VALENCIÀ:
LES VEUS DEL DISCURS O POLIFONIA
A la
realitat externa hi ha:
L'autor/-a real del text: és la persona real que ha escrit el text (l'emissor).
El lector/-a real que llig el text (el receptor).
L'autor model o la imatge que cada lector es fa de l'autor real, a partir de la lectura del
text.
El lector model, és a dir, el tipus de lector a qui va adreçat el text i en qui pensa l'autor
quan el construeix.
A la realitat discursiva trobem:
El locutor, és a dir, la veu que condueix el text. Es tracta del narrador en els textos narratius,
de la veu en primera persona dels textos subjectius (argumentatius) i en tercera persona o
primera del plural, en els textos objectius, propis de l'àmbit acadèmic.
L'al·locutari, quan el locutor s'adreça directament al receptor i li parla de tu, de vosté o de
vós. Pot aparéixer o no.
L'enunciador o enunciadors, són els personatges diferents del locutor que prenen veu pròpia
en el text.
La polifonia es manifesta mitjançant diversos procediments:
El discurs reportat:
Estil directe: la veu de l'enunciador apareix reproduïda directament en el text d'una
manera literal sense cap modificació, mitjançant signes gràfics (cometes o guions) i
verbs de dicció: dir, explicar, preguntar...Per exemple: "No hi renunciaré de cap
manera!", va exclamar.
Estil indirecte: la veu de l'enunciador apareix inserida en el discurs del locutor amb les
adaptacions necessàries. Per exemple: Va exclamar que no hi renunciaria.
Estil indirecte lliure: la veu de l'enunciador apareix en el text inserida en el discurs del
locutor, que li cedeix la paraula indirectament sense cap marca gràfica ni cap verb de
dicció. Per exemple: Volia que els quedara ben clar: no hi renunciaria de cap manera.
La intertextualitat, o incorporació de textos d'altres autors. És un recurs molt habitual en els textos
formals, sobretot de l'àmbit acadèmic, però també es produeix a escala informal quan reproduïm una
citació, un refrany, una cançó... Quan es produeix la polifonia, la subjectivitat de l'emissor pot
manifestar-se pel fet que adopta el punt de vista d'un determinat personatge o enunciador. En
aquest cas, diem que l'emissor manifesta empatia envers l'enunciador en qüestió, és a dir, es posa
en el seu lloc i s'identifica amb la seua manera de pensar, de sentir o d'actuar.
La polifonia es defineix com el conjunt de veus que participen en l'elaboració de
qualsevol situació comunicativa. Per a descobrir aquest conjunt de veus convé
que distingim entre la realitat externa al text i la realitat discursiva.