¡Descarga personalitat y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Personalitat i Diferències individuals
Introducció
Les persones som influenciables, i per natura sociables. Apartar-se dels canons actuals o que determinen un grup de persones, pot suposar-ne l’exclusió d’aquest. Per tant la persona, ha de trobar un entorn allà on pugui desenvolupar-se com a persona naturalment sense cap necessitat de fingir un paper.
Adaptar-se a: 1) grup (la majoria) 2) situació (entorn)
Personalitat
És una branca de la psicologia que intenta comprendre les persones a través de diferents estratègies de recerca., fa èmfasi en els mètodes d’avaluació per estudiar, explicar, predir i prendre decisions adequades sobre els individus.
A partir de l’estudi de la personalitat normal, podem entendre i tractar la conducta anormal.
La personalitat és un concepte abstracte, una entelèquia
La personalitat és una suposició científica (un constrcute) que justifica, principalment, pel tipus d’actes que duen a terme les persones quotidianament. El concepte de personalitat exigeix propietats psicològiques que no poden ser observades directament, però que clarament contribueixen a governar el comportament de l’individu (què pensa, què sent i què fa).
Actualment no hi ha cap definició acceptada universalment per al terme personalitat, malgrat que unes tenen més recolzament empíric que d’altres.
No obstant, sí que sabem, per observació i empíricament, que totes les persones no actuen de la mateixa forma en una mateixa situació. Aquestes diferències s’expliquen no per la situació en sí, sinó per com les persones experimenten la mateixa situació.
Característiques comunes de les definicions
- Emfatitzen la importància de la individualitat.
- Contemplen la personalitat com una estructura hipotètica, una organització.
- La personalitat representa un procés.
- La personalitat està constituïda per aquelles característiques que fan que una persona manifesti patrons consistents i estables.
El concepte de personalitat transmet un sentit de coherència, causalitat i distintivitat personal.
Hi ha un component genètic molt important en la personalitat.
La personalitat com a camp d’estudi
Pretén desenvolupar teories comprensives de la naturalesa humana que incorpori tots els principis de la psicologia general (atenció, percepció, aprenentatge, etc.) i d’altres disciplines com la biologia i/o la genètica. Cal tenir en compte doncs tots els factors genètics de la persona, ja que en gran mesura la seva psicologia estarà influenciada per aquest.
Teories de la personalitat
Una teoria és un conjunt d’idees relacionades entre sí, constructes i principis proposats per explicar certes observacions de la realitat. Les teories han de ser provades i comprovades a través del mètode científic.
Les teories tenen tres nivells: descriptiu, explicatiu i predictiu.
Criteris per avaluar la bondat de les teories
La psicologia és una disciplina científica que ha compartit gran part del seu recorregut amb la filosofia.
El que diferencia la filosofia de la psicologia és el procediment, donat que les preguntes que es planteja moltes vegades són les mateixes.
El mètode científica es va desenvolupar fonamentalment per a poder protegir-nos dels nostres propis biaixos ideològics i de la influencia de les nostres pròpies creences.
Característiques del mètode científic
- Empiricisme: realitzar una observació controlada i sistematitzada.
- Escepticisme: els científics han de dubtar de la veracitat de tots el seus arguments.
- Parsimònia: la més simple de les dues explicacions d’un fenomen es prefereix sobra la més complexa
3.a. Teoria parasimoniosa: la capacitat que té una teoria d’explicar un fenomen a partir del menor nombre de suposicions.
- Replicabilitat: possibilitat de repetir o duplicar una investigació original. Aquesta és una característica essencial i genuïna del mètode científic.
- Incertesa: la raó de la replicabilitat és tractar d’assegurar que el que s’observa pugui ser imparcialment explicat, és a dir, independentment del propi biaix teòric del observador o d’algun prejudici personal.
Objectius de la psicologia de la personalitat
- Verificació (contrastable)
- Valor heurístic (genera recerca)
- Coherència (fenòmens diversos)
- Parsimònia (senzilla)
- Comprensibilitat (amplitud)
- Significat funcional (ajuda)
Lectura obligatòria: Carver C S and Scheier M F 1998 Teorías de la personalidad. México: Prentice-Hall Hispanoamericana.
Com tota teoria elaborada a través del mètode científic, qualsevol afirmació produïda en el camp de la psicologia ha d’estar verificada posteriorment amb estudis. Durant la seva verificació, una teoria pot ser falsejada, és ha dir, els investigadors deuen en primer lloc buscar les vulnerabilitats, és a dir, allò on no es compleix la seva afirmació.
Jordi A.
Recollida d’informació TEMA 2
La introspecció
És la reflexió sobre la pròpia experiència. Inconvenient: no podem estar segurs de si estem distorsionant allò que recordem i veiem de nosaltres mateixos.
L’observació dels altres (conductes cobertes i encobertes)
Inconvenient: és impossible estar de dins del cap del altre” per saber amb certesa què pensa i què sent.
El dilema està en saber molt d’una persona (o vàries) o saber poc de moltes, però és gairebé impossible fer totes dues coses alhora. Els investigadors solen escollir un mètode d’investigació o l’altre en funció dels seus objectius, però el més freqüent en Psicologia de la Personalitat és estudiar mostres grans de persones.
Els psicòlegs clínics volen saber el màxim de la persona des del moment en que entra per la porta. En canvi, quan estudiem el comportaments dels éssers humans, estudiem poques variables però passem qüestionaris a una mostra molt amplia.
Generalització
És el grau d’amplitud aplicable d’una conclusió. Per a què una conclusió sigui generalitzable s’ha de basar en l’observació d’un nombre considerable de persones de diferents edats, sexes, classes socials, ètnies i cultures.
En la majoria d’estudis actuals, els investigadors observen a mostres grans de persones per augmentar la generalització de les seves conclusions. No obstant, la majoria d’estudis que s’han realitzat fins la data s’han dut a terme als EEUU i Europa amb mostres d’estudiants universitaris.
Jordi A.
Hem de tenir en compte el context on recollim la informació, ja que per exemple, si arribem a la conclusió de que els joves que surten de festa son extravertits, estarem cometen un error, ja que probablement aquesta característica ja sigui present en el joves que surten de festa.
Mètodes de investigació
Abans d’estudiar un fenomen, l’investigador o psicòleg, ha de triar quin és el millor disseny per a investigar aquest fenomen. En personalitat hi ha 3 dissenys bàsics d’investigació:
- Estudi cas únic
- (^) Mètode experiencial
- Mètode correlacional
Cas únic ✓ Prové del camp de la medicina. ✓ (^) Aquesta tècnica implica l’anàlisi repetida i amb profunditat d’una persona. ✓ S’acumula molta informació. ✓ Període llarg de temps.
En aquest mètode, el terapeuta no intervé gaire, ja que creu que la persona s’ha de revelar.
Avantatges:
▲ Són rics en detalls.
▲ Observació de la persona en el seu propi context (validesa ecològica)
▲ Observació del que fa i no del que està establert avaluar en un protocol (ambients controlats i creats per l’investigador).
▲ Molt heurístic.
Establiment de relacions entre variables
Variable:
Característica que s’analitza i que difereix d'un subjecte a l'altre o que canvia d'un moment del temps a un altre.
▲ Categòrica: binaria (0/1; Ex. “millora” / “no millora”)) o dicotòmica (Ex. “Home” / “dona”) i politònica (Ex. Estatus socioeconòmic: baix, mig i alt)
▲ Ordre (Representa un ordre; Ex. Arribada a la meta, posició germans)
▲ Quantitativa (és una quantitat i pot ser discreta (números enters de valors; Ex, nombre de germans) o continua dins d’un interval hi han valors infinits: Ex. pes)
-Quan volem saber si existeix relació entre dues variables, cal analitzar els diferents nivells d’aquesta variable. Considerar tot el rang de variabilitat, i no solament un extrem.
-Es possible trobar dos classes de relacions entre variables: la correlació i la causalitat
-Una correlació entre dues variables implica que els valors observats tendeixen a comportar-se junts d’una manera sistemàtica, és a dir, les dades que s’observa de cada una tendeixen a co- variar de manera sistemàtica.
- El mètode correlacional NO permet establir relacions causa-efecte simplement ens informa de si hi ha relació entre dues o més variables. La relació (r) va de -1 fins a 1, 1 significa més relació.
-Hem de considerar dos aspectes de la correlació: la direcció (sentit) i la força (grau).
Direcció:
▲ Correlació positiva : Relació entre dues variables que mostra que ambdues augmenten o disminueixen simultàniament. Tan com si el valor és positiu o negatiu.
▲ Correlació negativa o inversa : relació entre dues variables que mostra que una variable disminueix conforme l’altra augmenta.
▲ Sense correlació : Denota la situació en la qual no es pot formar un patró aparent al
traçar punts de dades per a dues variables en un diagrama de dispersió. Mostra que no existeix relació entre les dues variables.
Força:
La inclinació de la relació entre els variables. Fa referència a la relació entre dues variables.
El valor de r pot oscil·lar entre -1 i 1
En psicologia de la personalitat una correlació de 0,8 – 0,6 es considera forta, de 0,5 a 0, moderada, i de 0,3 a 0,2 baixa.
Estudis correlacionals
▲ Transversals : l’observació i registre de la informació es realitza en un únic moment temporal.
▲ Longitudinals : l’observació es realitza mitjançant comparacions en diferents moments temporals (amb diferents mostres representatives o el mateix grup). Aquest estudi és un dels més representatiu i el més efectiu.
Jordi A.
Introducció a la avaluació de la personalitat TEMA 3
“El que no es defineix no es pot mesurar.
I el que no es pot mesurar. No es pot millorar.”
Jordi A.
