¡Descarga Obligacions i Contractes y más Apuntes en PDF de Ciencia de la administración solo en Docsity!
DRET CIVIL II
> OBLIGACIONS I CONTRACTES <
I. Les obligacions en general
Lliçó 1 – L’obligació 1.‐ Idees generals i presentació legal. Concepte. 2.‐ Els elements de l’obligació: els subjectes, l’objecte i el vincle. 3.‐ L’objecte de l’obligació: la prestació. Concepte i requisits. L’objecte de la conducta: cosa i servei. 4.‐ El vincle jurídic: dèbit i responsabilitat. Les posicions jurídiques de crèdit i deute. 5.‐ L’obligació natural. Concepte, naturalesa jurídica i efectes.
1.‐ IDEES GENERALS I PRESENTACIÓ LEGAL. CONCEPTE.
I. Idees generals i presentació legal Llibre IV i V del Codi Civil Espanyol – règim jurídic de les obligacions i els contractes Art. 1088 – Toda obligación consiste en dar, hacer o no hacer alguna cosa. A) Concepte Concepte d’obligació – resultat d’una llarga evolució històrica procedent del Dret romà. Relació jurídica de caràcter bipolar, en la qual existeixen dues posicions: ‐ Posició d’una persona anomenda deutor, subjecte d’un deure jurídic (deute), que l’imposa un comportament degut respecte d’aquest i la càrrega de suportar les conseqüències per falta d’incompliment d’aquest comportament ‐ Posició d’una persona anomenda creditor, titular d’un dret subjectiu (dret de crèdit), que el faculta per exigir envers el deutor la prestació que li es deguda. En cas d’incompliment d’aquesta prestació, pot procedir contra els béns del deutor, de la mateixa manera que s’institueixen una sèrie de facultats per la defensa dels seus interessos Relació obligatòria – la relació jurídica establerta entre dues persones i dirigida a que una d’elles obtingui determinats béns o serveis a través de la cooperació amb l’altra, o bé l’intercanvi recíproc de béns i serveis mitjançant una recíproca cooperació – segons DÍEZ‐PICAZO
2.‐ ELS ELEMENTS DE L’OBLIGACIÓ: ELS SUBJECTES, L’OBJECTE I EL VINCLE.
A) Subjectes (Explicat a l’apartat anterior) B) Objecte (Explicat a l’apartat següent) C) Vincle (Explicat a l’apartat 4)
3.‐ L’OBJECTE DE L’OBLIGACIÓ: LA PRESTACIÓ. CONCEPTE I REQUISITS. L’OBJECTE DE
LA CONDUCTA: COSA I SERVEI.
A) Objecte de l’obligació – alló que és degut pel deutor i pel qual el creditor està facultat a reclamar. Es deu una conducta o un comportament, a les quals es denomina prestació. Aquesta ha de ser possible, lícita i determinada
4.‐ EL VINCLE JURÍDIC: DÈBIT I RESPONSABILITAT. LES POSICIONS JURÍDIQUES DE
CRÈDIT I DEUTE.
A) Concepte de deute – indica el deure de realitzar una prestació B) Concepte de responsabilitat – submissió o subjecció al poder coactiu del creditor (art. 1911) Art. 1911 – Del cumplimiento de las obligaciones responde el deudor con todos sus bienes, presentes i futuros. C) Responsabilitat sense deute Casos en que algú garantitza un deute aliè, assumeix la responsabilitat, però no deu. Assumeix una responsabilitat si el deutor no compleix. No obstant, la persona garant d’aquest comportament està obligda, ja sigui subsidiàriament, ja sigui en el mateix nivell que el deutor (fiança solidària) Art. 1822 – Por fianza se obliga uno a pagar o cumplir por un tercero, en el caso de no hacerlo éste. Si el fiador se obligare solidariamente con el deudor principal se observará lo dispuesto en la sección 4.º, capítulo III, Título I de este Libro. D) Deute amb responsabilitat limitada Quan el creditor, en comptes de poder agredir contra tot el patrimoni del deutor quan aquest incompleix, tan sols pot fer‐ho respecte a certs i determinats béns
Lliçó 2 – Les fonts de les obligacions 1.‐ El concepte de font de l’obligació. 2.‐ El sistema de fonts. Presentació legal. 3.‐ La voluntat unil·lateral com a font de les obligacions: arguments a favor i en contra de la seva admissió.
1.‐ EL CONCEPTE DE FONT DE L’OBLIGACIÓ.
A) Concepte – fets susceptibles de ser l’origen del vincle obligacional
2.‐ EL SISTEMA DE FONTS. PRESENTACIÓ LEGAL.
A) Sistema de fonts ‐ Autonomia privada – poder de l’individu de constituir les seves pròpies relacions jurídiques o Negoci jurídic – contracte o Quasicontractes ‐ Sobirania de l’Estat – es creen relacions obligatòries entre els particulars sense tenir en compte la seva voluntat o Actes administratius o Actes emanats del poder judicial dins d’un procés o Actes que neixen directament de la llei o de fets legalment reglamentats: Obligacions que neixen per restablir un equilibri patrimonial destruit per un acte sense causa Obligacions de rescabalar i obligacions d’indemnització Obligacions que la llei lliga a un determinat estat de fet o estat de coses B) Presentació legal Enumeració de les fonts de les obligacions Art. 1089 – Las obligaciones nacen de la ley, de los contratos y cuasi contratos, y de los actos y omisiones ilícitos o en que intervenga cualquier género de culpa o negligencia. La llei Art. 1090 – Las obligaciones derivadas de la ley no se presumen. Sólo son exigibles las expresamente determinadas en este Código o en leyes especiales, y se regirán por los preceptos de la ley que las hubiere establecido; y, en lo que ésta no hubiere previsto, por las disposiciones del presente libro.
El contracte Art. 1091 – Las obligaciones que nacen de los contratos tienen fuerza de ley entre las partes contratantes, y deben cumplirse al tenor de los mismos. Els quasicontractes Art. 1887 – Son cuasi contratos los hechos lícitos y puramente voluntarios, de los que resulta obligado su autor para con un tercero y a veces una obligación recíproca entre los interesados. Gestió de negocis ‐ Quan algú s’encarrega voluntàriament de l’administració de negocis d’algú altre sense mandat (art. 1888 i següents) ‐ Obligació de restituir que té qui ha cobrat quelcom que no se li devia (art. 1895 i següents) Art. 1888 – El que se encarga voluntariamente de la agencia o administración de los negocios de otro, sin mandato de éste, está obligado a continuar con su gestión hasta el término del asunto y sus incidencias, o a requerir al interesado para que sustituya en la gestión, si se hallase en estado de hacerlo por sí. Art. 1895 – Cuando se recibe alguna cosa que no había derecho a cobrar, y que por error ha sido indebidamente entregada, surge la obligación de restituirla. Els delictes i les faltes Art. 1092 – Las obligaciones civiles que nazcan de los delitos o faltas se regirán por las disposiciones del Código Penal. Els actes i omissions en que hi ha culpa o negligència Art. 1093 – Las que se derivan de actos u omisiones en que intervenga culpa o negligencia no penadas por la ley, quedarán sometidas a las disposiciones del capítulo II del Título XVI de este Libro. C) Regulació al Codi Civil – art. 1902 i següents Art. 1902 – El que por acción u omisión causa daño a otro, interviniendo culpa o negligencia, está obligado a reparar el daño causado.
3.‐ LA VOLUNTAT UNIL·LATERAL COM A FONT DE LES OBLIGACIONS: ARGUMENTS A
FAVOR I EN CONTRA DE LA SEVA ADMISSIÓ.
Situació jurídica en la qual algú manifesta la seva voluntat de quedar obligat, donant lloc al naixement de la corresponent obligació sense la participació de la persona a favor de la qual queda constituida
Lliçó 3 – Classificació de les obligacions per raó dels subjectes 1.‐ La cotitularitat del crèdit i del deute. Obligacions mancomunades i obligacions solidàries. 2.‐ Règim jurídic de la solidaritat. La solidaritat passiva i el principi d’audiència. 3.‐ La pluralitat de titulars i l’obligació mancomunada indivisible. El seu règim jurídic.
1.‐ LA COTITULARITAT DEL CRÈDIT I DEL DEUTE. OBLIGACIONS MANCOMUNADES I
OBLIGACIONS SOLIDÀRIES.
A) Concepte – Pluralitat de persones com a deutores o creditores en una relació obligatòria B) Solidaritat ‐ Activa – qualsevol dels creditors té la facultat d’exigir al deutor el compliment de la prestació en la seva totalitat (varis creditors, un deutor) ‐ Passiva – qualsevol dels deutors ha de realitzar la prestació en la seva totalitat al creditor (un creditor, varis deutors) ‐ Mixta (activa i passiva simultàniament) – qualsevol dels creditors té la facultat d’exigir a qualsevol dels deutors el compliment de la prestació en la seva totalitat (varis creditors, varis deutors) Art. 1137 – La concurrencia de dos o más acreedores o de dos o más deudores en una sola obligación no implica que cada uno de aquéllos tenga derecho a pedir, ni cada uno de éstos deba prestar íntegramente, las cosas o objecto de la misma. Sólo habrá lugar a esto cuando la obligación expresamente lo determine, constituyéndose con el carácter de solidaria. C) Mancomunitat Obligacions mancomunades de l’art. 1138 – obligacions parciàries – el crèdit o el deute es divideixen en crèdits o deutes independents que recauen sobre cadascuna de les parts obligades Art. 1138 – Si del texto de las obligaciones a que se refiere el artículo anterior no resulta otra cosa, el crédito o la deuda se presumirán divididos en tantas partes iguales como acreedores o deudores haya, reputándose créditos o deudas distintos unos de otros. Principi d’actuació conjunta de creditors i deutors – el deure de la prestació ha de ser exigit pel conjunt de creditors conjuntament o complert pel conjunt de deutors conjuntament D) Principi que actua quan el deute o el crèdit no són divisibles Art. 1139 – Si la división fuere impossible, sólo perjudicarán al derecho de los acreedores los actos colectivos de éstos, y sólo podrá hacerse efectiva la deuda
procediendo contra todos los deudores. Si alguno de éstos resultare insolvente, no estarán los demás obligados a suplir su falta. Principi de la no presumpció de solidaritat – art. 1137 – l’obligació sempre serà mancomunada, a no ser que s’acordi que sigui solidària expressament, segons la voluntat de les parts Principi de la presumpció de parciarietat – art. 1139 – l’obligació sempre es dividirà en tants crèdits i deutes com parts constitueixin la relació obligatòria, a no ser que la aquesta divisió fos impossible
2.‐ RÈGIM JURÍDIC DE LA SOLIDARITAT. LA SOLIDARITAT PASSIVA I EL PRINCIPI
D’AUDIÈNCIA.
A) Crèdits solidaris Quan els creditors, actuant individualment, es troben facultats per exigir i rebre del deutor la totalitat de la prestació deguda i el deutor s’allibera de l’obligació pagant a un creditor solament. Aquest deutor, a més, té l’elecció de pagar al creditor que desitgi (art. 1142) Art. 1142 – El deudor puede pagar la deuda a cualquiera de los acreedores solidarios; pero, si hubiere sido judicialmente demandado por alguno, a éste deberá hacer el pago. L’acte dispositiu del creditor l’imposa el deure de satisfer als seus cocreditors alló que aquests haguessin percebut si tal acte no s’hagués realitzat B) Deutes solidaris ‐ Cadascun dels deutors és deutor pel tot ‐ El deute es divideix entre el codeutors en la proporció que s’estimi, presumint‐se en el seu defecte una divisió per igual (art. 1138) Art. 1138 – Si del texto de las obligaciones a que se refiere el artículo anterior no resulta otra cosa, el crédito o la deuda se presumirán divididos en tantas partes iguales como acreedores o deudores haya, reputándose créditos o deudas distintos unos de otros. Art. 1144 – El acreedor puede dirigirse contra cualquiera de los deudores solidarios o contra todos ellos simultáneamente. Las reclamaciones entabladas contra uno no serán obstáculo para las que posteriormente se dirijan contra los demás, mientras no resulte cobrada la deuda por completo. Art. 1145 – El pago hecho por uno de los deudores solidarios extingue la obligación. El que hizo el pago sólo puede reclamar de sus codeudores la parte que a cada uno corresponda, con los intereses del anticipo.
Compliment parcial – si la divisió de la prestació permet o no la realització dels fins que estableix l’obligació Concepte d’obligació indivisible – segons GIORGI – quan una obligació té per objecte una prestació que no permet a cada creditor reclamar la seva part com un tot independent, ni a cada deutor prestar la seva part del mateix mode, i lliurar‐se independenment Art. 1151 – Para los efectos de los artículos que preceden, se reputarán indivisibles las obligaciones de dar cuerpos ciertos y todas aquellas que no sean susceptibles de cumplimiento parcial. Las obligaciones de hacer serán divisibles cuando tengan por objeto la prestación de un número de días de trabajo, la ejecución de obras por unidades métricas, u otras cosas análogas que por su naturaleza no sean susceptibles de cumplimiento parcial. En las obligaciones de no hacer, la divisibilidad o indivisibilidad se decidirá por el carácter de la prestación en cada caso particular. E) Règim jurídic de les obligacions indivisibles – igual que per al de les obligacions mancomunades
Lliçó 4 – Classificació de les obligacions per raó de la prestació 1.‐ L’obligació de donar. Els diferents mitjans d’identificació de l’objecte: obligacions específiques i genèriques. 2.‐ L’obligació pecuniària. La distinció entre deute de diner i deute de valor. El nominalisme. Les clàusules d’estabilització. El deute d’interessos: l’anatocisme. 3.‐ L’obligació de fer. Les obligacions personalíssimes. L’obligació de mitjans i de resultats. L’obligació de rendir comptes. 4.‐ L’obligació de no fer.
1.‐ L’OBLIGACIÓ DE DONAR. ELS DIFERENTS MITJANS D’IDENTIFICACIÓ DE L’OBJECTE:
OBLIGACIONS ESPECÍFIQUES I GENÈRIQUES.
A) Prestació de donar – comportament dirigit a l’entrega d’una cosa en termes generals B) Entrega – traspàs possessori i consistent en realitzar els actes necessaris perquè el creditor prengui possessió de la cosa. Té una funció instrumental, és un procediment que té per objectiu l’adquisició de la propietat de la cosa, la seva restitució, constitució o garantia sobre ella Regulació genèrica i de caràcter dispositiu que se’n fa de les obligacions de donar al Codi Civil: Art. 1094 – El obligado a dar alguna cosa lo está también a conservarla con la diligencia propia de un buen padre de familia. Art. 1095 – El acreedor tiene derecho a los frutos de la cosa desde que nace la obligación de entregarla. Sin embargo, no adquirirá derecho real sobre ella hasta que le haya sido entregada. Art. 1097 – La obligación de dar cosa determinada comprende la de entregar todos sus accesorios, aunque no hayan sido mencionados. C) Obligacions genèriques Concepte – obligacions de donar en les quals la cosa objecte de la prestació es troba determinada únicament mitjançant la pertinença a un gènere – el deutor compleix entregant un dels objectes o una quantitat d’ells, sempre que siguin del gènere preestablert (un cotxe Ford Fiesta) Gènere – conjunt més o menys ampli d’objectes dels quals es pot predicar unes condicions comuns Art. 1096 – Cuando lo que deba entregarse sea una cosa determinada, el acreedor, independientemente del derecho que le otorga el artículo 1101, puede compeler al deudor a que le realice la entrega. Si la cosa fuere indeterminada o genérica, podrá pedir que se cumpla la obligación a expensas del deudor.
2.‐ L’OBLIGACIÓ PECUNIÀRIA. LA DISTINCIÓ ENTRE DEUTE DE DINER I DEUTE DE
VALOR. EL NOMINALISME. LES CLÀUSULES D’ESTABILITZACIÓ. EL DEUTE
D’INTERESSOS: L’ANATOCISME.
A) Obligació pecuniària – en la que la prestació consiteix en l’entrega d’una suma de diners Diners com a: ‐ Mesura de valor – entitat intel·lectual que no ha de concretar‐se en realitats materials (aquesta casa val un milió d’euros) ‐ Instrumet de canvi – necessita d’un suport físic (moneda metàl·lica, paper moneda, diner bancari) ‐ Medi de pagament – serveix pel pagament o compliment de les obligacions B) Els deutes de diner: classes i característiques Deute genuí de diner – deute de suma – el deutor està obligat a proporcionar al creditor la suma de diner que sigui senyalada en l’obligació ‐ El seu compliment mai pot esdevenir impossible perquè de diner sempre hi ha com a tal ‐ El compliment de l’obligació de pagament sempre produeix un perjudici per el creditor, que es liquida legalment mitjançant el pagament de l’interès legal Altres tipus de deutes de diner ‐ Deute de moneda individual – l’obligació consisteix en entregar unes monedes específiques, a part de la suma que representen (monedes de col·leccionisme) ‐ Deute d’espècie monetària – s’assenyala en l’obligació la circumstància especial de amb quines peces monetàries s’ha d’efectuar el pagament (amb bitllets de 100 euros) ‐ Deute de diner – funciona en l’obligació com a medi de canvi de coses i serveis (preu de compra d’un cotxe) ‐ Deute de valor – funciona en l’obligació com a mesura de valor de béns i serveis, com a substitutiu dels mateixos (deutes compensatoris o indemnitzatoris) C) El nominalisme Problema de les obligacions pecuniàries – pèrdua del valor adquisitiu del diner Situacions que es poden produir: ‐ El deutor entrega la mateixa suma fixada en l’obligació, sigui quina sigui l’alteració del seu poder adquisitiu – implica menys justícia però major seguretat i facilitat en el comerç jurídic – és la que es dóna en la majoria d’ordenaments jurídics, també a l’ordenament jurídic espanyol – principi nnominalista
‐ El deutor entrega al creditor la suma que equival al poder adquisitiu que tenia quan es va assenyalar l’obligació – implica més justícia però major inseguretat jurídica – principi valorista D) Mesures correctores del nominalisme: les clàusules d’estabilització Donades grans alteracions en el poder adquisitiu del diner, es busquen solucions per tractar d’evitar‐les ‐ Quan la devaluació o inflació ja s’ha produit, el legislador pot revaloritzar els crèdits posant al dia les prestacions devaluades (Ley de 7 de desembre de 1939, per la qual es van reajustar els deutes establert amb moneda republicana, completament devaluada al final de la Guerra) ‐ Clàusula rebus sic stantibus – quan l’alteració de les prestacions és de tal envergadura que s’entèn que s’ha destruit la relació d’equivalència entre les prestacions. Ha de ser una alteració completament imprevisible i que cap de les parts estigui obligada a soportar el risc. Es produeix la resolució del vincle contractual o una revisió per via judicial ‐ Prevenció del fenomen per les pròpies parts interessades, establint clàusules d’estabilització en el contracte. Es fixa en un inici la relació existent entre la suma de diners objecte del contracte i un determinat índex, quedant les parts obligades a reajustar la suma dinerària en relació a les fluctuacions que es produeixen. N’hi ha de molt diverses tipologies: ‐ Valor de l’or o de la plata, clàusules de valor‐or o valor‐plata – el deutor ha d’entregar la suma de diner que permeti adquirir la mateixa quantitat d’or o plata que es podia adquirir amb la suma fixada al contracte ‐ Clàusula valor‐moneda estrangera – igual funcionament que l’anterior ‐ Preus de determinats productes, com el blat o el pa – igual funcionament que l’anterior ‐ Índex de cost de vida o de preus assenyalats per l’Institut Nacional d’Estadística – el deutor haurà de pagar més o menys en funció de la fluctuació que hagi experimentat l’índex corresponent E) L’obligació d’interessos Concepte ‐ obligació de pagar un preu pels beneficis que suposa el gaudiment d’un capital pertanyent a una altra persona diferent a la que els disposa – considerat com a fruit o producte del capital És una obligació pecuniària, de naturalesa accessòria respecte de l’obligació d’entregar el capital. La meritació i conseqüent pagament d’interessos extingeix l’obligació principal. Els interessos meriten per raó d’un tant per cent del capital en relació amb un espai temporal. Classes d’interès: ‐ Legal – si es troba establert per llei. Es determina aplicant l’interès bàsic del Banc d’Espanya a partir del dia que comença la meritació, excepte quan es determina de forma expressa en els Pressupostos Generals de L’Estat. Interès moratori és a lliure pacte de les parts.
4.‐ L’OBLIGACIÓ DE NO FER.
A) Prestació de no fer – el comportament dut a terme pel deutor és purament negatiu. Tant pot ésser una omissió com una abstenció Tipologies d’omissió: ‐ Obligacions in non facendo o d’abstenció – de pura i simple inactivitat ‐ Obligacions im patiendo o de tolerància – el deutor permet una activitat del creditor sense posar obstacles a ella ‐ D’actes materials (no tocar el piano) ‐ D’actes jurídics (no celebrar un determinat contracte amb un tercer)
Lliçó 5 – Classificació de les obligacions per raó del vincle 1.‐ Els tipus d’obligacions en funció del vincle existent entre elles. 2.‐ La bilateralitat perfecta i la bilateralitat imperfecta. 3.‐ Les obligacions recíproques. El règim jurídic de les obligacions recíproques. Les relacions en quant al naixement, a la subsistència i al compliment de les obligacions. Especial consideració de la facultat resolutòria.
1.‐ ELS TIPUS D’OBLIGACIONS EN FUNCIÓ DEL VINCLE EXISTENT ENTRE ELLES.
‐ Obligacions unilaterals – hi ha obligacions a càrrec d’una de les parts (prèstec) ‐ Obligacions bilaterals – hi ha obligacions a càrrec de les dues parts (compravenda) o Obligacions aequals – obligacions bilaterals perfectes o recíproques (obligació del venedor d’entregar la cosa i l’obligació del comprador de pagar el preu) o Obligacions inaequals – obligacions bilaterals imperfectes o ex post facto (en el comodat, l’obligació fonamental del comodatari és restituir la cosa, però es poden determinar obligacions a càrrec del comodant d’indemnitzar despeses)
2.‐ LA BILATERALITAT PERFECTA I LA BILATERALITAT IMPERFECTA.
A) Obligacions recíproques – cadascuna de les parts té front de l’altra un dret de crèdit i un deure de prestació de caràcter correlatiu, establint‐se un nexe d’interdependència entre les prestacions, de manera que cada part accepta el sacrifici de dur a terme la prestació que li és deguda amb la finalitat de poder rebre a canvi la prestació a la qual s’obliga la part contrària El nexe que es produeix entre les obligacions es diu sinalagma, que pot esdevenir: ‐ Sinalagma genètic – en referència al gènesi de la relació obligatòria, cada deure de prestació constitueix per a l’altra part la causa per la qual s’obliga a realitzar la seva pròpia prestació. La inexistència o desaparició d’una d’elles suposa que l’altra prestació no tingui sentit ‐ Sinalagma funcional – en referència al compliment de la relació obligatòria, les prestacions s’han de complir simultàniament Excepció d’incompliment contractual – exceptio non adimpleti contractus Cap de les parts d’una obligació sinalagmàtica pot demnar el compliment de l’obligació contrària sense complir o oferir el compliment de la pròpia obligació B) Requisits ‐ Relació obligatòria sinalagmàtica ‐ Falta de l’actor al compliment de la seva obligació ‐ Inexistència de contradicció de la bona fe dn l’alegació de l’excepció pel demandat
Lliçó 6 – Altres classes d’obligacions 1.‐ L’obligació alternativa. 2.‐ L’obligació facultativa. 3.‐ Les obligacions transitòries i duradores. Les obligacions periòdiques. 4.‐ Les obligacions principals i accessòries. 5.‐ Les obligacions pures, condicials i a termini.
1.‐ L’OBLIGACIÓ ALTERNATIVA.
A) Concepte – quan s’han previst diverses prestacions i el deutor està obligat només a complir una d’elles. Art. 1131 – El obligado alternativamente a diversas prestaciones debe cumplir por completo una de éstas. El acreedor no puede ser compelido a recibir parte de una y parte de otra. L’elecció entre les prestacions previstes pot ésser a càrrec del deutor o del creditor, que en qualsevol cas transforma una obligació de contingut no completament determinat en un altre de determinat. És una declaració de voluntat receptícia que només produeix efectes des de la seva notificació (art. 1133), efecte que consistirà en cessar de ser alternativa (art. 1136). S’atribueix la facultat d’elecció inicialment al deutor (art. 1132) Art. 1132 – La elección corresponde al deudor, a menos que expresamente se hubiese concedido al acreedor. El deudor no tendrá derecho a elegir entre las prestaciones imposibles, ilícitas o que no hubieran podido ser objeto de la obligación. Art. 1133 – La elección no producirá efecto sino desde que fuere notificada. B) Impossibilitat sobrevinguda en l’obligació alternativa Totes les prestacions són inicialment degudes, tan sols el periment (perecimiento) fortuït o la impossibilitat sobrevinguda de totes elles llibera al deutor i extingeix l’obligació Art. 1134 – El deudor perderá el derecho de elección cuando las prestaciones a que alternativamente estuviese obligado, sólo una fuere realizable. Art. 1135 – El acreedor tendrá derecho a la indemnización de daños y perjuicios cuando por culpa del deudor hubieren desaparecido todas las cosas que alternativamente fueron objeto de la obligación, o se hubiera hecho imposible el cumplimiento de ésta. La indemnización se fijará tomando por base el valor de la última cosa que hubiese desaparecido, o el del servicio que últimamente se hubiera hecho imposible.
Art. 1136 – Cuando la elección hubiera sido expresamente atribuida al acreedor, la obligación cesará de ser alternativa desde el día en que aquélla hubiese sido notificada al deudor. Hasta entonces las responsabilidades del deudor se regirán por las siguientes reglas: 1.º Si alguna de las cosas se hubiese perdido por caso fortuito, cumplirá entregando la que el acreedor elija entre las restantes, o la que haya quedado, si una sola subsistiera. 2.º Si la pérdida de alguna de las cosas hubiese sobrevenido por culpa del deudor, el acreedor podrá reclamar cualquiera de las que subsistan, o el precio de la que, por culpa de aquél, hubiera desaparecido. 3.º Si todas las cosas se hubiesen perdido por culpa del deudor, la elección del acreedor recaerá sobre su precio. Las mismas reglas se aplicarán a las obligaciones de hacer o no hacer, en el caso de que algunas o todas las prestaciones resultaren imposibles.
2.‐ L’OBLIGACIÓ FACULTATIVA.
Concepte – obligació d’una sola prestació que per mitjà d’una facultat solutòria (facultat alternativa o facultas solutionis) lligada a la mateixa permet en el moment del pagament lliurar‐se amb la realització d’una prestació diferent La impossibilitat sobrevinguda de la prestació portarà a l’extinció de l’obligació, ja que la facultat solutòria no és una facultat d’elecció; només opera en el moment de pagament podent canviar la prestació inicial per una de diferent. Per tant es constitueix com un benefici pel deutor.
3.‐ LES OBLIGACIONS TRANSITÒRIES I DURADORES. LES OBLIGACIONS PERIÒDIQUES.
Obligacions transitòries (o de tracte únic) – aquelles que s’esgoten en un únic acte (contracte de compravenda) Obligacions duradores (o de tracte successiu) – aquelles que requereixen d’una prestació reiterada o una conducta continuada (contracte de subministrament) Obligacions periòdiques – programa de la prestació que porta en sí l’obligació que preveu una sèrie d’actes del deutor, d’idèntica naturalesa i de contingut homogeni, però separats en períodes de temps (pagament setmanal del salari)
4.‐ LES OBLIGACIONS PRINCIPALS I ACCESSÒRIES.
Obligacions principals – aquelles que uneixen al creditor i al deutor, no depenen de cap altra per la seva existència (no són accessòries) Obligacions accessòries – el seu naixement depèn d’una obligació principal, sense la qual no poden existir. Si s’extingeixen les obligacions principals, s’extingeixen les obligacions accessòries
