Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


practica desig, Ejercicios de Filología Catalana

Asignatura: generes contemporanis, Profesor: Ramon X. Rosselló, Carrera: Filologia Catalana, Universidad: UV

Tipo: Ejercicios

2013/2014

Subido el 21/01/2014

salvaandresmartin
salvaandresmartin 🇪🇸

4.2

(296)

21 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
PRÀCTICA D’ANÀLISI DE DESIG, DE J. M. BENET I JORNET
És un obra caracteritzada per la falta de concreció dels elements.
1.Lèpoca ficcional és:
No apareix mai en cap lloc, per això alguns objectes i actituds dels personatges fan que ens
puguem fer una idea, per exemple el self-service, el no ús de telèfons mòbils en un obra en la
que la presència del telèfon és tan important, son elements que ens poden ajudar a
contextualitzar l’obra. Per tant podem deduir que l’època és en la qual l’actor l’ha escrita,
(escrita en 1989), o al voltant d’aquella època.
2. El macroespai és:
A la primera seqüència una acotació llindar ens diu que el macroespai és una urbanització lluny
d’una ciutat.
3. El tipus de món és:
Aquesta obra no respon al model del realisme ortodox. No té cap element sobrenatural encara
que podem associar de hipercasualitat el fet de que l’home que es troba en la carretera és un
element estrany, es evident que eixe element és estrany però no és sobrenatural. Per tant
podríem caracteritzar el tipus de món com realisme estrany, on les coses no semblen
impossibles però són una mica improvisades.
4. Ompli aquesta graella amb les dades del text:
Microespai-espai escenogràfic, pàgina Localització temporal, pàgina
I Vivenda unifamiliar, menjador. Pàg.33 Matí, pàg. 33.
II Carretera, pàg. 63. Vesprada, pàg. 63.
III Self-service, pàg. 89. Vesprada, Pàg. 89.
IV Vivenda unifamiliar, pàg. 125. Nit, Pàg. 125.
V Carretera, pàg. 125. Nit, pàg. 161.
5. Quin és l’oratge en què se situa l’acció?
L’oratge que té l’acció és d’un dia nuvol.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga practica desig y más Ejercicios en PDF de Filología Catalana solo en Docsity!

PRÀCTICA D’ANÀLISI DE DESIG, DE J. M. BENET I JORNET

És un obra caracteritzada per la falta de concreció dels elements.

1.L’ època ficcional és:

No apareix mai en cap lloc, per això alguns objectes i actituds dels personatges fan que ens puguem fer una idea, per exemple el self-service, el no ús de telèfons mòbils en un obra en la que la presència del telèfon és tan important, son elements que ens poden ajudar a contextualitzar l’obra. Per tant podem deduir que l’època és en la qual l’actor l’ha escrita, (escrita en 1989), o al voltant d’aquella època.

  1. El macroespai és:

A la primera seqüència una acotació llindar ens diu que el macroespai és una urbanització lluny d’una ciutat.

  1. El tipus de món és:

Aquesta obra no respon al model del realisme ortodox. No té cap element sobrenatural encara que podem associar de hipercasualitat el fet de que l’home que es troba en la carretera és un element estrany, es evident que eixe element és estrany però no és sobrenatural. Per tant podríem caracteritzar el tipus de món com realisme estrany, on les coses no semblen impossibles però són una mica improvisades.

4. Ompli aquesta graella amb les dades del text:

Microespai-espai escenogràfic , pàgina Localització temporal , pàgina I Vivenda unifamiliar, menjador. Pàg.33 Matí, pàg. 33.

II Carretera, pàg. 63. Vesprada, pàg. 63.

III Self-service, pàg. 89. Vesprada, Pàg. 89.

IV Vivenda unifamiliar, pàg. 125. Nit, Pàg. 125.

V Carretera, pàg. 125. Nit, pàg. 161.

5. Quin és l’oratge en què se situa l’acció?

L’oratge que té l’acció és d’un dia nuvol.

6. Té el·lipsisl’acció? On es troben? Estan determinades?

Si, els monòlegs, encara que se suposa que el personatge està a les fosques, està situat en l’espai de l’escena posterior. També trobem el·lipsis temporals dins de les seqüències 1,2,3 i 4.

7. Té retrospeccions directes o indirectes? Si la resposta és afirmativa, posa’n algun exemple.

L’obra té retrospeccions indirectes, hi ha alguns exemples com quan l’home i la dona conten quan eren nens, també quan estan al self-service (moment on més importància té la retrospecció indirecta) on la dona conta la seua antiga relació.

8. Quins són els motors inicials?

Un dels motors inicials secundaris es l’arrivada a la casa de Ella i de El Marit. I el màxim motor inicial de l’obra, és el manteniment de l’enamorament per part de La Dona, que vol recuperar la història d’amor del passat que va tindre amb Ella.

9. Quins són els motors interns?

Un dels motors interns es quan Ella para a la carretera, es sent indignada i vol una explicació, en compte de fugir de la situació l’afronta. Altre motor intern és la resposta de la protagonista, que provoca el desenllaç final de l’acció.

10. Hi ha desnivells informatius? Indica les pàgines on es poden trobar.

Els desnivells informatius en aquesta obra són molt clars i evidents. La quarta seqüència està construïda a partir del desnivell, nosaltres sabem que Ella està contant-li mentides a El Marit, sobre la xarrada que ha tingut amb La Dona, a pesar d’açò, el marit sospita.

11. La clausura és tancada o oberta? Raona la resposta.

Encara que el final de l’acció és un poc amagat, l’obra té un final tancat, d’una manera un poc difícil d’entendre, Ella ha tingut un canvi, ha reaccionat i ha segut capaç d’afrontar la situació. Llavors, tampoc es pot dir que el final siga estrictament tancat, però el que podem dir sense cap mena de dubte és que l’obra està més propera al tancament que a l’obertura.

12. Què justifica la divisió en 5 seqüències?

El que justifica la divisió de l’obra en 5 seqüències és el pas de focalització externa a interna. Una cosa curiosa es que utilitza paraules semblants per a acabar el diàleg i encetar el monòleg.

13. Hi ha algun monòleg o intervenció diferent a la del diàleg? Té alguna característica especial?

Si, monòlegs interiors, com a característica especial podem dir que no estan escrits en forma de prosa normal, sinó que estan escrits a forma d evers lliure.

14. Les intervencions en els diàlegs solen ser breus o llargues?