Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


PPT explicación del voto, Apuntes de Ciencia de la administración

Asignatura: Comportament Polític, Profesor: Eva Anduiza, Carrera: Ciencia Política i Gestió Pública, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 30/10/2014

pataticash
pataticash 🇪🇸

4

(3)

1 documento

1 / 28

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Comportament Polític – Grau en Ciència Política i Gestió Pública
Curs 2012-13
Models d’explicació del vot
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c

Vista previa parcial del texto

¡Descarga PPT explicación del voto y más Apuntes en PDF de Ciencia de la administración solo en Docsity!

Comportament Polític – Grau en Ciència Política i Gestió Pública Curs 2012-

Models d’explicació del vot

Continguts

  1. Introducció
  2. El model sociològic
  3. El model psico-social
  4. El model racional

El model sociològic

Primers estudis: escola de Columbia (anys 40 i 50), sociologia política

  • (^) Variable clau: Posició de l’individu en l’estructura social
  • (^) Les característiques sociològiques prenen més importància que la tria individual: el vot com a expressió de la identitat social
  • (^) Classe, religió, grup ètnic  Causes del vot
  • (^) Prediu l’estabilitat, mitjançant l’alineament dels grups socials amb partits

El model sociològic

Primers estudis: escola de Columbia (anys 40 i 50), sociologia política

  • (^) Variable clau: Posició de l’individu en l’estructura social
  • (^) Les característiques sociològiques prenen més importància que la tria individual: el vot com a expressió de la identitat social
  • (^) Classe, religió, grup ètnic  Causes del vot
  • (^) Prediu l’estabilitat, mitjançant l’alineament dels grups socials amb partits

L’escola de Columbia

Index of political predispositions (classe, religió, rural/urbà) -> vot Identifiquen tres processos centrals que expliquen aquestes connexions:

  • (^) Diferenciació: Els individus amb característiques semblants tenen interessos i valors semblants, que els diferencien dels altres grups socials.
  • (^) Transmissió: Les característiques socioestructurals ens informen també del context de socialització. La transmissió intergeneracionals de normes, valors i creences és un mecanisme fonamental
  • (^) Contacte: Les nostres probabilitats de tenir contacte amb els membres del mateix grup social són més elevades – això reforça les nostres posicions comunes, ja que reben inputs (cues) semblants.

La versió macro-sociològica (i Europea): la teoria dels cleavages

Seymour Martin Lipset and Stein Rokkan (1967 ) Party Systems and Voter Alignments: Cross-National Perspectives Explica tant les pautes de vot com els sistemes de partits ( freezing hypothesis ). Adopta una perspectiva històrica i macro-sociològica: fa referència als grans processos social de construcció de l’estat i de democratització. En aquests processos hi trobem l’origen de divisions socials estructurals, que situen els ciutadans en oposició els uns amb els altres i que poden cristal·litzar en clivelles polítiques. Revolució nacional Clivella centre- perifèria Clivella estat- església Revolució industrial Clivella rural-urbà Clivella de classe (propietaris- treballadors)

El voto de clase Ocupación -> clase trabajadora, clase media, nueva clase media. Declive del voto de clase / desalineamiento:

  • (^) Nuevas formas de categorizar la clase social (autonomía, asalariados de clase media, trabajadores manuales ricos) (?)
  • (^) Dos vínculos (Butler and Stokes 1969), individuos a grupos y grupos a partidos.
    • (^) Fragmentación de la estructura de clases, cada vez menos votantes vinculados a grupos para los que los vínculos de clase tradicionales son relevantes, aburguesamiento de la clase trabajadora, movilidad de clase; menos organizaciones aglutinadoras (iglesias, sindicatos).
    • (^) Partidos atrapatodo, distancia de las bases, reducción de diferencias entre partidos Tendencia de social groups a issue groups, pautas de voto más fluidas, complejas, más difíciles de explicar.

The funnel of causality

El model psico-social

  • (^) La IP és molt important perquè els votants, majoritàriament, no tenen una ideologia coherent: la manca de coneixement i d’interès per la política fa que les opinions i actituds sobre temes diversos fluctuin molt a través del temps i no s’agrupin en blocs internament coherents. És l’heurístic par excellance (per avaluar esdeveniments, leaders, issues, preferencies).
  • (^) Mobilitza el vot.
  • (^) Explica l’estabilitat observada en la majoria d’electors.

El model psico-social

Problemes

  1. Tautologia?
  2. Funciona a Europa? Proper a un partit/els partits. Autoubicació ideológica.
    1. Explica l’estabilitat, però té més problemes per a explicar el canvi.

El model racional

Model econòmic. Downs, A. An Economic Theory of Voting (1957) Els individus voten a l’opció que proposa polítiques públiques que maximitzen la seva utilitat  Afavoreixen els seus interessos

  1. El vot es considera un instrument per a aconseguir altres objectius, no un fi en si mateix (el vot expressiu és l’excepció).
  2. Els objectius als quals serveix el vot, en aquests models, són objectius polítics.
  3. Els electors adquireixen la informació necessària per prendre una decisió (ni més ni menys).