ppt personalitat, Apuntes de Psicología

¡Descarga ppt personalitat y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

MODUL B: Desenvolupament

psicomotricitat

Lectures a realitzar del Bloc B:

Perinat: pdf 2 (pag 5-44) y pdf 3 (pag 5-15)

Palacios: Cap 2 (punto 6, pag: 97-102) y cap 6 (puntos del 2 al 4,

pag.:183-193)

Desenvolupament prenatal i neonatal

ETAPA

PRENATAL

Individus en risc, «nens prematurs» neixen entre les 28-

setmanes

(normalitat son 38 setmanes)

Retarda l’ajustament amb la mare

Dificultat termorreguladora

Necessitat d’estimulació

Avanços mèdics

¿Percepció intrauterina? Cap a les 27/28 setmanes

Capacitat visual: percep la brillantor de la llum.

Capacitats auditives (veus humanes sobretot, i reaccions davant sons

intensos). Responen al néixer millor a veus conegudes.

Detecció de pertorbacions en absència de reaccions.

Pol·lució sonora.

DESENVOLUPAMENT PRENATAL I NEONATAL

PSICOLOGIA EVOLUTIVA I

ENTORN

MATERN Aspectes que influeixen en el desenvolupament. Període

Crític

Carències nutritives

Fàrmacs

Ansietat i estrès

Producció d’hormones, dèficit de

creixement, trastorns en el

sistema immunològic, etc

Diagnòstic precoç, intervenció primerenca, i estimulació

DESENVOLUPAMENT PRENATAL I NEONATAL

PSICOLOGIA EVOLUTIVA I

Moment exposició teratògens (agent ambiental)

Quantitat d’exposició

Vulnerabilitat genètica

EL PART

Sofisticació pràctiques de obstetrícia i cura mèdica

Ritualització del part

Deshumanització del part: centrat en la cura mèdica i no

psicològica i social.

Relació mare – nounat: relació psico-biològica

Alletament (ritual): Kaye, 1982

Termoregulació: Harlow.

Contacte físic facilita l’intercanvi però no determina la relació

entre la mare i el seu bebè.

DESENVOLUPAMENT PRENATAL I NEONATAL

PSICOLOGIA EVOLUTIVA I

NEONATAL

Test d’Apgar (Sistema estàndard de medició que busca

diverses indicacions de bona salut en el moment del naixement): escala

de valoració neonatal centrada en 5 funcions vitals:

Puntuació 0-2 en cada una; puntuació de 7 o + bona condició

física. Prova es repeteix als 5 minuts.

Aparença: Coloració

Pols: Ritme cardíac

Gestos: Respostes reflexes a estímuls

Activitat: To muscular

Respiració: Esforç respiratori

Protocol d’observació de Brazelton (Mesura de la conducta i

benestar neurològic del bebe uns dies després de néixer)

Avalua la força dels reflexes innats, canvis en l'estat i reaccions

davant el consol i estímuls de tipus social

Video: https://www.youtube.com/watch?v=F_vgTelzH_E

DESENVOLUPAMENT PRENATAL I NEONATAL

PSICOLOGIA EVOLUTIVA I

Moviments

reflexes

Reflexes: respostes fixes, no apreses, involuntàries i inconscients

Nom: Estimulació, Resposta, Edat desaparició, Funció.

 Succió: Posem dit dins boca. Succió rítmica 9m. Alimentació.

 Moro: Soroll fort. Extensió braços i peus i tanca braços. 6m. Adherir-

se mare

 Marxa: Agafar nen sota aixelles i posar sobre superfície Gest

caminar. 2m. Prepara caminar.

 Babinski: acariciar planta peu del talo a dits. Obre dits peu i tanca.

8/12m

 Parpelleig: acostar llum o palmada prop. Tanca ulls ràpid No

desaparix. Protegeix estimulació perillosa.

 Tonico-cervical: Girar cara cap un costat. Exten braç del costat cara i

contrau altre. 4m. Prepara per prensió objectes

 Prensió: pressionar amb dit el palmell mà. Tanca la mà. 4m. Prepara

agafar objectes. (herencia antepasados monos)

Desapareixen gradualment com a conseqüència de l'increment gradual

de control voluntari de la conducta.

Estimulen parts del cervell responsables de conductes mes complexes,

ajudant al seu desenvolupament

DESENVOLUPAMENT PRENATAL I NEONATAL

NEONATAL

PSICOLOGIA EVOLUTIVA I

El desenvolupament del nen es porta a terme en un

entorn de relacions socials constants.

El nen participa d’aquestes relacions des del neixement i

en aquest context es crea el seu ninxol ecólogic-social.

Característica d’aquest ninxol és lo afectiu.

El món afectiu-emocional permet establir i mantenir

les relacions entre les persones (Spitz i Wallon).

Sembla que el nen té unes competències innates per

lo comunicatiu i que li permet establir vincles afectius

amb els adults.

Importància del vincle afectiu.

PSICOLOGIA EVOLUTIVA I

Ninxol ecológic

Ninxol ecológic

PSICOLOGIA EVOLUTIVA I

Vincle afectiu.

(Apego)

Ainsworth (1978) Les respostes de les mares a les senyals

emocionals dels seus fills durant els primers mesos

repercuteixen en la qualitat de relació. L'autora defineix tres

patrons de conductes d'apego segons la resposta d’angoixa

dels nens:

APEGO SEGUR / APEGO EVASIU / APEGO AMBIVALENT

(INSEGURS)/

Actualment s’incorpora un altre patró: DESORGANITZAT

Video apego: https://www.youtube.com/watch?v=qaXcjExnhbM

Bretherton (1985) afegeix al vincle afectiu una funció de

naturalesa psicològica a més de la funció adaptativa.

Interiorització d’un model d’actuació (internal working model).

Aspectes que influeixen en apego (vinculació):

Forma de relació que estableix el cuidador / Temperament

del bebe / Expectatives i pràctiques culturals

Ninxol ecológic

Desenvolupament perceptiu.

Naixement: sentits no estan madurats del tot.

Cada sentit es desenvolupa a diferent ritme.

Entre el 6m i 1a els sentits han madurat ja com els d’un adult.

1r coneixement del nen ve donat a través de la informació captada

pels seu òrgans sensorials i de les seves accions. Fonaments pel

desenvolupament cognitiu.

Procediments per estudiar capacitats sensorials:

Observar temps fixació en un estímul donat.

Ús d’aparells d’infrarojos: registren recorregut visual

Mesures electrofisiològiques de l’activitat cerebral, respiració,

ritme cardíac, reacció elèctrica de la pell,...

Guiar-se pel nombre de somriures del bebè, moviments oculars,

mans o expressions facials o vocals.

Tècniques d’habituació / deshabituació: mostrar estímul

repetidament fins que atenció decau i es presenta el nou estímul.

PSICOLOGIA EVOLUTIVA I Desenvolupament perceptiu

CAPACITATS

SENSORIALS

TACTE: primer sentit que es desenvolupa (Percepció hàptica)

Reacció canvis temperatura, humitat, pressió, suavetat...

Exploració voluntària d’objectes

Contacte físic: universal. Calma a un bebè irritat, incrementa atenció

visual, afavoreix vincle afectiu, potencia desenvolupament sistema

immunològic.

Percepció tàctil fa referència ús explorador i actiu del tacte.

Nounat respon a la estimulació tàctil i experimenta dolor

Primers mesos, nadó explora amb la boca objectes i

característiques d’aquests (llei proximodistal)

4m exploració manual (discriminació tamany objectes)

10m. Reconeix objectes familiars amb les mans per la seva forma

Amb el desenvolupament de la visió es va perdent aquesta habilitat.

(excepte invidents que la potencien)

PSICOLOGIA EVOLUTIVA I Desenvolupament perceptiu

CAPACITATS

SENSORIALS

GUST: Reaccionen davant diferents gustos i reconeix sabors del

menjar de la mare, que ha pogut experimentar dins de l'úter.

Dolç: relaxació facial i es calmen quan mes els agradi

Àcid o salat: apreta llavis, arruga el nas i tanca els ulls. 4m inici

acceptació del gust salat.

Amarg: obre la boca i l’arqueja

SENSIBILITAT VESTIBULAR: detecció gravetat i moviment del

nostre cos. Per això es calmen amb el moviment.

Sensibles als 3 eixos moviment: endavant – endarrere, dalt – baix,

costat a altre costat.

Ex. Nen 12m en una habitació on parets es mouen i el terra no, el

nen cau, perquè te major pes la informació visual.

PSICOLOGIA EVOLUTIVA I Desenvolupament perceptiu

CAPACITATS

SENSORIALS

OÏDA: Nounat respon estímul auditiu.

Sensibilitat auditiva: Bastant bona al néixer, els sons desencadenen

reflexes.

Localització del so: Permet identificar la direcció d'on prové so. Assoleix els

nivell adult cap als 12m.

(E x. gira cap vers l’estímul, para de mamar amb estímul)

 Discrimina aspectes qualitatius del so: intensitat, to, timbre, volum

 Bebè mes sensible a freqüències baixes que a altes, i als aguts que als

greus. (6m escolta be sons aguts)

• Prefereix sons complexes davant sons simples (ex. veu humana abans

que un to pur)

• Timbre baix el reconforta, timbre alt el sobresalta.
• So curt (2 o 3 segons) els fa estar alerta, so llarg, continuat o rítmic els

tranquil·litzen.

• Nens de dies discriminen veu materna d’altres veus, i discriminen

senyals parlades de no parlades.

• Distinció de fonemes (inclús els no propis de llengua materna)
• 3m distingeixen tons emocionals (alegria o enfado)
• 9m capaç de reconèixer melodies.

Influencia context per discriminar lo mes familiar i proper.

PSICOLOGIA EVOLUTIVA I Desenvolupament perceptiu