ACTIVITAT 2 PG: Plasticitat cerebral
Capacitat que té el nostre cervell per adaptar-se als canvis, tant externs com interns (lesió
cerebral o disfunció del sistema nerviós).
L’esport cardiovascular estimula la contracció i estirament dels músculs. Això fa que
aquests segreguin una proteïna que activa el cervell i els centres de memòria (generant
noves neurones, connexions o sinapsis). Tot això promou la plasticitat cerebral.
Quan l’estrès es cronifica, bloqueja la plasticitat i fa molt més difícil aprendre nous
coneixements. Dins les aules, hem d’evitar situacions d’amenaça, ja que, aquestes
provoquen estrès (bullying, professors hostils).
La plasticitat ens permet reconduir aprenentatges: no ens desfem d’allò après (no
esborrem la informació que sabem), però busquem i potenciem rutes alternatives.
El cervell es va adaptant i canviant al llarg de tota la vida, per això és plàstic: Experiència
+ Noves connexions neuronals = Aprenentatge
Aquesta plasticitat pot millorar les capacitats de l’alumne si s’utilitza com un mecanisme
compensatori pels trastorns d’aprenentatge.
La pràctica mental és suficient per promoure la plasticitat. Exemple: imaginar-te que estàs
tocant el piano, t’activa la zona del cervell corresponent a aquella acció/activitat.
Aportació neuropsicologia: el cervell és un múscul que s’ha d’entrenar per evitar el seu
atrofiament. Proposen l’entrenament cognitiu, basat en la constància, la repetició i la
practica.
