Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Practiques extremistat superior, Apuntes de Anatomía

Practiques extremistas superior feclal II

Tipo: Apuntes

2018/2019

Subido el 03/11/2019

irenita1990
irenita1990 🇪🇸

4

(6)

6 documentos

1 / 9

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
1
EESS
Espatlla dolorosa
Clínica: Dolor (+RE) + TOT moviment
Etiologia: Disminució de l’espai causat per:
Descentratge muscular i/o
Descentratge articular
Idiopàtica
Hi haurà:
Hipertonia reactiva del Deltoides (ascens: descentratge articular)
Hipertonia subescapular (avançament). Normalment reaccionen músculs
profunds.
1. Reharmonització glenohumeral (artroceptius): molt freqüent els 2 alhora
Anterosuperior: pot presentar-se juntament amb l’spin en retroversió. El
cap humeral està situat amunt i endavant. Va acompanyat de:
Hipertonia Deltoides (especialment fibres mitges = coaptadares)
Hipertonia subescapular (anterioritza el cap)
Comprovació: Maniobra ENDFEEL: dur: flexió pura (passatge anterior de
l’espatlla).
Es fa:
Test Jobe: mirar força i dolor
Test de Yocum: mirar presència de dolor
Mirem quantitat i
qualitat (spin en retro)
Pla de flexió pura (ant post)
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Practiques extremistat superior y más Apuntes en PDF de Anatomía solo en Docsity!

EESS

Espatlla dolorosa

Clínica: Dolor (+RE) + TOT moviment Etiologia: Disminució de l’espai causat per:

 Descentratge muscular i/o  Descentratge articular  Idiopàtica

Hi haurà:

 Hipertonia reactiva del Deltoides (ascens: descentratge articular)  Hipertonia subescapular (avançament). Normalment reaccionen músculs profunds.

1. Reharmonització glenohumeral (artroceptius): molt freqüent els 2 alhora

Anterosuperior: pot presentar-se juntament amb l’spin en retroversió. El cap humeral està situat amunt i endavant. Va acompanyat de:

 Hipertonia Deltoides (especialment fibres mitges = coaptadares)  Hipertonia subescapular (anterioritza el cap)

Comprovació: Maniobra ENDFEEL: dur: flexió pura (passatge anterior de l’espatlla).

Es fa:

Test Jobe: mirar força i dolor  Test de Yocum: mirar presència de dolor

Mirem quantitat i

qualitat (spin en retro)

Pla de flexió pura (ant – post)

En la comprovació 3 se li demana al pacient moure ràpid i mirar la facilitat i apuntar

amunt i mesurar, també es pot frenar l’escàpula.

En la comprovació 4 mirar l’angle inferior de l’escàpula. Es col·loca un objecte davant del cos a nivell de l’estern i mirar com es desplacen les escàpules. També es col·loca

l’objecte al braç contra lateral al que farem moure.

Reharmonització:

 Control end – feel/descentratge  Reharminització  Control recentratge

Antero – posterior

Posició: sedestació, amb eix de càrrega posterior amb peus bon posats (caiguda posterior) Fisioterapeuta: col·locar palmell de la mà interna al cap de l’húmer. Maniobra: 3 temps:

1r: Cutàni  Mà proximal al cap de l’húmer  Mà distal agafa el colze per dins 2n: Muscular: lleugera pressió (100g) en direcció enrere i avall. 3r: Augmentar la pressió màxima fins a 250g. Mobilització la mà del colze i dalt (vibració).

Error: massa pressió (hipertonia reactiva): s’haurà de fer 10 vegades més fluix...

Spin en retroversió

El cap de l’húmer es troba en rotació interna (limita ABD pura)

Acompanyat: Hipertonia Subescapular Comprovació: ABD pura o passatge lateral de l’espatlla Maniobra: Desrotació + Fulcre

Fixar braç al colze:

 Cantell de la mà sobre el cap humeral sobre la inserció del infraespinós (relaxa subescapular i la mà queda com a fulcre)  Pressió endavant + relaxar (moviments) fins fer RE sobtada. Es pot repetir més d’un cop.

Mov ABD

 0º - 30º deltoides (cap de l’húmer amunt)  30º - 90º subescapular (cap húmer ant – sup)

R2: braç a la llitera en flexió de colze de 90º i estirem en RI. Si no tira, tirem el cos cap endavant. Aguantem 6 segons.

R3 (autoelongació):

Pacient: decúbit contra lateral amb el braç en ABD 90º. Fisioterapeuta: fixar l’escàpula cap a medial amb l’avantbraç i l’altra mà al colze. Maniobra: se li demana al pacient que busqui amb el colze el sostre i vagi cap a la RI.

Domicili:

PATRÓ CÀPSULO – LLIGAMENTÓS

Flexió

El fisioterapeuta col·loca una mà a la cara externa de l’espatlla i l’altra a la revora lateral de l’escàpula. Arrosseguem.

Frena: dorsal ample i rodó major.

Canviem la mà de l’escàpula i agafem els músculs i relaxem una estona. Tornem a la revora lateral i flexionem més.

Extensió

Mà a l’espatlla per la cara lateral i mà al vèrtex de l’escàpula. El pectoral menor limita el moviment de l’extensió. Demanem que faci força amb l’espatlla, relaxa i fem extensió (“en redreçar l’esquena”). Tot seguit ho fem 3 vegades la flexió – extensió.

Reeducació + Miofascial Relax transversal muscular Punt gatell Pressió isquèmica Estirament muscular

RE

Mà còncava a l’espatlla Mà a l’escàpula (revora medial) Pacient gira cap a extern i acompanyem a l’escàpula. Limita el pectoral major.

 Mà interna a l’húmer  Mà externa a les costelles. Demanem que apreti espatlles

Treball miofascial 3 fibres del pectoral: claviculars, toràciques i abdominals. Es pot fer al pectoral moviments transversals. També es pot fer al tendó. Podem fer treball del punt gatell amb pressió isquèmica. Buscar límit del dolor.

RI

Una mà a l’espatlla i l’altra a l’escàpula per la revora lateral, guia cap endins. Estirament miofascial varies vegades. També es pot fer pinça rodada. Agafar com pinces i desenganxar (tècniques de Kippler).

Al supraespinós  Inhibir el trapezi superior

 Inclinació homolateral  Rotació contra lateral

Fisioterapeuta: al cap del pacient

 Agafem el cap per la part posterior.  Comencem fent un petit bombeig suau per començar a relaxar fent petits desplaçaments.  Estirament dels escalens bilateralment, amb el cap recte (perquè no són rotatoris) però podem estirar més un o altre en funció de la posició del cap. Mà per sobre columna cervical (protuberàncies cervicals). Petita tracció i desplaçament cap a baix. Demanem que agafi aire i quan el deixi anar al punt final fem petita vibració.  Lleugera inclinació, rotació contra lateral i petit descens de la clavícula. Agafa i deixar aire. Podem veure augment sudoració, hipotensió, taquicàrdic perquè estem actuant sobre el sistema nerviós autònom.  Estirar musculatura hipertònica: trapezi descendent, subclavi, pectoral menor, pectoral major i ECOM.

Estirament clàssic trapezi: flexió, inclinació contra, rotació homo. En el cas de la capsulitis retràctil no es fa la flexió anterior per no posar en tensió el septum nucal. La pressa és a l’apòfisi mastoide i ATM (sense pressionar l’orella). Demanem la contracció del cap contra la nostra mà. Fa dues forces. Que relaxi i fem més inclinació i rotació. Fem amb les mans un estirament miotensiu, deixar que es vagi relaxant. Després anem al cap, a la inserció cranial, i es fa un massatge (un exemple seria la neuràlgia de Arnold) de cranial a caudal. Neuralgia de Arnold: compressió del nervi de Arnold per la inserció del trapezi a causa de la tensió. La distribució és mig cap i els pacients diuen que quan pentines fa mal. Un signe seria estirar del cabell i que fes mal. Per acabar treballem el ventre muscular (massatge – estirament) el traslladem de anterior a posterior i viceversa.

Estirament ECOM i musculatura infrahioidea: posició similar. Es busca a la apòfisis mastoides on s’insereix. Hi ha gent que fa pressió sobre el ventre. Vigilar no fer el massatge entre ECOM i tràquea perquè el malalt farà una hipotensió i també pot fer parada cardíaca. És una tècnica descrita per gent amb hipertensió que no s’aconsegueix baixar.

Estirament pectoral menor: 2 maneres d’estirament (encara que hi ha més)

 Pressió directe al pectoral menor: localitzar un dels feixos del pectoral menor i li practiques massatge. Per localitzar-lo separem el braç del pacient, entrem per sota del pectoral i entrem fins els arcs costals. Col·loquem ma del pacient en adducció i rotació interna per relaxar el pectoral major, baixem la escàpula i pugem en direcció a la coracoides per arribar al pectoral.  Estirament del pectoral menor (el clàssic no serveix perquè hi ha una inversió del ritme escàpulo - toràcic). Entrem amb la mà per dins de la escàpula, fixem la espina de l’escàpula i mà a l’espatlla. Demanem

petita pressió cap a nosaltres i relaxar, llavors estirem. Un cop en màxim estirament, podem fer l’estirament directe.

 Estirament del subclavi: col·loco el cap rotació contra lateral per estabilitzar. La nostra mà sobre hemitòrax del pacient per sota de la clavícula. L’altra mà al coll glenoideo de l’escàpula. Demanem que agafi aire i al treure’l fem elevació. Al acabar fem inducció escapulotoràcica.

 Inducció escapulotoràcica: col·loquem les mans abarcant les escàpules i demanarem que busqui els nostres dits. Primer demanarem que s’imagini el moviment i després l’anirem guiant perquè faci bé el moviment (autoconsciència del moviment). Combinació de diversos moviments.

 Reeducació a partir del tòrax: col·loquem les mans contra lateral al costat afectat. Comencem a fer pressions, vigilant no pressionar les costelles perquè es poden trencar.

 També fem la maniobra homoserratotoràcica: pretens mobilitzar el tòrax sobre l’escàpula. Col·loquem dits a les espinoses (C7 és molt pràctica). Desplacem cap a nosaltres i amb la mà del tòrax cap a contra lateral a nosaltres.

 Treball sobre les aponeurosis: toràcica anterior, toracolumbar i lumbosacre. Primer fem l’estrella de la aponeurosis anterior (estrella de Pauletti). Primer molt lentament pressió cap amunt i cap avall. Un cop ho hem fet lentament podem accelerar una mica. Després es fa lateral. Serveix per mobilitzar en cas de restricció de moviment de la fàscia. Es posa una tovallola sobre de la nostra mà perquè li sigui menys vergonyós al pacient. Es un tractament que es fa un cop per setmana. Per acabar també es fa en diagonal. També es pot fer amb els dits en pinces per trencar adherències.

 Estirament de la fàscia toracolumbar amb les dues mans (davant – darrere i de dalt a baix). Després tractarem la lumbosacre igual.

 Inhibició del múscul diafragmàtic (per un diafragma en espiració). La més fàcil és la observació del diafragma al respirar. En cas d’un diafragma molt hipertònic, fas flexió del tronc del pacient i observes la columna. Fins a T8 – T té una bona curvatura i T10 es pla o lordosis. Es fa foto per comparar al cap d’un més.

 Per maniobra inhibició de la capsulitis retràctil dits polzes a l’angle de Shapil amb colzes en flexió i pressionem quan expira. Primer un costat i després l’altre. També es fan servir tècniques de fisioteràpia respiratòria, pacient decúbit lateral amb un coixí (per mucositat hemitòrax) deixem que baixin respirant i anem ajudant fent pressió al tòrax o caixa toràcica en direcció al maluc.

 Per acabar es pot fer Kabat, per l’inici del moviment. La glenohumeral estarà quieta (patró contraposat de Kabat), cintura pèlvica cap a un costa i cintura escapular cap a un altre. També treballem tonificació dels rotadors externs sense moure la glenohumeral. Al demanar que faci pressió amb les cames contra la