Ferran Garcerá, Carles Iborra, Yannic Vallés
L’acció en OLORS
L’acció en Olors queda dividida en dos grans seqüències: A i B, el criteri d’aquesta
divisió és, sobretot, el canvi dels personatges: en A trobem a Mercè, Manel i Maria i en
B a Maria, Joan i Maria Pe�ta, encara que aquesta aparició siga de manera anecdò�ca.
Pel que fa a l’estructuració en seqüències mitjanes (A1-A2-A3-A4/ B1-B2-B3-B4...)el
criteri és temporal. : A es dóna abans que B, és a dir, A és el passat immediat de B, que
és el present de la història. En aquest sen�t, l’estructura presenta un paral·lelisme
formal, és a dir, presenta dos moments temporals que no són simultanis però no els
intercala.
En referència a la història o fils d’acció, cal dir que aquest concepte remet a la presència
d’una o més històries dins l’obra i si aquestes compten amb fils d’acció o no. En Olors,
se’ns presenta dos històries simultànies però no amb fils d’acció, ja que les històries no
tenen connexió entre elles.
Pel que fa al temps del discurs, trobem diverses manipulacions en l’obra. En primer lloc,
manipulacions de l’ordre. En aquest aspecte, Olors, trenca per complet la línia
temporal. Per analitzar aquestes manipulacions cal saber quin és el present de l’acció,
aquest estaria a les escenes B, mentre que les A correspondria a un passat immediat
respecte a B. A més, en l’obra trobem dos �pus de manipulacions de l’ordre: directes
( on en l’obra es representa el passat) i indirectes (on es conta el passat però no ens
representa).
Aquestes manipulacions de l’ordre són molt importants, ja que aquesta estructura
aporta un efecte de contrast que posa en relació directa les dos situacions, de la
mateixa manera que també aporta intriga. Aquesta estructura, també aporta causalitat,
que esdevindria el motor de l’obra. En aquesta estructura no-linial, l’element més
important es reserva per al final de l’obra (A9), aquesta seqüència, si es tractara d’una
estructura linial, estaria per la meitat de l’obra. En aquesta posició final, ens dóna les
claus interpreta�ves, és a dir, els elements necessaris per recompondre i entendre
l’obra i ens reserva la tensió i endarrereix la càrrega emo�va dels fets claus de la
història. En aquest sen�t, l’obra fa un joc amb la informació, crea un desnivell
informa�u, ja que guarda la informació més important per al final: A9-A10 i A11, són
les seqüències on es troba el moment climà�c de l’obra on Maria és fotografiada per
ella mateixa, aquest fet, esdevé un element simbòlic. D’altra banda, aquestes
manipulacions de l’ordre, ens serveixen per poder conéixer la vida dels personatges, en
aquest aspecte, es podria dir que el passat ens ajuda a entendre el present.
D’altra banda, també trobem una manipulació de la freqüència. La seqüència B0, és el
mateix que el principi, és a dir hi ha una repe�ció. Aquesta peculiaritat ens deixa clar
que A és el passat immediat. B0 ens porta al moment inicial. Aquestes retrospeccions
directes (escenes A), estan concebudes per a reconstruir el periode temporal
immediatament anterior al moment B.
Pel que fa a la manipulació de la durada, no hi trobem ningun cas significa�u, ja que no
trobem ninguna elipsis; si ordenem l’acció en les dues grans seqüències, no trobem cap
buit temporal ni cap salt de temps, l’acció és completa. No obstant això, trobem elipsis
mínimes, per exemple la seqüència B-7 quan Mercè apareix al pis a una hora
indeterminada després de dinar i acaba a la nit a la seq. B-9. Malgrat aquest fet,
podríem dir que la durada de l’acció és idèn�ca a la de la representació.
Quant al ritme, el fet que no hi haja elipsis afecta aportant un ritme ja d’entrada, que
no és especialment ràpid, no obstant això, la seqüenciació ( A-B) afecta a l’ordre
temporal i, per tant, aporta ritme. D’altra banda, els diferents canvis d’escena,
relacionats amb els canvis de personatges, els parlaments on afecta els canvis de
parlant o per la durada de les intervencions, són altres elements que afecten al ritme
de l’obra. Podríem dir que és una obra amb abundants canvis rítmics, no obstant això,
en general, no té un ritme especialment alt. Aquest fet es dóna, en part, pels diàlegs
llargs amb intervencions llarges o pel fer d’haver-hi molta retrospecció.
Altre aspecte a comentar seria el subministrament de la informació, és a dir com
s’explica la informació i la manipulació que es fa d’aquesta pel que fa a la seua recepció.
