Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Panteón Etrusco: Los Dioses Etruscos, Apuntes de Historia antigua

Una lista de los dioses etruscos y sus correspondencias con la mitología griega y romana. Desde apolo y atena hasta janus y ceres, se detalla su origen, símbolos y características.

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 24/05/2017

maragda12
maragda12 🇪🇸

1 documento

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PANTEÓ ETRUSC
Els déus etruscs
Déu etrusc Homòleg romà o grec Característiques
Achle Aquil•les (mitol. grega)
Aita Hades (mitol. Grega)
Plutó (mitol. Romana) Déu de la vida després de la mort
Alpan/Apanu Deesa de l’amor i l’inframón.
Ancària Deessa tutelar de Faesulae.
Ani Divinitat celeste.
Aplu/Apulu Apol•lo (mitol. grega)
Artume Àrtemis (mitol. grega)
Diana (mitol. romana) Deessa de la nit i de la lluna.
En ordre alfabètic els déus esmentats als escrits etruscs són:
- Atunis: era fill de la unió incestuosa entre Cinira, rei de Xipre i la seva filla Mirra.
Símbol de la bellesa masculina. Correspon a Adonis de la mitologia grega.
- Cautha: era el déu del sol, correspon al déu grec Hèlios.
- Charun, Karon o Charontes: una divinitat subterrània identificable amb el personatge de
la mitologia greco-romana de Caront.
- Culsu: dimoni femení alat, guardiana del món dels morts.
- Easun: déu importat de la mitologia grega (Jasó); rei de Iolco, antiga ciutat de Tessàlia.
- Evan: deessa que personifica la immortalitat, forma part dels Lasa.
- Februus: déu de la mort i de la purificació. Els romans li deien Febris.
- Feronia: deessa protectora dels boscs i dels conreus, present també en la mitologia
romana.
- Fufluns: correspon al déu grec Dionís o al romà Baccus; fill de Sèmia, deessa de la
terra.
- Herecle o Hercle: fill d'Uni i Tínia; equivalent al grec Hèracles.
- Horta, divinitat local etrusca de la ciutat d'Horta, equivalent a Ceres.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Panteón Etrusco: Los Dioses Etruscos y más Apuntes en PDF de Historia antigua solo en Docsity!

PANTEÓ ETRUSC

Els déus etruscs

Déu etrusc Homòleg romà o grec Característiques Achle Aquil•les (mitol. grega) Aita Hades (mitol. Grega) Plutó (mitol. Romana) Déu de la vida després de la mort Alpan/Apanu Deesa de l’amor i l’inframón. Ancària Deessa tutelar de Faesulae. Ani Divinitat celeste. Aplu/Apulu Apol•lo (mitol. grega) Artume Àrtemis (mitol. grega) Diana (mitol. romana) Deessa de la nit i de la lluna.

En ordre alfabètic els déus esmentats als escrits etruscs són:

  • Atunis: era fill de la unió incestuosa entre Cinira, rei de Xipre i la seva filla Mirra. Símbol de la bellesa masculina. Correspon a Adonis de la mitologia grega.
  • Cautha: era el déu del sol, correspon al déu grec Hèlios.
  • Charun, Karon o Charontes: una divinitat subterrània identificable amb el personatge de la mitologia greco-romana de Caront.
  • Culsu: dimoni femení alat, guardiana del món dels morts.
  • Easun: déu importat de la mitologia grega (Jasó); rei de Iolco, antiga ciutat de Tessàlia.
  • Evan: deessa que personifica la immortalitat, forma part dels Lasa.
  • Februus: déu de la mort i de la purificació. Els romans li deien Febris.
  • Feronia: deessa protectora dels boscs i dels conreus, present també en la mitologia romana.
  • Fufluns: correspon al déu grec Dionís o al romà Baccus; fill de Sèmia, deessa de la terra.
  • Herecle o Hercle: fill d'Uni i Tínia; equivalent al grec Hèracles.
  • Horta, divinitat local etrusca de la ciutat d'Horta, equivalent a Ceres.
  • Janus, adorat a Falerii, però no se sap sota quin nom etrusc.
  • Lasa: divinitat alada protectora de les arts i les virtuts (com les muses gregues).
  • Losna: divinitat de la lluna; presenta analogies amb la deessa grega Leucòtea.
  • Mae: deessa equivalent a la grega Maia i a la romana Bona Dea.
  • Mània: deessa de la mort i de la bogeria, equivalent a les Erínnies gregues i a les Fúries romanes.
  • Mantus o Manth: espòs de Mània, déu de l'inframón.
  • Maris: déu de la guerra; correspon al grec Ares i al romà Mart.
  • Menrva o Menerva: deessa del seny, la guerra, l'art, els sabers i el comerç; equival a Atena i a Minerva.
  • Nethuns: fou, inicialment la divinitat dels pous, després de les aigües i els mars; semblant a Posidó i a Neptú.
  • Nòrtia: deessa de la sort i la fortuna, adorada especialmente a Volsinii.
  • Satres: correspon al déu grec Cronos i al romà Saturn.
  • Selvans: déu dels boscs, comparable al déu romà Silvà.
  • Sethlans: equivalent a Hefest o Vulcà, adorat especialment a Perúsia.
  • Suri: déu dels morts i de l'endevinació, semblant en alguns aspectes a l'Apol•lo grec.
  • Taitle: artesà i enginyer, assimilable al personatge de la mitologia grega Dèdal.
  • Thalna: deessa dels parts.
  • Tesan: deessa de l'alba; correspon a la grega Eos i a la romana Aurora.
  • Tínia o Tin: la divinitat més important, corresponent al Zeus grec o al Júpiter romà.
  • Tuchulcha: divinitat de la vida després de la mort.
  • Turan: deessa de l'amor i la vitalitat; equivalent a la grega Afrodita o a la romana Venus.
  • Turms: equivalent al grec Hermes o al romà Mercuri.
  • Uni: la suprema deessa, tenia un temple a Perusa; equivalent a Hera o a Juno.
  • Usill: déu del Sol; corresponent al grec Helios o al romà Sol Invictus.
  • Utuse: adaptació del personatge de la mitologia greca Odisseu.
  • Vanth: dimoni femení equivalent a les deesses gregues del destí Moires o les romanes Parques.
  • Veive: déu de la venjança.
  • Vetisi: correspon al déu romà Veiove.