¡Descarga Practica 3: activitat rotació mental y más Ejercicios en PDF de Psicología solo en Docsity!
Activitat de rotació mental: treballant amb imatges visuoespacials.
1. Introducció
La imaginació forma part del conjunt de processos cognitius superiors que estan estretament relacionats amb la memòria. Aquest recurs ens possibilita veure de manera mental imatges, situacions, persones, objectes, característiques, etc. que no existeixen en la realitat o manipular les al nostre gust per a que s’adapten a les nostres necessitats i desitjos. Imaginar no sols implica el fet de inventar o manipular sinó també de ser capaços de reproduir una realitat que no podem observar en el moment i de preveure situacions reals en base a fets observats en el passat així com la innovació de aspectes del ambient que ens rodeja i que volem modificar.
La imaginació es com un programa de ordinador que ens permet agafar la informació de la que disposem i manejar la al nostre gust per a crear noves coses que puguen o no formar part del mon tangible.
Baddeley i Hitch van treballar en un model que proposava que la memòria de treball (MT) era en realitat una memòria a curt termini (MCT). El sistema que proposaven consta de tres regions:
- Sistema executiu central : es sistema atencional que coordina i controla la activitat dels altres dos.
- Bucle fonològic : treballa en base a la informació verbal
- Agenda visoespacial : treballa en base a les imatges visuals
Centrant la nostra atenció en aquest últim subsistema de la memòria de treball, s’encarregaria del processament de la memòria a curt termini de les imatges visoespacials. Els estímuls que rep sobre dimensions visuals i espacials les manipula i les emmagatzema en dos compartiments dins de la MT de forma independent: el primer s’encarrega de processar els patrons i de el què , es a dir, el component visual. El segon s’encarrega de processar la localització relativa en un espai i de el on , es a dir, el component espacial.
Les imatges amb les que aquest sistema pot treballar poden percebre’s de dos formes distintes:
a. Mitjançant la percepció visual , es a dir, de l’estimul que procedeix del exterior. b. Generant imatges mentals que procedeixen del interior del propi sistema que les processa.
Aquest subsistema de la MT s’activa especial i particularment quan s’utilitzen tasques o estratègies de record mnemotècnic que impliquen el us de imatges visuals. Les activitats que requereixen un us de aquest sistema per a manipular de alguna manera la informació visoespacial que les caracteritza gaudixen de la utilitat de aquesta agenda visual.
Per a comprovar com funciona i manipula anem a procedir a realitzar un experiment dissenyat per Sephard i Metzler que implique la agenda visual.
El objectiu de la pràctica es comprovar el temps que necessita el cervell per a rotar una figura tridimensional vista en un pla bidimensional i determinar si es la mateixa que la que es presenta al seu costat.
La tasca consisteix en la presentació de unes setanta imatges de figures tridimensionals en distintes posicions a les quals se’ls ha variat el angle de rotació. El subjecte te que rotar mentalment una de les imatges per a identificar si es idèntica a la que apareix al costat o si es distinta.
La successió de experiments va demostrar que un augment del angle de rotació de la imatge comportava un augment del temps de reacció (TR) en quant a la identificació de si les figures eren o no iguals. Açò feia pensar que la rotació mental es produïa a un temps constant. Aquesta es, aproximadament, de 1 segon per cada 50º de rotació.
Les hipòtesis respecte al experiment son dues:
- Que el temps de reacció va a augmentar en tant que augmente els graus de rotació de les figures.
- Que va a haver hi un temps de reacció que es va a mantindre constant en quant s’augmente també de manera constant el angle de rotació de les figures.
2. Estímuls
Els estímuls del experiment son una serie de dues figures tridimensionals una al costat de l’altra la qual una fa de “figura base” o “figura control” i altra que estarà rotada en algun sentit sent igual o diferent a la figura base.
3. Disseny
La variable independent del experiment es el grau de rotació de les figures tridimensionals i la variable dependent es el temps de reacció del subjecte a determinar si les figures son iguals o distintes.
5. Resultats
El programa recull les mitjanes dels TR (temps de reacció) dels assajos en els que les figures eren idèntiques i en els que les figures eren diferents entre si:
Taula de mitjanes dels TR dels assajos de la tasca de rotació mental.
*El tems està mesurat en mil∙lisegons (ms). Per a transformar ho a segons sols cal moure la coma tres números cap a la esquerra)
Com es pot observar a la taula de damunt el temps de reacció per a detectar les figures que son iguals augmenta en tant que el angle de rotació entre les dues figures presentades ho fa. Es a partir dels 60º quan es nota un canvi significatiu en el augment del TR i son les figures que tenen una diferència de 100º de rotació en les que més ha costat adonar se’n.
En quant a les figures que no eren iguals podem dir que el temps de reacció si que ha augmentat progressivament des dels 0º als 120º però de manera desigual. Dels 20ª als 40ª hi ha una bot significatiu en el TR però a partir de allí disminueix fins a arribar als 3,8 segons en 100º, la xifra més baixa. En canvi, al augmentar tan sols 20º més el TR augmenta molt considerablement fins a arribar a un pic de 5,64 segons.
També es pot observar que els TR de les figures que eren distintes es quasi el doble de les figures iguals al principi, però després es van igualant les xifres a mesura que augmenten els graus de rotació, donant a entendre que es això el que importa, no si es més fàcil identificar les depenent si son iguals o distintes.
Gràfica de les mitjanes dels TR dels assajos de la tasca de rotació mental
Aquesta gràfica mostra de manera visual les dades anteriorment explicades amb la taula de les mitjanes dels TR. Es poden observar clarament que hi ha hagut una tendència a augmentar els temps de reacció a mesura que augmentaven els graus de rotació de les figures i també estan clarament representats els pics més alts i més baixos de les mitjanes dels TR. Sens dubte la variabilitat dels de les figures distintes entre si destaca al ser més irregular i menys constant que el de les formes idèntiques.
6. Discussió
Relacionant aquestes dades amb les hipòtesis plantejades anteriorment al apartat 1. Introducció, podem confirmar la primera:
- El temps de reacció augmenta de forma proporcional als graus de rotació de les figures.
En quant a la segona hipòtesi plantejada:
- Va a haver hi un temps de reacció que es va a mantindre constant en quant s’augmente també de manera constant el angle de rotació de les figures.
No podem afirmar rotundament que en els assajos, al augmentar en 50º el angle de rotació de les figures, s’augmenta en aproximadament 1 segon el TR de les respostes.
