¡Descarga La Consciencia: El Cerebro y la Mente - Prof. Haro y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
NOCIONS PRELIMINARS I PERSPECTIVA HISTÒRICA
La percepció i la atenció dins el marc teòric del processament humà de la informació
ASPECTES PRELIMINARS
- 4600 milions d’anys: formació de la terra. Inici de la organització física de la matèria (processos de caràcter mecanicista i determinista).
- 3800/3500 milions d’anys: aparició de les primeres formes de vida a ka terra. Inici de la organització biològica de la matèria.
- Amb l’ordre físic i l’ordre biològic, es va obrir camí a la sensibilitat de la matèria, la qual hem obtingut gràcies a l’evolució i ens permet captar la realitat. La sensibilitat donarà lloc al cervell.
EVOLUCIÓ DEL CERVELL:
Optimització de les especies per regular les funcions bàsiques del organisme i adaptar- se al ambient (realitat) en la que es desenvolupa la vida.
El cervell regula la vida de les espècies i les seves funcions es poden resumir en:
- Homeòstasis Controlar el funcionament de l’organisme
- Adaptació Interactuar amb l’entorn.
Sensors Processos Representacions
Com codifica la informació?
El cervell codifica la informació externa i interna creant una representació en impulsos bio-elèctrics (freqüència, amplitud ,fase).
Receptors sensorials Vies Nervioses Àrees del còrtex
SISTEMA SENSORIAL
El procés de transducció ens ajuda a transformar la informació neuronal per a que el cervell la pugui interpretar.
Cada sistema sensorial (visió, audició, etc.) crea un mapa representacional en la seva interacció amb l'ambient. Els mapes (Interoceptius, propioceptius i exteroceptius) descriuen patrons d'espai-temps de potencials d'acció.
En termes electro-químics, res diferencia un patró que s'ha codificat informació visual, d'un altre que hagi codificat informació auditiva o tàctil.
Els potencials d'acció que es generen en els receptors, que són tots iguals en amplitud, només poden augmentar o disminuir la seva freqüència d'acord amb la intensitat de l'estímul. Per tant, són incapaços de transmetre la qualitat dels estímuls. L'activitat neural del cervell:
Els mapes representacionals (Interoceptius, propioceptius, exteroceptius) queden emmagatzemats en la memòria → podran ser recuperats (record).
Amb ells és possible planificar i inventar millors respostes.
Podem trobar correspondències entre l'activitat neural en determinades regions cerebrals interconnectades i els mapes representacionals.
Un impuls es dóna o no, es a dir o el 100% o res.
QUÈ ÉS LA MENT?
Cervell: estructura del sistema nerviós que elabora els estímuls externs i interns a l'individu, els integra amb estats cerebrals anteriors i dóna lloc a un conjunt de respostes.
Ment: fenomen emergent responsable de crear sensacions i percepcions, memòria, aprenentatge, pensament, llenguatge; així com emocions, creativitat, la voluntat, els somnis, entre altres funcions. La matèria primera amb què treballa la ment són les representacions.
QUÈ ÉS LA CONSCIÈNCIA?
La consciència és un estat de la ment que consisteix a adonar-nos d'algunes coses que passen dins i fora del subjecte, però no d'altres. Aquesta capacitat ha permès que la vida es doni compte de si mateixa.
És caracteritza per ser un estat mental privat, personal, subjectiu, i qualitatiu que integra de manera unitària, coherent i continu múltiples experiències sensorials.
Algunes característiques de la consciència són:
- Té continguts sobre els quals opera : imatges, pensaments, dades sensorials, etc.
- És un procés actiu de construcció i interpretació.
- Utilitza diverses funcions de la ment (percepció, atenció, memòria, presa de decisions, etc.)
- Els actes conscients (comportament) són voluntaris.
- A diferents nivells d'activació cortical li corresponen diferents nivells de consciència (coma, vegetatiu, adormit, somnolència, alerta: gamma, Beta, alfa ..).
- Externalització o projecció exterior de la representació conscient.
Externalització o projecció exterior: Quan percebem el món intuïtivament. (membre fantasma).
Distincions conceptuals respecte a la consciència:
- Consciència sensitiva: coneixement de pròpies sensacions i experiències sensorials subjectives (e. G., Consciència visual). També la tenen els animals.
- Consciència abstracta: percepcions abstractes (consciència de risc, de gènere, de classe social, etc.)
- Consciència moral: objecte d'estudi de l'Ètica (branca de la Filosofia).
El problema de la relació cos-ment (cervell-ment)
El nostre cervell produeix impulsos elèctrics (potencials d'acció) que viatgen a través de les nostres neurones transportant informació per executar funcions mentals. Aquests impulsos elèctrics produeixen ritmes que són coneguts com a ones cerebrals. L'activitat de les ones cerebrals pot ser observada en un electroencefalograma (EEG):
Els EEG, quan estem en un estat d’alerta la amplitud de les ones és menor però la altitud és major, per tant hi ha estudis que han relacionat les ones cerebrals amb els estats de la consciència.
Ones d'EEG característiques de cadascuna de les fases del son:
Quan ens anem a dormir, les ones cerebrals van passant successivament de beta a alfa, theta i finalment, delta. Durant el son es produeixen cicles que duren uns 90 minuts.
Quan una persona desperta d'un somni profund, la freqüència de les seves ones cerebrals es va incrementant progressivament, passant de delta a theta, després alfa i finalment, beta. Durant aquest procés de despertar, no és estrany que una persona romangui en un estat theta durant un temps (per exemple, uns 15 minuts).
QUÈ ÉS LA MENT?
Ontologia: Existeix la ment? Quines són les seves causes profundes?
DUALISME vs MONISME
Dualisme ontològic: el món està compost per dues substàncies independents, la física- material (cos) i la metafísica-immaterial.
Dualisme de propietats: només existeix la matèria organitzada, però s'admet que hi ha propietats no físiques que emergeixen de la complexitat de la matèria (cervell-ment).
Monisme: només hi ha una classe de substància, la material o l'espiritual.
- Monisme materialista: tot es redueix en últim terme a la matèria.
- (^) Monisme idealista: tot es redueix a un principi bàsic immaterial (ideal o espiritual).
Algunes hipòtesis explicatives:
Reduccionisme materialista: tota explicació apunta cap avall (ciències més bàsiques). Els estats mentals (creences, desitjos, pensaments, etc.) es poden reduir a estats fisicoquímics del cervell, i no tindrien poder causal sobre la matèria (on se situa la causalitat). Imatge mecanicista i determinista de la ment. La consciència queda reduïda a un "epifenomen".
Matèria Causa Ment
Computacionalisme: per explicar la complexitat mental de l'ésser humà (pensament, llenguatge, etc.), a meitat del segle XX es recorre a la metàfora de l'ordinador. ¿Si hi ha màquines que resolen problemes complexos de forma efectiva, perquè no podem pensar el cervell com un sistema de computació biològic? Les funcions mentals (còmputs) serien independents de la seva realització material. Dualisme maquinari-programari (cervell-ment).
Emergentisme: El procés evolutiu produeix que emergeixin noves formes de ser real (nous sistemes amb noves propietats funcionals) que no es poden reduir a les ja existents. Ment i cervell no serien dues substàncies diferents (monisme), però la ment no seria reduïble a les neurones del cervell. Es distingeix entre processos mentals (psicologia) i processos cerebrals (neurociència), sense reduir els primers als segons.
Holisme: contraposat al reduccionisme, se situa dins el emergentisme i proposa que els sistemes i les seves propietats han de ser analitzats en conjunt i no només a través de les parts que els componen. El tot no seria reductible a les parts constituents. L'holisme és monista (només hi ha la matèria), però en aquest cas el mental tindria poder causal sobre el corporal. En psicologia, la consciència s'intenta comprendre des d'enfocaments d'aquest tipus.
Nivells explicatius de la ment:
En primer lloc trobaríem els més abstractes i finalment els més bàsics.
- La realitat externa (Realitat Física)
▲ (^) Absoluta.
- La realitat experimentada (Realitat Psíquica)
▲ Relativa.
Kant: “Sólo podemos conocer los contenidos de nuestra consciencia, los pensamientos, sensaciones, percepciones, sentimientos que aparecen en la mente, pero no las “cosas en sí”.
La realitat absoluta és més rica que la realitat relativa.
Només aquells estímuls per als que l'organisme té receptors específics són capaços de modificar les estructures nervioses que es troben en els òrgans dels sentits.
- Molts estímuls cauen fora del rang de detecció dels sentits.
- El que percebem pot no correspondre 100% amb l'estímul físic
- Fins i tot quan els nostres sentits detecten estímuls, de vegades no són percebuts, no som conscients.
Limitacions sensorials de la visió humana:
Les qualitats secundàries (qualias) existeixen només en la nostra ment:
- Color
- moviment
- Profunditat, etc.
El cervell estima la distància detectant les petites diferències entre les dades de l'ull esquerre i l'ull dret, els moviments relatius i la nostra experiència passada respecte a la grandària de l'objecte en qüestió.
Errors en la reconstrucció:
Les il·lusions visuals ens mostren errors en la reconstrucció de la realitat. El cervell interpreta erròniament les dades sensorials i construeix una imatge inexacta de la realitat. Aquí tots veiem una imatge tridimensional que pot ser interpretada de dues formes diferents de profunditat. La 3a dimensió és creada per nosaltres, no està en l'objecte.
Al cervell no li interessen tant les dades objectives de l'entorn, sinó una bona adaptació a ell. Per exemple, el fet que generi un triangle / quadrat on no ho hi ha prova que crea la realitat que coneixem.
El cervell reconstrueix el món real, no és una il·lusió, però les imatges de la nostra ment no són el món real.
ALGUNS ENFOCAMENTS EPISTEMOLÒGICS:
Realisme metafísic : la realitat, l'espai contenidor i els objectes o coses contingudes, existeixen fora i independentment del subjecte que les percep.
Realisme ingenu (sentit comú): les coses són el que semblen ser, es confon la realitat amb la representació mental d'aquesta.
Realisme moderat: admet que la representació mental del món no coincideix, exactament, amb la realitat física, però hi ha una correspondència acceptable entre tots dos.
Què és la realitat?
Idealisme metafísic: contràriament al realisme, nega l'existència de la realitat. Considera que tot el que anomenem "real" depèn, exclusivament de la nostra consciència, de les nostres idees. El mateix món psíquic (jo o consciència) és una construcció mental o idealitzada. Les idees (representacions) precedeixen les coses o objectes (matèria).
Constructivisme : el saber sobre el món (el coneixement de la realitat) és construït, per l'ésser humà, ordenant de la millor manera possible el flux d'experiències que proporciona la interacció amb la realitat, en fets repetibles, en regularitats. Mai es podrà arribar a conèixer la realitat tal com és doncs sempre, en conèixer una mica de la realitat, ordenem les dades obtingudes en un marc teòric o mental.
Fenomenalisme: el coneixement humà únicament pot referir-se als fenòmens, quedant fora de les seves possibilitats el coneixement de la realitat tal com pugui ser en si mateixa (noümen). Berkeley (idealista): tota la realitat existent és el fenomen. Kant: hi ha la realitat, però només podem conèixer el fenomen. En filosofia i psicologia s'atorga entitat als qualia.
