Docsity
Docsity
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Vende en Docsity
Docsity AI
Docsity AI
Inicia sesiónRegístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos
download point icon20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas
download point icon5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis
Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

Plató explicació idees per selectivitat, Apuntes de Historia de la Filosofía

Historia de la Filosofía

Explicació de tot sobre Plató per l'examen de selectivitat

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 30/11/2021

alba-rodriguez-42
alba-rodriguez-42 🇪🇸

5

(1)

4 documentos

1 / 12

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
FILOSOFIA: PLATÓ
QUI ERA?
Fill de família aristocràtica d’Atenes i deixeble i defensor de Sòcrates.
Volia dedicar-se a la política però va canviar d’opinió i es va dedicar a la filosofia.
Crear l’Acadèmia → formava joves a ser bons polítics.
L’única manera de resoldre els mals de les societats → el govern en mans dels filòsofs o
que els governants seguissin la filosofia.
La reflexió platònica comença amb l’intent de fonamentar les doctrines socràtiques.
Major part de la seva obra escrita en diàlegs→ majoria Sòcrates protagonista.
Finalitat última de la seva obra → investigar quina era la “vertadera filosofia” i com s’havia
de posar en pràctica.
Criticar el sistema democràtic pel igualitarisme polític → mateixa oportunitat de governar a
qualsevol sense tenir en compte la preparació dels candidats → condueix al govern dels
ignorants.
- D’aquesta crítica hi ressona l’intel·lectualisme ètic de Sòcrates → l’exigència del
saber per obrar bé.
Entenia la política com un saber que no tenia la multitud ignorant.
OBRA DE PLATÓ
La seva obra s’ha ordenat en quatre períodes:
-Període de joventut → Apologia de Sòcrates, 1r llibre de La República…
-Període de transició → Gòrgies, Menó...
-Període de maduresa → La República, Fedre...
-Període de vellesa → Parmènides, El Sofista…
Planteja quatre grans qüestions i en formula propostes:
-Problema ontològic: què són els valors? → Teoria de les Idees
-Problema epistemològic: com es poden conèixer? → Teoria de la reminiscència
-Problema ètic: com ens hem de comportar? → Teoria de l’ànima
-Problema polític: quin és el millor règim polític? → Teoria de l’estat ideal
L’EXISTÈNCIA DE VALORS ABSOLUTS
Qüestió socràtica que va voler fonamentar:
→Existeixen valors absoluts? → No hi ha coneixement absolut d’una cosa que canvia.
→ Hi ha objectes que no canvien? → No, dels que captem pels sentits no. Però sí dels que
captem mitjançant la raó.
Influenciat pels pitagòrics va aprendre que aquests eren els objectes matemàtics (nombres i
figures geomètriques).
→ Característiques del saber matemàtic:
- L’estabilitat i eternitat
- La universalitat
- La immaterialitat dels seus objectes
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Plató explicació idees per selectivitat y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

FILOSOFIA: PLATÓ

QUI ERA?

Fill de família aristocràtica d’Atenes i deixeble i defensor de Sòcrates. Volia dedicar-se a la política però va canviar d’opinió i es va dedicar a la filosofia. Crear l’Acadèmia → formava joves a ser bons polítics. L’única manera de resoldre els mals de les societats → el govern en mans dels filòsofs o que els governants seguissin la filosofia. La reflexió platònica comença amb l’intent de fonamentar les doctrines socràtiques. Major part de la seva obra escrita en diàlegs→ majoria Sòcrates protagonista. Finalitat última de la seva obra → investigar quina era la “vertadera filosofia” i com s’havia de posar en pràctica. Criticar el sistema democràtic pel igualitarisme polític → mateixa oportunitat de governar a qualsevol sense tenir en compte la preparació dels candidats → condueix al govern dels ignorants.

  • D’aquesta crítica hi ressona l’intel·lectualisme ètic de Sòcrates → l’exigència del saber per obrar bé. Entenia la política com un saber que no tenia la multitud ignorant.

OBRA DE PLATÓ

La seva obra s’ha ordenat en quatre períodes:

  • Període de joventut → Apologia de Sòcrates, 1r llibre de La República…
  • Període de transició → Gòrgies, Menó...
  • Període de maduresa → La República, Fedre...
  • Període de vellesa → Parmènides, El Sofista… Planteja quatre grans qüestions i en formula propostes:
  • Problema ontològic: què són els valors? → Teoria de les Idees
  • Problema epistemològic: com es poden conèixer? → Teoria de la reminiscència
  • Problema ètic: com ens hem de comportar? → Teoria de l’ànima
  • Problema polític: quin és el millor règim polític? → Teoria de l’estat ideal

L’EXISTÈNCIA DE VALORS ABSOLUTS

Qüestió socràtica que va voler fonamentar: → Existeixen valors absoluts? → No hi ha coneixement absolut d’una cosa que canvia. → Hi ha objectes que no canvien? → No, dels que captem pels sentits no. Però sí dels que captem mitjançant la raó. Influenciat pels pitagòrics va aprendre que aquests eren els objectes matemàtics (nombres i figures geomètriques). → Característiques del saber matemàtic:

  • L’estabilitat i eternitat
  • La universalitat
  • La immaterialitat dels seus objectes

→ Com són els objectes matemàtics?

  • No són materials
  • No són mentals
  • Tenen una existència autònoma
  • Són immutables i eterns com l’ésser de Parmènides. → Com coneixem els objectes matemàtics?
  • No es poden descriure com els objectes materials.
  • Els coneixem quan en sabem la definició. Analogia entre els objectes matemàtics i les nocions que Sòcrates intentava definir: la virtut, la justícia, la bondat, la pietat, l’amistat... Definicions havien de ser → universals, no sotmeses a variació, ni cap creació de la ment.
  • Qualifiquem una acció de justa perquè té la forma de justícia, igual que qualifiquem un objecte de triangular perquè té la forma de triangle.
  • No és el mateix l’acció justa que la justícia igual que no és el mateix un objecte triangular que un triangle. A aquets objectes els va nomenar Idees (del grec eidos o ideae)

SENTITS DEL TERME DIALÈCTICA

El terme “dialèctica” Plató el fa servir de forma diversa, en 5 sentits:

1. Dialèctica com a ciència Es refereix a la ciència de les Idees i de les seves relacions. És l’últim i principal ensenyament en l’educació del filòsof governant (la ciència suprema). 2. Dialèctica com a mètode El mètode o camí per assolir aquest saber, basat en el poder de la raó, sense recórrer a res sensible. Ajuda a captar el sentit del ser de cada cosa → l’essència. 3. Dialèctica, l’art del diàleg L’art de preguntar i respondre adequadament, per establir la definició d’algun terme; diàleg entre dos o diàleg interior de l’ànima amb ella mateixa (sentit pròpiament socràtic → ironia i la maièutica). 4. Dialèctica, l’art d’argumentar L’art dels arguments i d’argumentar. Dos usos distints → ús correcte → quan es dirigeix a establir la veritat → ús incorrecte i perjudicial → quan es practica per simple diversió o joc, o amb la intenció de confondre. (Plató l’atribueix als sofistes → art de la disputa). 5. Dues etapes de la dialèctica Plató distingeix ues direccions o etapes de la dialèctica: → ascendent → parteix de les coses del món sensible (interior de la caverna) i s’eleva des d’aquí, mitjançant el pensament, fins a les Idees (món de fora de la cova), anant d’Idea en Idea, fins assolir la Idea de Bé. → descendent → aplicar el saber que s’ha assolit en la fase ascendent, a l’esfera del sensible i material, anant d’allò més general (el Bé en si, la Justícia en si...) a allò més particular. (del coneixement de la Idea de Bé, al bé de l’estat i al bé de l’individu→ Qui conegui el Bé, coneixerà també tots els casos particulars que estan sota aquesta idea).

TEORIA DE L’ANIMA

Plató per explicar l’existència d´una realitat espiritual (l’ànima) en un món que no li correspon (món material) → mite del carro alat. En aquest mite explica:

  • el lloc natural de l’ànima → món de les idees.
  • L’ànima → comparada amb un carro tirat per dos cavalls que viatja pel món espiritual.
  • Dos tipus d’ànimes:
    • divines → carros tirats per dos cavalls dòcils i fàcils de dominar
    • humanes → dos cavalls de caràcters oposats, un obedient i un altre rebel
  • El conductor no pot dominar el seu carro que es precipita al fons del món material arrossegat per la força del cavall rebel → representa la tendència passional de l’ànima humana que venç l’espiritual o racional.
  • En el món material l’ànima ocupa un cos material que fa de presó i oblida la seva existència anterior → nomès la dedicació al coneixement ho pot fer recordar. La creença en la reencarnació → s.VI a.C. per Grècia i l’Índia (hinduisme, budisme).
  • Origen → les pràctiques del xamanisme siberià.
  • Xaman → l’individu que mitjançant rituals és capaç de separar la seva ment del s cos i fer que la seva ment viatgi al món dels esperits.
  • En aquestes excursions psíquiques l’ànima adquireix una saviesa suprasensorial. La reencarnació sorgeix de la conjunció d’aquestes dues idees:
  1. Capacitat de dissociar la ment del cos
  2. Capacitat de viatjar entre els dos móns (material i espiritual) i ingressar en el cos d’una realitat viva material. La reencarnació no era com un càstig per culpes comeses en vides anteriors, sinó un privilegi o senyal de força. L’orfisme va contribuir a un canvi d’apreciació:
  • La reencarnació no era vista com un benefici, sinó com una càrrega → l’ànima es queda en una presó material, el cos. Els pitagòrics i Plató → acceptar aquesta visió negativade la reencarnació.

TEORIA DE LA REMINISCÈNCIA

La teoria de la reminiscència ( conèixer és recordar ) → prova de la immortalitat de l’ànima.

  • intenta respondre → com és possible en un món material tenir constància de l’existència de realitats no materials i que no poden adquirir-se a través dels sentits. Sofistes → els nostres coneixements són adquirits, nomès es pot conèixer mitjançant l’experiència. En contra, Plató → existeixen coneixements que no poden ser explicats amb el coneixement sensible.
  • Plató demostra que els coneixements matemàtics no són producte de l’experiència.

Aplica un mètode de Sòcrates per extreure un coneixement inconscient del seu interlocutor.

  • en aquest cas → un esclau seleccionat per la seva ignorància matemàtica.
  • Sòcrates, amb un interrogatori eficaç i astut, descobreix el coneixement matemàtic d’aquell individu que havia confessat el seu desconeixement en aquesta matèria.
  • A través de preguntes fa treure a l’esclau tot el saber que té sobre la qüestió matemàtica.
  • Ajuda l’esclau a recuperar un coneixement del qual no n’era conscient.
  • L’ajuda a recordar (reminiscència) → Ha despertat un saber que estava adormit a la seva ànima → ¿d’on prové aquest record? 1. Si és d’aquesta vida, el coneixement és adquirit 2. Però l’esclau afirma que mai no l’ha après en aquesta vida. 3. Aleshores → l’ha après en una altra vida. Per tant, això prova la preexistència de l’ànima, la seva immortalitat. Per a Plató l’epistemologia sofística condueix a una aporia:
  1. Si tens un absolut desconeixement d’allò que ignores, aleshores no podràs reconèixer-lo en el cas de trobar-te'l.
  2. Si ja el coneixes, aleshores és inútil buscar-lo perquè ja és conegut. Per tant → el coneixement necessàriament ha de ser reminiscència, és a dir, reconèixer el que ja se sabia sense saber-ho.

LA DIALÈCTICA PLATÒNICA

El coneixement de la veritat no s´acaba en la recuperació d´un record oblidat. L´objectiu de la filosofia → arribar al coneixement més perfecte i més exacte de la idea.

  • només es podrà aconseguir amb la visió directa de la idea → necessari retorn de l´ànima al món de les idees. No és fàcil → vèncer les exigències que lliguen l’ànima al cos material: les passions. El camí de coneixement → progressiu alliberament de l´ànima del cos..
  • camí de purificació, de renúncia de tota temptació del món material Dialèctica → procés d´ascens de l´ànima al món espiritual de les idees.
  • diferents versions d´aquest ascens → els més coneguts els trobem a La República: la metàfora de la línia i el mite de la caverna.

Àmbit de la realitat (ontologia) Hi ha tantes maneres de conèixer com maneres de realitats. A cada tipus de realitat li correspon un tipus de coneixement. Els graus de coneixement es corresponen als graus de la realitat. La dignitat d´un tipus de coneixement està vinculada a la dignitat de la realitat que li correspon. El coneixement suprem, la dialèctica → la manifestació més perfecta de la realitat, la idea de les idees, la idea de Bé. Realitat metafísica → Allò que sempre és i fa possible altres realitats (realitat necessària)

  • fa possible que una cosa sigui (la seva causa, el seu principi)
  • és comú a tot allò que s´anomena de la mateixa forma.
  • és universal en contraposició a allò que és particular o singular, les coses.
  • LES IDEES Realitat aparent → Allò que és però podria no ser i que depèn d´una realitat necessària (realitat contingent)
  • se situa entre les existències absolutes (idees) i el no existir absolut (el no res).
  • zona intermèdia (metaxy) on trobem a les coses que tenen una existència relativa BE → l´objecte de l´estudi suprem (dialèctica), a partir del qual les coses justes i totes les altres coses es tornen útils i valuoses.
  • Actua com el Sol en el món visible → és causa de tot el que existeix.
  • Participa en totes les coses bones i belles.

1ª fase → viure en l´engany

  • nivell més baix del procés dialèctic → la ignorància = presó i l´error = penombra i foscor
  • Els presoners creuen que les ombres són les realitats autèntiques i úniques perquè des d´infants només han pogut dirigir la seva mirada a les imatges projectades a la paret del fons de la caverna.
  • Les realitats que els presoners observen són realitats aparents → ombres, simulacres, còpies de les realitats autèntiques.
  • Aquestes realitats són també realitats virtuals → creades mitjançant artefactes amb l´objectiu d´enganyar la ment. 2ª fase → descobriment de l´engany
  • Un dels presoners és deslligat i té l´oportunitat de contemplar que és el que hi havia darrera → un muntatge per generar engany. ➔ 1ª alternativa → la realitat més enllà del món aparent podria ser d´una altra manera, aquesta realitat depèn d´una altra més autèntica, superior que cal descobrir. (Instint metafísic) ➔ 2ª alternativa → la força del costum, la comoditat de l´engany generat pels altres, la ignorància feliç s´imposa al desig de descobrir la veritat. Millor seria tornar al fons de la caverna. 3ª fase → educació de l´ànima
  • El descobriment de la veritat no pot ser immediat → cal una preparació perquè l´ànima acostumada a la foscor de mica en mica s´acostumi a la llum. (llum = veritat)
  • L´educació → lluita constant contra les tendències que forcen l´ànima a tornar al fons de la caverna ( camí pendent, abrupte, escarpat)
  • L´educació segueix un procés → comença en la instrucció en les coses més senzilles i culmina en les coses més complicades i difícils (primer sortiríem per la nit perquè la llum del sol no ens enlluerni, contemplaríem els reflexos de les coses abans que les coses mateixes ...)

En el pensament platònic → l´ull és l´òrgan filosòfic per excel·lència.

  • La mirada del filòsof és diferent de totes les altres → és sinòptica.
  • Observa el món des d´una posició més elevada, superior, privilegiada
  • No tothom està disposat a accedir a aquesta posició.

POLÍTICA PLATÒNICA

La teoria platònica de la sociabilitat humana → dos principis

  1. L´ésser humà no és autosuficient
  2. La ciutat neix de les necessitats humanes
  • L´ésser humà → vulnerable i desvalgut quan està sol, necessita d´un entorn agradable.
  • és imprescindible perquè l´ésser humà se n´adoni de la importància d´una existència comunitària, un entorn amb protecció i seguretat. Ciutat primitiva La primera societat → basada en l´intercanvi i la reciprocitat. ➔ No hi ha ningú que pugui viure sense l´ajut dels altres, tothom es necessita
  • uns fan unes coses que aquests necessiten (conreen aliments), aquests fabriquen coses necessàries (eines de fusta i ferro) perquè aquells puguin recol·lectar. ➔ Especialització i divisió del treball segons les habilitats innates de cadascú. ➔ Cada cop les necessitats més sofisticades i la població creix. ➔ Cal noves professions que han de satisfer noves necessitats. ➔ cal importar els productes que la societat no produeix. ➔ Apareixen comerciants i la moneda que faciliten els intercanvis i la satisfacció de les noves necessitats. ➔ Apareix l´assalariat → ciutadà sense propietats que treballa per un sou. ➔ Els oficis apareixen segons les necessitats que van sorgint. ➔ Control demogràfic → adequar el nombre d´habitants als recursos ➔ El treball i l´intercanvi de productes generats és la forma per relacionarse dels ciutadans. ➔ No hi ha cap individu sense treball. No hi ha problemes relacionats amb el poder → la satisfacció de les necessitats bàsiques és l´objectiu de tots els ciutadans. Ciutat del luxe La primera ciutat → manca de conflictes entre els habitants i les altres ciutats.
  • Instaurat la propietat privada, el comerç i la moneda, el sentit del límit i la moderació en el consum → no s´ha traspassat la línia causant de la pobresa i la guerra. Quan els ciutadans es deixen endur pels desitjos incontrolats, l´afany de consum i de riqueses supèrflues → la desmesura →apareix una nova ciutat. Amb l´exigència de fruir del luxe apareixen nous professionals (artistes, servidors i metges). ➔ Metges per les malalties vinculades a un estil de vida menys sa (de societat sana a societat malalta) ➔ Trencament de l´harmonia entre població i recursos, obliga a envair els territoris de les ciutats veïnes i a preparar la defensa per si les altres ciutats ataquen.

L´origen de la “infecció” → el desig immoderat i ll·limitat dels habitants → han traspassat els límits del necessari.

- Conseqüències: 1. Més necessitat de recursos que ja no es troben a la ciutat. 2. Conquerir nous territoris per més recursos → aparició de conflictes amb altres ciutats 3. Necessitat d’exèrcit. Caràcter dels guardians

  • amables amb els seus conciutadans i ferotges amb els enemics.
  • s´han d´assemblar als gossos → com els filòsofs
  • els filòsofs odien i estimen alhora: odien el desconegut i estimen el conegut.
  • els guardians han d´afegir la tendència filosòfica a les altres característiques d´un soldat → valentia, vivesa, rapidesa, impetuositat ...

L’èsser humà està format per dos components:

  • cos (món sensible)
  • ànima (món de les idees) → eterna però presonera al cos. Té 3 parts
  • Apetitiva → amb la qual desitjem
  • Racional → amb la qual pensem i raonem
  • Ànim → decidim si actuar o no A cada part li correspon una virtut:
  1. La temprança → virtut de la part apetitiva ➔ no excedir-se en els desitjos i les passions. ➔ ordre i domini dels plaers → un individu és temperat quan és “amo de si mateix”. ➔ implica a tots els qui integren la ciutat → governants i governats.
  2. El coratge→ virtut de l’ànim ➔ La capacitat de fer el que un creu que ha de fer. ➔ només cal que que els guardians siguin valents perquè la ciutat sigui valerosa.
  3. La prudència → virtut de la part racional ➔ la capacitat de veure què és el millor que es pot fer en cada situació. ➔ És una virtut política, pròpia dels governants. Perque l’ànima funcioni bé ho ha de fer ordenadament → l’ànima que actuï així serà justa: La justícia → ➔ la virtut que consisteix a mantenir aquest orde i és com la síntesi de les altres virtuts. ➔ apareix quan cada grup assoleix la virtut que li correspon Però molts pocs éssers humans es comporten amb aquest ordre → la majoria es deixen emportar pels desitjos i persegueixen els plaers corporals. Plató pensa que hi ha tres classes d’èssers humans:
  • Apetitius → predomina la part apetitiva → volen satisfer els desitjos
  • Animosos → predomina la part irascible → se satisfan amb el compliment del deure
  • Racionals → el seu interès és la recerca de la veritat.