¡Descarga oblit i amnèsia y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
L’oblit i l’amnèsia
L’OBLIT I
L’AMNÈSIA
1. L’oblit.
2. L’amnèsia psicògena.
3. L’amnèsia.
L’oblit
Potser l’oblit sigui un dels aspectes més evidents (i frustrants) de la memòria humana.
L’oblit es defineix com la incapacitat per recordar la informació prèviament emmagatzemada.
Segurament, és la fallida cognitiva més freqüent i fàcilment autoavaluable. Són moltes les persones que tenen queixes de pèrdua de memòria.
Existeixen tres possibles causes per a l’oblit:
- El pas del temps.
- Recordar una informació errònia.
- Una lesió cerebral: amnèsia.
L’oblit com fallida de
codificació
Estímuls
Memòria sensorial MCT MLT
Atenció
Codificac.
Codificac.
La fallida de codificació du a l’oblit
Estímuls
Atenció
Codificac.
Codificació
La fallida de recuperació du a l’oblit
Recupera
Memòria sensorial MCT MLT
L’oblit com fallida de
recuperació
La corba de l’oblit
Ebbinghaus (1885) va aplicar el mètode d’estalvis per estudiar l’efecte de l’interval entre aprenentatge i reaprenentatge. El resultat és la corba de l’oblit que, a diferència de l’aprenentatge, no mostra una relació lineal: •S’oblida molta informació al començament. •Després, l’oblit és gradual. S’APLICA AQUESTA CORBA A TOTS ELS TIPUS D’OBLIT?
L’oblit de noms i rostres
(Bahrick, Bahrick i Wittlinger, 1975) S’ha estudiat com es produeix l’oblit dels noms i els rostres dels companys de classe del col·legi.
100 - Foto % Nom Correcta
20 -
3.3 mesos 34 anys 47 anys Temps des de la graduació
(adapted from Bahrick et. al 1975)
L’oblit de noms i rostres
(Bahrick, Bahrick i Wittlinger, 1975) Comparació de record i reconeixement.
Les teories de l’oblit
La teoria del decaïment de l’empremta:
- L’oblit es produeix perquè les empremtes de la memòria s’esvaeixen amb la falta d’ús. La teoria de la interferència: conflicte entre records recents i antics.
- Proactiva: memòries antigues interfereixen amb el record de les recents.
- Retroactiva: memòries noves interfereixen amb el record de les antigues. L’oblit motivat: implica que l’oblit és un mecanisme per evitar tenir records dolorosos o aversius.
La teoria del decaïment
L’empremta de la memòria desapareix espontàniament del magatzem. Es creu que això és a causa de processos metabòlics. Se sap, per exemple, que el metabolisme s’accelera amb l’increment de la temperatura Si incrementem la temperatura en animals de sang freda, s’incrementa l’oblit d’aquests.
Una de las maneres de comprovar la teoria és estudiar l’efecte del son.
Les activitats que passen després de l’aprenentatge afecten al record. En aquest estudi de Jenkins i Dallenbach (1924), els estudiants mostraren un record millor si dormien durant l’interval de retenció (dues hores) que si es quedaven desperts. Hi ha dues interpretacions:
- La teoria del decaïment explica que la inactivitat del son prevén el decaïment.
- La teoria de la interferència ho explicaria perquè estar despert permet dur a terme activitats que interfereixen amb el material recordat.
Quin efecte produeix el son?
El son millora el record si:
- Es produeix per la nit més que per el dia.
- Si es dorm immediatament després de l’aprenentatge. La fase REM del son és la que propicia la consolidació de la informació: sembla ajudar a discriminar les empremtes de memòria importants. ESTUDIEU I DORMIU BÉ ABANS D’UN EXAMEN!
La teoria de la interferència
Com treballa?
S’han suggerit dos mecanismes:
1. Sobreescriure: les empremtes de noves memòries lesionen o suprimeixen les antigues. Aquest mecanisme suggereix que la interferència afecta a l’ emmagatzematge. 2. Competició de resposta : les empremtes noves dificulten l’accés a les antigues. Aquesta explicació suggereix que la interferència afecta a la recuperació. Las empremtes ja emmagatzemades són inaccessibles.
Una troballa important en favor de la teoria de la interferència es que l’oblit depèn de la similitud entre el material nou i l’antic: com més similitud, major oblit.
La interferència i la similitud
Taula 10.1. Record de paraules en funció de l’activitat realitzada durant l’interval de retenció.
La interferència retroactiva i els
testimonis oculars
És la interferència de material nou sobre material ja emmagatzemat. Produeix distorsions de memòria en testimonis oculars.
Elisabeth Loftus (1974):
- Els estudiants van veure pel·lícules que mostraven accidents de trànsit.
- Després de cada pel·lícula, se’ls va demanar que explicaren el que havien vist.
- Es van fer preguntes perquè donaren informació addicional.
La interferència proactiva
És la interferència de material ja
emmagatzemat sobre material nou o
sobre el record d’informació recentment
apresa.
En un treball amb estudiants de
psicologia, es va veure que aquells que
havien participat en més experiments de
memòria, tenien menor capacitat per
realitzar aprenentatges verbals.
La interferència proactiva
LA INTERFERÈNCIA, EL
RECORD I EL RECONEIXEMENT
Comparat amb el record, el
reconeixement no produeix
gairebé interferència proactiva,
ni tampoc interferència
retroactiva.
Això suggereix que el
reconeixement no està influït
per la competició de resposta.
La memòria prospectiva
Històricament, la majoria de la investigació s’ha centrat en la memòria retrospectiva. Recentment, s’ha posat èmfasi en la memòria prospectiva, que es relaciona amb intencions o objectius futurs demorats. Ex.: una cita, prendre medicines, tenir menjar al foc… També es produeixen errors de memòria prospectiva quan oblidem acabar una feina, un cop l’objectiu principal s’ha aconseguit. Ex.: deixar-se l’original a la fotocopiadora.
LA MEMÒRIA PROSPECTIVA Diversos processos intervenen en la memòria prospectiva:
- Processos dirigits a partir de la percepció (baix-dalt) –component «adonar-se’n»–, de manera relativament automàtica, basat en la captura atencional. - Determinats estímuls actuen com a sistema de record.
- Processos dirigits conceptualment –component de «cerca dirigida»– és un procés que requereix esforç, que es basa en revisar la memòria per realitzar l’acció.
- Les dades neuropsicològiques i neurocognitives impliquen dos tipus d’àrees: - Regions occipitoparietals per adonar-se’n a partir d’estímuls. - Regions frontals per mantenir la informació en memòria. - Els pacients amb lesions frontals tenen una memòria retrospectiva preservada, però la seua memòria prospectiva sol estar alterada a causa del component de desorganització i de la incapacitat de planificació.
L’amnèsia psicògena
L’oblit motivat implica que l’oblit és un
mecanisme per evitar tenir records
dolorosos o aversius.
La repressió:
- Mecanisme de defensa proposat per Freud que consisteix a bloquejar els records, sentiments i pensaments generats en estats d’emoció negativa extrema (passen a l’inconscient).
George Franklin va ser acusat d’assassinar una noia, Susan Nason, més de vint anys després d’haver comès el crim.
La seua filla Eileen, que tenia vuit anys en el moment de l’assassinat, va indicar que ella havia sigut testimoni, però que havia reprimit aquell episodi i, després de 20 anys, l’havia recordat. George Franklin va ser condemnat per assassinat.
L’amnèsia psicògena: la repressió
L’estat d’ànim i la congruència
Els treballs realitzats han generat diferents conclusions:
- L’estat d’ànim alegre genera, per igual, records tristos i alegres.
- L’estat d’ànim trist i la depressió generen més records tristos que alegres. Per tant, generen un dèficit en el record d’esdeveniments alegres.
- L’ansietat no es relaciona amb el record d’esdeveniments alegres i tristos.
- La depressió s’associa a un dèficit generalitzat de memòria.
L’ansietat, l’atenció i la memòria
L’ansietat es relaciona amb un
funcionament atencional diferent, però
no de memòria:
- L’ansietat es relaciona amb un biaix cap al processament d’estímuls amenaçadors.
- Malgrat això, aquests estímuls que s’atenen millor, no es recorden millor.
L’amnèsia orgànica
Fins els anys ‘50, es pensava que la memòria estava distribuïda de manera difusa al cervell.
En 1953 apareix el cas de H. M., que va contradir aquesta idea.
A partir de H. M., el lòbul temporal medial s’ha associat a la memòria a llarg termini.
Va permetre establir dissociacions:
MCT versus MLT. Memòria implícita versus memòria explícita. Memòria declarativa versus memòria no declarativa.
L’amnèsia té causes i manifestacions. En principi, es podrien distingir les amnèsies en funció de tres criteris:
- La malaltia. Malalties molt heterogènies condueixen a l’amnèsia.
- La funció cognitiva. Dèficits en MCT versus MLT, anterògrada versus retrògrada.
- La localització. L’amnèsia pot ser frontal o temporal.
Hi ha molt pocs pacients amb dèficits amnèsics globals o purs.
L’amnèsia orgànica
Les malalties que produeixen amnèsia
- Amnèsies reversibles:
- Teràpia electroconvulsiva (ECT).
- Trastorns dissociatius i depressius.
- Amnèsia posttraumàtica (PTA).
- Amnèsia per TCE lleu o moderat.
- Amnèsies irreversibles:
- Patologia vascular: hemorràgia i infart.
- Patologia infecciosa vírica: ex.: encefalitis herpètica.
- Anòxia cerebral.
- Tumor cerebral.
- Síndrome de Korsakov per alcoholisme o anorèxia nerviosa.
- Malalties degeneratives: malaltia d’Alzheimer. •TCE greu.
- Intervenció quirúrgica.
L’amnèsia anterògrada versus
l’amnèsia retrògrada
Hi ha dues maneres diferents de pèrdua de la memòria després d’una lesió cerebral.
L’amnèsia retrògrada:
- Record deficitari de la informació apresa abans de la lesió. L’amnèsia anterògrada :
- Aprenentatge deficitari de la informació apresa després de la lesió.
Fa més de 100 anys, el neuròleg francès Ribot va descobrir que, en l’amnèsia retrògrada tendien a oblidar-se primer els records més recents, i les memòries de la infantesa eren les més improbables d’oblidar.
Aquest fenomen es coneix com llei de Ribot.
L’amnèsia retrògrada: gradients
Diferències entre les tres amnèsies
Amnèsia bitemporal medial : dèficit de codificació de la informació que produeix amnèsia anterògrada.
Amnèsia diencefàlica : dèficit d’accessibilitat a la informació emmagatzemada, que genera tant una amnèsia anterògrada com retrògrada en tasques de reconeixement i record.
Amnèsia frontal : dèficit d’organització que produeix una amnèsia retrògrada basada en la dificultat per generar espontàniament informació (record), però que se supera quan se subministren claus de codificació (reconeixement).
Anatomia de
la memòria
Amígdala: memòria emocional i consolidació de la memòria. Ganglis basals i cerebel: memòria per a procediments, hàbits i condicionament clàssic. Hipocamp: memòria de reconeixement, espacial i episòdica. Tàlem: formació de noves memòries i memòria de treball. Àrees corticals: codificació d’estímuls, emmagatzematge de records episòdics i memòria semàntica, aprenentatge de procediments, memòria implícita.
Memory
Areas
Explicit conscious episodic memory Æ Hippocampus
ELS TIPUS DE MEMÒRIA AVALUATS
Abans d’entrar en cada tipus d’amnèsia, cal conèixer els tipus de memòria i la manera d’avaluar-la.
Cal categoritzar els tipus de memòria de manera intensiva i s’ha de fer partint de proves neuropsicològiques.
La llista de tipus és la següent: Immediata. Anterògrada (a llarg termini). Retrògrada (remota). Implícita. Semàntica. A més, hi ha una sèrie de fenòmens relacionats que tenen a veure amb la memòria, com els símptomes frontals, la confabulació i els dèficits perceptius.
ELS TIPUS DE MEMÒRIA AVALUATS
La memòria immediata: span de dígits. L’anterògrada: aprenentatge de paraules o parells associats. La retrògrada (remota): record de personatges famosos o records autobiogràfics. La implícita: aprenentatge no conscient. Per exemple: completar arrels o priming. La semàntica: el test de la piràmide i la palmera (Howard i Patterson, Thames Valley Test Company)
ELS TIPUS DE MEMÒRIA AVALUATS
Els tests de memòria
ELS TIPUS DE MEMÒRIA AVALUATS
Uns altres tests
Els símptomes frontals. WCST i test d’alliberament de la interferència proactiva (quan el canvi de categoria suprimeix la IP). La confabulació. En el record episòdic (TAVEC o AVRLT) es barreja material real i no real. Els dèficits perceptius. S’observa en el test de claus del WAIS, que requereix associar números a símbols abstractes.
El pacient H. M.: record de famosos El pacient H. M.: neuropsicologia
- QI de 118, incloent-hi tots els tests.
- MCT amb span de dígits, normal.
- Efecte de recència, normal.
- Brown-Peterson, normal.
- Tests d’aprenentatge de paraules de Rey, ALTERAT.
- Tests de memòria semàntica, normal.
- Llenguatge, normal.
- Habituació i condicionament clàssic, normal.
- Càlcul mental, normal.
- Problemes per identificar olors.
- UNS ALTRES TESTS, MÉS DETALLATS.
El pacient H.M.: memòria de treball
H. M. NO TÉ PROBLEMES AMB AQUESTA TASCA.
H. M. TAMPOC TÉ PROBLEMES AMB AQUESTA TASCA.
L’APRENENTATGE DE NOVES HABILITATS I PLANIFICACIÓ NORMAL: TORRE D’HANOI La memòria impícita
INM_______ GRA_______ PRO_______
PAR_______ HOL_______ CHI_______
L’anòxia i l’amnèsia
El pacient R. B.
- Va patir un atac de cor que li va causar una anòxia cerebral (reducció del flux sanguini).
- R. B., posteriorment, va mostrar una amnèsia anterògrada permanent.
- L’anàlisi post mortem del seu cervell va revelar una pèrdua de neurones en l’àrea CA1 de l’hipocamp (menys severa que la lesió de H. M.).
Els estudis en animals, com ara micos o rates, han confirmat que l’anòxia produeix una lesió de l’àrea CA de l’hipocamp que causa amnèsia anterògrada.
L’AMNÈSIA: L’ENCEFALITIS
HERPÈTICA SIMPLE
Es produeix quan un virus herpes simple ataca el cervell. És un cas prou infreqüent. L’encefalitis produeix una lesió a nivell de lòbul temporal lateral i medial, amb lesions a nivell frontal i parietal. En fase aguda, produeix confusió i amnèsia severa. Amb el temps, la confusió es redueix o desapareix, i l’amnèsia minva; però persisteix un cert nivell d’amnèsia anterògrada i retrògrada.
No s’hi observen problemes de MCT (dígits i Brown-Peterson). Amnèsia anterògrada severa amb un oblit rapidíssim de la informació apresa. Amnèsia retrògrada severa per a la memòria autobiogràfica i coneixement del món. Hi ha una variabilitat entre pacients sobre l’abast del dèficit retrògrad des de tres a 20 anys. Alguns pacients tenen problemes específics per recordar cares.
L’AMNÈSIA: L’ENCEFALITIS
HERPÈTICA SIMPLE
Certs problemes de llenguatge, potser a causa d’un problema de memòria semàntica. Per exemple, tasques de categorització.
Memòria implícita preservada.
Funcions frontals preservades, fins i tot en presència d’afectació del lòbul frontal.
Absència de confabulació.
L’AMNÈSIA: L’ENCEFALITIS
HERPÈTICA SIMPLE L’AMNÈSIA: ELS TUMORS
És una patologia que es pot observar a qualsevol edat, i que requereix un tractament quirúrgic. Quan els tumors es localitzen en àrees temporals, es poden produir dèficits amnèsics per dos motius: El procés tumoral afecta les àrees de memòria. La intervenció quirúrgica altera les funcions de memòria.
L’AMNÈSIA: ELS TUMORS
Els tumors produeixen amnèsia en dos casos:
Quan el tumor afecta les àrees de la memòria. Es nota per un dèficit prequirúrgic en proves de memòria. Quan la intervenció sobre tumors temporals afecta a les zones de memòria.
L’AMNÈSIA: ELS TUMORS
