¡Descarga practica construccio identitats y más Ejercicios en PDF de Deontología solo en Docsity!
Pràctica : CONSTRUCCIÓ IDENTITATS Curs 2020-
Carolina Forcada Ferrer. Grup VT. 2020-2021. Introducció Cada persona és única i elabora la seua subjectivitat a través d'una sèrie de processos complexos, en els quals intervenen factors cognoscitius, emocionals i afectius. La construcció de la subjectivitat es modela segons els processos de socialització rebuts. En la mesura en què l'organització social assigna un valor diferencial al fet de ser dona o home i espera comportaments específics de cadascun d'ells, la dimensió de gènere es converteix en criteri normatiu respecte de l'assignació de rols, repartiment d'activitats i prescripció valorativa dels comportaments. Des de molt prompte les persones aprenen a desenvolupar la seua identitat individual com a dones o com a homes. A més, aquests conceptes es van omplint de contingut (trets psicològics, conductes socials, habilitats físiques, expressions emocionals preferents, etc.) específicament associat amb les dones o amb els homes, la qual cosa possibilitarà la construcció d'esquemes prototípics sobre la feminitat (F) i sobre la masculinitat (M). Un esquema mai és un reflex de la realitat sinó una representació simplificada , que opera d'acord amb determinades regles i que serveix, en principi, per representar‐nos l'entorn que habitem i a nosaltres mateixos dins d'ell. Des de molt prompte la Psicologia es va interessar per conèixer el contingut dels esquemes de gènere i per establir relacions de dependència, independència o interdependència entre els continguts de M i de F. Al llarg del temps ha desenvolupat diversos models , tals com el de la congruència, en el qual les característiques configuradores de M i F es corresponen amb parells oposats, o el model de l'androginia , en el qual M i F es conceben com a dimensions totalment independents entre si. La independència en la representació de M i F va possibilitar, al seu torn, la incorporació de l'androginia psicològica. Una persona es considera andrògina quan desenvolupa, al mateix temps, característiques estereotipadament masculines i femenines. Els primers continguts integradors dels esquemes de M i de F, tant des del model de la congruència com des del de l'androginia, quedaven limitats a trets de personalitat , tals com ser actiu, competitiu o independent, així com dolçor, empatia o amabilitat.
Des de mitjan anys vuitanta, s'estén la crítica que siguen només trets de personalitat els únics continguts que figuren en els qüestionaris que mesuren M i F. Les creences estereotipades de gènere són més variades i inclouen, a més de factors estables, altres referits a rols de gènere, característiques físiques i destreses cognitives. Aquesta multiplicitat de components queda reflectida en la pràctica que es presenta a continuació. Exercici pràctic Exercici 1 Intenta descriure't a tu mateixa tractant de contestar a les següents qüestions:
- Com descriuries la teua aparença física? Soc una xica bruna i prima. La meua cara té faccions suaus, ulls marrons i un nas arredonit.
- Quins trets de personalitat crees que són els que millor et caracteritzen? Els trets que més em caracteritzen són la inestabilitat emocional, la dolçor i amabilitat, la força i la valentía.
- Quins són les activitats domèstiques de les quals t'ocupes? M'encarregue de fer el menjar entre setmana, recollir la cuina i la meua habitació
- Quins són els teus principals interessos i aficions? La lectura, fer coses “artístiques” (del estil dibuixar, escriure o restaurar mobles) la festa, la jardineria, la psicología, y la sociología
- Quins creus que són les teues principals destreses mentals? Crec que tinc una bona capacitat reflexiva. Soc bona fent associacions i buscant el perquè de les coses. A més també tinc una bona capacitat de comprensió i memòria. Exercici 2. Emplenament del següent qüestionari 1 Molt poc comprensiva^ A…..B…..C…..D…..E Molt^ comprensiva 2 Molt poc independent A…..B…..C…..D…..E Molt independent 3 Molt poc propensa al bricolatge A…..B…..C…..D…..E Molt propensa al bricolatge 4 Molt poc sexi A…..B…..C…..D…..E Molt sexi
Rols F: 7 Caràcters físics F: 8 Destreses cognitives F:
- Fer el sumatori i treure la puntuació mitjana de totes les característiques estereotipadament M i F M:4, F: 9,
- Comprovar si les característiques i trets autodescriptius aportats en l’exercici 1 es correspond amb els trets, rols i destreses característiques del qüestionari de l’exercici 2
- Realitzar una valoració general sobre la pràctica realitzada Crec que a trets generals sí si corresponen. Per recalcar alguna cosa, igual reduir les faenes de casa a guardar la roba solament és una mica reduccionista, perquè en general les dones dediquen el doble d'hores a totes les faenes de casa en conjunt (neteja, cuina, roba..); encara que és cert que quan les tasques són dividides, els homes no solen assumir el tipus de tasques esmentat. En el meu cas, en realitat, no m'encarregue de la roba perquè és una cosa que fa la meua mare. També m'ha cridat l'atenció la part de les característiques físiques del gènere femení, especialment les característiques "vistós" i "elegant". Considere que el meu físic és molt prototípic del gènere femení però mai em definiria amb aqueixos adjectius. Probablement aquesta incongruència té a veure amb altres rols de socialització diferents als de gènere. Finalment, volia comentar que algunes de les característiques, especialment les de gustos i interessos, comencen a diluir-se i no ser tan clares en els patrons de socialització de gènere. És cert que existeixen dimorfismes sexuals en el cervell que estan en la base de les diferències de gènere que probablement existeixen sempre. No obstant això, i considerant el sexe com un continu, els patrons de diferenciació de gènere que s'adquireixen per aprenentatge social són cada vegada menys clars i menys dicotòmics.
Conclusió
Definits com a sistemes de creences sobre els comportaments, trets i actituds característiques de dones i homes, la Psicologia s'ha interessat fonamentalment per conèixer el contingut que integra els esquemes estereotipats de M i F , així com analitzar l'evolució de tals continguts i els processos psicològics que intervenen en la representació social de dones i homes i de les relacions entre els gèneres. Ja que els esquemes són dinàmics, s'actualitzen contínuament i, a més, la situació social actual és summament complexa i ambigua, Cap a on s'albira l'evolució futura dels esquemes estereotipats de gènere? Sens dubte al moment present existeix una major convergència en les conductes de noies i nois, així com una major flexibilitat en les funcions socials exercides per tots dos. Estudien coses semblants, comparteixen llocs de treball i amb freqüència intercanvien rols. No obstant això i juntament amb aquesta major convergència, persisteixen
diferències clares referides sobretot a les motivacions personals i als diferents significats atribuïts a les conductes. Així, una xica i un xic poden compartir un mateix treball però no necessàriament tenir ni les mateixes aspiracions professionals ni tampoc sentir‐se motivats pels mateixos criteris laborals. En últim terme, l'objectiu en les relacions de gènere no és unificar conductes, ni actituds, ni tan sols desitjos. El reconeixement i valoració de la diversitat humana, no obstant això, ha de fer‐se compatible amb l'establiment de relacions equitatives entre els sexes , on els comportaments de les persones es valoren per si mateixos i els seus significats per l'interès intrínsec, sense prejutjar‐ los en funció de relacions de poder.
