Organització Territorial de l’Estat. 2025-26
Cas pràctic 7
Un decret estatal regula la formació professional del sistema educatiu i estableix la previsió
d’una part optativa en tots els cicles formatius. Fixa també un còmput horari d’entre 80 i 160
hores per aquesta part optativa i imposa una distribució d’aquesta part optativa al llarg dels
cicles formatius amb un mòdul de durada anual o bé de dos de quadrimestrals.
Preguntes:
1) Quin títol competencial pot invocar l’Estat per aprovar aquest decret i quina
naturalesa i abast té?
Pot invocar l’art. 149.1.30, és una competència compartida en quant a que l’Estat fixa les
bases del sistema educatiu.
2) Pot considerar la Generalitat que el decret estatal envaeix les seves competències? En
quin títol competencial ho podria fonamentar i amb quins arguments?
Si, art. 131. 3 a) b) c) EAC, es una competencia compartida.
3) Si la Generalitat vol impugnar el decret estatal, quina via hauria de seguir, quin òrgan
estaria legitimat, quins elements de procediment hauria de respectar? Podria afectar la
impugnació del decret a la seva vigència?
Al tractar-se d’una norma infralegal, es resol mitjançant un conflicte positiu de
competències davant del TC (art. 63.1 LOTC).
En aquest cas, està legitimada la Generalitat contra la norma de l’Estat.
Cal que la Generalitat faci a l’Estat un requeriment d’incompetencia. Serveix
com a mecanisme per intentar posar-li una solució abans d'accedir al tribunal. Es
fa perquè l’estat retiri o modifiqui la norma.
En el cas autonomic el requeriment previ és obligatori, quan és l’Estat és
voluntari.
L’estat té 1 mes per respondre.
Si rebutja el requeriment o no respon, es pot interposar el conflicte davant del
TC.
També tenim el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, art 76.3 EAC.
Aquest dictamen és preceptiu/obligatori, però no és vinculant. S’ha de
pronunciar sobre l’assumpte. És obligatori de demanar.
No es suspèn la norma directament. A diferència del que passa quan l’Estat
impugna una norma autonòmica (art. 64.2 CE), la interposició d’un conflicte de
competència contra una norma estatal no suspèn la seva vigència, excepte si el
Tribunal Constitucional decideix el contrari.
