Psicología de la Percepción: Proceso Perceptivo y Diferencia entre Bottom-up y Top-down, Apuntes de Psicología de la Percepción

¡Descarga Psicología de la Percepción: Proceso Perceptivo y Diferencia entre Bottom-up y Top-down y más Apuntes en PDF de Psicología de la Percepción solo en Docsity!

PSICOLOGIA DE LA PERCEPCIÓ

• Presentació i objectius
• Enunciats: descripció de la pràctica
• Materials
• Criteris d’avaluació
• Format de lliurament
• Data límit de lliurament

Presentació i objectius

Aquesta PAC consta de quatre preguntes, en les quals treballareu aspectes

fonamentals dels mòduls 1 i 2 de l’assignatura: Introducció a la Psicologia de la

Percepció i Percepció visual. L’ objectiu d’aquesta PAC és que l'alumne conegui i

domini alguns dels conceptes fonamentals associats amb la psicologia de la percepció,

així com els relacionats amb la percepció visual. En aquesta PAC també treballareu

algunes de les competències transversals (T) i específiques (E) explicitades al pla

docent de l’assignatura.

Enunciat de la PAC

1. Contesteu les següents preguntes introductòries a la psicologia de la percepció:

a) En aquest vídeo el neuròleg Oliver Sacks parla de les al·lucinacions, una condició

perceptiva molt particular. A quina síndrome atribueix el conferenciant les

al·lucinacions que narra? Es diferencien de les al·lucinacions d’altres

infermetats? Quina explicació dóna el Dr. Sacks sobre la causa de les

al·lucinacions de Rosalee?

Síndrome de Charles Bonnet.

Les al·lucinacions en aquesta síndrome són diferents a les que s'experimenten en els estats psicòtics, les quals s'adrecen a l'individu de forma interactiva, ja sigui acusant, seduint, humiliant, rient-se d'ell, etc. També són diferents de les experimentades en l'epilèpsia del lòbul temporal, en les quals el subjecte reviu una mena de viatge en el temps, en el qual s’escolten, senten, veuen coses relacionades amb una situació espai- temporal concreta, plena de familiaritat i sentit.

Quan una persona perd la visió, les parts del cervell dedicades a aquest efecte deixen de tenir input sensorial. Aquestes àrees es tornen hiperactives i comencen a activar-se de forma espontània. Aquesta activació fa que es comencin a veure coses en termes semblants a una pel·lícula que no té a veure amb el pacient. En les al·lucinacions de la síndrome de Charles Bonnet es poden veure des d'elements simples, com figures geomètriques, fins visions més elaborades de figures i cares concretes, rostres desfigurats o dibuixos animats. En els estudis amb ressonància magnètica funcional s'ha vist que en les visions de figures geomètriques, són les parts del còrtex visual primari les que estan especialment actives. Aquestes parts s'encarreguen de detectar vores i patrons. Les visions d'imatges de cares concretes s'atribueix a l'activació de la circumvolució fusiforme del lòbul temporal. Aquesta estructura s'encarrega del reconeixement de cares i un funcionament anòmal pot fer que el pacient vegi cares deformades. Tenim cèl·lules cerebrals molt especialitzades en la detecció d'elements concrets, la seva activació en persones sense input sensorial portaria a la al·lucinació d'aquests elements.

b) Tenint en compte l’explicació dels processos de sensació i percepció donada al

mòdul, expliqueu la particularitat d’aquests dos processos en el cas concret de

la síndrome explicada al vídeo.

En les al·lucinacions que ens ocupen, a causa dels problemes de ceguesa, no s'estan produint processos SENSORIALS (o són mínims). L'únic que està tenint lloc són processos d'activació en àrees cerebrals concretes, les cèl·lules especialitzades tenen relació directa amb les al·lucinacions percebudes. Aquests processos són els habituals de PERCEPCIÓ quan el sistema visual funciona correctament. En el cas que ens

corba ROC que apareix a sota? Què podeu dir de la sensibilitat de cadascuna

d’elles?

Falses alarmes:

• Pilar: 4%
• Anna: 48%

La representació gràfica no és correcta. L’Ana hauria d'ocupar el lloc (punt a la diagonal de la gràfica) de la Pilar i viceversa, ja que l’Ana comet pràcticament tants encerts com falses alarmes, tenint una sensibilitat gairebé nul·la. No obstant això, la Pilar detecta de forma bastant precisa els dossiers que indiquen depressió, pràcticament sense cometre falses alarmes, el que indicaria una sensibilitat molt alta.

Objectiu: els alumnes han de demostrar que distingeixen correctament els processos bottom-up dels top- down, així com diferenciar els punts de vista que al respecte tenen algunes de les principals escoles psicològiques. També han de distingir els mètodes psicofísics clàssics dels més moderns, com és el cas de la TDS, la qual permet separar els processos sensorials dels decisoris. Competències: (T) Llegir de forma crítica la bibliografia científica, relacionant els aspectes teòrics de la psicologia de la percepció amb les diferents posicions teòriques de la psicologia. Conèixer els mètodes que empra la psicologia de la percepció.

3. Per contestar aquesta pregunta hem d’experimentar primer l’ efecte

McCollough. Heu de obrir aquest vídeo, posar-lo a pantalla completa i mirar-lo

fixament fins al final (a uns 50 cm. de la pantalla, per no cansar excessivament

els ulls). Durant els últims segons apareix un enreixat de línies blanques i

negres a les que heu de mirar fixament, mantenint la vostra postura.

a) De quin color apareixen tenyides les línies blanques horitzontals? I les

verticals? Recordeu la orientació de les línies vermelles i verdes de la fase

d’adaptació. Quina teoria de la percepció del color es veuria recolzada pel

resultat obtingut a l’ efecte McCollough?

Les línies verticals blanques de l'enreixat final s'haurien de veure tenyides de vermell, que és el color oponent del verd vertical que va aparèixer en la fase d'adaptació, mentre que les horitzontals haurien d'aparèixer tenyides en verd, color oponent del vermell horitzontal de la fase de adaptació. El post-efecte experimentat, de color associat a orientació es coneix com a efecte McCollough. Aquest efecte avalaria l'existència d'un mecanisme per a la percepció del color que funciona per processos oponents, i per tant, donaria suport a la teoria dels processos oponents.

b) Quina diferència hi ha entre mescla additiva i mescla subtractiva de color? En

relació a la percepció del color, són compatibles la teoria tricromàtica i la teoria

dels processos oponents?

La barreja additiva és la que es produeix amb llums, mentre que la subtractiva es produeix amb pigments. Si utilitzem 3 colors que sintetitzen l'espectre visible de longituds d'ona curta , mitjana i llarga obtenim 3 colors que anomenem primaris i es corresponen amb un blau intens, un verd brillant i un vermell brillant respectivament. Amb la barreja d'aquests tres colors podem crear tots els colors que són visibles per a l'humà. La barreja dels tres en les mateixes proporcions donarà com a resultat llum blanca, la qual conté totes les longituds d'ona. A aquest tipus de barreja de color en diem additiva.

Per contra, la barreja subtractiva sol partir de colors oposats als primaris: cian , magenta i groc. La combinació d'aquests tres colors també ens proporciona tots els colors que l'ull humà pot veure. Si bé la manera com els aconsegueix és diferent de la barreja additiva, ja que en aquest cas, els pigments actuen com a filtres. El color resultant en una barreja subtractiva es correspon amb aquelles longituds d'ona que no han estat absorbides pels pigments en qüestió. La barreja de cian , magenta i groc dóna com a resultat el color negre.

Les teories tricromàtica i dels processos oponents són compatibles. De fet cal tenir-les en compte a ambdues per explicar de forma correcta la percepció del color. La teoria que engloba les dues és la teoria del doble procés. Mentre que els fotoreceptors de la retina responen amb diferents patrons davant les diferents longituds d'ona que l'hi arriben (tal com proposa la teoria tricromàtica ), les neurones oponents situades a les àrees visuals del còrtex cerebral integren els senyals inhibitòries i excitatòries dels fotoreceptors situats a la retina (tal com proposa la teoria dels processos oponents ).

Objectiu: els alumnes han de demostrar que diferencien correctament els postulats de les diferents teories de la percepció del color, també que entenen correctament els aspectes fonamentals de la física del color, i que saben aplicar aquest coneixement als contextos perceptius plantejats. Competències: (T) Analitzar i sintetitzar. Cercar en la bibliografia proporcionada en l’assignatura, o en fonts fiables, informació relacionada amb la física i la psicologia del color. Treballar de forma autònoma, responsabilitzant-se del propi aprenentatge. (E) Entendre el funcionament cognitiu d’una forma integrada.

4.. Responeu les següents qüestions relacionades amb les constàncies perceptives :

a) Imagineu i redacteu un relat breu que narri en primera persona l’experiència

fenomènica d’algú que en termes de percepció visual ha perdut la constància

de grandària i com a conseqüència s’espanta. En termes orientatius, el relat no

haurà d’excedir les 8 línies.

El relat està obert a la creativitat de l'alumne. És important descriure els increments i disminucions de mida a la retina deslligats de la correcta percepció de la distància. És a dir, l'observador veurà que les persones que l'envolten es fan grans i petites de forma caòtica, un ordinador pot ser tan immens com un edifici o tan petit com una caixa de llumins, sense que s'apreciï que els canvis de grandària a la nostra retina tenen una relació directa amb els canvis de distància dels objectes respecte a l’observador.

b) En relació amb el vostre relat, com explica la llei d’Emmert la constància de

grandària (o invariància grandària-distància)? Té sentit el que proposa aquesta

llei des del punt de vista de la percepció ecològica formulada per James J.

Gibson? Raoneu la vostra resposta.

La llei d’Emmert (TPerc = Tret*DisAtr) proposa que la grandària percebuda dels

objectes depèn de dos factors relacionats multiplicativament. El primer és la

mida que els objectes ocupen en la nostra retina i el segon la distància que

atribuïm a aquests objectes pel que fa a nosaltres.

Per percebre la mida de forma constant, cal tant una bona representació de

l'estímul a la retina, com una correcta atribució de la distància. Si suposem que

Criteris d’avaluació de la PAC

Es valorarà:

• Presentació del document. Adequació de la resposta amb l’enunciat de la

pregunta fent un ús correcte dels conceptes de l’assignatura.

• Claredat en l’exposició de les idees i arguments, coherència global del

document lliurat i correcció ortogràfica i gramatical.

• Capacitat de síntesi, redactat, creativitat, reflexió i crítica personal.
• (^) Utilització de fonts complementàries al material de l’assignatura.
• Inclusió de les referències segons el format APA.
• Elaboració de la informació. No es permet “copiar i enganxar” text directament

des de Internet. Es comprovarà que el document no conté plagis.

Concreció de la qualificació:

• (^) C+ : resposta a la demanda de l’enunciat amb continguts fonamentals provinents de les unitats però de manera no exhaustiva, correcció en els termes, conceptes utilitzats i argumentació aplicada.
• B : resposta a la demanda de l’enunciat, correcció en els temes utilitzats, relació correcta entre conceptes, relació correcta amb els elements de les unitats, argumentació i exposició exhaustiva i ben fonamentada dels continguts. Cita de les fonts consultades.
• A : resposta a la demanda de l’enunciat, correcció en els termes utilitzats, relació correcta entre conceptes, relació correcta amb els elements de les unitats, argumentació i exposició exhaustiva i ben fonamentada dels continguts, consulta bibliogràfica complementaria i cita de les fonts d’acord amb la normativa APA, relació amb altres elements teòrics no inclosos en les unitats, relació amb continguts d’altres assignatures.

Format de lliurament

Els treballs s’hauran de lliurar en un document diferent d’aquest , el qual només

contindrà les respostes a les preguntes, sense els enunciats. A l’encapçalament del

document apareixerà el nom de l’alumne, l’aula en la que està matriculat i

l’especificació “Psicologia de la percepció. PAC1”. Les respostes estaran escrites en

tipografia de format 11 i en color blau intens. L'arxiu final (en format doc, .odt o pdf)

de la PAC s'ha de pujar a l'aula mitjançant el link de registre d'avaluació continua

(RAC).

Data límit de lliurament

La data límit de lliurament de la PAC1 és el proper dia 19 d’octubre de 2014.