¡Descarga percepcio social y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
4.2 PERCEPCIÓ (SOCIAL)
Ponent: Ana Garay
(degut a la falta de temps, no serà explicat ni memòria ni emocions, dins de l’Individu social)
Índex de continguts
4.2.1 Definició general (introducció)
4.2.2 “New look” in perception (anys 40-50 del segle passat)
4.2.3 Percepció de les persones
4.2.3.1 Formació d’impressions (Asch)
4.2.3.2 Resistències afectives a les distorsions perceptives
4.2.4 Percepció cultural de les emocions
4.2.1 Introducció
Dins el camp social, hi ha hagut dues línies clares d’investigació respecte a la percepció social:
- Funcions socials i culturals que mediatitzen (formen part) en el procés de percepció social.
- Percepció de les persones.
La visió habitual de la percepció li atorga característiques de passivitat. Les coses hi són i nosaltres les capturem (metàfora de la càmera de fotos). No obstant, des de la psicologia social, s’ha evidenciat que la percepció és un fenomen actiu! Seleccionem, ordenem, afegim, emmascarem, distorsionem, completem i, en definitiva, construïm. Totes aquestes funcions que fem quan percebem no són errors sinó que formen part del procés perceptiu. Com construïm les percepcions? Quines parts tenen un pes essencial a l’hora d’influenciar la percepció?
- A través dels meus processos cognitius
- De les motivacions
- Dels marcs culturals
Podem reaccionar diferent als mateixos estímuls perquè percebem diferent a nivell biològic, psicoquímic, etc, però també perquè tenim realitats diferents (aspecte més psicosocial de la percepció).
4.2.2 New look in perception
De fet, el pas que abans s’ha comentat, de la concepció passiva a activa de la percepció, es va conèixer amb aquest nom. Bruner va ser el principal instigador d’aquest canvi, als anys 40 i 50 del segle passat; ell fou un dels principals artífexs de la revolució cognitiva. La seva teoria i forma de pensar van posar de relleu la incidència de diversos factors en la percepció:
a) Incidència dels factors dinamogènics.
b) Incidència de factors socials i culturals.
c) Incidència de processos de categorització.
Anem a veure cada determinant de la percepció per separat. Serien exemples de factors dinamogènics les necessitats, expectatives, motivacions; en definitiva, qüestions dinàmiques. Es va conduir un experiment per a demostrar aquesta efecte. Es van agafar dos grups de persones; unes amb gana i les altres saciades. Se’ls hi va passar diapositives i es va veure que el grup de subjectes que tenien gana veien més objectes relacionats amb la seva necessitat.
Bruner i Goodman, per a demostrar la incidència dels factors socials i culturals, van agafar nens de 10 anys i els van fer estimar la mida d’esferes de cartró i de monedes de manera que els subjectes sobreestimaven la mida de les monedes! Davant d’un estímul amb valor, el percebem més gran. Llavors varen conduir el mateix experiment però amb dos grups de nens; de classe alta i de classe baixa. Els de classe baixa sobreestimen encara més la mida de les monedes que els de classe alta! De manera que va quedar provat que els factors socio- econòmics, de classe, afecten a la percepció. En la gràfica, el descens en la distorsió podia ser degut a que els nens no estaven acostumats a les monedes de 50 c.
Bruner i companyia també van conduir experiments de “rivalitat binocular”. Es passaven diapositives molt ràpid i es preguntava als subjectes què hi veien. Les imatges eren o be d’un partit de beisbol o d’una corrida de toros. Els de cultura més hispana veien més els toros mentre que els de cultura anglosaxona veien més el partit de beisbol. La nostra constitució cultural fa que veiem unes coses i no unes altres.
A l’hora d’estudiar els efectes de la categorització hem de recordar els experiments de Tajfel amb Klee i Kandinsky. Els efectes de la categorització eren que augmentava la distància entre els altres i nosaltres, per una banda, i que disminuïen la distància (la diferència) entre subjectes del propi grup, per l’altra. Aquest augment i disminució de la percepció de diferències entre i intragrups és l’efecte perceptiu de la categorització. Veiem més diferents del què son als que no formen part del nostre grup i ens veiem més iguals d’allò que realment som entre els del nostre propi grup. Tenim tendència a cometre aquest error.
A part, com ja s’ha comentat quan parlàvem de categorització, agrupem perquè hem de simplificar la realitat. Ara ja sabem que si be no tenim opció de no simplificar-la, el fet de ser conscients d’aquests biaixos comentats més a munt ens pot donar un millor punt de vista, percepció, de la informació que tenim al voltant.
El fenomen de la categorització es pot donar tant de forma inductiva com deductiva. De fet, ens podem equivocar en els dos processos! Ex: te cabell llarg i faldilla F 0 E 0és una dona, així que li agraden els nens. Però la caguem i resulta que era un home o pitjor encara, que odia els nens.
Aquests dos processos incideixen sobre la categorització. Anem a veure punt per punt, com ho fan:
Tendim a augmentar les diferències intercategorials i a disminuir les intracategorials. Puc diferenciar entre europeus però entre asiàtics ja em costa més perquè semblen tots iguals.
Ancoratge – desancorar: existeixen errors de categorització. Quan posem algú en una categoria llavors és més difícil de corregir, de canviar aquesta categoria ja feta. Amb pocs
G1 Intel•ligent, hàbil, ingeniosa, càlida, decidida, prudent, pràctica generós / avar
popular / impopular
...
G2 Intel•ligent, hàbil, ingeniosa, freda, decidida, prudent, pràctica generós / avar
popular / impopular
...
Una vegada descrita la persona, es presentaven dos nous adjectius al subjectes i havien de completar la forma d’aquella persona com creguessin convenient. El G1 presentava una tendència a completar la forma de forma positiva mentre que el G2 al contrari. A què era degut aquest fenomen? Què ens diu l’experiència de com funciona la percepció i la formació d’impressions sobre les persones? Doncs l’element càlid / fred de la primera descripció, transforma el significat dels altres adjectius de manera que canvia la forma global. Les conclusions de Ash foren:
- Cada element de la descripció adquireix un significat diferent en funció del conjunt en el que es situa.
- Algun elements són més centrals que d’altres: això ho veu canviant fred / càlid per altres parells d’adjectius com reservat / efusiu, adjectius que no omplen la forma tant clarament com fred o càlid.
- Però la major o menor centralitat no és inherent a l’adjectiu ja que depèn del context. En una altra sèrie d’adjectius també es canviava fred i càlid però ja no tenien la mateix força ja que els adjectius del voltant (obedient, dèbil, superficial) els hi restaven força.
- L’ordre en el qual apareixen els adjectius també condiciona els seu valor. Els adjectius del principi presenten un efecte de primacia. De fet, en una entrevista de RRHH mencionaràs primer els teus aspectes positius.
En definitiva, en la formació d’impressions intervenen mecanisme subtils. Si la nostra primera impressió és positiva tendirem a omplir la forma de la persona de forma positiva i a l’inrevés. A més, s’ha de recordar la dificultat de canviar la primera impressió que algú ha generat. Per sort o desgràcia, si és bona, si atribuïm a la persona que tenim davant credibilitat, escamparem aquesta a altres característiques d’aquesta persona.
4.2.3.2 Resistències afectives a les distorsions perceptives
La distorsió que hem anat veient que es produeix quan percebem algú no te via lliure per deformar les impressions. Existeix una resistència a la distorsió; que algú xerri molt malament d’algú altre generarà també una resistència en mi en forma d’incredulitat. La resistència afectiva a les distorsions perceptives ha set un tema molt treballat des de la Perspectiva “transaccionista”. La idea principal que defensen és que la distorsió és proporcional al valor emocional o afectiu de l’estímul. Per a constatar la seva teoria, els integrants d’aquesta perspectiva van realitzar un experiment amb lents ________. Els subjectes eren persones amb molta autoritat en un context molt jerarquitzat (militar). Es va observar que els subjectes
resistien més a la distorsió de les autoritats que dels propis companys! Una prova de que som fàcilment influenciats per l’autoritat, a nivell perceptiu.
4.2.4 Percepció cultural de les emocions
Les emocions són bàsiques a la nostra vida i la percepció d’aquestes, tant les nostres com les dels altres, també ho són. El sentit comú què hi diu al respecte?
- Per una banda, dotem a les emocions d’un valor de veritat (això ho sento jo i no ho pot negar ningú).
- Per altra banda, els hi donem un caràcter individual (són intransferibles).
- Els hi donem un caràcter biològic (hormones, cervell, etc.): “tu sents papallones a l’estómac?”
- Els hi donem un valor ambigu: és bo tenir-les però també controlar-les.
Què aporta la psicologia social a les emocions? Hi ha certes preguntes persistents en la història de l’estudi de les emocions per la psicologia social: les emocions bàsiques són transespècie? Són universals i transculturals? Quin és l’origen de les emocions secundàries? La psicologia social no està d’acord en que les emocions siguin transespècie i per a criticar-ho remarquen la falta d’acord en determinar el nombre d’emocions primàries per part dels que ho defensen. Els hi atribuïm la capacitat de tenir emocions als animals de companyia i fins i tot als ordinadors. Tenim una tendència a l’antropomorfisme.
Així doncs, la psicologia social defensa que cada cultura introdueix aspectes propis en la forma d’expressió de les emocions (per exemple el sentit de la mort no és el mateix segons la cultura, ni tampoc com es dona l’expressió de dolor que la succeeix). Cada cultura estableix les situacions i esdeveniments que donen lloc a tal o qual emoció. Cada cultura regula la manera en la qual s’ha de controlar o manifestar una emoció. Per exemple, a l’edat mitjana l’ordre social potenciava emocions relacionades amb l’experiència de Déu a través de la creació de certs contexts socials.
“La realidad cultural de la emociones” Harré
