¡Descarga PAC 2 - Teoria de l'educació y más Ejercicios en PDF de Teoría Social solo en Docsity!
Per a què eduquem? Les concepcions ideològiques de
l’educació
Teoria de l’educació – Jordi Brasó En quin sentit pot contribuir un (nou) sistema educatiu a la millora de la vida democràtica? Segons John Dewey és important el paper de l’educació per poder crear verdaderament una societat més democràtica. Una societat democràtica requereix que els seus membres estiguin preparats per aquesta democràcia. Com diu l’article de Martínez Bonafe de la revista el Diario de la educación ‘’requiere de sus miembros inteligencia, compromiso e interacción positiva con el otro a fin de construir una comunidad justa e inclusiva’’. (Martinez, J. 2019) Aquesta preparació per a la vida democràtica s’ha de dur a terme a l’escola. ‘’Esta capacidad humana debe ser educada, aprendida, haciendo democràcia, es decir, resolviendo los problemas concretos que plantea la vida democrática’’ (Martinez, J. 2019). Si l’escola ha de preparar els infants per la vida democràtica, l’escola s’ha de regir per les mateixes normes que la democràcia. Ha de fer d’exemple. ‘’Pero no puede haber aprendizaje de la democracia en una escuela que no sea democrática. ‘’ (Martinez, J. 2019). L’educació no pot deixar les classes populars enrere, ha de ser pública i de qualitat per a tothom. Si volem canviar el sistema polític i crear una societat on hi hagi realment una millora a la vida democràtica, on es pugui alliberar i cultivar la intel·ligència, sense classes socials, ni masclisme, ni feixisme, l’escola és el lloc per on començar. Per a John Dewey la democràcia és ‘ govern del poble, per al poble i pel poble’ (Dewey, 1994) Es per tant que la finalitat i el paper de l’educació han de ser de preparació a l’individu per acomplir aquesta responsabilitat davant la societat. Una educació alternativa, és possible. Ho podem veure al documental ‘’La Educación prohibida’’, totes les escoles que hi apareixen tenen com a base el
principi de respecte envers el desenvolupament de l’infant. Es clar que en un societat on hi hagi diferents estaments socials hi haurà diferències alhora com aquests nens creixen amb les seves famílies primera font socialitzadora i educadora. Si volem una millora en el sistema educatiu hem de canviar-lo, ja que s’ha demostrat que aquest no funciona, i com a conseqüència molts infants pateixen fracàs escolar i altres patologies. Segons J.J Rosseau la resposta a la pregunta de Per què eduquem és clara i revolucionaria: ‘Educar per a fer persones lliures i autònomes, no sotmeses acríticament a les lleis dels homes que, conforme abança el model civilitzatori, mes les allunyen de la seva naturalesa interior (Teories de l’educació, capítol 2,
‘’El tipus convencional d’educació que prepara els infants a l’execució acurada de tasques imposades, simplement perquè si, sense mirar on condueixen, és proopi d’una societat autocràtica. Això no ha de ser necessari en una democràcia, perquè ‘’impedeixen la conducta encertada de la societat i el govern.’’ (Dewey, 1994, p.92) Si eduquem als infants a obeir mai tindran la capacitat de pensar per ells mateixos, d’actuar segons els seus pensaments ni de canviar el món que els envolta. En canvi, si aquests poden gaudir d’espais de llibertat les persones resultants estaran preparades per actuar, pensar i decidir sobre elles mateixes. A l’escola pública avui en dia encara s’hi pot fer molt de treball per tal d’afavorir el camí cap a un nou i millor sistema democràtic i no només per satisfer les necessitats i la voluntat de la classe dominant. Per tal d’aconseguir ‘’l’emancipació de l’alienació; l’emancipació de l’ordre establert i emancipació de la desigualtat’’ (Teories de l’educació, capítol 2, 2017)
(La crisi de la educación, Hanna Arend, Postcast. 2017). L’educació es la manera d’integrar des de 0 els immigrants nouvinguts, ja que en aquest cas la família no és el primer agent educatiu que li ensenyarà la llengua i ni la cultura, pel fet que no tenen la mateixa. Doncs, l’educació pretén donar una identitat comuna o una inmerció cutlural a diferents persones amb diferents tradicions, de diferent procedència i amb diferentes formes de fer i pensar. El darrer motiu que provoca aquesta crisi periòdica a Amèrica és que es pensa en l’ensenyament global i no en les matèries en particular. Com explica el podcast ‘’La crisi de la Educación. Hannah Arendt,’’ ‘’els professors no tenen formació, no hi ha interès en l’excelència dels coneixements i es generen un tipus d’estudis que no formen als estudiants i per tant la universitat ha de dotar dels coneixements que no provenen de la seva educació secundària’’. Arendt critica els mètodes moderns d’educació. Entre d’altres alguns principis que comparteixen l’Escola Moderna, l’Escola Nova, l’Escola Socialista i l’Escola Progressista. ‘’la crisi de l’educació a Amèrica anuncia d’una part la fallida dels mètodes moderns d’educació’’ (Arendt, 1989, p.12) Principis de l’Escola Nova com ‘’6. S’organitzen treballs manuals., 8. S’organitzen treballs lliures.,13. Basa els seus ensenyaments en els fets i les experiències., 15. Estableix els ensenyaments sobre els interessos espontanis dels nens.’’ (Teories de l’educació, Capítol 2. 2017).Aquests son alguns principis dels quals Arendt troba motiu de la crisi de l’educació a Amèrica. Jonh Dewey també engloba alguns d’aquests principis en la seva Escola Progressista per tant considero que Arendt si que li atribueix una part de responsabilitat de la crisi. Dewey planteja que l’educació és en tot moment un procés d’aprenentatge i que s’ha de centrar i enfocar en l’interès de l’educand i els educadors han de fer un esforç per tal que el treball que se’ls proposa tingui un interès per l’alumne. És a dir, posa a l’alumne al centre de l’acció educativa cosa que comporta una manca d’autoritat per part del professor i un
acompanyament més que una autoritat, manca d’autoritat que Arendt culpabilitza de la crisi de l’educació Assenyala una idea del text de John Dewey i una altra del text d’Hannah Arendt amb les quals estiguis d’acord i justifica-ho breument. Jonh Dewey En l’article ‘’Democràcia i Educació’’, Dewey planteja que per tal de crear una bona educació aquesta ha d’estar enfocada en l’interés dels educands. Estic molt d’acord amb aquesta afirmació, les educadores hem de fer un ‘’esforç per trobar un treball que tingui interès per als alumnes’’ (Dewey, 1994, p.89). ‘’L’interès ha de ser la base de la selecció (de feines), car els infants s’interessen per les coses que necessiten aprendre’’. (Dewey, 1994, p.90) Els infants que fan tasques que poden satisfer la seva curiositat immediatament posaran totes les forces en aquesta tasca fins aconseguir-ho, al veure un resultat real, és un estímul molt important. ‘’Quan un alumne aprèn tot fent alguna cosa, torna a viure mentalment i físicament alguna experiència que s’ha mostrat important per la humanitat: segueix els mateixos processos mentals que els qui originàriament van fer aquestes coses’’(Dewey, 1994, p.86). Per tal que els nens aprenguin tot fent, cal donarli valor a la cosa que s’esta aprenent. És complicat per l’infant trobar-li valor i sentit a quelcom que el llibre et diu que és així, i no per la pròpia experiència de veure amb els ulls per que és així. Tot i així, aquesta mena de coneixement d’aprendre mentre fem no pot caure en el parany de que si un nen sempre fa la mateixa cosa ‘’perque se li dona bé’’ llavors ja no aprèn, ‘’el fet de pesar quilos i quilos el porta aviat al punt on s’acaba la descoberta intel·lectual i llavors n’ocupa el lloc la simple execució mecànica d’una tasca’’. (Dewey, 1994, p.87) Aquest aprenentatge s’ha de fer pel cos, aprendre mentre fan alguna cosa, experimentant en primera persona el fet. ‘’Tots els instints es manifesten mitjançant el cos; per això, l’educació que reprimeix les activitats corporals
Bibliografia
- Arendt, H. (1989). La crisi de l’educació. A Hannah Arendt. La crisi de la cultura (pp. 7-28). Barcelona: Pòrtic.
- Dewey, J. (1994). Democràcia i educació. A J. Dewey. Democràcia i escola (pp. 83-99). Vic: Eumo Editorial i Diputació de Barcelona.
- Filosofía para profanos. Maite Larrauri: La educación según John Dewey [entrevista enregistrada en vídeo] (2016, 8 d’octubre). Madrid: TVE. Para Todos La 2 (7:27 min.). Recuperat de http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/ptl2filosofia8/3746360/ #aHR0cDovL3d3dy5ydHZlLmVzL2FsYWNhcnRhL2ludGVybm8vY29udGVudHRhY mxlLnNodG1sP3BicT0yJm1vZHVsZT1PVEhFUiZzZWN0aW9uRmlsdGVyPTgxMT MwJm9yZGVyQ3JpdGVyaWE9REVTQyZtb2RsPVRPQyZsb2NhbGU9ZXMmcGFnZ VNpemU9MTUmY3R4PTM3NDEwJm1vZGU9VEVYVCZhZHZTZWFyY2hPcGVu PWZhbHNl -La educación prohibida. (2012, agost 13). [Pel·lícula Documental]. Recuperat de http://educacionprohibida.com/?l=es - La crisis de la educación. Hannah Arendt [Podcast] (2017, 12 de juny). Con Antonio Sánchez Fernández. UNED Radio (Canal UNED) (18’:57’’ min.). Recuperat de https://canal.uned.es/video/5a6f680eb1111f4a398b456b -Martinez Bonafé, J. (2019, Juny, 05). Jonh Dewey (‘’a propósito de la fiesta de la democracia’’. Diario de la educación. Recuperat de https://eldiariodelaeducacion.com/2019/06/05/john-dewey-a-proposito-de-la- fiesta-de-la-democracia/
- Prats, E. (2010). [Mòdul didàctic 4]. Teories de l’educació. De l’escola a la societat xarxa: envers una pedagogia 3.0. A E. Prats i I. Vilafranca (coords.). Teoria de l’educació. FUOC: Barcelona (Materials docents).
- Teories de l’educació. Capítol 2. Per a què eduquem. Les concepcions ideològiques de l’educació. [Recurs audiovisual] (2017). Isaac González i Ricard Benito. Barcelona: FUOC. http://materials.cv.uoc.edu/cdocent/PID_00224142/capitulo2/index.html
