10505_PAC2 (Mòduls 3 – 4, Material complementari)
Instruccions per al lliurament de les respostes de la PAC:
- La PAC consta d’un arxiu amb les preguntes (format pdf) i un arxiu amb el full de respostes
(format doc).
- En acabar, envieu l’arxiu del full de respostes a la bústia de l’avaluació continuada, no a la
bústia de correu. L’arxiu amb les preguntes no cal lliurar-lo.
- Les respostes s’han de lliurar OBLIGATÒRIAMENT en l’arxiu del full de respostes i en
FORMAT WORD. No s’admetrà cap altra forma de lliurament de les respostes. En cas de
no complir aquesta norma, la Prova d’Avaluació Continuada es considerarà
automàticament “no presentada”.
- Data límit de lliurament: 15/11/2015
- La Prova d’Avaluació Continuada consta de 5 preguntes de resposta oberta, però limitada a
l’espai que s’indica en el full de respostes (màxim dos fulls).
- Les preguntes es refereixen als mòduls 3 – 4 de l’assignatura i al material complementari.
PREGUNTES
Pregunta 1
Un equip de psicòlegs clínics està especialitzat en el tractament de les neurosis. Les neurosis
es caracteritzen per l’ansietat generalitzada i l’expressió de diverses alteracions de tipus físic,
fisiològic i de conducta, però a diferència de les psicosis es conserva el contacte amb la realitat.
Aquest equip ha observat en la seva pràctica clínica que els pacients amb neurosi que tenen
més de 50 anys reaccionen bé a una teràpia basada en psicofàrmacs, però reaccionen
malament a una teràpia cognitiva-conductual; per contra, els pacients amb menys de 30 anys
reaccionen malament a una teràpia basada en psicofàrmacs, però reaccionen bé a una teràpia
cognitiva-conductual.
Segons els coneixements actuals de les teràpies psicològiques, la teràpia cognitiva-conductual
requereix certes habilitats cognitives per part del pacient, que poden anar lligades als
aprenentatges escolars. Els psicòlegs de l’equip proposen que la variable nivell educatiu
explica les diferents reaccions al tractament dels pacients, perquè a més nivell educatiu més
facilitat per reaccionar bé a la teràpia cognitiva-conductual.
Es demana la col·laboració voluntari de pacients amb diagnòstic de neurosi. Els pacients es
divideixen en dos grups segons l’edat (de 20 a 30 anys i majors de 50 anys) i en quatre grups
segons el nivell educatiu (ensenyament primari, ensenyament secundari, batxillerat i estudis
superiors). Per a cada combinació d’edat i nivell educatiu la meitat dels pacients reben teràpia
cognitiva-conductual i l’altra meitat teràpia basada en fàrmacs. Quan han passat cinc setmanes
de teràpia s’avalua l’estat de tots els pacients. Per fer l’avaluació els psicòlegs fan servir les
puntuacions obtingudes en un test psicomètric que mesura ansietat i també la sensació de
millora del pacient que aquest expressa en un rang que va des de 1 fins a 10 (on 1 equival a
“no he millorat” i 10 equival a “he millorat moltíssim”). Segons els resultats, l’edat no té cap
efecte, però els pacients amb més nivell d’estudis reaccionen millor a la teràpia cognitiva-
conductual que a la teràpia farmacològica.
a) Quina seria la variable independent (o variables independents, si n’hi ha més d’una)
d’aquesta recerca?
b) Quina seria la variable dependent o variables dependents, si n’hi ha més d’una) d’aquesta
recerca?
