¡Descarga PAC 2 DE DERECHO MERCANTIL y más Ejercicios en PDF de Derecho Mercantil solo en Docsity!
Primera part:
Vertader o fals
Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents, i justifica-ho amb una breu argumentació de només un paràgraf (que en cap cas superi les 100 paraules). Es valorarà la correcció de la resposta i sobre tot l’argumentació. Tingues en compte que no pots fer en cap cas una còpia literal del text dels mòduls o d’altres manuals. Has d’expressar-te amb les teves pròpies paraules, i en cas de que incloguis alguna cita, aquesta ha d’anar sempre entre cometes i amb indicació de la font.
1. El règim sobre el control de les ajudes públiques previst a la Llei de Defensa de la
Competència es basa en la necessària autorització de cada ajuda pública per part de la CNMC per tal de garantir que les mencionades ajudes no distorsionin la competència.
FALS.- Les funcions de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (art. 5 L. 3/2013), es troben vinculades a la supervisió i control de tots els mercats i sectors econòmics. Amb aquesta finalitat concreta, podran actuar d’ofici o a instància de les Administracions Públiques, però, per analitzar els criteris i concessions de les ajudes públiques (règims d’ajudes i ajudes individuals), amb l’emissió d’informes de les ajudes atorgades i fer-ne propostes per mantenir la competència efectiva dels mercats i evitar-ne qualsevol tipus d’alteració i sempre destinades a la promoció de la competència (art. 11 L. 15/2007, LDC). Així, entenc que no és necessària l’autorització de la CNMC, de cadascuna de les ajudes públiques.
2. Els actes previstos als arts. 5 a 18 Llei de Competència Deslleial es consideraran
deslleials si compleixen una sèrie de requisits, ara bé si a un acte concret realitzat en el mercat li manca algun dels requisits, podrà al·legar-se acumulativament l'art.4 de la mateixa llei perquè es pugui considerar deslleial per ser contrari a la bona fe.
FALS.- La finalitat de la Llei de Competència Deslleial és aconseguir un mercat que sigui transparent i competitiu, evitant-ne pràctiques concurrencials i deslleials contràries a una competència lleial. Dita Llei a tipificat de forma concreta un seguit d’actes, que són considerats com a deslleials i que, de forma autònoma i tipificada, es consideraran deslleials si es compleixen els requisits concrets (articles 5 a 18 LCD), així,la clàusula general (art. 4 LCD), com és la bona fe, no podrà aplicar-se de forma acumulativa a les normes que tipifiquen fets concrets, només serà aplicable quan els supòsits no es trobin contemplats en les diferents tipificacions particulars (recollit al mateix preàmbul de la Llei).
3. L'acord entre diferents empreses participants en una licitació pública decidint qui ha
de guanyar la licitació, fixant l'oferta que ha de fer cadascuna d'elles per tal que s'adjudiqui l'obra a l'empresa prevista en l'acord, constitueix, segons la Llei de Defensa de la Competència, un càrtel que, de ser descobert per la CNMC, comportarà necessàriament una sanció econòmica per a cadascuna de les empreses participants.
VERTADER: Aquesta pràctica detallada, pot considerar-se com a col·lusòria (art. 1 LDC), donat que es podria tractar d’un acord col·lectiu, concertat de forma conscient que tindrà per objecte la fixació directa de preus i condicions comercials o de subministrament de serveix per repartir-ne el mercat. Si, el CNMC, dins de les seves competències detecta aquesta falta de transparència i l’existència de competència deslleial (art. 1.2 de la Llei 3/2013), serà d’aplicació l’article 63, de la Llei 15/2007, de 3 de juliol, en defensa de la competència, al tractar-se d’una infracció greu (art. 62 L 15/2007), i que comporta una sanció econòmica per cadascuna de les empreses participants que pot oscil·lar entre el 5% del volum del negoci o, si no es pot determinar, una sanció econòmica (art. 63 L. 15/2007), independentment de que aquestes conductes són nul·les de ple dret.
4. Si algú sol·licités la protecció del signe «Campofrío» per identificar begudes
alcohòliques podria obtenir-ne el registre i això en virtut del principi d'especialitat, doncs els productes que pretén distingir són suficientment diferents com per no induir a error o generar risc d'associació amb una altra marca idèntica ja existent que identifica embotits.
VERTADER: El signe Campofrio serveis per distingir-lo dins del mercat de la resta d’empreses (art. 4 LM), així, els signes distintius tenen com a finalitat primordial identificar a l’empresari, els productes que aquest fabrica o els serveis que presta i la seva seu. No obstant, aquest principi té una prohibició relativa, matisat pel principi d’especialitat, ja que admet l’existència de signes i/ o marques idèntiques que pertanyen a titulars diferents sempre que identifiquin productes o serveis perfectament diferenciats dins del mercat evitant-ne en tot moment el risc de confusió als usuaris i l’associació a la marca anterior (art. 6 LM).
5. Per inscriure al RM l'acord de cessament d'un administrador cal que consti encara
vigent en el mateix RM la inscripció del seu nomenament, segon el principi de fe pública registral.
FALS.- Tal i com determinen l’article 94.1 del RRM i l’article 16 del CdeC, serà obligatòria la inscripció dins del Registre Mercantil dels nomenaments del càrrecs socials o d’aquells poders generals, com és el nomenament i cessament dels administradors. Cal tenir present que aquests nomenament és obligatori però no constitutiu, així el veritable administrador de qualsevol societat serà aquell que sigui nomenat de forma legal per la societat, sense que sigui necessari la seva inscripció al Registre, tot i que no podrà inscriure’s un nou òrgan d’administració sense que es faci constar el cessament de l’anterior al Registre. En atenció al principi de fe pública registral, es pretén protegir i dotar de seguretat jurídica als tercers de bona fe.
6. Si es vol la cancel·lació d'algun assentament del RM ja practicat perquè entenem que
no es correspon amb la realitat, s'haurà d'interposar recurs governatiu contra la qualificació del registrador.
FALS.- El principi de legalitat requereix que els títols del Registre Mercantil siguin examinats per verificar-los per dotar-los dels efectes positius de la publicitat registral (art. 6 RRM). L’objecte del recurs governatiu està relacionat directament amb la qualificació del Registrador (art. 68 RRM), així, si aquesta qualificació no ha estat inscrita per qualsevol tipus de defecte els interessats podran interposar recurs governatiu (art. 68 RRM). En relació a la modificació o cancel·lació dels assentaments ja practicats, es requerirà l’acord dels interessats o d’una resolució judicial que així ho determini (sentència que declari la nul·litat).
7. Una invenció que ja s'ha fet pública, per exemple per haver fet publicitat de la mateixa
en un catàleg d'empresa, pot deixar de considerar-se nova, perquè passa a ser de domini públic i no pot rebre protecció.
VERTADER.- Una invenció és considerarà nova si no forma part de l’estat de la tècnica, és a dir, que abans de la data de presentació o data de prioritat de la sol·licitud no s’hagi posat en coneixement del públic de forma escrita o oral, per utilització o per qualsevol mitjà (art. 6 LP). Des d’aquesta perspectiva, la seva presentació en un catàleg d’empresa abans d’aquesta data es podrà considerar que no es tracta d’una novetat i no serà patentable. Tanmateix, aquest fet no es troba recollit dins de les divulgacions innòcues (art. 7 LP) o dins de l’estat de gràcia de sis mesos abans de la seva presentació, és a dir, no tindrà consideració d’estat de la tècnica al no tractar´-se d’un abús, una exhibició oficial o reconeguda al Conveni de París del 22/11/1928, revisat el 30/11/1972.
de 3 de juliol, de defensa de la competència i al seu Reglament de desplegament aprovat pel RD de 22 de febrer de 2008. Tanmateix, també trobem diferents aspectes susceptibles d’enquadrar-los dins del que podrien considerar com a competència deslleial i regulats a la Llei 3/1991, de 10 de gener, de competència deslleial, és a dir, situacions que van en contra de les bones conductes de mercat i allunyades de la consecució dels interessos col·lectius de consum.
Tenint clar que, MarkingPlus, només podrà recórrer a la via judicial com a personalitat jurídica, per tal de resoldre els seus conflictes com a consumidor, ja que podria tenir la consideració de consumidor (art. 3 LGDCU), si aquesta contractació no tingues vinculació directa amb la seva activitat empresarial o professional, però no es pot diferenciar aquesta vinculació. Tanmateix, La Llei General de Telecomunicacions no permet reclamar a les persones jurídiques davant del servei de reclamacions de la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions.
Dins de les conductes prohibides que recull la Llei de Defensa del Consumidor (LDC), es pot detectar un abús de posició dominant (art. 2 LDC), donat que aquesta aplica els seus criteris econòmics, sense tenir en compte als seus competidors, proveïdors o clients, concretament amb la imposició, de manera directa o indirecta, de preus o altres condicions comercials o de serveis no equitatius i per l’aplicació, dins de les seves relacions comercials de condicions desiguals per prestacions equivalents amb la finalitat de deixar en situació inferior als seus competidors (art. 2 LDC). Per altra banda, es veu afectada la competència lleial (dins de les seves millors prestacions en relació als seus competidors), a l’hora de portar a terme conductes deslleials que es troben recollides a la Llei 3/1991, de 10 de gener, de Competència Deslleial, amb un seguit d’actes i els seus requisits que es poden aplicar al cas com:
• Actes d’engany (art. 5 LCD): Entès com la conducta que conté una informació falso o veraç,
que pel seu contingut pot induir a error al seu destinatari, com podrien ser les característiques, beneficis i els riscos d’execució del contracte (art. 5.1 apartat b); la finalitat dels compromisos adquirits per l’empresari i la naturalesa de l’operació comercial (art. 5. apartat d) i els drets legals o convencionals del consumidor, així com els riscos en que pot incórrer (art. 5.1 apartat h).
• Actes de confusió (art. 6 LCD): comportament contractual que resulta idoni per crear
confusió en les prestacions i l’associació de totes dues empreses.
• Omissions enganyoses (art. 7 LCD): la omissió i ocultació de la informació necessària per a
que el destinatari pugui adoptar la decisió correcta amb coneixement de causa (clàusules del contracte i inclusió de clàusules posteriors).
• Pràctiques agressives (art. 8 LCD): actuació del subministrador que coarta la llibertat
d’elecció o conducta del destinatari i afecta al seu comportament econòmic, obstacles contractuals i amenaça d’aplicació d’accions que legalment no poden exercir-se (art. 8.1 i 2, apartats c, d i e).
Aquestes pràctiques comercials deslleials són vinculables a d’altres conductes recollides al RDL 1/2007, de 16 de novembre TRLDCU (art. 21 a 31) que tenen aquesta consideració amb els consumidors i usuaris. Però, no hem d’oblidar l’aplicació de la clàusula general prohibitiva, que reputa com a deslleial tot comportament que sigui objectivament contrari a les exigències de la bona fe (art. 4 LCD), entesa com tota aquella actuació que no sigui lleial o dins de la correcció contraria a la diligència professional.
Tota aquesta disposició normativa i, la que es detalla a continuació, serà d’aplicació al cas de l’empresa MarkinPlus, té el dret a subscriure el contracte i a rescindir-lo, així com a canviar d’operador de forma ràpida, dins dels motius vàlids especificats dins de les causes motivades, així com a tenir dret a obtenir una informació veraç i suficient de les condicions ofertades i de les garanties legals, evitant-ne els vicis insalvables que es van originar a l’hora de que aquests prestessin el seu consentiment amb SIDIGUIM (RD 899/2008, de 22 de maig, carta dels drets de l’usuari). Els beneficis econòmics i promocionals que li van oferir, com a avantatge ofertat amb la finalitat de captar-lo i el compromís per part del client i la clàusula de permanència han de constar dins del contracte reflectides per tal de poder-ne aplicar-les i no podran ampliar-se a posteriori, de forma unilateral per part del subministrador del servei (sense possibilitat de negociació entre les parts, serà d’aplicació la Llei 7/1998, de condicions generals de contractació, art. 6), així, el dret a
rescindir el contracte sin tenir que assumir penalització, vindrà recollit a la Llei General de Telecomunicacions (art. 47 de la Llei 9/2014, de 9 de maig i art. 7 RD 899/2008). Totes aquestes clàusules de permanència en els contractes de telefonia trenquen amb la situació d’equilibri entre el prestador i el consumidor, de manera que es produeix una situació de desequilibri al limitar els drets de l’usuari, fet que comportarà l’anul·lació de dita clàusula i que no sigui exigible aquesta permanència (art. 1288 del CC; art. 6 L. 7/1998 i Art. 80 RDL 1/2007).
2. Si la resposta a la pregunta anterior ha estat negativa, preveu algun mecanisme l'ordenament jurídic per aconseguir que SIDIGUIM cessi en la seva actuació? Explica'l.
RESPOSTA: Les accions jurídiques i/o els mecanismes jurídics que preveu l’ordenament per tal d’aconseguir que SIDIGUIM cessi en la seva actuació i que pot emprendre el perjudicat (MarkinPlus) per reprimir qualsevol d’aquestes conductes que han estat ressenyades a l’apartat anterior i, enteses com a competència deslleial, las troben recollides dins de la LCD, concretament per mitjà d’interposar-ne la corresponent acció civil davant de les autoritats judicials competents, en aquest cas tindran aquesta competència concreta els Jutjats Mercantils (art. 86 de la Llei Orgànica del Poder Judicial) i, tanmateix, aquestes accions, de caire civil en relació a la competència deslleial es troben recollides a l’article 32 de LCD.
Per altra banda, cal tenir present l’aspecte de la legitimació per poder portar a terme aquests aspectes processals esmentats (recollits a l’article 32 LCD), així, l’article 33, ens indica quines són les persones que tenen aquesta legitimació activa. En aquests cas concret, serà qualsevol persona física o jurídica que participi en el mercat, amb interessos econòmics perjudicats o amenaçats per la suposada conducta deslleial, podrà exercir aquestes accions legals. Tal i com determina aquests precepte, l’acció podrà ser exercida pel titular de la posició jurídica que ha estat violada, en concret MarkinPlus.
Aquests aspectes processals, tenen un requisit previ que cal complir, concretament davant de les accions de cessació i rectificació (regulades a l’article 32 LCD), ja que només podran exercitar-se les accions de cessació i rectificació (art. 5 LCD) per la via civil, si amb anterioritat aquestes accions han estat presentades davant de l’òrgan de control del codi de conducta (art. 39.1 LCD), com a mitjà d’arbitri administratiu anterior als recursos davant del tribunal (art. 11.1 Directiva 2005/29/CE) que, com hem esmentat, només es portaran a terme davant de les accions de cessació i rectificació (art. 5 LCD), com a pas previ a la interposició de les corresponents accions davant dels tribunals de justícia per competència deslleial d’empresaris o professionals que estiguin adherits a codi de conducta, com a sistema de resolució de conflictes (art. 39.1 LCD)
Haurem de tenir presents els terminis de prescripció de les accions de competència deslleial que es troben previstes a l’article 32 LCD, que tenen un període de prescripció d’un any a comptar des del moment en que es poden exercir i el legitimat va tenir coneixement de la persona (física o jurídica) que realitzo l’acte de competència deslleial; i, en el seu cas, dins dels transcurs dels tres anys des del moment de la finalització de dita conducta (art. 35 LCD), contra la resta de supòsits estarem a allò previst a l’article 37.4 LCD i serà potestatiu. Aquesta competència deslleial es regirà sobre els codis de conducta com a normes elaborades pel conjunt de professionals, associacions, u organitzacions, sobre el comportament que es considera necessari per a la protecció dels consumidors.
Dintre dels actes o accions de les que es disposen contra la competència deslleial (art. 32 LCD), tenim:
• L’acció declarativa de deslleialtat (art. 32.1 apartat 1è) on es demana al jutge que es declari
que l’acte sigui considerat com a competència deslleial i és acumulable als demes.
• L’acció de cessació de la conducta deslleial o prohibició de la seva reiteració futura (art. 32.
apartat 2n), només intenta que aquest dany no es torni a produir.
• L’acció de remoció dels efectes produïts per la conducció deslleial (art. 32.1 apartat 3è), per
eliminar els efectes de l’acte deslleial.
• L’acció de rectificació de les informacions enganyoses, incorrectes o falses (art. 32.1 apartat
4t) per corregir les informacions deslleials.
