PANTEÓ ETRUSC
Els déus etruscs
Déu etrusc Homòleg romà o grec Característiques
Achle Aquil•les (mitol. grega)
Aita Hades (mitol. Grega)
Plutó (mitol. Romana) Déu de la vida després de la mort
Alpan/Apanu Deesa de l’amor i l’inframón.
Ancària Deessa tutelar de Faesulae.
Ani Divinitat celeste.
Aplu/Apulu Apol•lo (mitol. grega)
Artume Àrtemis (mitol. grega)
Diana (mitol. romana) Deessa de la nit i de la lluna.
En ordre alfabètic els déus esmentats als escrits etruscs són:
- Atunis: era fill de la unió incestuosa entre Cinira, rei de Xipre i la seva filla Mirra.
Símbol de la bellesa masculina. Correspon a Adonis de la mitologia grega.
- Cautha: era el déu del sol, correspon al déu grec Hèlios.
- Charun, Karon o Charontes: una divinitat subterrània identificable amb el personatge de
la mitologia greco-romana de Caront.
- Culsu: dimoni femení alat, guardiana del món dels morts.
- Easun: déu importat de la mitologia grega (Jasó); rei de Iolco, antiga ciutat de Tessàlia.
- Evan: deessa que personifica la immortalitat, forma part dels Lasa.
- Februus: déu de la mort i de la purificació. Els romans li deien Febris.
- Feronia: deessa protectora dels boscs i dels conreus, present també en la mitologia
romana.
- Fufluns: correspon al déu grec Dionís o al romà Baccus; fill de Sèmia, deessa de la
terra.
- Herecle o Hercle: fill d'Uni i Tínia; equivalent al grec Hèracles.
- Horta, divinitat local etrusca de la ciutat d'Horta, equivalent a Ceres.
