Practica 03 laboratori, Ejercicios de Química

¡Descarga Practica 03 laboratori y más Ejercicios en PDF de Química solo en Docsity!

PRÀCTIQUES DE LABORATORI

PRESENTACIÓ D’INFORMES

Actualització 7/09/

COGNOMS I NOM ALUMNE: Balaguera, Anssony Jhoel NÚMERO D’ALUMNE: GRUP: D1 2 PRÀCTICA L3. Determinació de la riquesa en carbonat de sodi d’una mostra (mescla de NaCl i Na 2 CO 3 ).

DATA DE REALITZACIÓ: 27/09/

1. Objectius de la pràctica.

En aquesta pràctica pretenem calcular la riquesa en carbonat de sodi d’una mescla de clorur de sodi i carbonat de sodi per precipitació d’una sal insoluble, el carbonat de calci. Això es realitza mitjançant procediments experimentals com la filtració al buit i els càlculs estequiomètrics necessaris per arribar a diverses conclusions, com ara a què es deu l’efervescència i què és el limitant d’una reacció. Per fer aquesta pràctica, vam demanar la mostra al professor de pràctiques, de la qual vam treure 5 grams, aproximadament, mitjançant una balança electrònica i un vidre de rellotge, del qual vam treure el seu pes. Seguidament vam afegir els 50 mL d’aigua destil·lada. Aquesta mescla la vam escalfar amb l’agitador magnètic. Per últim, vam afegir 20 mL de CaCl2 2M i vam deixar-ho refredar. Mentre deixàvem refredar la mescla, vam retallar dos filtres amb la mida adient. Aquests filtres, juntament amb el vidre de rellotge van pesar (P1) 39,83 grams. Un cop tenim els filtres i la mescla s’ha refredat, la filtrem amb l’ajuda del Büchner i el kitasato, tal i com indica el guió de pràctiques i com el professor ens ha dit. El carbonat de calci vam haver-lo de rentar unes quantes vegades amb aigua destil·lada fins que el líquid no reaccioni amb nitrat d’argent. Un cop va deixar de reaccionar volia dir que s’havien eliminat les restes de clorur. Finalment vam secar els filtres amb els precipitats i el vidre de rellotge que vam utilitzar al principi i un cop sec, vam pesar-ho. El seu pes (P2) va ser 39,41 grams.

2. A partir de la quantitat de CaCO 3 obtinguda experimentalment calcula la riquesa de la

mostra inicial (mescla de NaCl i Na 2 CO 3 ) en Na 2 CO 3 (suposant que el rendiment de la reacció de precipitació ha estat del 100 %).

4. ¿A què és deguda l’efervescència que s’observa al barrejar carbonat de calci i àcid

clorhídric? La reacció del carbonat de calci amb l’àcid clorhídric s’expressa: Quan reaccionen el carbonat amb l’àcid clorhídric, el producte resultant és expressat com CO 2 + CaCl 2 + H 2 O, tal i com s’indica anteriorment. El diòxid de carboni (, és un gas, i per tant tendeix a escapar-se cap a l’atmosfera. Això provoca les bombolles en el líquid, que és el que anomenem efervescència.

5. ¿Per què s’utilitza AgNO 3 per tal de comprovar que s’han eliminat les restes de clorurs

del precipitat de CaCO 3? S’utilitza el nitrat de plata per comprovar que no hi ha restes de clorurs en la mescla perquè la plata és molt sensible en reaccionar amb els clorurs, de manera que si en el precipitat de CaCO 3 encara hi ha alguna resta de clor, la plata reaccionarà amb ell donant clorur de plata (donarà una mostra amb un líquid tèrbol), si no és així, voldrà dir que s’ha eliminat totes les restes de clorurs que hi havia.

6. Incidències destacables en el desenvolupament de la pràctica. A nivell experimental no he tingut cap incidència destacable, tot i que hem estat molta estona perquè s’eliminessin les restes de clorurs del precipitat de CaCO 3 , i al fer jo sol la pràctica també he trigat una mica més que la resta de companys, però finalment el resultat ha estat el desitjat. 7. Bibliografia o altres fonts consultades. Concepción Herranz Agustín, QUÍMICA PARA LA INGENIERÍA 1. Edicions UPC,2009. “Equilibriosácidobase.Neutralización” Viquipèdia Presentació del tema 6: Reaccions químiques. Estequiometria