PAC 2 TEORIA DE L'EDUCACIÓ UOC, Ejercicios de Ciencias de la Educación

¡Descarga PAC 2 TEORIA DE L'EDUCACIÓ UOC y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

PAC 2. Per a què eduquem?

Les concepcions ideològiques

de l’educació.

Alba Segura Gomila Teories de l’educació Gualbert Vargas Gómez

1. En quin sentit pot contribuir un (nou) sistema educatiu a la millora de la vida democràtica? Actualment els principis de l’educació estan basats en ensenyar als infants allò que a l’estat li convé i no busquen la practicitat o la millora del sistema educatiu envers als educands. Un nou sistema democràtic, on es fomentés la millora de la societat, mitjançant el potenciament de les qualitats individuals i les necessitats reals que exigeix el poble, ajudaria i milloraria la qualitat del sistema educatiu. El sistema que tenim actualment en aquesta societat d’una manera o una altra ens permet excusar les nostres accions, ja que els ideals que ens inculquen son els que decideix l’estat o la societat i no s’han canviat des de fa molt de temps, en canvi si aquest sistema “autoritari” passés a ser un sistema més democràtic, les persones adoptarien més recursos i suficients condicions per poder-se fer càrrec de les seves pròpies accions, i mitjançant la reflexió podrien ajudar a consolidar un poble amb les seves necessitats satisfetes o almenys podrien aportar idees que contribuïssin a crear una societat més justa i amb més opinions. L’educació ha de potenciar l’opinió pròpia, ja que així els educands formaran un pensament sense tenir influències exteriors,adoptaran l’emancipació contra l’alienació i l’emancipació personal que estarà lluny de coaccions externes. “Als infants de l’escola se’ls ha de permetre de gaudir de la llibertat, per tal que sàpiguen què vol dir fer-ne ús, quan arribin a ser el cos governant, i se’ls ha de permetre de desenvolupar qualitats d’iniciativa, d’independència i d’enginy abans que desapareguin els abusos i els fracassos de la democràcia”. (Dewey 1994: 92). Amb aquest argument, Dewey representa perfectament la idea de sistema educatiu democràtic, un cop els infants tinguin capacitat per crear un pensament crític i propi. Una de les coses que més preocupa a la societat, és la igualtat de gènere, econòmica, els drets socials, etc. És per això que la creació d’un pensament lliure de coaccions exteriors permetrà que aquestes persones busquin el benestar social. Per una altra banda hi ha la idea de l’emancipació col·lectiva i es tracta que l’educació ha de trencar amb un ordre social injust en comptes de donar-li cobertura ideològica, és a dir,

majories sense importar la raó o realitat, això comporta que els infants es conformi amb tot i hi hagi un augment de la delinqüència. La segona és la importància de la ciència, com ja apuntava Dewey i la tercera és que tothom ha de entendre allò que ell mateix fa, és a dir, s’ha d’inculcar el saber fer, i com Dewey també apuntava la necessitat que els infants siguin conscients dels seus actes i es responsabilitzi d’ells. Per tant dues de les coses que impulsa Dewey, la importància de la ciència i la responsabilitat dels propis actes, contribueixen a la crisi de l’educació.

3. Assenyala una idea del text de John Dewey i una altra del text d’Hannah Arendt amb les quals estiguis d’acord i justifica-ho breument. Una de les idees principals de John Dewey és l’adaptació dels programes segons les necessitats dels infants i relacionar-la amb l’ambient i la realitat de la societat del moment. Dewey diu “les escoles que hem estudiat no treballen sobre un programa adaptat a una classe petita i especialitzada, sinó sobre un que representa fidelment les necessitats i condicions d’una societat democràtica” (Dewey 1994, 83). Un aspecte que em crida l’atenció és l’última frase, quan parla que només es representa a una part de la societat democràtica i per tant no s’adapta a totes les necessitats que te la societat. És a dir, òbviament que el fi és el mateix, la formació sobre una especialitat que desitgi l’alumne, però els mètodes han de ser diferents escoltant les necessitats i les maneres de fer de cada educand. Considero que no es pot ensenyar de la mateixa manera a una persona que tingui TEA o TDA, que una persona que està en plenes facultats, per tant els mètodes han de ser diferents, això parlant de l’educació primària per exemple, també és cert que un cop siguem més grans i passem a la ESO l’educació segueix sent igual per tots, de manera molt teòrica i generalitzada, considero que un cop s’arriba a l’educació secundaria obligatòria hauria de ser una educació que comencés a especialitzar-se, a ser més pràctica i es comencés a escoltar les voluntats de l’educand per tal de apropar-lo al món laboral i especialitzat.

Una de les idees que em crida més l’atenció de Hannah Arendt en relació a la crisi educativa, és la teoria de la tirania, donat que els educands no veuen als educadors com un referent perquè els veuen com una persona que ho sap tot i no es pot qüestionar, per tant es creen la seva pròpia comunitat, amb un líder i unes pròpies regles. Donem més importància a tot el col·lectiu que no a l’individu i les seves necessitats, per tant es crea una tirania de majories, no es te en compte la realitat de l’individu ni si tenen raó amb les decisions que estan prenent, les conseqüències d’aquest comportament es que porta als educands al conformisme i augmenta la delinqüència juvenil. Estic totalment d’acord que aquest factor i la tirania és un possible causant de la crisi. No crec que el model dels col·lectius sigui l’adequat, sinó que crec que s’hauria d’agafar la idea de Dewey del model específic per cada individu o cada col·lectiu similar.  Bibliografia:

• Recurs audiovisual. Teories de l’educació. Capítol 2. Per a què eduquem. Les concepcions ideològiques de l’educació
• El mòdul 4 (“Teories de l’educació”) del manual docent.
• https://eldiariodelaeducacion.com/blog/2019/06/05/john-dewey-a- proposito-de-la-fiesta-de-la-democracia/
• Dewey, J. (1994). Democràcia i educació. A J. Dewey. Democràcia i escola (pp. 83-99). Vic: Eumo Editorial i Diputació de Barcelona.
• Hannah Arendt (1996). La crisis en la educación. En H. Arendt. Entre el pasado y el futuro (pp. 185-208). Barcelona: Ed. Península.