



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
PAC 4 Teoria de l'educació any 2020
Tipo: Ejercicios
1 / 6
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




Educació com a camp de batalla – Educació ambiental – Escoles verdes En primer lloc ens trobem avui en dia davant d’una problemàtica a nivell global, el canvi climàtic. La sobreproducció, l’agricultura, el transport, la contaminació de fàbriques, el consumisme, els materials d’un sol ús etc. Això fa que ens trobem davant d’un oceà ple de plàstics, un sobreescalfament del planeta, l’augment del nivell de l’Aigua. El planeta està avisant que s’esgoten els recursos si continuem així. La globalització és la forma salvatge del capitalisme que només lluita pel desenvolupament i benefici de les grans multinacionals de països rics, com podem veure en el model actual neoliberal. El model neoliberal, amb un mètode de producció explotador i consumista deteriora el medi ambient , menysprea la diversitat cultural, discrimina i és promotor de la desigualtat social. L’educació es tractada com una mercaderia, mercantilitzar l’educació fa que aquesta pugui estar finançada per multinacionals tecnològiques, convertir l’escola en una mercaderia fa que cada vegada més a través del desprestigi a l’escola pública hi hagi més privatització de l’educació el que comportarà més desigualtat social perquè òbviament no tothom podrà tenir-hi accés. Ens trobem doncs davant moltes reformes i transformacions del sistema educatiu, sobretot tecnològicament amb avenços cada vegada més complexos que fan que cada vegada més es substitueixin els professors per plataformes virtuals. Plataformes que s’utilitzaran durant pocs anys i després seran canviades per unes de millors amb tot l’impacte mediambiental que això comporta. Ens trobem davant un sistema educatiu que no té prou coneixements sobre el desenvolupament sostenible com per poder transmetre-ho als alumnes, clarament per una falta d’interès i motivació per part del govern i les institucions. Un sistema on no se li dona el valor ni la importància que el medi ambient requereix. Des de l’any 1998 a l’estat espanyol es va confeccionar el ‘’Libro blanco para la educación ambiental’’, un conjunt de propostes i reformes per tal d’incorporar tant a l’escola com a la universitat un seguit de mesures per aconseguir una
millor educació ambiental , però poc s’està portant a terme, ja que tenen més importància altres competències que els subjectes ‘’han de tenir’’, això a causa que les polítiques educatives estan controlades per l’economia i no surt a compte tenir una educació en valors, educar per la pau, pel medi ambient, per la justícia global o pels drets humans. El treball de les diferents ‘’educacions per a..’’ comparteixen un enfocament educatiu que requereix metodologies participatives que fan protagonistes als subjectes de la transformació social, una d’aquestes idees és la sostenibilitat de la vida: ‘’Es tracta de qüestionar l’actual model -causant de les greus crisis (ecològica, econòmica, de valors, etc.) que posen en risc la vida de les persones- des de posicions que, per contra, col·loquin la sostenibilitat de la vida, del planeta i l’ètica de les cures en el centre de l’acció educativa.’’ (Justícia alimentaria global, 2017) Com bé diu Jaume Carbonell en la taula rodona Aprendre a imaginar-se ‘’L’escola ha de ser un espai de crítica i reflexió per empoderar els subjectes per una millor comprensió de si mateixos i de la realitat, amb la finalitat no d’adaptar-se sinó de transformar-la’’. (Educació com a camp de batalla, 2018) Però com podem formar a professors en educació mediambiental si ni tan sols està ben definit i consensuat del que parlem? No hi ha una professionalització de l’educador ambiental, tot i que faria falta. Per això hem de potenciar l’educació ambiental en els estudis universitaris, en la formació professional i en l’escola i l’institut. No significa només aplicar a les escoles programes de sostenibilitat i que els subjectes vegin tot el que l’esser humà ha destruït del planeta, sinó també que la cura del medi ambient, la reducció de plàstics, la consciència sobre el que mengem, els residus, la contaminació que generem i un llarg etcètera estiguin presents en el dia a dia de l’escola per aconseguir que siguin conscients de la realitat i de les possibilitats que tenim cadascú de nosaltres de canviar-la. ‘’La cooperativa d’iniciativa social Tarpuna i l’Escola Ginebró de Llinars del Vallès’’ recullen el residu orgànic del menjador de l’escola el converteixen en
Segons Jaume Carbonell citant a Paulo Freire ‘’No puede haver cambio sin consciència y no hay consciència sin educación’’ (Educació com a camp de batalla, 2018) En conclusió l’educació ambiental pot servir per a contribuir en la transformació social per l’alliberament de l’esser humà i la conservació ecològica. Un exemple d’aquestes innovacions en educació el tenim en les escoles verdes. Les escoles verdes pretenen innovar, incloure, avançar, sistematitzar i organitzar accions educatives amb la finalitat d’afrontar des de l’educació els nous reptes i valors de la sostenibilitat. Els tres grans objectius principals són, segons el Programa Escoles verdes del departament de territori i sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya: ‘’-Ajudar als centres a incorporar els valors de l’educació epr la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida del centre (currículum, gestió, relacions amb l’entorn., etc) -Promoure la participació i la implicació activa de la comunitat educativa en la mi.lora del seu entorn -Afavorir l’intercanvi entre els centres que comparteixen els mateixos objectius.’’ (Programa escoles verdes, 2018) El programa d’escoles verdes ofereix un curs de formació en educació per la sostenibilitat per els centres de Catalunya que volen començar a desenvolupar els continguts de l’educació per la sostenibilitat i integrar-los en el projecte educatiu del centre, amb projectes anuals per portar a terme durant el curs escolar i també proporciona criteris d’avaluació per tal que el centre pugui fer una autoavaluació dels objectius. Els centres es formen amb eines per promoure la participació de tota la comunitat educativa en l’educació per la sostenibilitat.
-Departament de territori i sostenibilitat (2018). Generalitat de catalunya. Recuperat de: http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/educacio_i_sostenibilitat /educacio_per_a_la_sostenibilitat/escoles_verdes/ el_programa_escoles_verdes/Proces-de-millora-del-Programa-escoles-verdes/ -Diari de l’educació (Febrer, 2018 ). Experiències educatives per a la justícia global o el potencial de l’alumnat com agent de canvi. Recuperat de https://diarieducacio.cat/blogs/edutransforma/2018/02/21/experiencies- educatives-justicia-global-potencial-lalumnat-agent-canvi/ -Ferré, X. i Solé, J. (2010). [Mòdul didàctic 5]. Educació, globalització i societat del coneixement. A E. Prats i I. Vilafranca (coords.). Teoria de l’educació. FUOC: Barcelona (Materials docents). -Leff, Enrique (2000). Saber ambiental sustentabilidad, racionalidad, complejidad, poder. Pg 173 México: Siglo XXI. -La educación como campo de batalla (2017). [Video] Amb Concha Fernández Martorell, Jaume Carbonell i Jordi Solé- Enregistrament en vídeo de la taula rodona celebrada el 18 de novembre de 2017 al MACBA Recuperat de: https://www.youtube.com/watch?reload=9&v=BMZwbsAht2c -Ministerio del Medio Ambiente (1999). Libro Blanco de la educación ambiental. Comisión temàtica de educación ambiental. Gobierno de España. -Moya, J (2002). Hacia una escuela verde. Pulso. Pagines 183- -VSF Justicia alimentaria global (Abril, 2017). Educar per la sobirania alimentaria és educar per a la justicia global. Diari de l’educació. Recuperat de