Ppoint Tribunal Constitucional, Diapositivas de Derecho Constitucional

¡Descarga Ppoint Tribunal Constitucional y más Diapositivas en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!

Principis i institucions constitucionals

Curs 2022-

Tema 2. Organització institucional de l’Estat

2.6. Tribunal Constitucional

2.6.1 Tribunal Constitucional. Composició i organització

Aspectes introductoris: la Justícia constitucional com a garantia de la Constitució. La Constitució, com a norma fonamental, ha de ser respectada, raó per la qual l’Estat estableix garanties o mecanismes de defensa perquè es compleixi i un sistema de sancions per a casos d’inobservància: -Rigidesa, procediments complexos de reforma. -Distribució de poders entre òrgans diferents i sistemes de control. -Sistema d’execució forçosa per casos d’incompliment (p. ex. art. 155 CE). -Garantia constitucional exercida per jutges i tribunals. És el control constitucional de les normes en el moment de ser aplicades. Assegura la primacia de la Constitució, norma superior de l’Estat sobre la resta de normes de l’ordenament jurídic, Justícia constitucional: Sistema de protecció de la Constitució que consisteix a atribuir als jutges i tribunals el control de la constitucionalitat dels actes i normes adoptades pels poders públics. Mitjançant aquest control, es garanteix la primacia normativa de la Constitució sobre la resta de l’ordenament jurídic.

2.6.1 Tribunal Constitucional. Composició i organització

El Tribunal Constitucional és un òrgan constitucional creat per la Constitució. La mateixa Constitució:

• determina la composició del TC
• Fixa la manera d’elegir-ne els membres que el formen, elecció en la qual participen els altres òrgans constitucionals de l’Estat.
• Estableix l’estatut jurídic dels magistrats que formen el TC.
• Estableix les competències del TC.
• Determina els efectes de les decisions del TC Regulació de desenvolupament: Llei Orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional.

2.6.1 Tribunal Constitucional. Composició i organització

Composició del Tribunal Constitucional:

Art. 159 CE

1.El Tribunal Constitucional se compone de 12 miembros nombrados por el Rey; de

ellos, cuatro a propuesta del Congreso por mayoría de tres quintos de sus miembros;

cuatro a propuesta del Senado, con idéntica mayoría; dos a propuesta del Gobierno, y

dos a propuesta del Consejo General del Poder Judicial.

2.Los miembros del Tribunal Constitucional deberán ser nombrados entre Magistrados

y Fiscales, Profesores de Universidad, funcionarios públicos y Abogados, todos ellos

juristas de reconocida competencia con más de quince años de ejercicio profesional.

3.Los miembros del Tribunal Constitucional serán designados por un período de nueve

años y se renovarán por terceras partes cada tres.

2.6.1 Tribunal Constitucional. Composició i organització

Organització del Tribunal Constitucional: El TC té autonomia reglamentària i pressupostària (art. 2.2 LOTC) El TC estableix la seva plantilla de personal formada pel cos de lletrats, encapçalat pel secretari general, els secretaris judicials i el personal administratiu. El TC elabora el seu propi pressupost, que està inclòs en una secció pressupostària específica dels Pressupostos Generals de l’Estat. Sobre l’organització interna del TC: El TC actua en Ple (12 magistrats) o en sales (6 magistrats) (art. 6 LOTC). Dins de cada Sala hi ha dues seccions de tres magistrats cadascuna encarregades de l’admissió a tràmit dels recursos d’empara i del despatx ordinari. Sobre els assumptes de què coneix el Ple i les Sales, v. Art. 10 LOTC. https://www.tribunalconstitucional.es/ca/tribunal/Composicion- Organizacion/Paginas/default.aspx

2.6.2. Funcions del Tribunal Constitucional

Funcions del Tribunal Constitucional: Té la funció de defensar la supremacia de la Constitució, n’és l’intèrpret suprem. Té jurisdicció a tot l’Estat. Amb aquesta finalitat, coneix i resol (art. 161.1 CE i art. 2 LOTC)

• El recurs d’inconstitucionalitat.
• La qüestió d’inconstitucionalitat.
• El recurs d’empara.
• El recurs previ d’inconstitucionalitat.
• Els conflictes de competències.
• Els conflictes entre òrgans constitucionals de l’Estat.
• Conflictes en defensa de l’autonomia local.
• Declaració sobre la constitucionalitat dels tractats internacionals.
• Impugnacions de l’art. 161.2 de la Constitució.

2.6.2. Funcions del Tribunal Constitucional

El recurs d’inconstitucionalitat (continuació) Legitimació:

• Estan legitimats per a interposar el recurs d'inconstitucionalitat: el President del Govern, el Defensor del Poble, cinquanta Diputats i cinquanta Senadors. També els òrgans executius i legislatius de les Comunitats Autònomes estan legitimats per a interposar recurs d'inconstitucionalitat contra les lleis, disposicions i actes de l'Estat amb força de llei que puguin afectar el seu propi àmbit d'autonomia. Procediment i terminis:
• El recurs d'inconstitucionalitat s’ha de formular en el termini de tres mesos a partir de la publicació de la Llei, disposició o acte amb força de llei impugnat mitjançant demanda presentada davant el Tribunal Constitucional, en la qual han d'expressar-se les circumstàncies d'identitat de les persones o òrgans que exerciten l'acció i concretar la Llei, disposició o acte impugnat, i esmentar el precepte o preceptes constitucionals que s'entenen infringits.

2.6.2. Funcions del Tribunal Constitucional

El recurs d’inconstitucionalitat (continuació)

• L'anterior termini es pot ampliar a nou mesos en els recursos d'inconstitucionalitat interposats pel President del Govern o els òrgans executius de les Comunitats Autònomes quan en el si de la Comissió Bilateral de Cooperació entre l'Administració de l'Estat i la respectiva Comunitat Autònoma s'acordi l'inici de negociacions per a resoldre les discrepàncies existents entre les parts, podent instar, en el seu cas, la modificació del text normatiu. L'Acord d'inici de negociacions entre les parts ha de ser comunicat al Tribunal Constitucional en el termini de tres mesos següents a la publicació de la llei, disposició o acte amb força de llei impugnat i publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat i en el Diari Oficial de la Comunitat Autònoma corresponent.

2.6.2. Funcions del Tribunal Constitucional

La qüestió d’inconstitucionalitat (art. 35 – 40 LOTC) És un procediment constitucional que té per objecte garantir la supremacia de la Constitució, i ho fa enjudiciant la conformitat o disconformitat amb la Constitució de les lleis, disposicions normatives i actes amb força de llei de l'Estat i de les Comunitats Autònomes Què pot ser objecte de la qüestió d’inconstitucionalitat?

• Les normes amb rang de llei. Qui promou la qüestió d’inconstitucionalitat?
• La qüestió d'inconstitucionalitat només pot ser promoguda, d'ofici o a instància de part, per Jutges i Tribunals en el supòsit que considerin que una norma amb rang de llei aplicable al procediment que duen a terme i de la validesa de la qual depengui la decisió que hagin d'adoptar pugui ser contrària a la Constitució.

2.6.2. Funcions del Tribunal Constitucional

La qüestió d’inconstitucionalitat (continuació) Procediment i terminis:

• L'òrgan judicial només pot plantejar la qüestió una vegada conclòs el procés i dins del termini per a dictar sentència o la resolució judicial, i ha de concretar la llei o norma amb força de llei de la constitucionalitat de la qual dubta, el precepte constitucional infringit i especificar o justificar en quina mesura la decisió del procés depèn de la validesa de la norma qüestionada. Abans d'adoptar la Interlocutòria en el qual s'acordi el plantejament de la qüestió d'inconstitucionalitat, l'òrgan judicial ha d’escoltar les parts i el Ministeri Fiscal, perquè en puguin al·legar el que desitgin sobre la pertinència de plantejar la qüestió d'inconstitucionalitat-
• L'òrgan judicial eleva al Tribunal Constitucional la Interlocutòria de plantejament de la qüestió d'inconstitucionalitat juntament amb la documentació de les actuacions, al·legacions efectuades per les parts i pel Ministeri Fiscal. El plantejament de la qüestió d'inconstitucionalitat provoca la suspensió provisional de les actuacions en el procés judicial fins que el Tribunal Constitucional resolgui la qüestió.

2.6.2. Funcions del Tribunal Constitucional

El recurs d’empara (art. 53.2 i 161.1 CE, i art. 41 a 58 LOTC) Què té per objecte el recurs d’empara? El recurs d’empara té per objecte la protecció enfront de les violacions dels drets i llibertats reconeguts en els articles 14 a 29 i 30.2 de la Constitució, originades per disposicions, actes jurídics, omissions o simples vies de fet dels poders públics de l'Estat, les Comunitats Autònomes i altres ens públics, així com dels seus funcionaris o agents. En l’empara constitucional només es poden fer valer les pretensions dirigides a restablir o preservar els drets o les llibertats per raó del qual es formula el recurs. La LOTC estableix tres modalitats de recurs d'empara, segons quin sigui l'origen de l'acte del poder públic al que se li imputa la violació dels drets fonamentals:

• recurs d'empara contra decisions parlamentàries (art. 42)
• recurs d'empara contra decisions governatives i administratives (art. 43)
• recurs d'empara contra decisions judicials (art. 44)

2.6.2. Funcions del Tribunal Constitucional

El recurs d’empara (continuació) Legitimació: Estan legitimats per a interposar un recurs d'empara: tota persona natural o jurídica que invoqui un interès legítim, el Defensor del Poble i el Ministeri Fiscal. Poden comparèixer en el procés com a part demandada o com a coadjuvant (que presta ajuda a la defensa d’una de les parts, pel fet de tenir-hi un interès que podria ser lesionat per la sentencia) les persones afavorides per la decisió, acte o fet en raó de qual es formula el recurs o que ostentin un interès legítim en aquest. El Ministeri Fiscal intervé en tots els processos d'empara en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interès públic tutelat per la llei.

2.6.2. Funcions del Tribunal Constitucional

El recurs d’empara (continuació) Procediment: El recurs d'empara s'inicia amb la presentació d’un escrit de demanda al Tribunal Constitucional:

• S’han d’exposar amb claredat i concisió els fets que fonamenten la demanda,
• S’han de citar els preceptes constitucionals que es consideren infringits.
• S’ha de fixar amb precisió l'empara que se sol·licita per a preservar o restablir el dret o llibertat que es considera vulnerat.
• La demanda ha de justificar l’especial transcendència constitucional del recurs. Documentació que ha d’acompanyar la demanda:
• Document que acredita la representació del sol·licitant d’empara.
• Còpia o certificació de la resolució recaiguda en el procediment judicial o administratiu previ. El demandant en empara ha de comparèixer representat per Procurador del Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Madrid i ha d’estar assistit per un lletrat (advocat) de qualsevol Col·legi de l’advocacia espanyol.

2.6.2. Funcions del Tribunal Constitucional

El recurs d’empara (continuació) Tramitació: La demanda ha de ser admesa a tràmit. La sala del TC requereix a l’òrgan o autoritat que va dictar la decisió o al Jutge o Tribunal que va conèixer del procediment precedent perquè enviï les actuacions o un testimoni d’aquestes. Rebudes les actuacions, la Sala hi dona vista a qui intervé en el procediment. Sentència: La Sala o Secció ha de pronunciar la sentència en el termini de deu dies a partir del dia de la vista. La Sentència dictada en conèixer del fons del recurs atorgarà o denegarà l'empara sol·licitada. En cas que s'atorgui l'empara contindrà algun dels següents pronunciaments: a) declaració de nul·litat de la decisió, acte o resolució impugnat. b) reconeixement del dret o llibertat pública vulnerat. c) restabliment del recurrent en la integritat del seu dret o llibertat amb l'adopció de les mesures apropiades, si escau, per a la seva conservació. Sobre la suspensió dels efectes de l'acte o decisió impugnats: lectura i comentari dels art. 56-57 LOTC