Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Eficacia de terapia cognitiva-conductual en neurosis según edad y educación, Apuntes de Psicología

Documento que detalla las instrucciones para el entregamiento de respuestas de una prueba de avaluación continua (pac) sobre el estudio de la eficacia de la terapia cognitiva-conductual en pacientes con neurosis, teniendo en cuenta su edad y nivel educativo. El documento incluye la distribución de pacientes en grupos según edad y nivel educativo, la aplicación de dos tipos de terapia y la evaluación de su eficacia mediante pruebas psicométricas, sensación de millora del paciente y criterio del psicólogo.

Tipo: Apuntes

2011/2012

Subido el 18/01/2012

titania76
titania76 🇪🇸

4.2

(30)

3 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Instruccions per al lliurament de les respostes de la PAC:
La PAC consta d’un arxiu amb les preguntes (format pdf) i un arxiu amb el full de
respostes (format doc).
Escriviu el vostre nom en la capçalera del full de respostes (doble clic a la capçalera
per accedir-hi) i deseu l’arxiu posant: Cognom1_Cognom2_Nom_ IMIP_PAC2.doc.
En acabar, envieu l’arxiu del full de respostes a la bústia de l’avaluació continuada,
no a la bústia de correu. L’arxiu amb les preguntes no cal lliurar-lo.
Les respostes s’han de lliurar OBLIGATÒRIAMENT en l’arxiu del full de respostes. No
s’admetrà cap altra forma de lliurament de les respostes. En cas de no complir
aquesta norma, la Prova d’Avaluació Continuada es considerarà automàticament “no
presentada”.
Data límit de lliurament: 20/11/2011
La Prova d’Avaluació Continuada consta de 10 preguntes de resposta oberta, però
limitada a l’espai que s’indica en el full de respostes (màxim quatre fulls).
Les preguntes es refereixen als mòduls 3 – 4 de l’assignatura i als textos (Quivy & Van
Campenhoudt, Salkind i Johnston & Pennypacker).
PREGUNTES
Pregunta 1
A partir de la pràctica clínica un equip de psicòlegs ha observat unes regularitats en els
pacients que pateixen algun tipus de neurosi: en el cas que els pacients tinguin més de
50 anys reaccionen bé a una teràpia basada en psicofàrmacs, però reaccionen malament
a una teràpia basada en teràpia cognitiva-conductual; per contra, si els pacients tenen
menys de trenta anys reaccionen malament a una teràpia basada en psicofàrmacs, però
reaccionen bé a una teràpia basada en psicoteràpica cognitiva-conductual. Els pacients
entre trenta i cinquanta anys reaccionen de manera indistinta a les dues modalitats de
teràpia. Com aquests fets no apareixen registrats en la bibliografia psicopatològica,
decideixen investigar-los.
La neurosi es caracteritza per ansietat generalitzada i l’expressió de diverses alteracions
de tipus físic, fisiològic i de conducta, però a diferència de la psicosi el pacient conserva
el pensament racional. Revisant les històries clíniques dels pacients diagnosticats amb
algun tipus de neurosi se’n adonen que els pacients més joves són també els que tenen
un major nivell d’estudis, mentre que els pacients més grans tenen nivells més baixos.
Atès que la teràpia cognitiva-conductual requereix certes habilitats cognitives per part
del pacient (raonament, memòria, etc.) proposen que la variable nivell educatiu explicaria
les diferents reaccions al tractament dels pacients: a més nivell educatiu més facilitat
per reaccionar bé a la teràpia cognitiva-conductual.
Es demana la col·laboració d’un grup de pacients amb diagnòstic de neurosi. Els
pacients es divideixen en tres grups segons l’edat (de 25 a 30 anys, de 31 a 50 anys i
majors de 50 anys) i en tres grups segons el nivell educatiu (ensenyament obligatori,
batxillerat i estudis superiors). Per a cada combinació d’edat i nivell educatiu la meitat
dels pacients reben teràpia cognitiva-conductual i l’altra meitat teràpia basada en
fàrmacs.
Després de dos mesos de teràpia s’avalua l’estat de tots els pacients. Per a fer-ho usen:
a) les puntuacions obtingudes en un test psicomètric que mesura ansietat, (b) la
sensació de millora expressada verbalment pel pacient (“he millorat una mica”, “he
millorat molt” i “he millorat moltíssim”) i c) el criteri del psicòleg després de fer una
entrevista clínic al pacient (“ha millorat” o “no ha millorat”).
0505_PAC2 (Mòduls 3 - 4)
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Eficacia de terapia cognitiva-conductual en neurosis según edad y educación y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

Instruccions per al lliurament de les respostes de la PAC:

  • La PAC consta d’un arxiu amb les preguntes (format pdf) i un arxiu amb el full de respostes (format doc).
  • Escriviu el vostre nom en la capçalera del full de respostes (doble clic a la capçalera per accedir-hi) i deseu l’arxiu posant: Cognom1_Cognom2_Nom_ IMIP_PAC2.doc.
  • En acabar, envieu l’arxiu del full de respostes a la bústia de l’avaluació continuada, no a la bústia de correu. L’arxiu amb les preguntes no cal lliurar-lo.
  • Les respostes s’han de lliurar OBLIGATÒRIAMENT en l’arxiu del full de respostes. No s’admetrà cap altra forma de lliurament de les respostes. En cas de no complir aquesta norma, la Prova d’Avaluació Continuada es considerarà automàticament “no presentada”.
  • Data límit de lliurament: 20/11/
  • La Prova d’Avaluació Continuada consta de 10 preguntes de resposta oberta, però limitada a l’espai que s’indica en el full de respostes (màxim quatre fulls).
  • Les preguntes es refereixen als mòduls 3 – 4 de l’assignatura i als textos ( Quivy & Van Campenhoudt, Salkind i Johnston & Pennypacker).

PREGUNTES

Pregunta 1

A partir de la pràctica clínica un equip de psicòlegs ha observat unes regularitats en els pacients que pateixen algun tipus de neurosi: en el cas que els pacients tinguin més de 50 anys reaccionen bé a una teràpia basada en psicofàrmacs, però reaccionen malament a una teràpia basada en teràpia cognitiva-conductual; per contra, si els pacients tenen menys de trenta anys reaccionen malament a una teràpia basada en psicofàrmacs, però reaccionen bé a una teràpia basada en psicoteràpica cognitiva-conductual. Els pacients entre trenta i cinquanta anys reaccionen de manera indistinta a les dues modalitats de teràpia. Com aquests fets no apareixen registrats en la bibliografia psicopatològica, decideixen investigar-los.

La neurosi es caracteritza per ansietat generalitzada i l’expressió de diverses alteracions de tipus físic, fisiològic i de conducta, però a diferència de la psicosi el pacient conserva el pensament racional. Revisant les històries clíniques dels pacients diagnosticats amb algun tipus de neurosi se’n adonen que els pacients més joves són també els que tenen un major nivell d’estudis, mentre que els pacients més grans tenen nivells més baixos. Atès que la teràpia cognitiva-conductual requereix certes habilitats cognitives per part del pacient (raonament, memòria, etc.) proposen que la variable nivell educatiu explicaria les diferents reaccions al tractament dels pacients: a més nivell educatiu més facilitat per reaccionar bé a la teràpia cognitiva-conductual.

Es demana la col·laboració d’un grup de pacients amb diagnòstic de neurosi. Els pacients es divideixen en tres grups segons l’edat (de 25 a 30 anys, de 31 a 50 anys i majors de 50 anys) i en tres grups segons el nivell educatiu (ensenyament obligatori, batxillerat i estudis superiors). Per a cada combinació d’edat i nivell educatiu la meitat dels pacients reben teràpia cognitiva-conductual i l’altra meitat teràpia basada en fàrmacs.

Després de dos mesos de teràpia s’avalua l’estat de tots els pacients. Per a fer-ho usen: a) les puntuacions obtingudes en un test psicomètric que mesura ansietat, (b) la sensació de millora expressada verbalment pel pacient (“he millorat una mica”, “he millorat molt” i “he millorat moltíssim”) i c) el criteri del psicòleg després de fer una entrevista clínic al pacient (“ha millorat” o “no ha millorat”).

Els resultats indiquen que els pacients amb més nivell d’estudis reaccionen millor a la teràpia cognitiva-conductual que els pacients amb menys nivell d’estudi; i a l’inrevés. Els resultats també indiquen que la edat no afecta a la millor o pitjor reacció a la teràpia cognitiva-conductual.

a) Quina/es seria/en la/les variable/s independent/s d’aquesta recerca?

Edat (25-30, 31-50, majors 50) Nivell educatiu (obligatori, batxillerat, estudis superiors) Teràpia (teràpia cognitiva-conductual, teràpia farmacològica)

b) Quina/es seria/en la/les variable/es dependent/s d’aquesta recerca?

Ansietat (puntuacions en un test psicomètric) Sensació de millora del pacient (“he millorat una mica”, “he millorat molt” i “he millorat moltíssim”) Criteri del psicòleg (“ha millorat” o “no ha millorat”).

c) Quin itinerari de recerca s’ha escollit? Justifica de manera breu i molt concreta la teva resposta.

Hipotètico-deductiu, perquè a partir d’unes dades (observacions de la pràctica clínica i revisió de les històries clíniques) i d’allò que es coneix de les teràpies cognitivo- conductuals (requereixen habilitats cognitives per part del pacient) proposen una hipòtesi (“a més nivell educatiu més facilitat per reaccionar bé a la teràpia cognitiva- conductual”) .

Pregunta 2

A partir de la recerca descrita a la pregunta 1:

a) Hi ha alguna/es variable/s assignada/es entre la/les variable/s independent/s? En cas afirmatiu, quina/es? Tant en cas afirmatiu com negatiu, justifica el motiu pel qual cadascuna/es de la /les variable/s independent/s és/són o no assignada/es.

Edat (25-30, 31-50, majors 50) Nivell educatiu (obligatori, batxillerat, estudis superiors)

b) Segons l’estructura lògica i matemàtica sobre la qual es realitza la mesura, quina escala de mesura s’ha emprat en cadascuna/es de la/les variable/s dependent/s?

Ansietat interval Sensació de millora del pacient ordinal Criteri del psicòleg nominal

Pregunta 3

A partir de la recerca descrita a la pregunta 1, i en base únicament a la informació que proporciona l’enunciat de la pregunta, ¿és pot afirmar que l’investigador ha escollit una estratègia multimètode? Tant si la resposta és afirmativa com negativa, justifica per què es pot afirmar o no que ha escollit una estratègia multimètode.

L’estratègia és unimètode, únicament ha escollit tres indicadors (variables dependents) per observar l’efecte que produeixen les variables independents; però no ha emprat mètodes diferents.

Pregunta 4

s’elabora una enquesta de satisfacció que s’adreça a tots els usuaris del centre hospitalari, b) es fan entrevistes al personal sanitari (metges, infermeres, psicòlegs, fisioterapeutes, etc.) i c) es fa un estudi de les reclamacions rebudes els darrers 6 mesos. Quina és la finalitat metodològica de combinar aquestes tres classes de dades? (Sigues molt concret en la resposta. No calen més de cinc línies per respondre)

És tracta d’una estratègia multimètode en la qual busca la cobertura del objecte d’estudi des de diversos angles.

Pregunta 9

¿Hi ha algun tipus de relació entre els constructes i els models analògics paramorfs? Justifica la resposta, tant si aquest és negativa com positiva.

El punt comú és que tant els constructes com els models analògics paramorfs es refereixen a inobservables.

Pregunta 10

“Un astrònom sí que pot preveure amb molta anticipació el pas d’un cometa pels voltants del sistema solar, perquè el cometa en qüestió té una trajectòria que respon a lleis estables que no es pot saltar de cap manera. Però aquest no és el cas de les activitats humanes, les orientacions de les quals són bastant imprevisibles” (Quivy i van Campenhoudt, 1997, pàgina 39). Segons sembla suggerir aquest text, les ciències socials no poden fer cap tipus de prediccions. ¿Estàs d’acord amb aquesta afirmació? Justifica la resposta (no calen més de cinc línies per respondre).

Les ciències socials poden fer prediccions, però de tipus probabilístic.