Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: psicologia de la educacion, Profesor: Carme arnau, Carrera: Psicologia, Universidad: UV
Tipo: Ejercicios
1 / 13
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
12361 Grup:VM
En aquesta pràctica a través d’un cas quasi real aplicarem els principis conductuals de l’aprenentatge: 1.- L’estudiant conegui els diferents elements del condicionament operant, els diferents tipus de reforç i els programes de reforç. 2.- L’estudiant conegui els principals factors influents del condicionament operant. 3.- L’estudiant s’apropi als programes d’economia de fitxes com a mecanisme de regulació conductual
1.- Activitat. Condicionament clàssic. Paulov Caso A: Mireia és una alumna de 11 anys de 5é de Primària, la tutora considera que vaja a parlar amb la Psicòloga del centre escolar degut a que quan arribava al centre començava a patir marejos, vòmits, mostrava una excessiva ansietat pel temor a estar tancada a l’aula i la separació de la família. no parava de cridar que volia anar a casa. la seua assistència era totalment irregular Les fòbies escolars solen produir-se per diversos motius entre ells.
mare entre la gent sentia com es marejava i es posava a plorar. Ella es considera intel·ligent i els seus pares li ho diuen també, però les seves notes estan empitjorant a mesura que ella va faltant i dedicant menys temps a les tasques pels seus problemes i això li crea més ansietat perquè no vol decebre als seus pares. Respecte a les relacions socials, Mireia ens va parlar d'unes amigues de classe amb les quals compartia els patis, encara que ella es defineix a si mateixa com més callada, poc participativa quan està amb elles i elles tampoc s’interessen molt per integrar-la des de fa temps. Ens contà que no acaba de tenir una relació més estreta amb elles perquè mai no ha sortit amb elles fora de l’escola, a cap aniversari ni cap tipus de quedada, ja que sa mare no ho veia convenient. A més, va comentar que una de les coses que més ansietat li imposava era que aquest any la seua classe estava organitzant un viatge de fi de curs de cinc dies, ella no vol anar-hi perquè als seus pares mai tampoc els havia fet gràcia que anara a cap de les excursions que organitzava l’escola. No es troba a gust en l’ambient de classe perquè no es sent una més, sent rebuig i pensa que l’únic suport que té és el dels seus pares.
Entrevista amb la professora
La professora de Mireia va descriure-la com més retreta que la resta. Cada vegada havia anat allunyant-se més dels seus companys de classe, malgrat que quan era més xicoteta s'implicava més. Des del seu punt de vista, va notar un canvi quan els xiquets van començar a créixer prou com per a que s'organitzaren excursions i isqueren pel seu compte de manera extra escolar. No recordava cap excursió a la qual se li haguera permès anar. El que des de xicoteta havia sigut el seu grup d'amigues va deixar de ser- ho, les xiquetes ja no li preguntaven si s'unia a elles per a anar al cinema o al parc, i ella va començar a deixar de mostrar interès pels altres i fins i tot pel mateix col·legi. Enguany ha tingut atacs de pànic en alguna ocasió en classe, els ha tocat cridar a la seua mare perquè l'arreplegara fins i tot. Ara en classe estan debatent molt sobre el viatge de fi de curs i Mireia sempre demana anar al bany quan els seus companys trauen el tema.
2. Planificació de sessions de treball conjunt amb els pares
Després de les diferents reunions hem optat per establir unes sessions de treball amb els dos pares a la vegada. A soles farien falta unes quantes sessions en concepte de recollida d’informació i facilitació a l’enteniment per la seua banda. En aquestes, que
seran disposades convenientment d’acord amb les possibilitats del pare, pretenem endinsar-nos més en el cas de la seua filla, coneguent les seues percepcions i intentant fer-los conscients de la situació, dels possibles desencadenants de la conducta i problemes que presenta i de la necessitat d’intervindre i estar oberts a distints canvis en el seu funcionament com a familia, encara que sense convèncer en cap moment.
3. Prova o inventari de temors
Utilitzem la prova ISRA per avaluar la freqüència amb que en ella es manifesten una sèrie de respostes o conductes d'ansietat davant diferents situacions.
4. Avaluació del cas i tractament
Segons la informació arreplegada de les diferent fonts entrevistades, ens enfrontem a un cas on podem observar sobreprotecció per part dels pares sobre la seua filla i, a més, açò sembla haver afectat a l'autoimatge de Mireia, qui ara sembla patir por al rebuig i fins i tot a l'abandó. Com es tracta d'un problema no solament limitat a la xiqueta sinó també en l'ambient familiar, hem decidit derivar el cas a un Servei Social dirigit a famílies en situació de risc i/o crisi, el SEAFI. Una vegada allí, utilitzarien la teràpia familiar com a tècnica de tractament, cercant entrar en coparticipació amb la família, és a dir ingressar en el sistema familiar, veure com interaccionen i com açò estructura la família. En veure a la família íntegrament, esperem que en aquest cas s'observe com la conducta dels altres membres està afectant i mantenint el “símptoma” de la pacient, Mireia, ja que mitjançant la seua sobreprotecció i la seua preocupació pel que fa a la participació d'ella en activitats fora de l'escola estan reforçant la conducta i símptomes que actualment presenta. Esperem d’aquesta teràpia una orientació de manera que es marquen unes pautes familiars que ajuden a entendre que s’ha de fomentar que Mireia es relacione i puga mantindre una vida social fora de l’escola així com fer entendre als pares que no han de reforçar la dependència que ella mostra respecte a ells, haurien de deixar d’actuar per por a que li done una crisi d’ansietat. D'altra banda, considerem que aquest cas ha perjudicat a Mireia de manera que ella també necessita d’un tractament individualitzat. Necessitaríem ajudar a Mireia mitjançant una reestruccturació cognitiva, per a que la seua auto-percepció millore i les seues habilitats socials tornen a ser normals, sense por a ser rebutjada. A més mitjançant la desensibilització sistemàtica real amb reforç positiu de la situació escolar, reduint els reforçadors per a conductes com
A l'hora de treballar-ho a casa i en classe, podríem proporcionar pautes a seguir als seus pares i professors que facilitaren el procés. A casa els pares podrien, per exemple, donar-li una gominola una vegada al dia (suposant que li encanten) alhora que li ensenyen alguna foto per internet de conills.
2.-Activitat: Condicionament operant (Skinner) El treball d’aquesta pràctica consistirà en la realització d’un programa d’economia de fitxes per corregir els problemes conductuals d’un alumne amb problemes emocionals, les principals manifestacions del qual són:
Per realitzar el programa d’economia de Fitxes haureu d’adoptar la següent metodologia de treball. . 1.-Operativitat de les conductes. 2.-Establiment de les línies bàsica. 3.-Determinació operativa dels objectius del programa. 4.-Establiment dels reforçadors. Entrevista amb l’alumne i els pares. A curt termini. A mitjà termini. A llarg termini. 4.-Establiment del programa de recompenses. 5.-Valor de reforç i de càstig de les conductes. 6.-Programa de reforç. 7.-Agents del reforç 8.-Desenvolupament del contracte conductual. 9.-Establiment dels procediments de registre i autoregistre. 10.-Establiment dels procediments d’avaluació
Álvaro és un xiquet amb problemes d'agressivitat en classe. Hem rebut diverses queixes ja d'altres xiquets i les seues mares sobre el comportament en qüestió, arribant a ser quasi diàriament la freqüència amb la qual Álvaro agredeix o es burla d'algun company. Així, tenim la conducta que volem extingir i ara és necessari establir el punt de millora que serà l'objectiu, i amb açò establir una línia bàsica. Volem que quan estiga en classe Álvaro es comporte de manera cordial amb els seus companys, evitant fer la traveta, espentar i burlar-se dels altres. A més, i com a assoliment final, també ens agradaria que a banda de no establir relacions negatives amb els seus companys, poguera ser capaç de fer amics i establir llaços amb els seus companys, mostrant conductes de companyerisme, empatia...
Per a començar a treballar el cas és necessari saber els reforçadors que s'utilitzaran en aquest cas i per tant és important saber què és el que li agrada al xiquet, aquesta informació la podem obtenir entrevistant al xiquet i als pares per a saber si estan conformes amb les recompenses que es van a utilitzar. Així construirem el programa de recompenses personalitzat, el cost dels objectes també segons el grau en què a Álvaro li seria més eficaç, i a més els agents reforçadors, ja que qualsevol pot ser un
reforçador sempre que complisca amb les normes del tractament i seguisca les regles dels reforçadors.
Una vegada tenim tot passarem a presentar i negociar amb el xiquet el programa ja que és molt important que ell ho accepte i es comprometa a complir-ho. Sense motivació per part d'Álvaro no podríem aconseguir cap millora.
El programa de recompenses variarà, al principi nostra màxima exigència consistirà que Álvaro passe un dia sencer sense ficar-se amb ningú ni protagonitzar cap conflicte interpersonal, per cada dia de "pau" li deixarem que pose un punt verd en una llibreta que guardem nosaltres. Si, pel contrari, participara en algun conflicte li faríem posar-se un punt roig, l'efecte del qual elimina el valor d'un altre verd. Al final de la setmana se li deixarà que canvie el nombre de punts verds que vulga del total del que dispose per recompenses que estaven ja establides en el contracte.
5 punts………… golosines 10 punts……… Anar al cinema amb la família 20 punts……… Jugar el cap de setmana a la Play Station 30 punts……… Anar al zoo En el moment en què adopte aquestes conductes com a pròpies i siguen consistents passarem a un altre nivell, explicant-li-ho a ell, en el qual els mals comportaments seran castigats amb punts rojos però els la evitació d'aquests no implicarà punt verd, sinó que per a aconseguir punts verds ara haurà d'intentar relacionar-se amb els seus companys. Per cada dia que es comporte ben i, a més, mostre conductes d'acostament interpersonal com jugar, parlar, ajudar a algun company, se li premiara amb punt verd. El sistema de recompenses serà el mateix o es canviarà segons si les seues motivacions han patit variacions, en aquest cas s'adaptaria un nou contracte.
3.-Activitat. Aplicació dels models conductuals d’aprenentatge.
La pràctica té com a objectiu fonamental aconseguir que l’estudiant sigui conscient de com els principis conductuals de l’aprenentatge actuen i modelen la conducta dels nens, especialment en les seves primeres etapes del desenvolupament. En aquesta pràctica pretenem que l’estudiant comprenga la influència i aplicació actual que els principis bàsics de l’aprenentatge tenen en tota intervenció psicopedagògica. La necessitat d’aquesta pràctica és evitar una visió reduccionista del Conductisme i mostrar a l’estudiant que el conductisme, lluny de ser una teoria obsoleta, podem trobar-ho a diversos programes o sistemes d’intervenció psicopedagògica, fins i tot, en algunes ocasions com un dels marcs centrals de la intervenció, com podria ser en el cas del tractament dels problemes conductuals derivats de la hiperactivitat.
1. Objectius de la pràctica.
un joc amb el qual li'l passa bé per tant també li reforcen a continuar realitzant un comportament disruptiu.
4.Quins càstigs utilitzen? Per què malgrat els càstigs no es modifica la seva conducta? Utilitzen crits i alguna vegada li peguen en la galta, però aquests no tenen resultat perquè Alejandro ha après que d'aqueixa forma crida l'atenció dels pares i crea com un joc amb ells.
5.Quins problemes greus presenta la conducta dels pares? La conducta dels pares fa que Alejandro no tinga una educació de saber estar, i que no respecte cap tipus de normes actuant sempre com el més vulga. A més açò està sent après pel fill xicotet el que farà que en un futur Iker siga igual o pitjor que el seu germà.
6.Com afecta això al nen menor de la família? La conducta d'Alejandro fa que Iker es comporte de la mateixa forma i que de major acabe sent com el seu germà. 7.Quines tasques realitza cada membre de la família? La mare és la que s'encarrega de l'educació dels seus fills i de totes les tasques de casa, el pare quan torna del treball se senta en la butaca a descansar i com a molt mana fer, o no fer, alguna cosa però sempre a crits.
8.Quines propostes els faries a aquests pares per millorar l’educació d’aquest nen? Prestar-li més atenció i no utilitzar ni crits ni catxetades. Posar-li obligacions i normes que puga complir però que no siguen molt costoses.
9.Quines conductes s’han de reduir en Alejandro. Totes les conductes disruptives que presenta com insultar, no fer cas, tractar-ho tot a palades…
10.Quines normes s’han d’aconseguir que es compleixi.
Han d'aconseguir que el xiquet tinc un lloc on jugar i que aprenga que hi ha coses que no es poden fer i unes altres que ha de fer. Alejandro ha d’aprendre a tractar als altres, sense cridar ni pegar, demanar perdó quan s'equivoque, apagar la
televisió quan acabe de vore-la, cuidar les coses de casa i guardar-les, passar temps amb el seu germà , ajudar als seus pares, etc.
11.Quines conductes han de realitzar els pares.
Per a començar els pares no haurien de dir insults, ni cridar, ni pegar, a més han de dir-li al xiquet el que ha fet malament, no simplement dir-li que és dolent en general.
12.Com valores les normes de “Supernany”?
Les normes utilitzades per Supernanny són les adequades per a aquest cas ja que amb l'economia de fitxes Alejandro veurà que si es porta malament anira quedant- se sense joguets i que l'única forma de recuperar-los seria no portant-se malament.
4.-Tècnica contracte per “CONTINGENCIAS ”
Participant i context
L’alumne es troba baix la tutela judicial i assisteix a un centre escolar d’educació primària.
Francès, de 14 anys , està en l’últim curs de Primària en un col·legi Públic. Es troba internat en un centre de menors per robatoris. No ha rebut ningun tipus de diagnòstic psicològic específic, i es enviat al psicòleg/a de l’SPEs. El motiu e la derivació és que realitze una intervenció conductual per evitar les conductes disruptives que presenta francès i que dificulten considerablement el seu procés d’aprenentatge. Conductes com. 1.-Fer continuats sorolls amb la boca, les mans o el bolígraf...damunt la taula. 2.-Emet molt freqüentment en l’aula crits imitant el maulet d’un gat.
Treball a realitzar a) Mesures de les respostes. Primer es mesuraran les conductes del xiquet tant dels sons que fa com dels crits que amb els quals intenta imitar el maulet de gat. Es mesuraran tant la freqüència amb la qual els realitza com la intensitat, ja que la millora pot donar-se en una disminució d'un d'aquests aspectes.
Per cada objectiu (activitat) marcat que realitze, seré gratificat de la següent manera:
En el cas d'incompliment de la tasca es castigarà amb:
Si l'actitud de compromís per les activitats marcades es manté serà gratificat amb:
Aquest contracte té vigència indefinida, si bé les activitats proposades, així com les gratificacions, seran revisades setmanalment.
