Pigmalión Joan Oliver, Monografías, Ensayos de Catalán

¡Descarga Pigmalión Joan Oliver y más Monografías, Ensayos en PDF de Catalán solo en Docsity!

SOBRE EL MITE DE PIGMALIÓ

Treball basat en l’obra Pigmalió de Joan Oliver Higuera, Nicolás Weimar A, ESO Ⅲ Llengua i literatura catalanes Novembre del 2022

1. Aspectes en comú entre el mite de Pigmalió i l’obra de Pigmalió. En primer lloc, el mite de Pigmalió parla de com el personatge principal s'enamora de la seva pròpia obra, una escultura que ell mateix havia fet. Mentre que a l'obra de Joan Oliver realment no ens queda del tot clar si de veritat hi ha una connexió romàntica entre els dos personatges. L'autor ens feia pensar en determinats en donats moments que efectivament hi havia una relació amorosa no declarada, com per exemple, i aquí em proposo citar un fragment de Pigmalió: "El que mai no et deus haver preguntat és si jo et necessitava a tu." (pàg. 166). En aquest fragment podem veure com Jordana, un dels personatges principals de l'obra de Joan Oliver, li pregunta a Roseta, ella és el que representa el treball de Jordana, igual que en el mite de Pigmalió, si ella s'havia preguntat si ell la necessitava, aquesta frase és molt sincera per part de Jordana i el lector intueix com si Jordana tractés d'expressar a Roseta la seva necessitat d'estar amb ella. Un altre bon exemple d’aquesta sinceritat és la següent, i aquí cito: “Jo no necessito a ningú. Tinc la meva ànima pròpiai em basto a mi mateix… Però, t’enyoraré molt, Roseta. Les teves idioteses, malgrat tot, m’han ensenyat alguna cosa, ho confesso humilment. I m’he acostumat a la teva veu i a la teva presència… I fins i tot em són agradables, ho reconec.” (pàg. 166). Més sincer i afable en Jordana no podia ser. Amb això podem veure més clarament les dues connexions d'amor, tant en el mite de Pigmalió, l'escultor que s'enamora de la seva escultura, i el professor de fonètica que dona senyals d'amor cap a la seva clienta, per ell la seva obra mestra, el seu treball. Per una altra banda, al mite de Pigmalió ens expliquen com el protagonista el rei de Xipre, que és l'escultor, jura no enamorar-se de ningú sinó de la persona més perfecta en tots els aspectes que existís. Una cosa molt similar ocorre en l'obra de Pigmalió, un personatge principal, Martí Jordana, professor de fonètica, és una persona molt centrada en el treball, també amb unes idees cap a les dones bastant negatives en general que en uns instants explicaré, ell té una decisió ferma sobre que en faria en Jordana amb una relació romàntica, se'ns explica en l'acte Ⅲ de l'obra de Pigmalió, com ara aquesta citació de l'obra: "Les noies boniques són unes bledes. El meu ideal femení, en tot cas, seria una dona que se t'assemblés el més possible. Com vols que tingui una conversa amb una noia? Semblen idiotes." (pàg. 102). En aquest fragment podem observar com Jordana tracta amb menyspreu a les dones, les denomina bledes, idiotes, i a més a més no hem parlat de com Jordana a part d'aquestes idees despectives cap a les dones també és arrogant, poc pacient i bastant inestable, quan les coses no surten com ell vol. això ens dona una imatge bastant negativa cap a Jordana, un home qui pensa que les dones són menys, aquesta actitud tan descortesa cap a les dones ens fa veure com és d'improbable que en Jordana pugui tenir una relació sentimental amb cap dona. La falta d'aquesta relació romàntica la compensava amb la dedicació que li donava al seu treball, i aquí veiem una relació directa amb el mite de Pigmalió, on el rei de Xipre com que no aconseguia tribar una dona que fos suficient per ell qui buscava a una dona perfecta en tots els sentits, just com Jordana, qui té unes expectatives molt elevades sobre el seu ideal femení, per tant, Pigmalió decideix endinsar-se completament en el seu