











Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Diferentes anomalías fetales, como hidrocefalia, momificacion, acefalia y perosomus elumbus. Se detalla su etiología, tratamiento y diferencia diagnóstica con hidroamnios y otras anomalías. Además, se mencionan causas como genéticas, infecciosas, intoxicaciones y otras.
Tipo: Apuntes
1 / 19
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!












Durant la gestació el fetus es troba a l'interior de la bossa amniòtica, plena de líquid amniòtic (produït per la membrana amniòtica). El fetus ingereix aquest líquid amniòtic i el processa a través dels ronyons. Un cop a la bufeta de la orina del fetus, les substàncies de rebuig van a parar a l'alantoides a través de l'uraco. Des de l'alantoides arribarà a la mare a través de filtració. La hidroplesia és l'acúmul del líquid fetal. Hi ha diferents tipus d'hidroplèsies, i podem classificar-les segons el lloc on es produeixen.
Diagnòstic diferencial HIDROÀMNIOS HIDROALANTOIDES Incidència 5-10% Incidència 85-90% Provocat pel fetus Provocat per la mare Desenvolupament lent Desenvolupament ràpid S'acumula menys quantitat de líquid S'acumula més quantitat de líquid El fetus pot palpar-se en alguns casos Fetus impalpable Esporàdic / Grups Esporàdic Fetus anormal * Fetus normal Placenta normal Placenta anormal** No solen haver-hi complicacions Metritis, retencions placentàries, etc. Les seqüel·les són rares Seqüel·les freqüents i greus per a la mare Retorn de líquid lent Retorn de líquid ràpid Pronòstic bo/moderat per a la mare Pronòstic dolent per a la mare
Si la mort embrionària es produeix durant la fase pre-implantacional o la fase embrionària, l'embrió es reabsorbeix i clínicament només veiem repeticions acícliques del zel. En canvi, si la mort embrionària es produeix durant la fase fetal, en la qual existeixen teixits no reabsorbibles com són la pell i l'os, poden passar dues coses amb el fetus. 1.- Expulsió Veurem un avortament 2.- No expulsió En cas de que el fetus no s'expulsi, poden passar dues coses: 2.1.- Momificació 2.2.- Maceració 2.- MOMIFICACIÓ És una mort fetal sense apertura externa (el cèrvix de l'úter continua tancat). El fetus mor dins la matriu però pel motiu que sigui la mare entén que la gestació continua (la placenta i el cos luti segueixen funcionant amb normalitat), per la qual cosa es produeix una necrosi assèptica dels teixits fetals. Aquesta necrosi, a més d'assèptica, és també assimptomàtica. La momificació pot estar associada a patologia o no. En cas de que ho estigui, la mare presentarà els símptomes de la patologia en qüestió. Els únics símptomes que provoca la momificació són que la femella no s'engreixa tot el que esperaríem i que el part es retrassarà, ja que al no haver-hi fetus viable, no podrà donar el tret de sortida del part. En el cas dels animals politòcics, no té perquè afectar tots els fetus. En el cas de la truja, és molt típic en alguns parts alguns garrins neixin momificats (normalment són els últims en néixer), éssent la resta de la garrinada completament normal. Diagnòstic És molt senzill i es realitza a través de:
La maceració es produeix quan hi ha mort fetal amb necrosi. Quan el fetus mor, la mare detecta l'aturada de la gestació però per algun motiu no és capaç d'expulsar el fetus. Hi ha apertura del coll de l'úter, per la qual cosa el fetus es necrosa a l'interior de la mare (necrosi sèptica). A diferència de la momificació, tard o d'hora la maceració serà simptomàtica. Símptomes
Shistosoma reflexus Animal en el qual la cavitat celòmica no s'ha tancat i creix a l'inrevés; és com un animal al que se li ha donat la volta (com la boira que torna a la gent de l'inrevés dels Simpsons). Totes les vísceres estan a l'exterior. És una de les anomalies més freqüents en vacú i es soluciona per cessària prèvia evisceració del fetus. Perosomus elumbus Les articulacions estan anquilosades i no té budells. Pot ocasionar distòcies a causa de l'anquilosament de les articulacions. DISTÒCIES Les distòcies són processos d'urgència i per tant depenen del moment en el que actuem: com més tard actuem, pitjor. A més a més, són sempre un compromís, perquè només poden solucionar-se d'una manera: traient el fetus. Són problemes en els que hem d'actuar ràpidament però sense precipitar-nos. El primer de tot és recollir una bona anamnesi que ens indicarà quina és la situació i quina pot ser la millor acció que podem realitzar. Si per poder anar ràpid hem de perdre una hora fent una bona anamnesi, la perdem. Anamnesi 1.- Gestació
5.- Bosses d'aigua
Atonia o inèrcia uterina És la distòcia més freqüent. La matriu no funciona bé i no hi ha contraccions o bé són massa dèbils o insuficients. Podem dividir-la en 2 grans tipus:
En funció de les voltes
Les torsions uterines i les atonies acostumen a provocar retencions de placenta. Recordem que el part no s'acaba quan surt el fetus, sino quan surt la placenta. 1.3.- Altres distòcies d'origen matern Manca de dilatació cervical Típic de petits remugants, sobretot en ovelles. Al nostre país no és gaire freqüent, però en al Regne Unit, Austràlia i Nova Zelanda ho és bastant. En aquests països s'anomena ring womb (matriu en anell). Etiologia Excés de productes estrogènics: trèbol vermell, fongs, plaguicides, pinso, aflatoxines, tractaments hormonals,... Símptomes L'estat físic de l'animal no té perquè ser dolent, però quan ho és, ho és bastant. El cèrvix està envermellit, tancat o insuficientment obert i molt dur a causa de la pressió que fa el fetus. Tractament Hem de fer una cessària. El problema és que el cèrvix continuarà tancat i els remugants han d'expulsar la placenta per sí sols. Per tant, hem d'obrir el cèrvix amb prostaglandines locals en pomada, crema o similars. Hem de veure l'efecte en aproximadament 8-12 hores. Sobretot no hem de barrejar prostaglandines amb estrògens perquè recordem que els estrògens cón els causants del problema. Alteració del diàmetre pèlvic L'únic tractament en aquest cas és la cessària. Hèrnia abdominal És molt rara i molt greu. Es dóna en animals grans (vaques i eugues) de races pesades i generalment vells, als quals se'ls trenca la línia alba durant el part a causa del pes del fetus. Causes Les causes que porten al trencament de la línia alba són diverses i acostumen a combinar-se.
Tractament Intentarem acostar-nos al màxim fins el moment del part per evitar tenir poltres o vedells prematurs. Un cop de part, mantindrem viva a la mare fins que aquest finalitzi. El fetus haurà de sortir necessàriament per cessària. Hem de tenir present que una femella amb una hèrnia d'aquest tipus no pot parir per ella mateixa, perquè el fetus està molt baix i l'abdomen no pot vèncer la força de la gravetat. A més a més, tot i que l'abdomen pogués fer una força cap amunt desmesurada, el fetus està molt lluny del canal del part, cosa que dificulta encara més el part. L'hèrnia abdominal no pot solucionar-se (i en cas de que fos possible, l'animal no podria tornar a quedar gestant perquè el problema tornaria a aparèixer), per la qual cosa enviarem a la mare a l'escorxador. El tractament va enfocat plenament al nounat. Un cop solucionat el part, li donarem calostre i llet i sacrificarem la mare. Hèrnia inguinal Típica de gosses i gates de raça petita. Es produeix quan una porció de la matriu passa per l'anell inguinal. És més probable com més petita sigui la relació entre la mida de la matriu i la de l'anell (matriu petita, anell gran). Quan la matriu està buida no dóna problemes, però durant una gestació, quan el fetus creix comencem a veure com creix un bony a la zona inguinal. L'avantatge és que es veu molt abans del moment del part. Diagnòstic Gossa o gata gestant de raça petita amb una protuberància inguinal consistent. Fem una ecografia de l'hèrnia i valorem si el fetus està viu o mort. Tractament Si la hèrnia és prou petita (el fetus no ha crescut gaire) pot intentar-se la reducció manual. Per desgràcia, això gairebé mai succeeix. Hem de saber que les hèrnies inguinals sovint provocaran distòcies ja que la matriu no està col·locada correctament, no es contrau correctament i pot tenir una ruptura de matriu en el punt de l'hèrnia. Primer de tot hem de saber si el fetus és viu o mort. Si és viu i de mida petita podem intentar apurar el màxim possible fins al moment del part, així assegurem la supervivència de la resta de fetus. Si el fetus és mort significa que en aquella zona no hi ha prou oxigen. Llavors, hem d'actuar ràpidament (la resta de fetus poden seguir vius, que és el més freqüent). Existeixen 2 possibles solucions:
Tractament
Diagnòstic