¡Descarga Personalitat T3 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Personalitat
i diferències individuals
TEMA 3: INTRODUCCIÓ A L’AVALUACIÓ DE LA PERSONALITAT
EL QUE NO ES DEFINEIX → NO ES POT MESURAR → NO ES POT MILLORAR
1 – INTRODUCCIÓ
Avaluar significa mesurar i valorar.
Objectiu de qualsevol avaluació psicològica: Elaborar procediments que permetin obtenir informació de manera sistematitzada i organitzada per poder ser interpretada i serveixi de base per la presa de decisions (terapèutiques o no).
- Un altre manera de definir avaluació... Procés a través del qual el psicòleg realitza l’estudi científic del comportament del subjecte en els diferents nivells de complexitat i a través de procediments objectius , amb diferents finalitats tan pràctiques com d’investigació bàsica.
El comportament és molt complexa i per posar un diagnòstic hem d’avaluar a la persona en tots els àmbits.
2 – FONTS D’INFORMACIÓ
- Les proves d’avaluació difereixen en el seu grau d’objectivitat i subjectivitat:
- Subjectives: La informació que es registra mitjançant la prova NO està tipificada. La interpretació dels resultats depenen del coneixement i l’experiència de l’examinador, per tant poden estar distorsionats, ja que no estan comprovats empíricament. Ex: El test de “Vas caminant i et trobes una pedra...”
Tipus de proves subjectives: entrevistes, observació, etc.
- Objectives: La informació que es registra mitjançant la prova està tipificada, és una prova molt sintetitzada. La interpretació, puntuació i administració és independent al que pensi l’examinador. Tenen uns barems.
CARACTERÍSTIQUES
- Estructura: Si parlem d’estructura com a instrument de mesura, fa referència al major o menor grau de llibertat.
Preguntes obertes -> + llibertat -> - estructurat
- Estandarització: És la constància que es segueix a l’hora d’aplicar, corregir i interpretar una prova.
A + estandarització -> + estructuració
la personalitat significa mesurar-la i valorar-la.
TIPUS DE FONT (d’on l’obtenim?)
- Registres d’observadors: Mesures de personalitat que provenen d’altres persones (preguntes a altres persones sobre el comporament). - Entrevistes al subjecte o a terceres persones : És un mètode molt utilitzat. Si no és estructurada, la interpretació és subjectiva. - Informe a tercers: Passar qüestionaris, entrevistes, escales d’apreciació o registres. - Observació: Ambients naturals o de laboratori. Experts.
- Registres del propi subjecte: És d’on prové gran part de la informació que obtenim del subjecte en personalitat. - Autoinformes: Inclouen un conjunt de preguntes estructurades o ítems que la persona ha de respondre també de forma estructurada (SI/NO, V/F, escales de punts: de més acord a més desacord, etc) Ex: MMPI, NEO PI-R. - Autorregistres: Tècniques no estructurades (està estructurat, però no tipificat). El material no està estandaritzat (no barems) i les respostes s’interpreten segons la percepció de l’observador (subjectiva). Ex: diari d’una anorèxica. - Tècniques projectives: No estandaritzades, interpretació subjectiva i emmascarades (la persona no sap de que l’estan avaluant). Ex: analisi dels somnis, Prova de Rorschach (depèn del que vegis defineix la personalitat d’una manera o una altra, depèn de la imaginació de l’examinador -> no està basat en res).
3 – CONCEPTE DE TEST
Hi ha 2 acceptacions/significats del terme “test”:
- Genèrica : És confon entre test, instrument o tècnica d’avaluació. La gent al carrer entén test com a instrument d’avaluació.
- Tècnica: Instrument de mesura sistemàtic i tipificat, amb ítems iguals per a tothom, d’igual interpretació, etc per tal de comparar la conducta de 2 o més persones i fer un contrast amb dades numèriques. És vàlid i fiable.
Les tècniques d’avaluació poden estar o no tipificades, estandaritzades, etc., però un test ha d’estar tipificat, estandaritzat i quantificat, ja que la concepció de test és més restringida. TEST -> és un tipus de tècnica d’avaluació.
TÈCNIQUES D’AVALUACIÓ ≠ TEST!!!!!!!!!!!!!!!!!!
TIPUS DE FIABILITAT
Test-Retest Consistencia interna
Formes paral·leles
Fiabilitat interjutges Procediment Fer 2 cops la mateixa prova amb un interval de temps, que pot oscil·lar de dies a anys.
Divisió per meitats: Consisteix a partir la prova en 2 meitats comparables, desprès d’una única administració.
Administrar 2 proves equivalents, però no iguals, d’un test.
Correcció del test per la mateixa persona en diferents moments, o per diferents persones en un moment determinat.
Càlcul Coeficient de relació
Coeficient de correlació, α de Cronbach.
Coeficient de correlació.
Coeficient de correlació
Utilitat Mesurar l’estabilitat temporal
Detectar errors en l’homogeneïtat del contingut.
Detectar errors en la variabilitat del contingut. Si és amb interval, a més a més s’estableix l’estabilitat temporal.
Detectar errors humans en la correcció i l’objectivitat de la prova (errors aleatoris i sistemàtics)
Inconvenient Efecte de la pràctica pot distorsionar la mesura (aprenentatge)
Dificultat de dividir el test en dues meitats comparables.
Tècnica dels parells i senars.
Dificultat d’elaborar formes paral·leles. L’efecte de la pràctica pot distorsionar la mesura.
4.2 Validesa
- La validesa fa referència a si un instrument d’avaluació mesura allò que pretén mesurar.
- Tot test vàlid ha de ser fiable , però no a l’inversa.
- La validesa és la característica més important d’un instrument.
TIPUS DE VALIDESA
- Validesa de contingut: Quan els ítems d’un test són representatius d’allò que es vol mesurar. Aparent o lògica
- Validesa de criteri: Relació entre l’instrument que analitzem i alguna mesura ja coneguda com a vàlida (Criteri independent). Concurrent o predictiva.
- Validesa de constructe: Indica si un test mesura i en quin grau ho fa, un determinat tret o constructe hipotètic. Convergent o discriminant.
4.3 Sensibilitat i Especificitat
Fa referència a la Validesa diagnòstica.
- Sensibilitat : Capacitat de detecció de verdaders positius. EX: Capacitat del test per a detectar malaltia.
- Especificitat: Capacitat de detecció de verdaders negatius. EX: Capacitat del test per a detectar als sans – Probabilitat de que una persona sana realment obtingui un resultat negatiu al test.
5 – PÈRDUA DE VALIDESA:
- Autoinformes:
- Distorsions de resposta:
- Involuntàries
- Voluntàries (simulació voluntària)
- Baixos de resposta: Desitjabilitat social
- Tendències de resposta:
- Aquiescència
- (^) Tendència a l’alternativa intermèdia
- Tendència a les opcions extremes.
- Autoregistres
- Efecte reactiu (+ ó -).
- Efecte terapèutic en un 1r estadi.
6 – CONSTRUCCIÓ D’INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ
La construcció està determinada en gran part, per la perspectiva teòrica del que genera la mesura.
6.1 Construcció racional o teòrica
