¡Descarga personalitat ev2 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
TEMA 5: PERSPECTIVA DISPOSICIONAL. APROXIMACIÓ LÈXICA.
1. Introducció i antecedents 1.1 Introducció - Premisses de la perspectiva
- Els individus presenten una disposició a respondre d’una manera determinada en situacions concretes.
- Consistència de les accions, pensaments i emocions en el temps i les situacions.
- Contempla les diferències individuals.
- Aproximació metodològica correlacional, excepte Allport (disseny de cas únic).
- El tret és l’objecte d’estudi principal. disposició Tendència inherent a comportar-se d’una manera específica davant d’estímuls.
- Els trets són els fonaments de la personalitat. personalitat Conjunt de trets.
- Els autors pretenen identificar trets comuns entre els individus (nomotètica, excepte Allport). disposicional lèxica busquen trets al llenguatge disposicional teòrica elaboren teories disposicional estadística càlculs, mesures... 1.2 Antecedents a) Hipòcrates i Galè: Teoria dels 4 humors
Bilis negra Bilis groga Flegma Sang
melangiós colèric flegmàtic sanguini tristesa, pessimisme... irritabilitat, ràbia, ira... calma, apatia... optimisme, temperamental,valent...
b) Wundt Introdueix el concepte de “dimensió” per substituir les “categories”. dimensió Variable quantitativa. Agrupa les 4 categories d’Hipòcrates en 2 dimensions, però no té en compte que està categoritzant les personalitats i dins de les categories poden haver-hi graus. c) Carl G. Jung: Classifica als individus en 2 categories extravertits i introvertits.
2. Tipus / Categories vs. Trets / Dimensions
Tipus / Categories
- Categories de pertinença diferents i discontínues
- No hi ha terme mig
- Diferències qualitatives Trets / Dimensions
- Les persones es diferencien gradualment
- Variables contínues
- Diferències quantitatives 3. Gordon Allport Primer en definir i acotar el concepte de “tret de personalitat”. Inicia la psicologia del tret. IDEOGRÀFICA tret Predisposició a actuar de la mateixa manera en un ampli ventall de situacions. El tret és la unitat d’anàlisi més vàlida per l’estudi de les diferències individuals. El tret és una entitat psicològica que avalua diferents estímuls i dóna diferents respostes, les quals estan relacionades amb el tret. Característiques del tret:
- No és un constructe teòric, és real.
- Més generalitzable que un hàbit.
- Dinàmic (busca situacions per manifestar-se): Els trets guien el comportament.
- Empíric (es pot trobar empíricament).
- Relativament independent dels altres.
- No implica judicis morals (no són bons ni dolents: són adaptatius)
- Es pot analitzar com es distribueix en la població.
- La inconsistència no és prova de la no-existència. La personalitat és invariable. Els trets i les situacions interaccionen i determinen la conducta que apareixerà. La teoria d’Allport té poc valor heurístic. 4. Raymond B. Cattell
De superfície: Característiques de la personalitat que no correlacionen i no determinen un factor perquè no provenen d’una sola font.
De base: Trets unitaris, molt més estables i permanents. Elements bàsics de la personalitat.
- Cattell sempre treballa amb trets de base comuns. 4.4 Derivació empírica dels resultats 4.4.1 Estratègia multivariant Deixar que la realitat es manifesti per si mateixa sense cap manipulació experimental. 4.4.2 Anàlisi factorial
- 16 factors de primer ordre: Relacionats i oblics (dades L i Q).
- 4 factors de segon ordre: Independents i ortogonals. 4.4.3 Configuració de la personalitat
- ambient = 1/
- genètic = 2/ ******* Tot i que l’anàlisi factorial és objectiu i precís, hi ha una petita part en la que s’ha de fer avaluació personal. Això fa que el 16PF no sigui replicable. 5. El model dels “Big Five” Combinació de l’aproximació lèxica i l’estadística. 5.1 Els “Big Five” Les 5 dimensions eren el neuroticisme, l’extraversió, l’obertura, l’amabilitat i la responsabilitat.
5.2 Els Cinc Grans i altres models
a) en funció de l’origen: constitucionals (depenen dels gens) / ambientals b) en funció de com s’expressen: aptitudinals / temperamentals (com responen a l’ambient) / dinàmics (com s’actua en funció de les motivacions i els interessos)
construcció de l’inventari 16-PF
5.3 El model de Costa & McCrae Instrument d’avaluació:
- NEO-PI-R
- 240 ítems agrupats en 5 dimensions
- 6 facetes per cada dimensió (30 facetes) Molt utilitzat en recerca, validesa transcultural. Validesa predictiva:
- Rendiment acadèmic
- Comportaments de risc (sexual, consum de drogues...)
- Depressió i felicitat
- Lideratge i rendiment professional ***QUADRE ESPECIFICATIU
Cattell Big Five Eysenck
16-PF NEO-PI-R EPQ
Factor d’ordre (trets superficials)
Dominis Dimensió Trets base Facetes Trets
c) 3r nivell: Tret d) 4t nivell: Dimensió 1.3 Dimensions del model d’Eysenck
Es van aplicar qüestionaris per confirmar els trets de personalitat. Després es va mirar la correlació entre els trets per a establir les diferents dimensions de personalitat. 1.3.1 Extraversió / Introversió
1.3.2 Neuroticisme / Estabilitat emocional
1.3.3 Psicoticisme (duresa) / Blandesa
1.4 Relació entre les dimensions, l’edat i el gènere 1.4.1 Extraversió
1.4.2 Neuroticisme
1.4.3 Psicoticisme
1.5 Fenòmens de laboratori 1.5.1 Introvertits
- Es condicionen fàcilment, però l’extinció és més lenta.
- Llindars sensorials baixos.
- Pautes de descans involuntàries més curtes i regulars.
- Els estímuls addicionals empitjoren l’execució.
- Llindar de sedació més alt (hipòtesi). 1.5.2 Neuroticisme
- Major sensibilitat i capacitat de resposta als estímuls negatius.
- Latència de resposta menor davant d¡estímuls aversius.
- Recuperació emocional més lenta als estímuls aversius.
- Oscil·lacions fortes de l’humor. 1.5.3 Psicoticisme
- Baixa vigilància i atenció.
- Temps de reacció alts.
- Gran variabilitat en els temps de reacció.
- Moltes anormalitats perceptives.
- Pensament màgic augmentat.
2.4 Propietats psicomètriques del ZKPQ
- Fiabilitat Consistència interna i estabilitat temporal.
- Validesa de criteri Concurrent i predictiva.
- Validesa de constructe Discriminant i convergent.
- Validesa transcultural S’ha demostrat mitjançant la traducció del qüestionari a altres idiomes. **TEMA 7: PERSPECTIVA BIOLÒGICA
- Introducció** La personalitat depèn d’un sistema fisiològic subjacent. Perspectiva més objectiva i empírica (és comprovable). Algunes teories diuen que la personalitat està determinada genèticament (busquen la relació exacta gen-tret. Altres teories només procuren explicar la conducta a parir de processos fisiològics. 2. Relació entre la complexió corporal i el temperament 2.1 Kretschmer:
- Picnic Obès, alçada mitja o inferior, extremitats curtes. Temperament afectiu. Psicosi maníaco – depressiva.
- Atlètic Complexió forta i musculosa. Temperament impulsiu. Colèric i baix autocontrol.
- Leptosomàtic Alts, prims, amb poc múscul i extremitats llargues i primes. Caràcter esquizoide. 2.2 Sheldon:
- Endomorfia Tendència a estar gras. Sistema digestiu. Organisme no avesat a l’esport físic. Relaxat, amable i tolerant.
- Mesomòrfia Tendència a la musculació. Ossos i músculs. Forts, resistents i preparats per l’activitat física. Desig d’aventura i risc.
- Ectomorfia Tendència a estar prim. Pell i SN. Fàcilment atabalables i no aptes per l’exercici. Ecotonia (gran activitat mental, poc sociable). 3. Herència i personalitat Genètica conductual Heretabilitat de la personalitat
- 60% - 40% herència
- 60% - 40% ambient
S’utilitzen estratègies psicogenètiques, com separar dos bessons per tal de veure l’evolució de les seves conductes en ambients diferents. Arnold Buss i Plomin temperament Trets de la personalitat heretats que es manifesten en la infància i continuen en l’edat adulta. Això demostra la seva gran càrrega genètica.
- Realitza estudis longitudinals
- Estableix dimensions de temperament segons els estudis en bessons: a) Activitat: Despesa global d’energia. Depèn del vigor (intensitat) i el ritme (velocitat) de la conducta. b) Sociabilitat: Tendència a voler estar amb altres persones en comptes d’estar sols. c) Emotiva: Tendència a activar-se vigorosament davant de situacions pertorbadores amb sentiments d’ira temor, por... 4. Teoria de H. J. Eysenck i funcions cerebrals
4.1 Bases biològiques de l’extraversió El substrat biològic de l’Extraversió – Introversió rau en el Sistema Reticular Activador Ascendent (SARA):
Quan s’activa, mobilitza la conducta per a aproximar-se a un estímul percebut com una possible recompensa. Gestiona les motivacions d’aproximació. Busca recompenses i mobilitza la conducta quan detecta una recompensa positiva. Les reaccions emocionals que produeix són positives (curiositat, desig, eufòria...). Porta a la impulsivitat. És un complex circuit neuronal que té un paper central en les projeccions dopaminèrgiques al nucli accumbens. 5.2 Sistema d’Inhibició Conductual Paralitza la conducta quan l’individu percep estímuls que són percebuts com a possibles amenaces o càstigs. Facilita l’experimentació d’emocions negatives (por, frustració...). Porta a l’ansietat. Aquest sistema s’associa a les estructures serotoninèrgiques i GABAèrgiques, com la amígdala o el nucli basal de l’estriat terminal del hipocamp.
5.3 Sistema de lluita i fugida Organitza la conducta davant de dolor real o d’un càstig present. Normalment s’activa en casos d’emergències i en esdeveniments aversius. Les respostes que origina són fugida, lluita i detenció. Té una possible localització en el hipocamp i l’amígdala. El MAO i els nivells de testosterona podrien estar implicats en aquest sistema.
5.4 Sistemes cerebrals i personalitat
Gray afirma que el neuroticisme i l’extraversió no són dimensions per elles mateixes, sinó que deriven de l’ansietat i de la impulsivitat. Segons Gray, les persones difereixen entre elles segons la seva sensibilitat relativa del SIC i del SAC.
- SIC molt reactiu: Persones propenses a patir ansietat, focalitzades en el càstig.
N +
ansietat
E -^ impulsivitat^ +
- SAC molt reactiu: Persones propenses a ser impulsives, no pensa en el càstig. Grey relaciona això amb les lleis de l’aprenentatge: Els impulsius aprendran amb reforços positius i per això buscarà per tot arreu aquesta estimulació (fent tota mena d’accions). Els ansiosos, quan reben un càstig entren en un estat de por, estat que voldran evitar que es repeteixi. a) Baixa ansietat: Persones extravertides i estables. b) Alta impulsivitat: Persones extravertides i neuròtiques. c) Baixa impulsivitat: Persones introvertides i estables. d) Alta ansietat: Persones introvertides i neuròtiques. 6. Teoria de Marvin Zuckerman Intenta vincular la personalitat amb diferents aspectes biològics.
6.1 La percaça de sensacions Va ser descobert gràcies a un experiment que va fer Zuckerman: Tancava a diferents subjectes en una habitació completament aïllada de qualsevol mena d’estímul extern. Hi havia gent que no suportava aquesta situació, arribant a suplicar per a que li donessin alguna mena d’estimulació (un llibre, un company...). Tret de personalitat caracteritzat per la recerca d’experiències noves, variades i excitants. Disposició a assumir riscos pel sol fet de viure’ls. Altes puntuacions indiquen la recerca de riscos (conducció temerària, sexe, drogues), alts nivells alts d’endorfines i testosterona, i baixos nivells de MAO B. Tret relacionat amb la dimensió E d’Eysenck i el SAC de Gray. El tret SS té subescales:
- TAS: Cerca de perill i aventura
- ES: Cerca d’experiències
- Dis: Desinhibició
- BS: Susceptibilitat a l’avorriment 6.2 Justificació teòrica Els principals factors de la personalitat són genètics, tenen una funció d’adaptació a l’ambient i són observables en altres animals. Els factors bàsics o principals són aquells més arrelats genèticament i que han facilitat la supervivència de l’espècie. La personalitat no pot explicar-se per efectes de gens aïllats, sinó per conjunts de gens, i per la interacció entre ells i amb l’ambient.
Neuroticisme – Ansietat (N-Anx)
- Sistemes biològics: Sistema arousal adrenèrgic, activació del SNA i sistema serotoninèrgic.
- Funció evolutiva: Por cautela, alerta, atenció als perills... Activitat (Act)
- Sistemes biològics: Eix hipotalàmic – adrenal, sistema dopaminèrgic, nivells de cortisol...
- Funció evolutiva: Activitat orientada a la supervivència bàsica, buscar menjar, mobilitat, actuar per obtenir recursos... Sociabilitat (Sy)
- Sistemes biològics: Sistema dompaminèrgic, nivells d’oxitocina...
- Funció evolutiva: Llaços afectius i de confiança, treball cooperatiu, defensa i protecció de l’espècie. Impulsivitat i Percaça de Sensacions (Imp-SS)
- Sistemes biològics: Nivells de MAO, sistema adrenèrgic i dopaminèrgic, 5-HT i hormones gonadals.
- Funció evolutiva: Resposta ràpida davant de situacions incertes i urgents, recerca de nous territoris desconeguts per a obtenir recursos... Agressivitat – Hostilitat (Agg-Host)
- Sistemes biològics: Hormones gonadals (testosterona), sistema de lluita i fugida, sistema adrenèrgic...
- Funció evolutiva: Marcar límits, defensar territori, aconseguir més recursos... 6.6 Propietats psicomètriques del ZKPQ fiabilitat Consistència interna, estabilitat temporal. validesa de criteri Concurrent i predictiva (drogodependents, conductes de risc, depressió, trastorn de límit de la personalitat, trastorn de dèficit d’atenció...). validesa de constructe Discriminant i convergent. 7. Hormones i personalitat 7.1 Hormones sexuals
- Homes: Andrògens i testosterona
- Dones: Estrògens, progesterona i oxitocina 7.2 Estudis a) Relacions entre hormones gonadals, impulsivitat, SS i agressivitat.
b) Relació entre testosterona i les conductes antisocials. c) Relació entre l’oxitocina i les conductes pro-socials. TEMA 8: PERSONALITAT I SALUT
1. Conducta de Salut La personalitat pot promoure una conducta poc saludable que augmenti la probabilitat d’emmalaltir.
1.1 Exercici i Big 5 Les facetes d’activitat (E) i autodisciplina (C) estan relacionades positivament i prediuen de forma independent la conducta d’exercici. Això indica:
- Algunes facetes de l’extraversió serveixen per a motivar els individus a fer exercici.
- Les persones amb puntuacions altes en sentit de la responsabilitat farien més exercici perquè són més disciplinades i dirigides a fites. En alguns estudis, la pràctica d’exercici es troba inversament relacionada amb el neuroticisme. 1.2 Consum de tòxics: tabac, alcohol i altres drogues Baixa responsabilitat + Baixa cordialitat = Consum de tabac Baixa responsabilitat + Alta extraversió = Consum d’alcohol (més sever si a part hi ha alta desinhibició i afectivitat negativa) Molta ira + Molta hostilitat = Consum d’alcohol i tabac
- La dependència del tabac està molt relacionat amb l’afecte negatiu i l’estrès. Alta desinhibició + Alta agressivitat = Risc de major freqüència en el consum d’alcohol (majors quantitats i pitjors conseqüències)
- L’extraversió juga un important paper en l’aparició de consum avançat en adolescents, però no permet predir la severitat del consum. Alta impulsivitat = Consum de tòxics urgència positiva Tendència a actuar de forma impulsiva quan s’experimenta un estat emocional intensament positiu. urgència negativa Tendència a actuar de forma impulsiva quan s’experimenta un estat emocional intensament negatiu. La urgència positiva i la negativa prediuen el consum il·legal de drogues i gravetat en el consum d’alcohol. La SS i tenir un SAC molt sensible es relacionen amb el consum de drogues.
Supressió de les emocions i incapacitat per resoldre l’estrés interpersonal. Per això la persona sent desesperança, indefensió i depressió.
Fortes reaccions de frustració, ira, hostilitat i activació emocional.
Inhibició social i afectivitat negativa (semblant al PCTA).
PCTA Combina acció i emoció i es presenta en persones que mostren:
Otimisme:
- Els optimistes tendeixen a creure que els resultats desitjats són possibles. Per tant, tendeixen a utilitzarestratègies d’afrontament actives, persistents i centrades en el problema.
- Això fa que disminueixi el risc de que pateixin resultats negatius i n’augmenta la probabilitat d’èxit o autosuficiència (en front d’estratègies com evitar el problema o catastrofitzar).
- Els optimistes presenten menys símptomes, més respostes d’afrontament actiu i millor estat d’ànim en situacions d’estrés amb població sana.
- En situacions clíniques s’ha pogut comprovar, per exemple, que en homes VIH positius, l’optimise prediu millor funcionament físic i psicològic. 2.1 Malalties cardiovaculars hostilitat Component cognitiu que inclou una visió clínica del món, una actitut general negativa i una desconfiança respecte les motivacions dels altres. ira Element emocional que experimenta l’individu i manifesta en forma d’accions o expressions agressives o antagòniques.
Menor probabilitat de percebre símptomes (dirigeixen l’atenció al que fan a cada momento i/o eviten atendre les senyals de debilitat personal que els puguin afectar l’autosuficiència). Un cop són conscients de l’amenaça greu per a la salut, busquen l’atenció inmediata. Està relacionat amb les malalties cardiovasulars i els seus resultats (atacs de cor, angina de pit, parada cardíaca). Respon de manera més ràpida i emocional davant l’estrés, fet que augenta la probabiltat que la persona pateixi estrés.
- Competitivitat
- Conducta d’urgència (fer massa en poc temps)
- Facilitat per enfagar-se / mostrar hostilitat i ira
- Impaciència
- Conducta orientada a la consecució
- Patró de parla compulsiva
2.1.1 Hostilitat La hostilitat (baixa cordialitat) prediu una pitjor salut física i, per tant, una mortalitat primerenca. La hostilitat suposa un risc de malalties cardiovasculars. Les persones hostils solen ser més reactives a l’estrés. Hipòtesi de la vulnerabilitat psicosocial: Els hostils tenen menor capacitat de beneficiar-se dels recursos psicosocials del recolzament interpersonal i, per això, són menys capaços d’amortir els efectes negatius dels esdeveniments difícils d’afrontar. Els homes hostils tenen una major prevalença de problemes de salut. 2.1.2 Ira Expressió d’ira relacionada amb malalties cardiovasculars. Inhibició o supressió de la ira està relacionada amb el risc de patir hipertensió.
3. Dolor Els nivells d’intensitat percebuda de dolor es relaciona amb el catastrofisme (neuroticisme). El neuroticisme és un factor de vulnerabilitat que disnminueix el llindar amb el qual el dolor és percebut com a amenaçant i en el qual els pensaments catastrofistes sobre el dolor apareixen. L’alt neuroticisme i la baixa extraversió estan relacionats amb la percepció de la intensitat de dolor i amb l’afectivitat respecte el dolor. L’alta extraversió correlaciona amb una menor intensitat i interferència del dolor i una major percepció de benestar emocional. El contrari apareix en puntuacions elevades de neuroticisme. 4. Càncer 4.1 Càncer i PCTC Patró de Conducta tipus C - Cooperatiu i amb tendències a evitar conflictes. - Complidor i passiu. - Poc assertiu i procliu a fer sacrificis. - Tendència a inhibir emocions negatives, sobretot l’ira. Major probabilitat de patir càncer per la seva tendència a inhibir l’expressivitat emocional, cosa que té conseqüències en el SI. 4.2 Càncer i pessimisme El pessimisme es relaciona amb una major mortalitat en pacients joves amb càncer.
