¡Descarga repás móduls y más Ejercicios en PDF de Psicología solo en Docsity!
Benvolgudes, benvolguts,
L'examen final està format per 8 preguntes. Les sis primeres són preguntes curtes, de menys de mig full per respondre, cadascuna d'elles correspon a un mòdul de l'assignatura i té un valor d'un punt. Aquestes preguntes són força concretes i fan referència a algun dels continguts específics (no acostumen a relacionar diversos continguts). En canvi, les dues darreres preguntes són de resposta llarga (dos fulls com a màxim) i tenen un valor de dos punts cadascuna. En aquestes preguntes llargues s'acostumen a relacionar continguts de diversos mòduls. També pot passar que expliquin un cas o una situació i es faci alguna pregunta relacionada amb l'explicació presentada.
No podreu utilitzar cap material ni cap dispositiu. La durada màxima és de dues hores.
Recordeu que hi poden entrar tots els continguts de tots els mòduls així com el text del "punt de vista de Schacter" que es troba a la GES4.
A continuació teniu alguns exemples de preguntes curtes i de preguntes llargues:
Preguntes curtes: -Descriu un experiment que s'orienti a investigar l'efecte de la similitud fonològica. Quin subsistema de memòria està implicat? Per què? -Esquematitza les principals diferències entre memòria a llarg termini i memòria sensorial. Exposa de manera breu un exemple d'ambdues a la vida quotidiana. -Indica dues de les crítiques a les hipòtesis sobre els nivells de processament formulada per Craik i Lockhart. -Anomena, explica i exemplifica dues de les teories clàssiques sobre l'oblit. -Exposa les principals característiques de la xarxa proposicional de Quilian i del models de trets. -En què consisteixen els conceptes d'exactitud i credibilitat d'un testimoni?
Preguntes llargues: -Argumenta quins canvis es produeixen a la memòria a llarg termini dels ancians. Exemplifica els canvis esmentats -Ahir vaig fer un examen obert i només començar em vaig quedar "en blanc" i no vaig saber respondre a cap pregunta. Estic segura que si l'examen hagués sigut tipus test hauria tingut més possibilitats d'aprovar. Des del punt de vista dels processos de recuperació, quines diferències hi ha entre els dos tipus d'examen? Quines operacions cognitives i condicions haurien sigut decisives per accedir a la informació que vaig emmagatzemar mentre estudiava?
De cara a preparar l'examen final val la pena que us mireu les GES de cada mòdul i que us feu resums i esquemes dels continguts d'aquests mòduls.
Podeu, si voleu, fer una ullada a les PACs que hem treballat en l'AC així com a les correccions d'aquestes PACs, però donada la diferència de format entre un tipus de prova i l'altra aprofitareu més el temps si treballeu a partir dels mòduls directament.
Si teniu preguntes o dubtes envieu-les al Fòrum, a la carpeta Proves Finals.
Fins aviat,
Josep
MODUL 1
1.- Quina és la condició bàsica perquè puguem parlar de memòria en qualsevol procés psicològic?
2.- Si no tingués memòria (de cap tipus), podria llegir, tallar amb el ganivet o tenir consciència de qui sóc?
3.- Per tal de ser eficaços en l'estudi d'aquesta assignatura durant una setmana, és preferible que dediqueu 8 hores seguides d'estudi un mateix dia o bé que feu 4 sessions de dues hores cadascuna?
4.- L'oblit, és una de les fases de la memòria?
5.- Si em demanen que durant 3 minuts escrigui tots els noms d'animals que conec, estic fent una prova de mesura directa o de mesura indirecta de la memòria?
6.- El fet que aquella informació que he après estant deprimit sigui més fàcil de recordar quan torno a estar deprimit que no pas quan no ho estic, és un factor temporal, contextual o del subjecte?
7.- Vull comprar un detergent i quan sóc al super no recordo quin nom tenia. Mirant per les prestatgeries veig la capsa del detergent i recordo que efectivament aquesta era la marca que buscava. He fet un comportament de record, de reconeixement o de record amb claus?
Hola Susana i Marta, Gràcies per la vostra participació en les respostes. Us comento les respostes perquè veig que ningú més s'apunta. En general, ho heu fet molt bé totes dues. Us comento però alguns detalls:
descansar per tal de poder retenir correctament la informació i no saturar-nos provocant bloqueigos que no permetin fer-ho correctament provocant oblits. S'han de poder realitzar correctament les 3 fases (codificació/adquisició, retenció/conservació i recuperació/actualització) per tal d'obtenir els millors resultats.
4.- L'oblit, és una de les fases de la memòria?
No, l'oblit és una pèrdua d'informació que es pot produïr en qualsevol de la fases de la memòria.
5.- Si em demanen que durant 3 minuts escrigui tots els noms d'animals que conec, estic fent una prova de mesura directa o de mesura indirecta de la memòria?
Directa, atès que estem parlant d'una tècnica de record lliure en la cual som conscients i recordem de forma intencional.
6.- El fet que aquella informació que he après estant deprimit sigui més fàcil de recordar quan torno a estar deprimit que no pas quan no ho estic, és un factor temporal, contextual o del subjecte?
És un factor contextual intern. Segons Bower i la teoría de la xarxa associativa, es produeix un increment en el record quan l'estat d'ànim en el moment de recuperació és el mateix que el que tenia en el moment d'aquisició (memòria depenent de l'estat d'ànim)
7.- Vull comprar un detergent i quan sóc al super no recordo quin nom tenia. Mirant per les prestatgeries veig la capsa del detergent i recordo que efectivament aquesta era la marca que buscava. He fet un comportament de record, de reconeixement o de record amb claus?
Hem fet un reconeixement, atès que tenim present l'objecte que reconeixem com el que estàvem buscant.
1.- El fenòmen per el qual si encenem una cigarreta en una habitació fosca i la fem girar ràpidament veiem la forma d?una circumferència vermella, en lloc d?un punt vermell que es mou, de quin tipus de memòria és un exemple?
Huella icónica, nuestros órganos visuales siguen percibiendo el estímulo aunque este haya desaparecido. Al prolongar el tiempo perceptivo damos tiempo a que se complete el proceso perceptivo.
2.- En quin sistema de memòria deu estar emmagatzemada la informació necessària per a poder-se desplaçar amb bicicleta eficaçment?
En la memoria a largo plazo. No declarativa ya que es lo llevamos a cabo sin ser conscientes de que estamos utilizando la cognición. A base de repeticiones lo hemos automatizado.
3.- Digues tres noms de sistemes de la memòria a llarg termini (de més genèric a més específic) que són necessaris per a recordar ?quin llibre estava llegint jo ahir a la nit?? Por un lado he tenido que acceder a la información guardada en la memoria declarativa ya que he tenido que realizar un acto de memoria explícito de ponerme a pensar y recuperar la información de qué libro estaba leyendo ayer; la episódica porque he recordado seguramente el momento, la ubicación, datos del contexto y la Memoria semántica al recordar el título concreto del libro.
4.- D?aquests dos grans sistemes de memòria: declarativa o no- declarativa. Quin creus que acostumen a perdre abans les persones amb amnèsies? Las personas con amnesia suelen perder antes la memoria declarativa.
5.- Estudiar mentre estem escoltant un programa de ràdio és desaconsellable si tenim en compte el fenòmen empíric anomenat efecte de................. Ara bé si per la ràdio només fan música (sense lletra) és igualment de desaconsellable? Habla no atendida, al estudiar estoy utlizando el bucle fonológico (con capacidad y recursos limitados) si la otra tarea utiliza los mismos códigos que la que estoy realizando , interferirá en la tarea principal. Si es solo música sin habla no habrá tanta interferencia al no exisitir lenguaje.
6.- Quin és l?efecte o fenòmen que permetria explicar que una persona perfectament bilingüe (en català i castellà) tindria una major amplitud de memòria de dígits (digit span) en català que no pas en castellà? (O bé, que els anglesos tenen major amplitud de memòria de dígits que els galesos (que parlin galès, és clar)). Por la longitud de las unidades? por la duración de la pronunciación y la amplitud de memoria?
7.- Mentre estic llegint aquesta pregunta i entenent el seu significat quins sistemes de memòria necessito utilitzar (com a mínim)? memoria a largo plazo declarativa porque estoy comparando la información que voy leyendo con la que tengo almacenada de toda mi experiencia vital "lectora", la semántica porque lo estoy entendiendo y dotando de significado, la memoria de trabajo porque estoy reteniendo y procesando la información , activando el flujo de la información de la MLP y la sensorial porque he percibido el estimulo a través de mis ojos de las letras.
Com que veig que ningú més s'apunta a respondre les preguntes et comento les teves respostes.
La capacitat d’atenció sostinguda decau i això genera que molts processos no s’acabin d’afiançar per cansament o distracció.
La capacitat d’inhibició en l’atenció selectiva es redueix i això genera interferències entre informació rellevant i irrellevant (sovint per una manca d’interès i/o motivació).
Quant a atenció dividida, a les persones grans se’ls fa difícil el processament d’informació simultània, sobretot si alguna de les tasques té certa complexitat.
4.- Quina pot ser l'explicació teòrica de perquè mentre condueixo tranquilament per l'autopista puc parlar amb els que viatgen amb mi però quan, de cop, observo que hi ha els cotxes aturats al davant deixo de parlar?
La conducció sense estímuls sorpresa és una activitat que esdevé automática i hi gastem pocs recursos atencionals, la qual cosa ens facilita la conversa simultània. Trobar-nos cotxes aturats suposa un estímul inesperat que activa l’atenció passiva o réflex d’orientació i, comptant que els nostres recursos atencionals són limitats, els redirigim tots per tal d’adaptar-nos a la situació i poder executar la conducta més adient (la conducció segura i eficaç per evitar un incident).
5.- Com s'anomena l'efecte experimental pel qual si es presenta la paraula "verd" escrita en color vermell i ens fan llegir la paraula responem amb més celeritat que si ens pregunten pel color en què estava escrita la paraula "verd"?
És l’efecte stroop, en què intervé un procés atencional automàtic (la lectura de la paraula, independentment del color en què està escrita) i un de controlat (prescindir de l’aspecte lingüístic i fixar-nos en el color de la tinta).
6.- Quina és la diferència principal entre el model de Broadbent i el model de Treisman pel que fa a l'atenció selectiva?
En el model de Broadbent, se suposa que processem molt pocs estímuls de tots els que reben els nostres sentits per evitar el bloqueig i el model de Treisman parteix d’un procés molt més ampli en què la informació rellevant es filtra ràpidament i intensa i la resta queda atenuada i, si cal, es recupera més tard.
7.- En general, la presentació prèvia d'un estímul (p.e. un dibuix) afavoreix la identificació posterior fent que aquesta identificació es faci més ràpidament. Ara bé, com s'anomena la situació experimental en la qual la presentació prèvia d'un estímul perjudica la seva identificació posterior fent que aquesta s'alenteixi?
Seria en l’efecte de facilitació (priming) en estímuls ignorats prèviament (memòria no declarativa) que rep el nom de priming negatiu (els estímuls ignorats no han generat representació i això els fa menys identificatius).
MODUL 4 1.- Què és més eficaç, tenir la intenció de memoritzar una informació o el tipus de processament que fem amb aquesta informació quan la rebem? El tipus de processament quan la rebem. A l'hora de la recuperació la intencionalitat si qeu és important però no tant a l'hora de codificar la informació que estem rebent.
2.- El processament semàntic és sempre millor que el processament estructural? NO, hi ha casos investigats que de vegades un processament més "superficial" pot donar lloc a un millor record.
3.- En quines circumstàncies es pot aconseguir que el record (record amb claus) sigui més eficaç que el reconeixement?
El record amb claus es millor quan les paraules no son habituals; pel reconeixement és millor paraules més habituals i amb respecte al context de codificació i recuperació en el record és important que sigui el mateix context tot i que amb el reconeixement no es tenen encara dades significatives per saber si influeix o no.
4.- Tenim actualment alguna evidència que demostri que tenir la intenció d?oblidar pot ajudar a oblidar? sí, s`han fert experiments que demostren que quan se li diu al subjete que oblidi la paraula quan la ha de recuperar li costa més per tant hi ha algun mecanisme que ens "inhibeix" a l"accesibilitat d'aquest tipus de informació.
3.- Quin tipus de format representacional utilitzen les imatges mentals?
4.- Un acudit dolent: ?Que al pan lo llamen 'pain' lo puedo entender; pero que al queso, que se ve tan claro que es queso lo llamen ?fromage?, no lo puedo entender?. La gràcia (poca o molta) d?aquest acudit rau en el fet que les llengües utilitzen un format de representació digital que està vinculat al seu domini d?una manera .............. i públicament acceptada.
5.- Quin model de representació proposicional (xarxa o trets) és més adequat per donar compte que les persones considerem que un pingüí és menys ocell que un pardal?
6.- Quan ens conviden a sopar a casa d?una familia japonesa és important que fem soroll amb la boca mentre mengem per demostrar que ho trobem bo. Des del punt de vista de la representació dels coneixement podem dir que situacions com aquesta ens sobten perquè no formen part dels nostres ................ socials.
7.- Quin model (computacionalista o connexionista) un cop creat és capaç d?aprendre a mesura que li anem donant més informació?
