com per exemple; Resolució 4957 que és del 9 de desembre de 1994, el que fa es bàsicament reafirmar els principis de la resolució 2625.
La resolució 2625, es una resolució soft.law, però alguns principis que estan alla es poden considerar principis constitudinàris.
Quins principis trobem:
Principi de la igualtat sobirana art. 2.1 : Tots els estats tenen el mateix dret davant el dret internacional. És una igualtat mes teòrica que no pràctica. Els estats
• La legitima defensa; En dret internacional per parlar de legitima defensa i
una estat pugui utilitzar la forca en legitima defensa s’ha de donar tres requisits:
• Atacs en calent (hot atack);
• Proporcionalitat; L’acció de legitima defensa (art 51) per neutralitzar l’acció
il·legal de l’altre estat.
• Posar en coneixement del consell de seguretat de les nacions unides; es mes
des de el punt de vista mes formal.
• Els pobles colonial (Sàhara occidental), quan un poble colonial vol
independitzar-se de la metròpoli.
• Una altre excepció de l’ús de la força es quan el consell de seguretat
autoritza l’ús de la força. El consell de seguretat el que fa es autoritzar a dur a terme un atac vèlic contra un estat.
• Art. 2.5; Principi d’assistència les nacions unides; hi ha dos
obligacions, es prestar ajuda a les nacions unides.... i la segona obligació es abstindré de donar-se ajuda en aquells estats en els que la les nacions unides estan actuant contra ell.
• Art 2.6; Principi ; es ve dir que encara que un estat no sigui de les NU també
ha de respectar aquest principi. La carta, te una espècie de valor constitucional, es una espècie de tractat, té un valor plus respecte qualsevol altre tractat. La carta diu que tothom ha de respectar els principis de la carta. Ens hem de remetre a l’art 103 de la mateixa, on es diu que es prevaldrà les obligacions de la carta Es ve a dir que si hi un conflicte entre una obligació que es desprèn de la carta i una altre que es desprèn de una altre norma internacional, prevaleix el que esta en la carta.
• Art. 2.7 ; ens diu que les NU no intervindran en els afers interns dels estats.
Aquest article va sorgir de la unió soviètica per a garantir la seva integritat i sobirania.
Alguns d’aquest principis varen ser desenvolupats en la resolució 2625 , però hi ha d’altres que son incorporats de nou en aquesta resolució, com ara el principi no intervenció dels estats, no confondre amb el 2.7. Principi constitudinari, es a dir, que ningú pot intervenir.
En el cas de fer propaganda o per exemple que la federació russa doni documentació a ciutadans de Geòrgia. Quan els estats varem a començar a reconèixer els moviments dels rebels de líbia , en principi son intervencions de dret internacional. A la pràctica es molt complicat donar reconeixement a un estat. El principi de intervenció es un altre moneda de la sobirania. Cada estat hauria segon la sobirania de poder escollir el seu model polític. La no intervenció de fet fa impedir la aquest llibertat. El principi de no intervenció molta gent defensa que esta implícit en la carta de les NU en l’art. 2.1.
Principi cooperació , els estats han de cooperar. Quina virtualitat jurídica te aquest principi; no es una norma obligatòria, però en determinats àmbits si que tenen una certa obligatorietat.
Principi de lliure determinació dels pobles ; recollits en la resolució 2625, problema! Només fa referència als poble colonials. Els pocs casos que s’aplicaria avui es en el Sàhara Occidental. No s’aplica a Catalunya, perquè hi ha una sèrie d’interessos, no s’aplicarà perquè les NU reconeixes que tots els pobles tenen dret a la lliure determinació, doncs hi hauria pobles amb enfrontaments.
És una pràctica de tolerar, en el cas de que una gran potencia t’apadrini, cas de Kosovo, llavors, pot haver-hi tolerància per part dels altres estats.
Principi respecta als drets humans; esta recollit a la declaració de Viena, resolució 50/6 assemblea general de les nacions unides. A la carta, esta present en l’art. 1.3 quan parla respecte als drets humans. La evidència jurídica es que es un principi problemàtic.
TEMA 2: EL PROCÉS DE FORMACIÓ I APLICACIÓ DE LES NORMES EN DRET
INTERNACIONAL.
1. Concepte de font i les normes de Lege- ferenda.
Quan parlem de font parlem en sentit formal. No parlem de fonts de coneixement. Un altre concepte de font seria el de font en sentit material. Es a dir, el conjunt de fets socials, econòmics, polítics i ideològics que estan en tot l’OJ. Quan parlem de fonts fem referencia a les fonts formals del Ordenament Internacional, és més complex que en l’Ordenament Intern.
Quan parlem de fonts formals fem referencia als mecanismes reconeguts en l’OJI en virtut dels quals les normes jurídiques d’aquell Ordenament es poden crear, modificar o extingir.
A dret internacional ens trobem amb el problema de que es molt complicat fer normes de dret positiu, hi ha molta lege - ferenda, soft law , no es el mateix però es similar. És dret desitjable però no es dret positiu. Són resolucions que estan allà no són dret positiu però es dret desitjable.
El dret INTERN les fonts de dret son:
• La llei : La llei és la mes important.
• Costum; un costum no pot derogar a una llei en dret intern.
• PGD: Principis Generals del dret.
• Jurisprudència i doctrina
Art. 3.1. Realitat social
Art. 3.2. Equitat
- La Corte se compondrá de quince miembros, de los cuales no podrá haber dos que sean nacionales del mismo Estado.
tractat. Es un altre tipus de jerarquia particular. Com es solucionen els conflictes entre diferents normes? Es solucionen de forma que la norma posterior prevaleix sobre norma anterior i norma especifica prevaleix sobre norma general.
Problema com es solucionen els problemes entre diferents normes?: Es soluciona amb la norma posterior, prevaleix sobre norma anterior. I norma especifica prevaleix sobre norma general.
Però a dret internacional, hi ha una sèrie de figures degut a la dificultat de fer les normes anteriors, hi ha instruments com:
• les resolucions d’òrgans internacionals.
• Els actes finals de conferència internacional.
• Codis de bona conduc ta: son casos en els quals no es poden adoptar un
tractat i el que es fa es adoptar un codi de bona conducta.
• Gentlmen’s agrremements (acords de cavallers); el valor que tenen
aquest acords, son acords que no tenen un valor jurídic. Depèn de la bona voluntat de les parts.
• Actes unilaterals : on trobem la OI I els Estats. On els estats es
comprometen per no realitzar segons quina activitat.
• Acords Entre estats i ETN i (empreses transnacionals) i ONG; que no
poden ser tractat perquè no son subjecte de dret internacional.
• Acords entre estat federats que poden fer amb OI , altres estats i
estats federats.
2. Els tractats internacionals de les O.I
Son els mes importants en el dret internacional, degut a que els altres es consideren Soft-law. És important saber quan estem davant d’un tractat, és una norma de dret positiu.
Per poder parlar de tractat es necessari tenir 4 elements:
• Acord de voluntat concordants: Hi una certa flexibilitat, en quan a
mecanismes formals. No necessariament s’ha de fer per escrit. Hi ha una certa flexibilitat amb el sentit de afavorir de que els tractats es vinculin mitjanant tractats internacional.
De entrada els tractats internacionals hi ha una certa flexibilitat. Ja ho hem vist sobre la denominació (es poden dir de moltes formes) també segons la formalitat (hi ha una certa flexibilitat per afavorir que els estats es vinculin a tractats internacionals).
A dret internacional hi ha l’escola voluntarista (estats més exigents en la voluntat, nomes hi pot haver una obligació si l’estat s’ha vinculat) i l’escola universalista (no són tan exigents, un estat pot estar obligat encara que no s’hagi vinculat). Hi ha una sèrie de voluntats concordants que creen una voluntat ex- novo que es el tractat.
Els universalistes diuen que el tractat es una voluntat ex- novo , fruit del coneixement de diversos estats o OI i es fa una voluntat que es el tractat. En canvi ,
els voluntaristes diuen que no es tracta de voluntats concordants, diuen que un tractat es una suma de voluntats juntes, no creuen en la voluntat ex-novo.
• Entre subjecte de dret internacional: Nomes entre els subjectes de dret
internacional poden fer el tractats, que son els estats O.I i la santa Seu. Degut aquest requisit excloem els acords. No es casual, només quan estem entre subjectes ja comentats. Per tant els acord estats no poden ser tractats. Els acords entre estats federats tampoc. Quan estem en acords (les dues parts) son subjectes de dret internacional es produeix el tractat, sinó no.
• Amb l’objectiu de produir efectes jurídics : Teòricament un tracta va
dirigit a que les parts compleixin els tractats. Però en D. Internacionals, tenim acords però sense valor jurídic com es el gentelmen’s agremment. No esta dirigit a produir efectes jurídics. Com es per exemple el comcom és un acord que preveu no exportar tecnologia altament sensible, l’AMY.. Però perquè no s’ha fet un tractat, perquè amb aquest acords es fa per veure si funciona, en el cas de que funcionés, es crearà un tractat. Perquè no es fa un tractat? Perquè existeixen moltes formalitats. A vegades això no interessa, a més tothom sap el que volen acordar si es fa un tractat. L’acord ha de estar regulat pel dret internacional.
• Sotmès a dret internacional: Es el últim requisit que aquest acord sigui
regulada per dret internacional.
¿?: com es fa un tractat?; normalment té 4 fases:
• Negociació; es pot fer convocant una conferència o per via de dret
internacional. Pot durar des de hores, minuts com anys. Dependrà dels tractats. Un cop s’ha arribat al text del tractat passem a l’adopció.
• Adopció : Procediment en el que es diu si esta d’acord amb el text. A la
pràctica les tres primeres fases solen coincidir i fer-se conjuntament. És un acte menys formal que la autentificació.
• Autenticació : Signatura formal. Es l’acte mes formal, conforme accepten el
text dinal com a autèntic.
• Manifestació consentiment : Fins aquí no hi ha cap obligació. ÉS QUAN
L’ESTAT S’OBLIGA EN UNA NORMA .Adopció i autentificació seria la assignatura.
Una altre cosa es la ratificació , es quan es manifesta el consentiment en obligar-se aquest tractat. És a dir diem que estem d’acord amb la signatura d’aquell tractat. Hi ha molts casos de tractat que es signen però després no es ratifiquen. Parlaren de ratificació quan l’estat mostra els seu consentiment sotmetre’s al tractat, és quan es decideix obligar-se per aquest tractat. També a vegades es parla de adhesió , quan son tractat constitutius d’organitzacions internacionals. També es parla de aprovació i d’acceptació. Els termes més solemnes són el de ratificació.
Opinió IURIS: -> diferencia el costum internacional als simples usos de cortesia. Ens sentim obligats. El tribunal internacional de justícia dirà si la norma es obligatòria.
Costums generals -> universals que afecten a tota la comunitat internacional. Trobem la presumpció iuris tantum de que aquella norma s’aplica a tots els estats de la comunitat excepte els que hagin demostrar la seva oposició durant el procés de manifestació de la norma. Admet prova en contrari, pots demostrar que aquella norma a tu no se’t pot aplicar perquè et vas oposar en el procés de formació.
Ius cogens , no funciona la presumpció iruis tantum sinó la iure at de iure que no admet prova en contrari. Ningú es pot oposar. Tothom està obligat.
Costums particulars -> regionals, locals. La presumpció es al reves. Mentre que en els costums universals si un estat no vol que se li apliqui ha de provar ell que es va oposar, té la càrrega de la prova, en els costums particulars qui té la càrrega de la prova és l’estat que al·lega una norma constitudinària internacional. Aquí l’estat que al·lega la norma has de demostrar que aquell estat no s’hi va oposar. No hi ha presumpció iuris tantum sinó que qui al·lega la norma constitudinària ha de provar que la norma ha nascut per aquell estat la qual vol aplicar-l’hi.
Els principis generals del dret-> Els països de l’est s’hi oposaven, els voluntaristes també neguen que siguin fonts del dret internacionals. Ells consideraven que eren principis burgesos. Els PGD -> els cataloguem com el conjunt d’abstraccions del sentit de les institucions de cada ordenament jurídic i que la seva funció es cobrir les llacunes que es produeixen en aquest.
Altres principis que son pròpriament del dret internacional com per exemple; principi de la prohibició de l’ús de la força, entre altres.
Els PGD, son els paràmetres jurídics resultants de l’essència que es desprèn d’una fumata de maria entès aquesta com el conjunt de normes de l’ordenament jurídic.
La doctrina i jurisprudència -> En principi tal com diu art 38 TJI no son considerades font en sentit formal. Però això que formalment no siguin font, no vol dir que no tinguin valor , sinó que si que en tenen.
La jurisprudència , les sentència nomes tenen efectes inter partes , per les parts en el litigi. (art.59 ETIJ)
La decisión de la Corte no es obligatoria sino para las partes en litigio y respecto del caso que ha sido decidido.
No obstant això, no podem ignorar la jurisprudència, en la pràctica quan el TIJ els estat encara que la sentència no els afecti de IURE, els i afecta de facto. Es a dir implícitament te certa conseqüència en el comportament dels estats. En la pràctica si que solen comportar tal i com diu el TIJ. La jurisprudència té una altre conseqüència, en dret internacional hi ha un problema en saber si existeixen les normes. En d i el jutge ha d’esbrinar a vera si hi ha dret i també si existeix la norma, esbrinar si allò es un norma o no. En aquest procés d’esbrinar, el jutja en certa manera esta creant normes. De manera indirecta esta contribuint a la creació de normes. Malgrat el TIJ diu que les sentències no tenen efectes erga omnes , però si de facto. Es important tenir en compte el paper dels jutges internacional de facto de la creació de normes. De facto acaba condicionant el comportament dels subjectes del dret internacional.
La doctrina , diferenciar la doctrina individual de la col·lectiva.
• Doctrina individual , era molt important i era al·legada pels advocats per
defensar els seus casos. Però actualment la doctrina individual te poca importància. Pot servir per a que a nivell internacional digui que una doctrina individuals consideri norma constitudinària
• Doctrina col·lectiva , son instituts com per exemple ( IDI, IHLADI...) son
associacions de juristes que es reuneixen i debateixen qualsevol tema. Es molt possible que els personatges que pertanyen aquestes associacions es molt probable que pertany a assessors de fers exterior, puguin ser jutges del tribunal internacional de justícia, i que acabin aplicant les conclusions extretes del primer debat. Això vol dir que en el fons no els podem ignorar, es un mecanisme que pot influencia en el comportament dels estats, per tant no podem ignorar la doctrina. D’aquesta via indirecta pot tenir conseqüències a llarg o curt termini, entre el comportament dels estats.
La equitat-> es el sentiment del que exigeix la justícia en un element concret ( art 38.2 TIJ) parla de la equitat contra lege. Hi ha tres tipus d’equitat. La equitat es un mètode d’aplicació del dret que obligaria al jutge internacional a seguir un principi general, i obligaria a arribar a uns resultats justos. La idea es la idea de justícia.
• Infra legem: es la que opera en el marc del dret existent. Jugaria en el
moment de seleccionar la norma en aquell cas. La norma que ens portarà a resultats més equitatius. Com també en el moment de interpretar la norma. Un altre manera de jugar es en el moment de determinar la indemnització es com juga la equitat infra –legem , sense necessitat de consentiment entre les parts
• Prater legem: Serveis per suplir les llacunes del dret positiu. Aquí no esta
clar si fa falta determinar el consentiment entre les parts. El TIJ no les sol aplicar, perquè evitar que els estats siguin mes reasis a sotmetre’s al TIJ.
• Exaco bono: es aquella equitat que determina el consentiment de les parts,
per utilitzar la equitat. Hi ha un límit no pot anar en contra de una llei ius cojens. En principi la solució hauria de comportar a resultats justos. La equitat no es una font.
Entrem en els instruments mes propis del dret internacional, on hi ha les següents figures:
Resolucions de les OI -> Son actes no obligatoris, qualsevol òrgan pot prendre decisions de caràcter recomendatori.
Actes finals -> Quan hi ha una conferència de caràcter internacional, aquelles conferencies tenen el valor de
Codis de bona conducta -> Es un altres mecanisme quasi convencional. Es un conjunt de principis i de regles relacionades amb el comportament de certs actors internacionals incorporats en un sol acte o instrument adoptat per estats. I que la seva forma i efectes jurídics son incerts. Aquesta definició serviria per definir les resolucions com els actes finals. Que el que intenten es determinar una sèrie de principis orientatius sobre el comportament però no son obligatoris.
Diferència entre codi de bona conducta – resolució -> Codi de bona conducta te un valor polític més consistent t que una resolució.
Acords entre estat i ONG, això teòricament no son fonts del dret internacional, perquè una de les parts no son fonts, però a la practica serveix per regular el dret internacional. Avui en dia serveix per de facto son tractats internacional però en la practica no podem dir que son tractats perquè les parts no son subjecte de dret internacional.
4. L’aplicació de les normes internacionals en els drets interns.
Com aquestes normes internacionals son incorporades al dret intern. Els problemes que trobem en aquest aspecte son els següents:
Punt de vista teòric doctrinal, hi ha dues grans postures;
Dualisme: L’ordenament internacional i el ordenament intern son diferents i per tant perquè el ordenament internacional sigui tingut en compte en el ordenament intern a d’haver una acte de recepció.
Munisme : el dret internacional i el dret intern es un mateix ordenament, i el dret internacional esta a dalt. El dret internacional seria la norma suprema. La conseqüència d’aquesta postura munista es que no fa falta acte de recepció.
A la pràctica ; valor jurídic – positiu trobem el valor que te el dret intern davant del tribunal internacional, el dret intern s’ha d’al·legar, es a dir el jutja a de conèixer el dret. El dret intern, el que vol al·legar l’ha de portar com a prova. Convenció de Viena art. 27 sobre els drets dels tractats, on es diu que cap estat pot al·legar que el seu dret intern diu una cosa per deixar de fer o complir el que diu el dret internacional. Cap estat pot alegra el seu dret intern per incomplir el dret internacional. El tema d’adaptació, dins dels dret interns, es a dir com el dret internacional es incorporar dins del dret intern. Però no sempre passa, en els reglaments de la unió europea esta prohibit. Com s’incorpora? Això es un tema on el dret internacional no es pronuncia, els estat tenen potestat per decidir com incorporen el dret internacional.
De que depèn? Cada estat fa opcions, hi ha estats que son tipus Munistes ( alemanya) en canvi altres estats que son dualistes (Itàlia) que diu que qualsevol norma internacional, ha de ser reproduirà mitjançant norma italiana per ser aplicada al país.
De que depèn? Doncs de tema ideològics, tradició històrica, si el tractat ha sigut controlat pel parlament o no. Per manifestar el consentiment d’un tractat hi ha diferencies, art. 93- 94.1 de la CE.
Artículo 93. Mediante Ley orgánica se podrá autorizar la celebración de Tratados por los que se atribuya a una organización o institución internacional el ejercicio de competencias derivadas de la Constitución. Corresponde a las Cortes Generales o al Gobierno, según los casos, la garantía del cumplimiento de estos Tratados y de las resoluciones emanadas de los organismos internacionales o supranacionales titulares de la cesión. Artículo 94.
- La prestación del consentimiento del Estado para obligarse por medio de Tratados o convenios requerirá la previa autorización de las Cortes Generales, en los siguientes casos:
a. Tratados de carácter político.
b. Tratados o convenios de carácter militar.
c. Tratados o convenios que afecten a la integridad territorial del Estado o a los
derechos y deberes fundamentales establecidos en el Título primero.
d. Tratados o convenios que impliquen obligaciones financieras para la
Hacienda Pública.
e. Tratados o convenios que supongan modificación o derogación de alguna Ley
o exijan medidas legislativas para su ejecución.
- El Congreso y el Senado serán inmediatamente informados de la conclusión de los restantes Tratados o convenios. En aquest cas fa falta que el parlament autoritzi al govern, en canvi en el art. 94. no fa falta demanar l’autorització del consentiment.
El costum, no es escrit, com s’integra en el dret internacional. Un tribunal intern pot aplicar un costum internacional, dependrà del dret intern. Una norma constitudinari des de el moment que s’ha format passa a formar part del dret intern. Això passa en alguns casos, en alguns països on la recepció es automàtica. En el cas de Alemanya, es un cas de recepció automàtica.
En el cas d’Espanya? No es diu res en l’art 96 de la CE es fa referència als tractats però no es parla del costum. Aquí, la doctrina diu que s’ha d’interpretar que qualsevol ordenament hi ha una norma tàcita hi ha un norma de recepció automàtica. En el cas del estat espanyol, diu que la doctrina hi ha una recepció automàtica que tenen tots els ordenaments. L’art. 96.1, d’acord a les normes general del dret internacional ( normes constitudinària, es a dir costums) seria una altre argument per argumentar a favor de la recepció automàtica d’una norma constitudinària.
Artículo 96.
- Los Tratados internacionales válidamente celebrados, una vez publicados oficialmente en España, formarán parte del ordenamiento interno. Sus disposiciones solo podrán ser derogadas, modificadas o suspendidas en la forma prevista en los propios Tratados o de acuerdo con las normas generales del Derecho Internacional.
- Para la denuncia de los Tratados y convenios internacionales se utilizará el mismo
procedimiento previsto para su aprobación en el artículo 94.
Aquestes relacions si no hi ha tractats estaran regides per normes constitudinària. Per tant els tres arguments seria el preable que es aquest últim comentat i la resolució automàtica
ELS TRACTATS, OIT. Hi ha tractats que estableixen una determinada tipus de recepció els estats units diu que els tractats un cop han sigut celebrats son rebuts automàticament i a mes a mes tenen supremacia sobre el dret intern inclòs la constitució. (EUA) en el cas d’Itàlia, la constitució que seria dualisme, que qualsevol tractat internacional, o conveni de la OIT tenen que ser incorporat en el dret intern mitjançant una llei interna a més la jerarquia serà la d’aquell instrument de d’incorporació. Es a dir que s s’incorpora mitjançant un decret aquell serà un decret.
En el cas d’Espanya , art 96.1 els tractats internacionals, un cop publicats oficialment, formaran part de l’ordenament intern. Per tant la posició d’Espanya, un cop publicat oficialment s’incorporarà al dret intern.
En el manual de Ramiro, a la practica hi hagut molts tractats que no s’han publicat mai i en canvi han sigut aplicats, això vol dir, malgrat el que es digui en la CE els tribunals han prescindit d’aquest requisit formal. Per tant, a la pràctica, hi ha de facto una recepció automàtica.
en el cas de la presa de decisions. En funció de la presa de decisions la organitzacions té mes o menys voluntat, majoria simple molta voluntat, majoria absoluta no hi ha voluntat pròpia.
2. La subjectivitat internacional de les OI
Les OI en principi, antigament la subjectivitat li era negada. Es deia que els únics subjectes eren els estats, i les OI es nutrien de les aportacions dels estats i per tant no tenen personalitat. En l’any 49 va canviar a través del dictamen de 11 d’abril 1949 sobre la reparació de danys soferts en les nacions unides, diu que afirma la personalitat de les nacions unides, Aquest dictàmens, però, no és obligatori. La Organització té una sèrie de drets i d’obligacions que nomes es podria explicar si tenen personalitat internacional. El tribunal arriba a la conclusió te personalitat, la organització es subjecte de dret internacional. Les nacions unides es subjecte de dret internacional. Aquest dictamen es un punt d’inflexió, perquè a partir d’aquest moment es comença a reconèixer la personalitat de les OI en el dret internacional. En aquest sentit, s’ha de dir que no totes les OI tenen la mateixa personalitat internacional.
Com podem saber el grau de personalitat? A partir de les competències, de la presa de decisions ( si son majories exigents...) dependrà del dret de representació (ius legationis) , DEPENDRA DE LA responsabilitat, es la possibilitat d’enviar( actiu) la possibilitat de rebre (passiu). Pot comparèixer davant dels tribunals internacionals, davant del TIJ les OI no poden anar només en competència consultiva no contenciosa. I la mes important es la següent: Treaty making power, el poder de realitzar tractats internacionals.
3. Les competències de les OI
Destaquem:
Estats:
• Les competències son originàries
• Les competències son plenes i il·limitades.
• Son sobiranes
OI:
• les competències son d’atribució, es a dir que les seves competències
depenen de les competències que li siguin atribuïdes en el tractat constitutiu.
• Son limitades en virtut de les seves competències, son competències
d’atribució per dur a terme els objectius.
• Son funcionals. En els estats també tenen competència funcional (com es la
competència per pescar). En funció dels objectius que tingui la organització.
Les competències d’atribució de les OI, estan en funció de les finalitats de les OI, poden ser de tres tipus :
• Explicites: Explicitades en el tractat.
• Implícites: Es una doctrina que va ser elaborada per TIJ una organització no
sols te les competències explicites sinó totes aquelles que son necessàries perquè la organització pugui dur a terme els seus objectius.
• Subsidiàries. Art. 103 del TUE (tractat de la Unió Europea)En aquesta
disposició es diu que aquelles competències les comunitats sols actuaran que els estat no puguin fer-hi de forma més eficient. En principi tindran prioritat qualsevol acció necessària els estats, i la unió europea nomes actuarà quan ho pugui fer de manera més eficient per a ella (principi de subsidiarietat en el cas de la Unió europea)
Artículo 103.
- El Consejo, a propuesta de la Comisión y previa consulta al Parlamento Europeo, adoptará los reglamentos o directivas apropiados para la aplicación de los principios
enunciados en los artículos 101 y 102.
- Las disposiciones a que se refiere el apartado 1 tendrán especialmente por objeto:
a. garantizar la observancia de las prohibiciones mencionadas en el apartado
1 del artículo 101 y en el artículo 102, mediante el establecimiento de multas y
multas coercitivas;
b. determinar las modalidades de aplicación del apartado 3 del artículo 101,
teniendo en cuenta la necesidad, por una parte, de asegurar una vigilancia eficaz y, por otra, de simplificar en lo posible el control administrativo;
c. precisar, eventualmente, respecto de los distintos sectores económicos, el
ámbito de aplicación de los artículos 101 y 102 ;
d. definir las respectivas funciones de la Comisión y del Tribunal de Justicia de
la Unión Europea en la aplicación de las disposiciones establecidas en el presente apartado;
e. definir las relaciones entre las legislaciones nacionales, por una parte, y las
disposiciones de la presente sección y las adoptadas en aplicación del presente artículo, por otra. Tot aquest conjunt de competència de atribució de les OI formen el que es diuen els atributs de l’organització. S’ha de dir que com a comentari, quan ens introduïm en el dret de les OI ha vegades hi ha molta diferència entre el tractat constitutiu amb el que es realitza en la pràctica. Es per això que si hem d’esbrinar les competència, no val amb mirar el tracta, sinó que hem de mirar les regles de la OI que son la pràctica de la OI que es aquí on trobarem competències implícites. Per tant es important que quan analitzem un OI tenim en compte el que es diu en la pràctica.
4. L’acció negativa de les OI
Una OI estava dotada per una sèrie d’òrgans dotats per una sèrie de competències que lo serveixen per aconseguir els seus objectius. Aquests òrgans poden fer una sèrie d’actes, Una organització pot tenir competències per contactar amb organitzacions de dret intern. Es a dir actes de tipus contractual o actes de tipus unilateral, com es la resolució de síria.
Actes contractual, convencionals i els unilaterals
Des de una altre perspectiva, els actes de les OI es poden classificar en actes:
• Jurisdiccionals
