Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Anomalies Fetales: Hidrocefalia, Momificacion, Acefalia y Perosomus Elumbus - Prof. Rodríg, Apuntes de Veterinaria

Diferentes anomalías fetales, como hidrocefalia, momificacion, acefalia y perosomus elumbus. Se detalla su etiología, tratamiento y diferencia diagnóstica con hidroamnios y otras anomalías. Además, se mencionan causas como genéticas, infecciosas, intoxicaciones y otras.

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 15/12/2008

dark_world
dark_world 🇪🇸

3.8

(202)

80 documentos

1 / 19

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
ALTERACIONS DEL LÍQUID: HIDROPLESIES
Durant la gestació el fetus es troba a l'interior de la bossa amniòtica, plena de líquid amniòtic (produït per la
membrana amniòtica). El fetus ingereix aquest líquid amniòtic i el processa a través dels ronyons. Un cop a la
bufeta de la orina del fetus, les substàncies de rebuig van a parar a l'alantoides a través de l'uraco. Des de
l'alantoides arribarà a la mare a través de filtració.
La hidroplesia és l'acúmul del líquid fetal. Hi ha diferents tipus d'hidroplèsies, i podem classificar-les segons
el lloc on es produeixen.
Hidroalantoides  El líquid s'acumula a l'alantoides
Hidroamnios  El líquid s'acumula a la bossa amniòtica
Fetus  Si s'acumula al fetus, el nom depèn del lloc on s'acumuli: hidrocefàlia, ascitis, anasarca, etc.
Aquesta classificació és més aviat acadèmica, ja que a la pràctica freqüentment trobarem la combinació dels
diferents tipus d'hidroplèsia citats.
Aquestes alteracions donen lloc a fetus molt alterats o fetus inviables, excepte en alguns casos conrets com
per exemple hidrocefàlies lleus i hidroàmnios. És per aquest motiu que quan ens trobem davant d'un problema
d'aquest tipus haurem de dirigir la teràpia cap a la mare, ja que el fetus segurament no serà viable. Són
processos que es presenten en totes les espècies durant l'últim terç de la gestació. Els remugants són les
espècies més estudiades en aquest aspecte, possiblement perquè són l'única espècie en la qual es pot fer
alguna cosa.
Etiologia
Les hidroplesies poden estar causades per molts factors:
Genètics
Infecciosos (IBR, BVD,...)
Intoxicacions  La famosa  cua de cavall (cornezuelo del centeno en castellà)
Altres
Tractament
Com ja hem dit, el tractament ha de centrar-se en la mare. Podem fer cessàries o fetotomies en el cas de que la
mare no avorti espontàniament.
1.- HIDROÀMNIOS / HIDROALANTOIDES
Acúmul de líquid a nivell de les membranes. És molt difícil diferenciar-los, però és interessant fer-ho sempre
que es pugui, ja que l'hidroalantoides té un pronòstic bastant pitjor que el de l'hidroàmnios.
Simptomatologia
El que acostumarem a veure és una femella que a l'últim terç de la gestació augmenta moltíssim de mida, més
del que seria habitual en una gestació normal (hi ha vaques que poden arribar a acumular 300 litres de líquid i
altres doblen el seu pes en una setmana). L'abdomen anirà posant-se cada cop més tens i piriforme i a la
palpació rectal veurem que la matriu està plena de líquid. Una altra evidència és que l'abdomen de la vaca és
simètric quan la mirem des del darrera (en les gestacions normals sol ser assimètric perquè en una banda hi ha
el rumen i a l'altra el fetus).
PROBLEMES DEL FETUS I DEL PART
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Anomalies Fetales: Hidrocefalia, Momificacion, Acefalia y Perosomus Elumbus - Prof. Rodríg y más Apuntes en PDF de Veterinaria solo en Docsity!

ALTERACIONS DEL LÍQUID: HIDROPLESIES

Durant la gestació el fetus es troba a l'interior de la bossa amniòtica, plena de líquid amniòtic (produït per la membrana amniòtica). El fetus ingereix aquest líquid amniòtic i el processa a través dels ronyons. Un cop a la bufeta de la orina del fetus, les substàncies de rebuig van a parar a l'alantoides a través de l'uraco. Des de l'alantoides arribarà a la mare a través de filtració. La hidroplesia és l'acúmul del líquid fetal. Hi ha diferents tipus d'hidroplèsies, i podem classificar-les segons el lloc on es produeixen.

  • Hidroalantoides El líquid s'acumula a l'alantoides
  • Hidroamnios El líquid s'acumula a la bossa amniòtica
  • Fetus Si s'acumula al fetus, el nom depèn del lloc on s'acumuli: hidrocefàlia, ascitis, anasarca, etc. Aquesta classificació és més aviat acadèmica, ja que a la pràctica freqüentment trobarem la combinació dels diferents tipus d'hidroplèsia citats. Aquestes alteracions donen lloc a fetus molt alterats o fetus inviables, excepte en alguns casos conrets com per exemple hidrocefàlies lleus i hidroàmnios. És per aquest motiu que quan ens trobem davant d'un problema d'aquest tipus haurem de dirigir la teràpia cap a la mare, ja que el fetus segurament no serà viable. Són processos que es presenten en totes les espècies durant l'últim terç de la gestació. Els remugants són les espècies més estudiades en aquest aspecte, possiblement perquè són l'única espècie en la qual es pot fer alguna cosa. Etiologia Les hidroplesies poden estar causades per molts factors:
  • Genètics
  • Infecciosos (IBR, BVD,...)
  • Intoxicacions La famosa cua de cavall (cornezuelo del centeno en castellà)
  • Altres Tractament Com ja hem dit, el tractament ha de centrar-se en la mare. Podem fer cessàries o fetotomies en el cas de que la mare no avorti espontàniament. 1.- HIDROÀMNIOS / HIDROALANTOIDES Acúmul de líquid a nivell de les membranes. És molt difícil diferenciar-los, però és interessant fer-ho sempre que es pugui, ja que l'hidroalantoides té un pronòstic bastant pitjor que el de l'hidroàmnios. Simptomatologia El que acostumarem a veure és una femella que a l'últim terç de la gestació augmenta moltíssim de mida, més del que seria habitual en una gestació normal (hi ha vaques que poden arribar a acumular 300 litres de líquid i altres doblen el seu pes en una setmana). L'abdomen anirà posant-se cada cop més tens i piriforme i a la palpació rectal veurem que la matriu està plena de líquid. Una altra evidència és que l'abdomen de la vaca és simètric quan la mirem des del darrera (en les gestacions normals sol ser assimètric perquè en una banda hi ha el rumen i a l'altra el fetus).

PROBLEMES DEL FETUS I DEL PART

Diagnòstic diferencial HIDROÀMNIOS HIDROALANTOIDES Incidència 5-10% Incidència 85-90% Provocat pel fetus Provocat per la mare Desenvolupament lent Desenvolupament ràpid S'acumula menys quantitat de líquid S'acumula més quantitat de líquid El fetus pot palpar-se en alguns casos Fetus impalpable Esporàdic / Grups Esporàdic Fetus anormal * Fetus normal Placenta normal Placenta anormal** No solen haver-hi complicacions Metritis, retencions placentàries, etc. Les seqüel·les són rares Seqüel·les freqüents i greus per a la mare Retorn de líquid lent Retorn de líquid ràpid Pronòstic bo/moderat per a la mare Pronòstic dolent per a la mare

  • Per exemple, un fetus amb una hipoplàsia o aplàsia renal no podrà metabolitzar el líquid amniòtic i aquest s'acumularà. Per altra banda, un fetus amb aquestes característiques serà més petit del normal perquè el ronyó regula l'hormona del creixement (GH) durant el període fetal, ja que en aquests moments el fetge (òrgan que ho fa durant la vida adulta) està ocupat amb funcions hematopoiètiques ** En els remugants poden tenir menys placentomes del normal. L'hidroalantoides desgasta més i més ràpidament l'estat general de la mare: deshidratació i hipovolèmia (hi ha un elevat risc de shock hipovolèmic). Pot ser que ambdós processos es barregin i per tant serà difícil arribar a un diagnòstic. Bàsicament, el que haurem de mirar quan sospitem d'un hidroàmnios/hidroalantoides és l'evolució del procés i intentar palpar el fetus. El fet de que es donguin els dos problemes a la vegada pot ser un problema ja que serà un procés molt ràpid i difícilment podrem salvar ni el fetus ni la mare. Tractament El tractament dependrà de l'estat físic de la mare i del pronòstic. Hidroàmnios que avancen lentament
  • Si té lloc al final de la gestació (si la vaca ha arribat fins aquí relativament bé) induirem el part
  • Si pot haver-hi problemes perquè l'estat físic no és bo induirem l'avortament
  • En cas d'induir el part, alerta amb possibles distòcies i descompensacions hídriques de la mare per culpa de la sortida massiva de líquid. És per això que només induirem el part només si la mare està bé i fer-nos aquesta pregunta: suportarà la mare una estrés físic de la magnitud d'una distòcia/part complicat? Així doncs haurem d'estar molt pendents del fetus, ja que al ser anormal tindrà dificultats per sortir i també caldrà controlar l'estat hídric de la mare i vigilar que no perdi grans quantitats de líquid sobtadament.
  • Fluidoteràpia i monitorització Tot i que hi ha un acúmul de líquid, haurem de fer fluidoteràpia i monitorització per les possibles pèrdues de líquid. SSF glucosada pot anar bé.
  • Cessària Quan veiem que la mare està malament i la inducció del part no sembla viable per la raó que sigui. En aquest cas també cal extremar les precaucions perquè l'estat físic de la mare serà pitjor i seguim tenint el risc de les pèrdues hídriques. Un cop tinguem exterioritzada la matriu (tensa i plena de líquid) caldrà sondar-la per extreure l'excés de líquid lentament i regular.
  • Escorxador

Si la mort embrionària es produeix durant la fase pre-implantacional o la fase embrionària, l'embrió es reabsorbeix i clínicament només veiem repeticions acícliques del zel. En canvi, si la mort embrionària es produeix durant la fase fetal, en la qual existeixen teixits no reabsorbibles com són la pell i l'os, poden passar dues coses amb el fetus. 1.- Expulsió Veurem un avortament 2.- No expulsió En cas de que el fetus no s'expulsi, poden passar dues coses: 2.1.- Momificació 2.2.- Maceració 2.- MOMIFICACIÓ És una mort fetal sense apertura externa (el cèrvix de l'úter continua tancat). El fetus mor dins la matriu però pel motiu que sigui la mare entén que la gestació continua (la placenta i el cos luti segueixen funcionant amb normalitat), per la qual cosa es produeix una necrosi assèptica dels teixits fetals. Aquesta necrosi, a més d'assèptica, és també assimptomàtica. La momificació pot estar associada a patologia o no. En cas de que ho estigui, la mare presentarà els símptomes de la patologia en qüestió. Els únics símptomes que provoca la momificació són que la femella no s'engreixa tot el que esperaríem i que el part es retrassarà, ja que al no haver-hi fetus viable, no podrà donar el tret de sortida del part. En el cas dels animals politòcics, no té perquè afectar tots els fetus. En el cas de la truja, és molt típic en alguns parts alguns garrins neixin momificats (normalment són els últims en néixer), éssent la resta de la garrinada completament normal. Diagnòstic És molt senzill i es realitza a través de:

  • Palpació
  • Ecografia Tractament Hem d'extreure el fetus. Per fer-ho només hem d'induir el part (prostaglandines, corticosteroids,...). En general, no dóna gaire problemes. Les momificacions no són un problema gaire greu. En les explotacions porcines, per exemple, és relavitament freqüent trobar-les de forma puntual o aïllada. Si les momificacions augmenten en nombre i freqüència, haurem de pensar que hi ha un problema de fons i caldrà actuar en conseqüència. L'aspecte de les mòmies varia en funció del temps que porti dins la mare. El que succeeix és que els teixits reabsorbibles van desapareixent mentre que els que no ho són (pell i ossos, bàsicament) romanen a l'interior de la matriu. Així doncs, presenten els ulls enfonsats o absents, la pell es va deshidratant i adquirint aspecte i olor de papir, es van quedan caquèctics, etc. Una altra característica de les mòmies és que per molt avançades que estiguin, sempre reconeixem les estructures que conformaven el fetus en vida: cap, extremitats,... Mòmies xocolatades En alguns casos es produeix una necrosi del líquid amniòtic, motiu pel qual aquest pren un color i consistència semblants als de la xocolata desfeta. Aquests casos són fàcilment diagnosticables per ecografia, on veurem que el fetus no està envoltat de líquid, sino d'una massa agrumollada, pastosa i ecogènica. En aquests casos haurem de fer una cessària, treure el fetus i netejar bé la matriu. Amb el que traiem podem fer-nos pa amb nocilla.

3.- MACERACIÓ

La maceració es produeix quan hi ha mort fetal amb necrosi. Quan el fetus mor, la mare detecta l'aturada de la gestació però per algun motiu no és capaç d'expulsar el fetus. Hi ha apertura del coll de l'úter, per la qual cosa el fetus es necrosa a l'interior de la mare (necrosi sèptica). A diferència de la momificació, tard o d'hora la maceració serà simptomàtica. Símptomes

  • Secrecions vaginals necròtico-purulentes En grans animals fins i tot podem veure la sortida d'ossos a través de la vulva.
  • Signes de sepsis Febre, malestar general,... Diagnòstic És fàcil i ràpid de diagnosticar per la seva evidència. Tractament
  • Antibioteràpia general
  • Buidament de la matriu Primer administrarem prostaglandines (és probable que l'animal no respongui a l'oxitocina) per induir l'expulsió del que queda del fetus. Desp es, farem rentats de matriu i per últimŕ administrarem antibiòtics locals. La maceració pot deixar seqüel·les reproductives, per la qual cosa hem d'actuar ràpidament si ens trobem davant d'una. Si es tracta ràpidament i adequada la majoria de mares es recuperen sense cap problema. En el cas dels politòcics, afecta tots els fetus. 4.- ALTRES PROBLEMES DEL FETUS 4.1.- Gestació perllongada En el cas dels èquids, la gestació perllongada no és cap patologia, sino més aviat bastant normal. Això és així perquè en el cas de l'euga, nosaltres comptem la gestació a partir del dia que la vam muntar, però com no sabem en quin moment s'implanta l'embrió a la matriu, no podrem predir amb exactitud el moment del part (tindrem una variabilitat d'entre 1 i 3 setmanes). És una patologia si la hipòfisi fetal té algun problema i no pot iniciar el part. Algunes causes d'aquest problema són l'administració de determinats fàrmacs o substàncies com ara:
    • Antiinflamatoris esteroideus Perill sobretot en l'últim terç de gestació
    • Estrògens
    • Quantitats elevades de soja

Shistosoma reflexus Animal en el qual la cavitat celòmica no s'ha tancat i creix a l'inrevés; és com un animal al que se li ha donat la volta (com la boira que torna a la gent de l'inrevés dels Simpsons). Totes les vísceres estan a l'exterior. És una de les anomalies més freqüents en vacú i es soluciona per cessària prèvia evisceració del fetus. Perosomus elumbus Les articulacions estan anquilosades i no té budells. Pot ocasionar distòcies a causa de l'anquilosament de les articulacions. DISTÒCIES Les distòcies són processos d'urgència i per tant depenen del moment en el que actuem: com més tard actuem, pitjor. A més a més, són sempre un compromís, perquè només poden solucionar-se d'una manera: traient el fetus. Són problemes en els que hem d'actuar ràpidament però sense precipitar-nos. El primer de tot és recollir una bona anamnesi que ens indicarà quina és la situació i quina pot ser la millor acció que podem realitzar. Si per poder anar ràpid hem de perdre una hora fent una bona anamnesi, la perdem. Anamnesi 1.- Gestació

  • La gestació ha arribat a termini?
  • És un part prematur? - Els parts prematurs solen presentar un percentatge més elevat de distòcies perquè la mare encara no està preparada per respondre a les cascades d'activació del part i té una pitjor resposta. Les distòcies per parts prematurs solen ser un problema matern. 2.- Historial de parts
  • És el primer part? - Les femelles primípares acostumen a respondre pitjor als estímuls del part.
  • Hi ha hagut problemes en parts anteriors? Parts problemàtics anteriors poden haver deixat seqüeles en la mare que poden dificultar el part actual. Per exemple, un part anterior distòcic pot haver causat una fractura de pelvis, que posteriorment ha deixat un callo ossi i ara mateix ens està dificultant el part. 3.- Maneig durant la gestació
  • Aspectes nutricionals
  • Aspectes sanitaris
  • Estrés durant la gestació 4.- Contraccions
  • Han començat? Quan? Com són? Són molt intenses o no? - Nosaltres únicament podem veure les contraccions abdominals, les quals són producte del dolor que causa la dil·latació de la pelvis quan el fetus baixa cap al canal del part com a conseqüència de les contraccions de la matriu. Així doncs, les contraccions abdominals ens indiquen l'inici de l'entrada del fetus al canal del part.
  • Han parat les contraccions? Quan? - El moment en que s'aturen les contraccions ens diu quan ha començat la distòcia. En el cas de l'euga és molt perillós perquè els fetus no resisteixen més de 20 minuts dins del canal (si estan més temps, moren).

5.- Bosses d'aigua

  • Bosses d'aigua Han aparegut les bosses? Quan i com?
  • Aigües menors Són díficils de veure. Surten a l'inici del part i la quantitat és molt petita. Venen de l'alantoides.
  • Aigües majors Són les que s'han de veure i corresponen a la bossa amniòtica. Si les bosses han sortit significa que el fetus està totalment col·locat al canal del part. Si veiem que s'ha eliminat per complet la bossa amniòtica i hi ha una distòcia tenim un problema perquè el fetus està ja al canal del part i poden haver-hi problemes d'asfixia. 6.- Líquids eliminats
  • S'han eliminat líquids? Com eren i com s'han eliminat? - Cal diferenciar els líquids de les bosses fetals de la resta de líquids eliminats. Si no surt a pressió vol dir que no és líquid amniòtic (o bé que hi ha poca quantitat d'aquest). El líquid eliminat ha de ser transparent i inodor, pràcticament com l'aigua. Si no veiem això, tenim un problema. 7.- Exploracions / Intervencions
  • S'ha explorat l'animal? S'ha intentat treure el fetus? Quan i com? - La resposta és sempre sí, encara que el ramader ens digui que no. El problema no és si ho han intentat o no, el problema és com ho han intentat. Si per exemple han començat a tibar amb força i a lo bruto repetidament, podem tenir un problema. 8.- Fetus
  • Es veu alguna part del fetus? - Si es veu alguna part del cos del fetus significa que està totalment col·locat al canal del part i que està patint. A més a més, en alguns casos podrem saber la posició del fetus. 9.- Politòciques
  • Ha sortit alguns fetus? Viu o mort? Per sí sol o amb ajuda? - Si els primers fetus requereixen ajuda segurament estarem davant d'una atonia uterina i els següents segurament seran distòcics. Si els primers surten bé i de cop ens trobem amb un distòcic seguramtent és una malposició. 10.- Estat físic de la mare
  • Té gana o set? Ha vomitat? Està deprimida? Té febre? - La resolució d'una distòcia dependrà primordialment de l'estat de la mare. La nostra prioritat serà sempre salvar la mare, perquè per molt que salvem el fetus segurament aquest vindrà amb algun defecte o seqüela. Resolució de les distòcies Primer de tot hem d'observar i explorar la mare ja que el seu estat ens condicionarà molt la nostra actuació enfront la distòcia. Un cop sabem que la mare es troba bé, hem d'actuar. Existeixen 3 tipus d'actuació: 1.- Extracció forçada
  • Sempre haurem de col·locar el fetus corretament abans de fer una extracció forçada
  • Administrar relaxants uterins
  • Donar una lubrificació aquosa, a temperatura tèbia o lleugerament calenta (no si hi ha una hemorràgia). També ha de ser lleugerament antisèptica i isosmòtica. Per exemple, al camp pot ser una solució l'aigua amb 900 g de sal/L d'aigua i sabó.
  • El fetus cal estar ben subjectat, com a mínim per 2 punts, però si són 3 molt millor: 1 per fixar-lo i 2 més per manipular-lo. Si durant una estona raonable i aplicant una força raonable no ha sortit optarem per la cessària o la fetotomia.

Atonia o inèrcia uterina És la distòcia més freqüent. La matriu no funciona bé i no hi ha contraccions o bé són massa dèbils o insuficients. Podem dividir-la en 2 grans tipus:

  • Primàries Problemes intrínsecs de la matriu
  • Secundàries Secundàries a una altra distòcia. Solen ser menys greus i tenen certa previsibilitat. Per exemple, a causa d'un part tumultuós la matriu s'esgota i no fa més força. No respon als tractaments amb relaxants uterins i altres. L'únic problema d'aquest tipus de distòcia és que nosaltres haurem de fer més força quan haguem de treure el fetus. Les realments perilloses són les primàries. Hi ha signes evidents de part (canvi comportamental, agitació, secrecions vaginals, edematització de la vulva, possible secreció làctia, caiguda de la gropa,...) però no hi ha contraccions (poden haver-hi, però seran insuficients). En el cas de la gossa i la gata podem confondre una atonia uterina amb un no inici del part. Per diferenciar-ho haurem d'explorar el cèrvix: si està obert però no dil·latat del tot vol dir que el part no ha començat. Solucionar una atonia uterina no és complicat, però abans caldrà determinar la causa.
  • La matriu (miometri) no respon bé als estímuls hormonals. Això pot ser degut a:
    • Femella molt jove o molt vella Presenten poca resposta
    • Intoxicacions / problemes nutricionals Fitoestrògens, soja, insecticides, trèbol vermell,... Els estrògens estimulen les contraccions uterines, però si hi ha un excés provocaran un feedback negatiu.
    • Problemes metabòlics / nutricionals Desequilibris en l'últim terç de la gestació com ara hipocalcèmies (sobretot les sublíniques), hipomagnesèmies, etc.
  • La matriu respon als estímuls (o és potencialment capaç), però per una o altra raó, no funciona bé
    • Obesitat La infiltració lípida a la matriu dificulta les contraccions
    • Cicatrius de males cessàries Es crea un buit fibrós a la matriu que no permet a aquesta contraure's adequadament. Aquest és el motiu pel qual no es recomanen més de 2-3 cessàries en una vaca.
    • Estrés Provoca una resposta alterada al reflexe de Ferguson i fins i tot la seva total inhibició. Aquest problema és molt típic i fàcilment observable en aquelles gosses que pareixen i va tot el veïnat a veure-les. L'animal està de part, inquieta, i només falten 20 persones observant-la. El millor en aquests casos és deixar l'animal tranquil i si cal, administrar ansiolítics o similars.
    • Matriu excessivament plena Una matriu molt plena i tensa no té prou força per contraure's per molt bé que estigui el miometri. És el cas de les truges amb 20 garrins o les Yorkshire amb 4 o 5 cadells. 1.2.- D'esforç abdominal La solució d'aquestes distòcies sol ser majoritàriament quirúrgica. Una fractura mal curada a la pelvis, al tròcar femoral, tumors,...pot provocar una distòcia d'aquest tipus. Torsió uterina Sol ser un procés ràpid i greu. Pot classificar-se segons diversos criteris: En funció de la part de la matriu que es torsioni:
  • De tota la matriu
  • D'una banya (conilla, gata, gossa,...)

En funció de les voltes

  • Incompleta Típica de la vaca
  • Completa Torsions superiors a 360º. Com més voltes doni, pitjor. Causes
  • Relaxació excessiva dels lligaments uterins
  • Tamany gran de la matriu
  • Pes del fetus important
  • Alteracions metabòliques Causades per una inadequada nutrició, l'estrés,... Normalment la causa sol ser la combinació de les citades. Diagnòstic i tractament en funció de l'espècie El tractament depèn en gran mesura de la gravetat de la torsió i de l'espècie. Abans d'aplicar un tractament, però, hem de diagnosticar la torsió. 1.- Conilla Mort. Diagnòstic per necròpsia. 2.- Gosses i gates És un procés greu iràpid. Solen ser torsions incompletes i d'una sola banya. Diagnòstic
  • Dolor intens un cop s'ha iniciat el part
  • L'animal es queda clavat i deixa de tenir contraccions
  • Empitjorament de l'estat físic general L'animal està xocat o prexocat
  • Vagina i cèrvix dilatats, però no es veuen els fetus perquè no han tingut temps de sortir de la matriu
  • Paret de vagina i cèrvix tenses
  • Ecografia Amb aquesta tècnica comprovarem la viabilitat dels fetus que hi ha darrere la torsió (batecs del cor) i el grau de la mateixa. Tractament
  • Cessària ± Histerectomia / histerotomia Farem histerotomia si no hi ha hagut un dany greu a la matriu. Per contra, si hi ha hagut dany greu, farem una histerectomia. En general es recomana fer una histerectomia perquè les recidives en aquestes espècies (gossa i gata) són molt freqüents. 3.- Vaca Són més freqüents les torsions de tota la matriu i incompletes, girant la matriu en sentit antihorari el 75% dels casos degut a que el rumen dificulta la torsió cap a la dreta. La majoria són de 90 a 180º, però de vegades poden ser completes. Quan són completes, són bastant greus, arribant a girar més de 720º. En les vaques el col·lapse dels vasos sanguinis no és tan ràpid com en el cas de la gossa i la gata i per tant el seu estat físic no empitjora tan ràpidament com en aquestes espècies.

Les torsions uterines i les atonies acostumen a provocar retencions de placenta. Recordem que el part no s'acaba quan surt el fetus, sino quan surt la placenta. 1.3.- Altres distòcies d'origen matern Manca de dilatació cervical Típic de petits remugants, sobretot en ovelles. Al nostre país no és gaire freqüent, però en al Regne Unit, Austràlia i Nova Zelanda ho és bastant. En aquests països s'anomena ring womb (matriu en anell). Etiologia Excés de productes estrogènics: trèbol vermell, fongs, plaguicides, pinso, aflatoxines, tractaments hormonals,... Símptomes L'estat físic de l'animal no té perquè ser dolent, però quan ho és, ho és bastant. El cèrvix està envermellit, tancat o insuficientment obert i molt dur a causa de la pressió que fa el fetus. Tractament Hem de fer una cessària. El problema és que el cèrvix continuarà tancat i els remugants han d'expulsar la placenta per sí sols. Per tant, hem d'obrir el cèrvix amb prostaglandines locals en pomada, crema o similars. Hem de veure l'efecte en aproximadament 8-12 hores. Sobretot no hem de barrejar prostaglandines amb estrògens perquè recordem que els estrògens cón els causants del problema. Alteració del diàmetre pèlvic L'únic tractament en aquest cas és la cessària. Hèrnia abdominal És molt rara i molt greu. Es dóna en animals grans (vaques i eugues) de races pesades i generalment vells, als quals se'ls trenca la línia alba durant el part a causa del pes del fetus. Causes Les causes que porten al trencament de la línia alba són diverses i acostumen a combinar-se.

  • Teixit conjuntiu debilitat/atrofiat
  • Lligaments abdominals distesos
  • Matriu grossa
  • Fetus pesat Diagnòstic El fetus no podrà sortir perquè la paret abdominal no pot fer prou força i a més a més ell estarà molt abaix i la mare no podrà vèncer la força de la gravetat (la matriu quedarà despenjada ). Veurem una femella de raça pesada i vella que estarà gestant i li caurà l'abdomen. El seu estat físic en general no és dolent, però hem de vigilar perquè pot empitjorar.

Tractament Intentarem acostar-nos al màxim fins el moment del part per evitar tenir poltres o vedells prematurs. Un cop de part, mantindrem viva a la mare fins que aquest finalitzi. El fetus haurà de sortir necessàriament per cessària. Hem de tenir present que una femella amb una hèrnia d'aquest tipus no pot parir per ella mateixa, perquè el fetus està molt baix i l'abdomen no pot vèncer la força de la gravetat. A més a més, tot i que l'abdomen pogués fer una força cap amunt desmesurada, el fetus està molt lluny del canal del part, cosa que dificulta encara més el part. L'hèrnia abdominal no pot solucionar-se (i en cas de que fos possible, l'animal no podria tornar a quedar gestant perquè el problema tornaria a aparèixer), per la qual cosa enviarem a la mare a l'escorxador. El tractament va enfocat plenament al nounat. Un cop solucionat el part, li donarem calostre i llet i sacrificarem la mare. Hèrnia inguinal Típica de gosses i gates de raça petita. Es produeix quan una porció de la matriu passa per l'anell inguinal. És més probable com més petita sigui la relació entre la mida de la matriu i la de l'anell (matriu petita, anell gran). Quan la matriu està buida no dóna problemes, però durant una gestació, quan el fetus creix comencem a veure com creix un bony a la zona inguinal. L'avantatge és que es veu molt abans del moment del part. Diagnòstic Gossa o gata gestant de raça petita amb una protuberància inguinal consistent. Fem una ecografia de l'hèrnia i valorem si el fetus està viu o mort. Tractament Si la hèrnia és prou petita (el fetus no ha crescut gaire) pot intentar-se la reducció manual. Per desgràcia, això gairebé mai succeeix. Hem de saber que les hèrnies inguinals sovint provocaran distòcies ja que la matriu no està col·locada correctament, no es contrau correctament i pot tenir una ruptura de matriu en el punt de l'hèrnia. Primer de tot hem de saber si el fetus és viu o mort. Si és viu i de mida petita podem intentar apurar el màxim possible fins al moment del part, així assegurem la supervivència de la resta de fetus. Si el fetus és mort significa que en aquella zona no hi ha prou oxigen. Llavors, hem d'actuar ràpidament (la resta de fetus poden seguir vius, que és el més freqüent). Existeixen 2 possibles solucions:

  • Ressecció Incidim la zona inguinal i la matriu per extreure el fetus, suturem i introduim l'úter a la cavitat abdominal per deixar a l'animal que pareixi sol. Aquest procés ens serà útil amb fetus vius i mares en bon estat. La pega d'aquesta tècnica és que al fer-ho en el moment del part, les contraccions de la matriu poden provocar la dehiscència de les sutures i provocar un trencament uterí.
  • Cessària + histerectomia / histerotomia El problema de la cessària és que nosaltres obrirem la cavitat abdominal i podrem extreure tots els fetus excepte els que estan a l'hèrnia. Per extreure aquests últims hauríem de realitzar una segona incissió a nivell inguinal i una altra a la matriu, amb la qual cosa ja portaríem 2 histerotomies i ens quedaria una matriu molt tocada. Per això en aquests casos es recomana la histerectomia.

Tractament

  • Primer de tot, lligar el fetus i tirar-lo en dins. Lubriquem i donem un relaxant uterí
  • Sondar la bufeta i treure la orina
  • Resoldre el part Si el terra de la vagina no és prou fort (femelles velles) pot trencar-se i la bufeta s'exterioritza donant lloc a un cistocele. Típic de races petites. Diagnòstic
  • Estat físic de la mare pitjor que en el cas anterior degut al trencament
  • Hemorràgia a causa del trencament del terra de la vagina
  • Per fer un correcte diagnòstic haurem de tirar el fetus endins, solucionar l'hemorràgia i palpar la bufeta Tractament
  • Fixar el fetus i tirar-lo endins
  • Sondar la femella i treure la orina
  • Intentar aturar l'hemorràgia amb punts provisionals
  • Solucionar el part i cosir la vagina amb cura En animals vells l'esfínter urinari és més dèbil. Si les contraccions són fortes la bufeta de la orina reverteix cap a fora i surt a la llum vaginal. El trencament de la bufeta és més probable que en el cas anterior. Diagnòstic
  • Estat físic de la mare no gaire bo
  • Veurem un pòlip a la palpació amb un tacte de mucosa replegada (és la mucosa de la bufeta). Segurament estarà seca i amb restes hemorràgiques. Aquestes característiques són les que ens ajudaran a diferenciar-ho d'un pòlip o papiloma. Tractament
  • Fixar el fetus i tirar-lo endins
  • Relaxar l'animal i administrar un relaxant uterí
  • Revertir la bufeta i donar un parell de punts provisionals al meat urinari per tancar-lo i evitar que torni a sortir la bufeta
  • Un cop solucionat el part traiem els punts del meat
  • Retirar l'animal de la reproducció Retroflexió fetal Típic de grans animals, generalment de races grans que porten fetus grans o mésd'un fetus. És més freqüent en animals vells que presenten uns lligaments uterins dèbils. La retroflexió fetal es produeix quan el fetus no pot pujar per sobre del pubis i queda per sota. És un problema seriós. A la pàgina següent intento il·lustrar el que succeeix en una retroflexió fetal amb 2 cutre-esquemes. El primer representa el que faria normalment el fetus i el segon representa una retroflexió.

Diagnòstic

  • El part s'atura al principi, després de 2-3 contraccions l'animal es queda clavat i comença a presentar un dolor molt intens.
  • Gairebé mai hi ha trencament d'aigües
  • Les contraccions són tan intenses que pot trencar-se l'úter.
  • L'estat físic de la mare va de normal a molt dolent.
  • Signes de dolor intens.
  • Palpació rectal No trobarem res perquè el fetus està per sota el pubis. És una troballa molt significativa.
  • Palpació vaginal El cèrvix està obert però la vagina i el canal del part estan molt tensos (similar a una torsió uterina, però en aquest cas no notarem els plecs) Tractament Si no es resitua sol haurem de fer una cessària. Per això en l'euga és una mica més complicat i de pitjor pronòstic.
  • Relaxants uterins Per ajudar el fetus a recolocar-se
  • Tombar la mare Si cal la sedem per tranquilitzar-la i la tombem a terra per ajudar a la matriu a recol·locar-se.
  • Cessària En el cas de que el tractament anterior no funcioni. 2.- DISTÒCIES D'ORIGEN FETAL Podem dividir les distòcies d'origen fetal en 2 grups:
  • Desproporció feto-pèlvica El fetus és molt gran o bé la mara és massa petita
  • Fetus en mala posició per sortir 2.1.- Desproporcions feto-pèlviques Són més típiques d'aquelles espècies en les quals la mida del fetus ja és bastant gran respecte de la mare, com serien els remugants o els èquids (no és lògic que passés en la truja). També és típic de gosses i gates de raça petita que porten cadells grossos. La solució en la immensa majoria d'aquests casos és la cessària, tot i que pot intentar extreure's el fetus a través de la vagina. Si optem per aquesta última opció, haurem de tenir molta paciència i molt de seny, lubricar molt bé el canal del part i dominar el joc de palanques. El punts més calent del fetus pel que fa a aquestes distòcies són les cintures escapular i pelviana, sobretot aquesta última per ser menys flexible. El millor és evitar-nos aquestes distòcies mitjançant la prevenció, que passa per fer uns creuaments assenyats. No creueu una Chihuahua amb un Dogo Alemany.