Pac 1 mòduls 1,2 i 3 | Ejercicios de Derecho Internacional Público

BLOC I. TEST

Respondre veritable (V) o fals (F) i redactar una breu argumentació jurídica a l´espai

indicat

1. El Dret Internacional emana dels Estats i de les Organitzacions Internacionals

Veritable. El caràcter internacional es delimita per les normes creades

principalment per l'acord de voluntats entre estats o per altres subjectives a qui els

Estats han atribuït capacitat normativa internacional, les OI. Sense Estats ni Oi, no

existiria Dret Internacional.

2. Una de les característiques més excel·lents en l´evolució del Dret

Internacional modern és l´augment del nombre de normes internacionals

Veritable. El Dret Internacional modern ha anat creixent a mesura que passaven els

anys i les normes relatives amb ell han anat augmentant, però no només per per

establir patrons de conducta d'un Estat respecte a un altres, sinó també per establir

normes internacionals de gran abast relatives per exemple als Drets Humans o

reguladores sobre els conflictes armats.

3. La raó perquè el Dret Internacional es compleixi, radica en l´existència

imperativa de normes (ius cogens) que vertebren la societat internacional

Fals. El Dret Internacional radica en l'existència de normes pactades entre Estats i

actualment té molt poques normes imperatives però segueix complint els seus

objectius.

4. La societat internacional es caracteritza per la seva universalitat, la integració

limitada, l´homogeneïtat i la pluralitat

Veritable. L'expressió societat internacional s'utilitza per referir-se al conjunt

d'interaccions socials (heterogeneïtat), que inclou actors de diferent naturalesa

juridicopolítica (pluralitat), de caràcter global o universal (globalització) i que està

,tot i que, escassament integrada als seus aspectes polítics i institucionals

(integració limitada).

5. Per a l´adopció d´un tractat s´aplica, per norma general, la regla de majoria;

és a dir, l´aprovació del tractat per més de la meitat dels Estats presents i

votants en el procés d´adopció

Fals. Segons l'article 9 de la Convenció, per norma general, “s'aplica la regla de la

unanimitat, és a dir, que tots els negociadors sense excepció han d'estar d'acord

amb el text. És en el cas dels tractats que s'adopten en una conferencia

internacional on s'aplica la regla de majories, normalment dos terços dels estats

presents llevat que el tractat reculli una altra majoria.”

6. La finalitat de les reserves als tractats multilaterals és concedir als Estats una

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Pac 1 mòduls 1,2 i 3 y más Ejercicios en PDF de Derecho Internacional Público solo en Docsity!

BLOC I. TEST

Respondre veritable (V) o fals (F) i redactar una breu argumentació jurídica a l´espai indicat

El Dret Internacional emana dels Estats i de les Organitzacions Internacionals Veritable. El caràcter internacional es delimita per les normes creades principalment per l'acord de voluntats entre estats o per altres subjectives a qui els Estats han atribuït capacitat normativa internacional, les OI. Sense Estats ni Oi, no existiria Dret Internacional. 2. Una de les característiques més excel·lents en l´evolució del Dret Internacional modern és l´augment del nombre de normes internacionals Veritable. El Dret Internacional modern ha anat creixent a mesura que passaven els anys i les normes relatives amb ell han anat augmentant, però no només per per establir patrons de conducta d'un Estat respecte a un altres, sinó també per establir normes internacionals de gran abast relatives per exemple als Drets Humans o reguladores sobre els conflictes armats.
La raó perquè el Dret Internacional es compleixi, radica en l´existència imperativa de normes ( ius cogens ) que vertebren la societat internacional Fals. El Dret Internacional radica en l'existència de normes pactades entre Estats i actualment té molt poques normes imperatives però segueix complint els seus objectius. 4. La societat internacional es caracteritza per la seva universalitat, la integració limitada, l´homogeneïtat i la pluralitat Veritable. L'expressió societat internacional s'utilitza per referir-se al conjunt d'interaccions socials (heterogeneïtat), que inclou actors de diferent naturalesa juridicopolítica (pluralitat), de caràcter global o universal (globalització) i que està ,tot i que, escassament integrada als seus aspectes polítics i institucionals (integració limitada).
Per a l´adopció d´un tractat s´aplica, per norma general, la regla de majoria; és a dir, l´aprovació del tractat per més de la meitat dels Estats presents i votants en el procés d´adopció Fals. Segons l'article 9 de la Convenció, per norma general, “s 'aplica la regla de la unanimitat, és a dir, que tots els negociadors sense excepció han d'estar d'acord amb el text. És en el cas dels tractats que s'adopten en una conferencia internacional on s'aplica la regla de majories, normalment dos terços dels estats presents llevat que el tractat reculli una altra majoria.” 6. La finalitat de les reserves als tractats multilaterals és concedir als Estats una

certa flexibilitat a l´hora d´assumir obligacions, permetent-los excloure o modificar els efectes dels tractats Veritable. Davant la dificultat que els Estats no es sentissin plenament satisfets amb els continguts dels tractats multilaterals generals va sorgir la creació de les reserves. Aquesta figura, facilita la inclusió final d'una quantitat més grans d'estats al regim del tractat, un cop fetes les reserves.

7. L´entrada en vigor dels tractats es produeix, per norma general, quan consti el consentiment de tots els Estats negociadors a obligar-se pel tractat Veritable. Conforme el que disposa l'article 24.3 de la Convenció de Viena, l'entrada en vigor d'un tractat es produeix quan consti ele consentiment de tots els Estat negociadors a obligar-se pel tractat. En el cas dels tractats multilaterals, s'acostuma a recollir expressament les condicions per a la seva entrada en vigor.

La violació de disposicions de dret intern concernents a la competència per celebrar tractats constitueix una causa de revisió del Tractat a instància d ´altres Estats Fals. Segons la Convenció de Viena (articles 46 a 53), la violació de les disposicions internes de dret intern que fan referència a la competència per a subscriure tractats és una de les 8 causes que suposa la nul·litat , en aquest cas només de les disposicions pertinents no a tot el tractat en sí. 9. La terminació d´un tractat suposa el cessament de l´obligació de seguir complint-lo per a totes les parts Veritable. Quan un tractat deixa de ser vàlid , per tant, el seu contingut ja no causa efecte i cessen les obligacions que comprenia el tractat per als Estats que n'eren part. 10. La contradicció d´un tractat amb una norma de ius cogens apareguda amb posterioritat a la seva celebració suposa la nul·litat del tractat Veritable. Segons l'article 53 de la Convenció de Viena: “és nul un tractat amb l'oposició d'una norma imperativa ja que, aquesta norma és acceptada i reconeguda per a la comunitat internacional i no s'admet discussió i oposició sota cap concepte; únicament pot ser modificada per una norma ulterior de DI general que tingui el mateix caràcter”. 11. Conforme al que es disposa en la Constitució espanyola, correspon a les Corts Generals dur a terme les diferents actuacions relacionades amb la celebració de tractats internacionals. Fals. Correspon a l'Estat la competència exclusiva sobre les relacions internacionals conforme l'article 149.1 3a de la Constitució Espanyola i el Govern central s'encarrega de la política exterior i interior ,tal i com disposa l'article 97 de la CE.

Fals. Correspon al model monista que els dos drets no poden ser sistemes normatius diferents i han de crear un cos normatiu únic. Pel que fa el model dualista, l'univers de conductes ordenades pel dret internacional és diferent del de les regulades pel dret nacional.

19. La invocabilitat directa del Dret Internacional convencional o consuetudinari, depèn de cada cas i està condicionada per la norma internacional que s ´invoca, sense que hagi de presumir-se. Veritable. És per això que molts contingut de tractats internacionals espanyols incorporats al dret espanyols no generen pels ciutadans drets subjectius sinó més bé, aquests drets i obligacions són pel legislador i l'Administració. 20. L´article 2.4 de la Carta de Nacions Unides és una norma imperativa de Dret Internacional general Veritable. Aquesta norma té un caràcter imperatiu, és a dir, d'obligatori compliment per tots els Estat i individus que l'hagin acordat, no admet l'acció contrària i únicament es pot alterar el seu contingut per una norma posterior del mateix caràcter. Per exemple , aquesta norma disposa que tots els Estats s'han d'abstenir de l'amenaça o de l'ús de la força en les relacions internacionals,

BLOC 2

APARTAT 1. SOCIETAT INTERNACIONAL CONTEMPORÀNIA I ELS SEUS PRINCIPIS

QÜESTIONS

1. Conforme a aquesta Declaració quins són els principis bàsics de la Societat Internacional, que fomentarien els propòsits de les Nacions Unides? Aquesta declaració numera i desenvolupa set principis bàsics de la Societat de Nacions que fomentarien els propòsits de la Nacions Unides. En primer lloc, el principi que tracta que els Estats, en les seves relacions internacionals, s'abstendran de recórrer a l'amenaça o a l'ús de la força contra la integritat territorial o la independència política de qualsevol Estat, o en qualsevol altra forma incompatible amb els propòsits de les Nacions Unides. Aquest principi declara que una guerra d'aquesta naturalesa constitueix un crim contra la pau i viola el Dret Internacional. Els Estats han d'abstenir-se fer propaganda a favor de les guerres o de participar en actes de guerra civil o terrorisme envers a un altre Estat. També d'organitzar o fomentar les organitzacions de forces irregulars o bé, els grups armats , inclosos els mercenaris, per a atacar a un territori d'una altre Estat. En cas que un Estat hagi sigut ocupat militarment per un altre, no es reconeixerà cap adquisició de territori per part d'un Estat derivat d'una amenaça ús de la força. Per altra banda els Estats hauran de realitzar de bona fe negociacions per aprovar tractats encaminats al desarmament general i reduir la tensió internacional i fomentar la confiança entre Estats. En segon lloc, tenim un principi, relacionat amb l'esmentat anteriorment, que declara que els Estats arreglaran les seves controvèrsies internacional per mitjans pacífics de tal manera que no es posi en perill ni la pau ni la seguretat internacional ni la justícia. El principi esmentat tracta sobre la importància de la pau i la seguretat internacional amb controvèrsies que puguin sorgir entre Estats. En conseqüència, els Estats procuraran arribar a un acord el més aviat possible mitjançant mitjans pacífics com la negociació, la investigació, la mediació, la conciliació, l'arbitratge, entre d'altres. Aquest acord es basarà en la igualtat sobirana dels Estats i es farà conforme el principi de lliure elecció (principis dels que parlarem una mica més endavant) dels mitjans acordats. En cas de no arribar a un acord es compromet a seguir-ho intentant mitjançant mitjans pacífics acordats entre els Estats. En contrapunt, s'abstindran en tota mesura, actuar de manera que agreugin la situació i posin en perill la pau, la seguretat internacional i la justícia. En tercer lloc, trobem el principi relatiu a la obligació de no intervenció en els assumptes que són de jurisdicció interna de cada Estat.

distintius de la societat internacional contemporània i que han suposat una aportació de la Carta de Nacions Unides. Esmenti un i expliqui el seu contingut Un dels principis que es citen correspon al principi d'igualtat de drets i de la lliure determinació dels pobles. Aquest principi, tracta, com hem explicat anteriorment, que tots els pobles tenen el dret de determinar lliure, sense ingerència externa, la seva condició política i els seu propi desenvolupament. A més a més, tots els Estats estan obligats a promoure l'aplicació de la igualtat sobirana de drets i ajudar a la Nacions Unides a fi de fomentar les relacions d'amistat i cooperació entre Estats i posar finalment fi al colonialisme. Però a part de tot això, també disposa que tot Estat té el deure de promoure, mitjançant l'acció jurídica o individual, el respecte universal als drets humans i a les llibertat més fonamentals. Són , per exemple, formes d'exercici del dret de determinació dels pobles: l'establiment d'un Estat sobirà i independent, la lliure associació o integració amb un altre Estat independent o bé, l'adquisició de qualsevol condició política lliurement decidia per l'Estat. APARTAT 2. ESTRUCTURA NORMATIVA I FONTS DEL DRET INTERNACIONAL QÜESTIONS

Què significa la màxima lex specialis derogat legi generali en Dret Internacional? La màxima lex specialis derogat legi generali , és molt utilitzada en Dret Internacional i en altres branques i ajuda en la resolució de conflictes o d'interpretacions. Disposa que davant de dues o més normes que tracten sobre la mateixa matèria, preval la més específica sobre la que és més general. Aquesta tècnica és utilitzada, per exemple, en el cas de entre disposicions d'un mateix tractat, entre disposicions de dos o més tractats, entre un tractat i una norma que no pertany a un tractat o bé, entre dos normes que no pertanyen a un tractat. 2. Conforme el que es disposa en el citat informe de la Comissió de Dret Internacional, quan són particularment importants el costum i els principis generals de Dret en la interpretació d´un tractat? Són realment importants per a la interpretació d'un tractat, d'acord amb l'apartat c) del paràgraf 3 de l'article 31 que disposa : “Juntament amb el context , s'haurà de tenri en compte : Tota norma pertinent de dret internacional aplicable a les relacions entre les parts.”

I, a més, és especialment important quan la disposició del tractat és ambigua o confusa; els termes utilitzats en el tractat tenen un significat reconegut en el dret internacional consuetudinari o d'acord amb els principis generals de dret, o bé quan el tractat no diu res sobre la llei aplicable i és necessari que l'intèrpret recorri a normes desenvolupades en un altre part del dret internacional per a resoldre la qüestió.

Segons el citat informe, què són les normes de ius cogens i quina relació tenen amb les obligacions erga omnes****? Corresponen a normes imperatives de Dret Internacional, és a dir, normes acceptades per la Comunitat Internacional d'Estats i que no s'admet acord en contra. En són exemples: la tortura, l'agressió, l'esclavitud , ele genocidi, la discriminació racial ... Pel que fa a la relació entre les normes ius cogens i les obligacions erga omnes, necessitem saber què són les segones. Així doncs, les obligacions erga omnes són normes que gaudeixen d'un tracte especial degut al seu àmbit d'aplicació universal. Les obligacions erga omnes són les obligacions d'un Estat per a tot el conjunt de la Comunitat Internacional, és a dir, són aplicades per a tots els Estats i aquests tenen un interès jurídic en la protecció dels drets que conformen. I, un Estat podrà invocar responsabilitat de l'Estat que vulneri aquestes normes. En conseqüència, totes les obligacions establertes per normes ius cogens, també tenen caràcter d'obligació erga omnes , però a l'inversa no sempre és així. Per tant, no totes les obligacions erga omnes són establertes per normes imperatives de dret internacional general. Un clar exemple serien les obligacions basades en els principis i normes relatius als drets humans i algunes obligacions relatives a espais públics internacionals.

Pac 1 mòduls 1,2 i 3, Ejercicios de Derecho Internacional Público

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Pac 1 mòduls 1,2 i 3 y más Ejercicios en PDF de Derecho Internacional Público solo en Docsity!

BLOC I. TEST

BLOC 2

APARTAT 1. SOCIETAT INTERNACIONAL CONTEMPORÀNIA I ELS SEUS PRINCIPIS

QÜESTIONS