PLATÓ
Durant tota l’història s’ha plantejat diverses qüestions referents a l’educació com per
exemple: Què és realment educar? Per què i quin és el seu objectiu?És suficient el
coneixement per a educar la persona en la seua integritat moral? Quina és la millor
manera per a arribar a aquest coneixement? Tots aquestes questions van ser
plantejades pels sofistes i seguidament per Plató.
Per als sofisties l’educació era la seua activitat principal. Van ser els primers
professionals de l’ensenyament i els primers que cobraren per ensenyar. Per a ells
ensenyar era formar aquells ciutadans que aspiraven a l’èxit social o triomfar en
política. Per a aconseguir-ho, l’important era persuadir mitjançant la paraula, encara
que els que es digués no sempre fora veritat ja que per als sofistes la veritat és
sempre relativa o pot ser no existeix. Plató criticava la teoria de l’educació sofista,
els considerava uns impostors que ocultaven la ignorància paraulejant. A diferència
del mètode d’educació passiu dels sofistes, Plató considerava que l’educació és un
procés actiu. Per a ell la teoria de l’educació es basava en el fet de l’existència de
certes realitats que no són canviants realitats sensibles,sinó que són eternes i
immutables.A aquestes realitats eternes Plató les anomena Idees o Formes. Per a
Plató, cada ideea és un principi unificador d'una multiplicitat de coses sensibles,per
tant, si les idees són models de l’autèntica realitat sorgeix la Idea de Bé. Tanmateix,
l’educació del futur governant haurà de servir per a conduir-lo fins a la visió de les
Idees o Formes que constitueixen l’essència de les coses materials. Així s’entén la
importància fonamental que Plató otorga a l’educació dels futurs governants,una
educació que els conduisca al coneixement sobre l’autèntica essència d’allò bo,
d’allò bell i d’allò just, a fi d’aprendre a governar-se a ells mateixos, de primer, i a
governar després la polis, a la llum d’aquest coneixement. En aquesta teoria de
l’educació, pel que fa al paper propedèutic de les matemàtiques, Plató estava
convençut que els elements matemàtics no són invencions de la ment del
matemàtic, sinó que, amb independència d’aquesta existeixen per si mateixes. És a
dir, els objectes de la matemática són realitats però, de la mateixa manera que amb
les Idees, són realitats intel·ligibles,eternes,inmaterials,invisibles i immutables.
L'última etapa d’aquest procés educatiu és la dialèctica, l’essència suprema per a
Plató, el saber referent a les Idees i a les seues relacions. Plató identifica la
dialèctica amb la filosofia però insisteix que no és possible començar l’educació del
filòsof governant amb la dialèctica. Per això, s’ha de començar familiaritzant-se a
poc a poc amb el raonament abstracte i amb l’esfera de les realitats intel·ligibles,
invisibles i eternes, és a dir, les matemàtiques.
En conclusió, Plató entén la vertadera educació´com l’art que té com a finalitat
encaminar l’ànima de qui s’educa cap a l’àmbit de les Idees, on trobarà el
coneixement de la veritat i posteriorment de la Idea de Bé. Només les millors
naturaleses hauran de ser educades en aquest sentit,és a dir, la matemàtica i la
