



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
La práctica 'psicología de la percepción', que consta de cuatro preguntas relacionadas con los módulos 1 y 2 de la asignatura. El objetivo de esta práctica es que el alumno conozca y domine conceptos fundamentales de la psicología de la percepción, especialmente en relación a la percepción visual. Además, se trabajarán algunas competencias transversales y específicas. Responda a las preguntas introductorias sobre la psicología de la percepción, como la diferencia entre las alucinaciones de rosalee según el neurólogo oliver sacks y la relación entre los procesos bottom-up y top-down con el enfocamiento conductista, la teoria ecológica, y el constructivismo.
Tipo: Apuntes
1 / 7
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Síndrome de Charles Bonnet.
Les al·lucinacions en aquesta síndrome són diferents a les que s'experimenten en els estats psicòtics, les quals s'adrecen a l'individu de forma interactiva, ja sigui acusant, seduint, humiliant, rient-se d'ell, etc. També són diferents de les experimentades en l'epilèpsia del lòbul temporal, en les quals el subjecte reviu una mena de viatge en el temps, en el qual s’escolten, senten, veuen coses relacionades amb una situació espai- temporal concreta, plena de familiaritat i sentit.
Quan una persona perd la visió, les parts del cervell dedicades a aquest efecte deixen de tenir input sensorial. Aquestes àrees es tornen hiperactives i comencen a activar-se de forma espontània. Aquesta activació fa que es comencin a veure coses en termes semblants a una pel·lícula que no té a veure amb el pacient. En les al·lucinacions de la síndrome de Charles Bonnet es poden veure des d'elements simples, com figures geomètriques, fins visions més elaborades de figures i cares concretes, rostres desfigurats o dibuixos animats. En els estudis amb ressonància magnètica funcional s'ha vist que en les visions de figures geomètriques, són les parts del còrtex visual primari les que estan especialment actives. Aquestes parts s'encarreguen de detectar vores i patrons. Les visions d'imatges de cares concretes s'atribueix a l'activació de la circumvolució fusiforme del lòbul temporal. Aquesta estructura s'encarrega del reconeixement de cares i un funcionament anòmal pot fer que el pacient vegi cares deformades. Tenim cèl·lules cerebrals molt especialitzades en la detecció d'elements concrets, la seva activació en persones sense input sensorial portaria a la al·lucinació d'aquests elements.
En les al·lucinacions que ens ocupen, a causa dels problemes de ceguesa, no s'estan produint processos SENSORIALS (o són mínims). L'únic que està tenint lloc són processos d'activació en àrees cerebrals concretes, les cèl·lules especialitzades tenen relació directa amb les al·lucinacions percebudes. Aquests processos són els habituals de PERCEPCIÓ quan el sistema visual funciona correctament. En el cas que ens
Falses alarmes:
La representació gràfica no és correcta. L’Ana hauria d'ocupar el lloc (punt a la diagonal de la gràfica) de la Pilar i viceversa, ja que l’Ana comet pràcticament tants encerts com falses alarmes, tenint una sensibilitat gairebé nul·la. No obstant això, la Pilar detecta de forma bastant precisa els dossiers que indiquen depressió, pràcticament sense cometre falses alarmes, el que indicaria una sensibilitat molt alta.
Objectiu: els alumnes han de demostrar que distingeixen correctament els processos bottom-up dels top- down, així com diferenciar els punts de vista que al respecte tenen algunes de les principals escoles psicològiques. També han de distingir els mètodes psicofísics clàssics dels més moderns, com és el cas de la TDS, la qual permet separar els processos sensorials dels decisoris. Competències: (T) Llegir de forma crítica la bibliografia científica, relacionant els aspectes teòrics de la psicologia de la percepció amb les diferents posicions teòriques de la psicologia. Conèixer els mètodes que empra la psicologia de la percepció.
Les línies verticals blanques de l'enreixat final s'haurien de veure tenyides de vermell, que és el color oponent del verd vertical que va aparèixer en la fase d'adaptació, mentre que les horitzontals haurien d'aparèixer tenyides en verd, color oponent del vermell horitzontal de la fase de adaptació. El post-efecte experimentat, de color associat a orientació es coneix com a efecte McCollough. Aquest efecte avalaria l'existència d'un mecanisme per a la percepció del color que funciona per processos oponents, i per tant, donaria suport a la teoria dels processos oponents.
La barreja additiva és la que es produeix amb llums, mentre que la subtractiva es produeix amb pigments. Si utilitzem 3 colors que sintetitzen l'espectre visible de longituds d'ona curta , mitjana i llarga obtenim 3 colors que anomenem primaris i es corresponen amb un blau intens, un verd brillant i un vermell brillant respectivament. Amb la barreja d'aquests tres colors podem crear tots els colors que són visibles per a l'humà. La barreja dels tres en les mateixes proporcions donarà com a resultat llum blanca, la qual conté totes les longituds d'ona. A aquest tipus de barreja de color en diem additiva.
Per contra, la barreja subtractiva sol partir de colors oposats als primaris: cian , magenta i groc. La combinació d'aquests tres colors també ens proporciona tots els colors que l'ull humà pot veure. Si bé la manera com els aconsegueix és diferent de la barreja additiva, ja que en aquest cas, els pigments actuen com a filtres. El color resultant en una barreja subtractiva es correspon amb aquelles longituds d'ona que no han estat absorbides pels pigments en qüestió. La barreja de cian , magenta i groc dóna com a resultat el color negre.
Les teories tricromàtica i dels processos oponents són compatibles. De fet cal tenir-les en compte a ambdues per explicar de forma correcta la percepció del color. La teoria que engloba les dues és la teoria del doble procés. Mentre que els fotoreceptors de la retina responen amb diferents patrons davant les diferents longituds d'ona que l'hi arriben (tal com proposa la teoria tricromàtica ), les neurones oponents situades a les àrees visuals del còrtex cerebral integren els senyals inhibitòries i excitatòries dels fotoreceptors situats a la retina (tal com proposa la teoria dels processos oponents ).
Objectiu: els alumnes han de demostrar que diferencien correctament els postulats de les diferents teories de la percepció del color, també que entenen correctament els aspectes fonamentals de la física del color, i que saben aplicar aquest coneixement als contextos perceptius plantejats. Competències: (T) Analitzar i sintetitzar. Cercar en la bibliografia proporcionada en l’assignatura, o en fonts fiables, informació relacionada amb la física i la psicologia del color. Treballar de forma autònoma, responsabilitzant-se del propi aprenentatge. (E) Entendre el funcionament cognitiu d’una forma integrada.
El relat està obert a la creativitat de l'alumne. És important descriure els increments i disminucions de mida a la retina deslligats de la correcta percepció de la distància. És a dir, l'observador veurà que les persones que l'envolten es fan grans i petites de forma caòtica, un ordinador pot ser tan immens com un edifici o tan petit com una caixa de llumins, sense que s'apreciï que els canvis de grandària a la nostra retina tenen una relació directa amb els canvis de distància dels objectes respecte a l’observador.