¡Descarga pac 2 explicació y más Ejercicios en PDF de Sociología de la Educación solo en Docsity!
Violències, prevencions i acció socioeducativa (6 crèdits) 2017-18 (2on semestre)
PAC 2 : Violència i obediència?
1.Presentació.
En la PAC 1 ens hem aproximat al fenomen de la violència des d’una perspectiva sociològica. De la mà de diferents autors hem plantejat que la violència visible és expressió d’altres violències invisibles que la generen (la violència estructural) i que la justifiquen (la violència simbòlica). Veiem que aquesta darrera, la violència simbòlica, explica “com treballa la dominació en un àmbit íntim, mitjançant el no reconeixement de les estructures de poder per part dels dominats, els quals col·laboren en la seva opressió cada vegada que perceben i jutgen l’ordre social mitjançant categories que fan que aquest ordre social sembli natural i evident per si mateix.” (Mòdul I pàg 18).
La violència pot estar dirigida cap els altres i també cap a nosaltres mateixos/es. És la violència auto-administrada, com diria Bourgois, que es manifesta en forma de suïcidis, consum abusiu de tòxics, submissió , autoexplotació...etc. D’una manera subtil, el règim neoliberal exerceix el seu poder amb una nova violència invisible que fa de nosaltres mateixos els nostres propis agressors: a través d’un alt nivell d’autoexigència aconsegueix la nostra explotació com a subjectes productius i altament consumistes .”Quien fracasa en la sociedad neoliberal del rendimiento se hace responsable de sí mismo y se avergüenza en lugar de poner en duda a la sociedad o al sistema. En esto consiste la especial inteligencia del régimen neoliberal. Dirigiendo la agresividad hacia sí mismo, el explotado no se convierte en revolucionario, sino en depresivo” (Byung-Chul Han).
I això ens porta a preguntar-nos que fa que ens sotmetem i que tolerem la explotació i la violència?. Com és que participem en dinàmiques maltractadores i generadores de violència?
Al 1974 Milgram va realitzar un seguit d’experiments en els que un “investigador” ordenava a un grup de subjectes triats a l’atzar que administressin el que ells pensaven que eren descarregues elèctriques molt doloroses a altres persones a les que no veien. A traves dels seus resultats, Milgram demostrava que els comportaments violents tenen menys relació amb les característiques individuals que amb la relació d’autoritat ,amb l’estructura de poder i obediència: “La persona que, por íntima convicción, detesta el robo, el asesinato y la agresión puede acabar realizando estos actos con relativa facilidad cuando la autoridad se lo ordena. Un comportamiento impensable
Violències, prevencions i acció socioeducativa (6 crèdits) 2017-18 (2on semestre)
cuando el individuo actúa a nivel personal puede darse sin titubeo alguno cuando el individuo recibe órdenes ” (citado en Bauman 2011, pag. 183)
Aquest experiment va ser silenciat durant anys. Potser era més senzill pensar que la violència, la dominació, la crueltat, eren fets ocasionals propis de personalitats patològiques. Però Milgram va demostrar que tots nosaltres, la gent corrent, en determinades condicions podem implicar-nos en aquests actes.
Tornarem un altre cop a les preguntes anteriors: com és això? Quina és la nostra situació mental quan participem en aquestes actuacions? Ens donem compte del que fem ( o no fem) i de les seves conseqüències?
Però la violència, i el que està relacionat amb ella, és un fenomen força complex que no és possible abordar només des d’una perspectiva. Per aquest motiu, caldrà recórrer al pensament psicoanalític i als conceptes d’inconscient, de dissociació i de “identificació amb l’agressor”. Aquest darrer, elaborat per Sandor Ferenczi i desenvolupat posteriorment per altres autors, explica com, en determinades situacions (de perill, d’ abandonament emocional, d’aïllament o d’ estar subjectes a un poder superior), ens defensem fent-nos desaparèixer, desconnectant els nostres propis estats mentals i transformant-nos en la imatge que l’altre té de nosaltres. El text explicatiu que us proposem es una revisió actualitzada rigorosa i planera d’aquests conceptes.
Aquesta segona activitat pretén:
- Ampliar la comprensió dels mecanismes intrapsíquics i relacionals que és donen en la violència.
- Apropar-nos al mecanisme defensiu de identificació amb l’agressor i saber-lo reconèixer en el propi funcionament mental , relacional i social.
- Observar alguns exemples de les violències relacionades amb el sistema neoliberal i els efectes en les persones.
Violències, prevencions i acció socioeducativa (6 crèdits) 2017-18 (2on semestre)
3. En què consisteix la PAC:
En establir relacions entre els continguts dels Mòduls 1, 2 i 4, els texts d’en Bauman, Frankel i Han que us proposem. Us presentem una petita guia dels temes a tractar:
- Quina és la hipòtesi de la investigació de Milgram? Quins són els factors vinculants que atrapen al subjecte en participar en dinàmiques col.lectives de violència cap els altres? Com explicaries el concepte “estat agèntic” que desenvolupa Milgram en el marc de la seva investigació?
- Com explicaries, amb les teves pròpies paraules, el concepte d’identificació amb l’agressor, segons el text proposat de Ferenczi? quina funció compleix en la relació víctima-agressor?
- Segons la lectura “Psicopolítica. Neoliberalismo y nuevas técnicas de poder”, de Han, comenta el següent text relacionant-lo amb els conceptes que hem vist en aquesta PAC i en la PAC 1 (Bourgois, Milgram i Ferenczi ):
“El sujeto del rendimiento, como empresario de sí mismo, sin duda es libre en cuanto que no está sometido a ningún otro que lo mande y lo explote: pero no es realmente libre, pues se explota a sí mismo, por más que lo haga con entera libertad. El explotador es el explotado. Uno es actor y víctima a la vez”. (Byul-Chul Han)
Els següents punts us poden servir de guia:
- S’hi poden identificar els diferents tipus de violència a la que fan referència Bourgois, Quins són els diferents agents implicats?
- A quina o quines estructures de poder obeïm? Quins beneficis ens aporta aquest sotmetiment?
- Es dóna el fenomen d’identificació amb l’agressor? Quin és el rol de les diferents parts implicades? Quines podrien ser les conseqüències d’aquesta identificació?
- Busca en la premsa en paper o digital alguna notícia d’actualitat que exemplifiqui els conceptes i idees treballades a la PAC. Fonamenta la teva elecció, assenyalant i exemplificant les relacions que estableixes.
Violències, prevencions i acció socioeducativa (6 crèdits) 2017-18 (2on semestre)
4. Recomanacions a l’hora de realitzar la PAC:
a) Llegir amb detall aquest document. Senyaleu les parts importants. b) Llegir les lectures recomanades, recordeu que totes són de lectura obligatòria: Mòduls 1, 2 i 4 i els documents annexos de Bauman, Frankel , Han i Milgram. Amb això tindreu els conceptes bàsics per abordar el material proposat. És important que aneu prenent notes, subratllant, anotant les idees que se us acudeixen durant el procés de lectura. c) Llegiu els articles proposats. En funció del que es demana, seleccioneu i clarifiqueu bé els conceptes fonamentals. Es útil triar frases concretes. d) Un cop redactat el document, llegir-lo més d’un cop. Es important que entengueu bé el que exposeu. No afirmeu res que no comprengueu be, encara que podeu deixar qüestions obertes. e) Citar la bibliografia i documents emprats per fer el treball. Reviseu els errors tipogràfics i ortogràfics. f) Molt important: el plagi es delicte. No es pot copiar les idees d’altres i fer-les passar com a pròpies. Els fragments que extragueu d’alguna font hauran d’estar referits. Quan es facin servir idees d’altres autors, també s’hauran de referir, encara que no siguin còpies literals.
Recordeu que per qualsevol dubte o consulta podeu utilitzar els espais de Fòrum i Debat de l’aula o fer arribar un missatge a la consultora.
5.Materials de referència:
Mòdul 1. INTRODUCCIÓ CONCEPTUAL AL FENOMEN DE LA VIOLÈNCIA I
El mòdul 1 fa una Introducció fonamental al fenomen de la violència és un mòdul introductori que fa un recorregut per les diferents concepcions de la violència des de l'antropologia i la sociologia. A través de les teories d'Elías, Delgado, Bourgois i Bourdieu entre d'altres, es considerarà la violència com a fenomen quotidià, inherent a tots nosaltres, i molt determinat per la concepció cultural i el tractament mediàtic.
Mòdul 2. INTRODUCCIÓ CONCEPTUAL A LA VIOLÈNCIA II
Violències, prevencions i acció socioeducativa (6 crèdits) 2017-18 (2on semestre)
El capítol “La ética de la obediència (Lectura de Milgram)” del llibre Modernidad y holocausto de Bauman
Bauman (Polònia 1925-Leeds 2017). Era un sociòleg i filòsof conegut per haver creat i desenvolupat el concepte de “modernitat líquida”. Va donar classes a diferents universitats europees , entre elles la de Leeds (Anglaterra), on va morir fa poques setmanes. Es va ocupar de qüestions centrals de la nostra època com ara les classes socials, el consumisme, la globalització, la nova pobresa, la modernitat i postmodernitat...
El capítol que us proposem pertany al llibre “ Modernidad y Holocausto”, que va escriure, tal i com ell explica al pròleg, arrel la lectura del llibre de la seva dona on narrava la vida en el gueto i la fugida:
“Cuando leí el libro de Janina, empecé a pensar en todo lo que no sabía o, mejor dicho, en todas las cosas sobre las que no había recapacitado debidamente. Empecé a comprender que no entendía realmente lo que había sucedido en “ese mundo que no era el mío”. Lo que había ocurrido era demasiado complicado como para que se pudiera explicar de esa manera tan sencilla e intelectualmente tranquilizadora que ingenuamente daba por buena. Me di cuenta de que el Holocausto no sólo era siniestro y espantoso sino que además era un acontecimiento difícil de entender con los términos al uso. Para comprenderlo había que describirlo con un código específico que, previamente, debía establecerse”. (op cit pag 12)
En aquest text , Bauman , mitjançant l’experiment de Milgram explica els processos que demostren que qualsevol persona, en unes condicions determinades, pot ser cruel i molt violenta vers els altres. És en aquest sentit que afirma: “La noticia más aterradora que produjo el Holocausto, y lo sabemos de los que lo llevaron a cabo, no fue la probabilidad de que nos pudieran hacer “esto” sino también la idea de que también nosotros podíamos hacerlo” (op cit pag 181).
El text de Stanley Milgram: “¿Por qué se obedece? – Un anàlisis, del llibre Obediencia a la autoridad. Un punto de vista experimental.
Milgram (Nueva York, 1933 - 1984 ) fou un psicòleg americà d’origen hebreu que va dissenyar un experiment a la Universitat de Yale per a comprovar la disposició d’una persona a obeir una autoritat encara que les accions que hagués de perpetrar anessin
Violències, prevencions i acció socioeducativa (6 crèdits) 2017-18 (2on semestre)
en contra de la seva consciència personal. Amb aquesta investigació es proposava poder donar resposta a alguns grans interrogants sorgits arrel de l’Holocaust: les persones que van participar en l’extermini en els camps de concentració, ho feien per què tenien una predisposició natural a fer el mal, o bé per què estaven sotmesos a una autoritat i es limitaven a seguir les seves ordres?
El text de Jay Frankel: “Explorando el concepto de Ferenczi de identificación con el agresor. Su rol en el trauma, la vida cotidiana y la relación terapéutica”.
En aquest text, el psicoanalista nord-americà Frankel revisa el concepte d’identificació amb l’agressor acunyat al 1933 pel també psicoanalista Sandor Ferenczi. En una primera part, que és la que us proposem (pàg 1 a 5), explica de manera clara i sistemàtica i amb algun exemple què es, com es dona i quines conseqüències té aquest mecanisme mental que utilitzem quan ens sentim amenaçats o vulnerables. Hem considerat que aquest text ens pot ser ben útil per diferents qüestions: d’una banda, descriu el mecanisme intrapsíquic que genera la conducta que Milgram descriu. D’altra banda, al introduir el concepte d’inconscient, podem comprendre conductes i vivències que d’altra banda serien inexplicables. En aquest sentit pot aportar eines útils per la feina assistencial.
El text de Byung-Chul Han: “La crisis de la libertad”, del llibre Psicopolítica. Neoliberalismo y nuevas técnicas de poder.
Byung-Chul Han (Seül, 1959 ) és un filòsof i escriptor sudcoreà afincat a Alemanya. Està considerat com un referent del pensament contemporani que fa en la seva obra una crítica al capitalisme i al mercat neoliberal, a la societat del treball, la tecnologia i la hipertransparència. Segons Han, la societat actual es caracteritza per l’individualisme i la pèrdua d’interès cap a l’altre, a l’estrany, al no-jo. Ens hem convertit en esclaus del mandat de superació personal a través d’un excés de positivisme (“voler és poder”) i d’autoexigència, el que està desembocant en una societat “del cansament” que expressa el seu malestar amb símptomes com la depressió, el burn-out, trastorn límit de la personalitat, o el TDAH. En una entrevista amb Francesc Arroyo afirma:
No hay, sin embargo, que confundir la seducción con la compra. «Creo que no solo Grecia, también España, se encuentran en un estado de shock tras la crisis financiera. En Corea ocurrió lo mismo, tras la crisis de Asia. El régimen neoliberal instrumentaliza radicalmente este estado de shock. Y ahí viene el diablo, que se llama liberalismo o Fondo Monetario Internacional, y da
Violències, prevencions i acció socioeducativa (6 crèdits) 2017-18 (2on semestre)
- A l’encapçalament del document en format word ha de figurar el vostre nom i cognoms, el nom de l’assignatura i el número d’avaluació continuada a qué correspon.
- El document ha d’estar paginat. Indexar-lo, si cal.
- Utilitzeu lletres clares: 11pVerdana, Arial o Times New Roman. Interlineat 1’5.
- Les activitats enviades sense el nom de l’estudiant, ni la referència de l’assignatura ni el nº de PAC es poden invalidar.
- No s’acceptaran PACs lliurades fora dels terminis establerts.
Endavant i bona feina! L’equip docent de l’assignatura de Violències, Prevencions i Acció Socioeducativa.
