La religió va servir, en l’origen de la nostra espècie per explicar el món físic i
espiritual que envoltava als nostres avantpassats més remots i per dotar de
significat la seva existència. Com més ens acostem als nostres dies podem
advertir una progressiva disminució del paper central de la religió en la vida de
les persones i aquesta disminució ha estat causada principalment per dos
factors. En primer lloc per sorgiment de la filosofia grega (considerada per
alguns com l’iniciadora del pensament científic modern). En segon lloc,
l’aparició de la filosofia del mètode científic i la revolució científica (s. XVI), que
va iniciar el procés per a obrir les portes a una visió del món, del cosmos i de
l’existència més ajustada a fets empírics i comprovables i menys fonamentada
en mites i explicacions màgiques. D’aquesta manera, el coneixement científic
ha adoptat des de la seva aparició el rol que exercia la religió en les primeres
etapes de la història de la nostra espècie.
Un cop detectada aquesta tendència històrica a minimitzar el pensament màgic
i religiós de les societats i maximitzar el coneixement científic coma a font per
a construir coneixement rigorós i per a explicar la realitat, seria encertat pensar
que la nostra civilització avança en la mateixa direcció. I aquesta suposició es
correcta en la majoria de països, no obstant existeixen nuclis ultrarreligiosos en
diferents parts del món que prenen cada cop més part en una creuada contra
tot allò que es contrari als seus preceptes religiosos.
Lluny d’adaptar-se als nous temps i abraçar el coneixement científic modern,
aquests sectors més fonamentalistes, sovint representats per les 3 religions
monoteistes més majoritàries (Cristianisme, Judaisme i Islam), prefereixen
ignorar la raó i continuar tenint fe en Déu per sobre de qualsevol coneixement
racional que contradigui les seves creences. Tot i ser grups minoritaris en
relació al conjunt de la població mundial, els fonamentalismes religiosos
compten amb gran quantitat d’adeptes en determinats països i el seu caràcter
extremista i proselitista posa en perill tant la vida de les persones, en els casos
més extrems, com la correcta educació en aquests països, ja que els infants
solen aprendre amb dèficits educatius alarmants.