Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Avaluación de argumentos: identificación, validez y solidez - Prof. 3920, Ejercicios de Psicología

Información sobre cómo evaluar la solidez de un argumento, que depende de la validez lógica y la aceptabilidad y relevancia de las premisas. Se incluyen ejemplos y ejercicios para practicar la identificación de la conclusión y las premisas, la validación lógica y la evaluación de la relevancia y aceptabilidad de las premisas.

Tipo: Ejercicios

2012/2013

Subido el 20/05/2013

misernga
misernga 🇪🇸

4.3

(12)

5 documentos

1 / 13

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
18/04/2013
1
Avaluació d’arguments
Pràctica 6
Argument: Fragment del discurs format per dues parts:
conclusió/ns i premisses (raons que fonamenten la/es
conclusió/ns)
Solidesa d’un argument: depèn de la validesa de
l’argument i de l’acceptabilitat i rellevància de les
premisses
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Avaluación de argumentos: identificación, validez y solidez - Prof. 3920 y más Ejercicios en PDF de Psicología solo en Docsity!

Avaluació d’arguments

Pràctica 6

Argument: Fragment del discurs format per dues parts: conclusió/ns i premisses (raons que fonamenten la/es conclusió/ns)

Solidesa d’un argument: depèn de la validesa de l’argument i de l’acceptabilitat i rellevància de les premisses

Com avaluem la solidesa dels arguments?

  1. El primer pas és Identificar quina part de l’argument és la/es conclusió/ns i quina les premisses
  2. El segon pas consisteix en avaluar la validesa, és a dir, la relació de conseqüència lògica entre les premisses i la conclusió
  3. El tercer pas consisteix en avaluar l’acceptabilitat i rellevància de les premisses

Quan jutgem un argument en el

llenguatge natural:

  • Identificació dels elements essencials: conclusió + raons de les que s’extreu.
  • Representació de l’estructura del raonament categòric.
  • Avaluació.

Avaluació:

  • El raonament és vàlid si no pot ser que les premisses siguin veritat i la conclusió sigui falsa.
  • 2 mètodes de validació: Diagrames de Venn i les regles d’inferència.

Conjunt buit

Conjunt NO buit

Conjunt sobre el que no sabem

1 2 3

  • Tots els joves (J) són

idealistes (I).

  • Alguns joves (J) són

treballadors (T).

  • Alguns treballadors

(T) són idealistes (I).

J I
T

Exercici 1

  • Alguns actors (A) són

canadencs ( C).

  • Tots els canadencs (C)

són americans (AM).

  • Algun americà (AM) és

actor (A).

A C
AM
X

Exercici 2

  • Cap mafiós (M) no té

comportaments

autodestructius (A).

  • Però alguns

drogoaddictes (D) sí

que els tenen (A)

  • Per tant, seria correcte

dir que cap

drogoaddicte (D) no és

mafiós (M).

M A
D

INVÀLID

Algun drogaddicte no és mafiós

Exercici 5

  • Hi ha afirmacions que

voldríem creure com

ara que qualsevol

estudiant (E ) és

responsable (R )...

  • O que cap jutge (J) és

estudiant (E).

  • D’això és fàcil

concloure que tot jutge

(J) és responsable (R).

E R
J

INVÀLID

Exercici 6

  • Podem dir que hi ha

psicòlegs (P) solidaris

(S)...

  • Així com persones

solidàries (S) que no

són cultes (C ).

  • De la qual cosa es

deriva fàcilment que

cap psicòleg (P) és

culte (C).

P S
C

INVÀLID

Exercici 7

• “només els arguments deductivament

vàlids poden demostrar la seva conclusió.

I els arguments inductius no són

deductivament vàlids. Per tant, els

arguments inductius no poden demostrar

la seva conclusió.”

  • Tots els arguments que poden demostrar la seva conclusió (C) són deductivament vàlids (DV).
  • Cap argument inductiu (I) és deductivament vàlid (DV).
  • Cap argument inductiu (I) pot demostrar la seva conclusió (C ).
C
DV
I
  • Una altra variant és la fal·làcia “tu quoque” (tu també):
    • “T’has engreixat” - “Doncs mira que tu...” 2. Fal·làcia ad baculum (s’apel.la al bastó)
  • En comptes de presentar raons adequades, es recorre a l’amenaça, la por o la força.
  • Exemple:
    • “Utilitza el cinturó de seguretat o els mossos et multaran”. - “Aquí mano jo, i el projecte es tirarà endavant encara que no us agradi”.
  • Esquema implícit:

A afirma p, A és una persona amb poder de coacció sobre B. Per tant, p.

3. Fal·làcia ad antiquitatem (apel.la a la tradició).

  • En comptes de presentar raons adequades, s’argumenta que és correcte perquè sempre s´ha fet així.
  • Exemple:
    • “La festa de llençar la cabra del campanar s’ha de mantenir, perquè és una tradició de més de 100 anys”.
  • Esquema implícit:

A afirma p, P sempre s’ha fet Per tant, p.

4. Fal·làcia ad populum (dirigida al poble)

  • En comptes de presentar raons adequades es busca despertar les emocions.
  • Exemple:
    • “Hem de frenar la immigració: què faran els nostres fills si els estrangers els roben el pà i la feina?”
  • Esquema implícit:

A afirma p, A presenta context emocional favorable pel seu interès. Per tant, p.

De quina fal·làcia es tracta?

  1. “estudia, perquè si no aproves, et quedaràs sense vacances”.
  2. “no voteu al senyor X perquè durà el caos al nostre país”.
  3. “aquesta xocolata s’anuncia a televisió: ha de ser boníssima”.
  4. “si les eleccions de l’Afganistan les guanya el partit del talibans, se li retiraran tots els ajuts internacionals.”
  5. “No hem fet esport mai: per què hauríem de fer-lo ara?”