Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Pràctiques Histologia, Ejercicios de Histología

Asignatura: Histologia, Profesor: Rosa Maria Rabanal, Carrera: Veterinària, Universidad: UAB

Tipo: Ejercicios

2013/2014

Subido el 28/06/2014

unbacalao
unbacalao 🇪🇸

4.6

(10)

3 documentos

1 / 29

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
HISTOLOGA (PRÀCTIQUES):
Histologa: “Histos” = tela + “logo”= estudi, tractat.
La histologia es la branca de la anatomia que s'encarrega de l'estudi dels teixits dels organismes: La
sseva composició i organització microscòpica i la seva respectiva funció.
Definicions:
Cèl·lula → Unitat estructural donamental que configura els diferents òrgans.
Teixit → Organització de cèl·lules que desenvolupen col·lectivament una funció especial.
Òrgan → Agrupació de teixits que desenvolupen col·lectivament una funció.
Sistema → Agrupació d'organs que desenvolpen una sèrie de funcions determinades.
Presa de mostres i procesament rutinari per l'estudi histològic:
1. Recollida de mostres
Hi ha dos maneres posbles de fer una recollida de mostres:
Biopsia (“Bio” = vida; “opsis”=visió): Consisteix en extreure petites mostres de la part que
es vol estudiar quan l'animal esta viu.
Necropsia (“Nekros”=mort ; “opsis”=visió): Les mostres s'obtenen un cop l'animal es mort.
Un cop recollides les mostres s'han de tallar els òrgans en petites porcions i fixar-les per inmersió
en líquid fixador.
2. Fixació
Consta dels següents pasos:
Preservació de la morfologia cel·lular i tissular → Inectivar enzimatics cel·lulars i tissulars
(aturada de l'autolosi; destrucció d'un òrgan o teixit per l'efecte proteolític del propi teixit).
Augmentar la consistència del teixit → Això facilita el tall.
Efecte mordent → Facilita la captació dels colorants.
Acció antisèptica → No destrueix els prions.
Els fixadors tenen diferents mecansimes d'acció (formació d'enllaços entre grups reactius,
deshidratació, precipitació de proteïnes...)
Formol (formolalehis) 10%: S'utilitza per microscopia òptica.
Para-formolaldehid/glutaraldehid: S'utilitza per microscopia electrònica.
3. Tall de l'òrgan un cop fixat
La mostra es talla en porcions petites de 3mm x 2 x 1,5 cm. Despres s'introdueix dins d'una capsula
de plàstic (cassetes) i es tapen.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd
pfe
pff
pf12
pf13
pf14
pf15
pf16
pf17
pf18
pf19
pf1a
pf1b
pf1c
pf1d

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Pràctiques Histologia y más Ejercicios en PDF de Histología solo en Docsity!

HISTOLOGA (PRÀCTIQUES):

Histologa: “Histos” = tela + “logo”= estudi, tractat. La histologia es la branca de la anatomia que s'encarrega de l'estudi dels teixits dels organismes: La sseva composició i organització microscòpica i la seva respectiva funció. Definicions:

  • Cèl·lula → Unitat estructural donamental que configura els diferents òrgans.
  • Teixit → Organització de cèl·lules que desenvolupen col·lectivament una funció especial.
  • Òrgan → Agrupació de teixits que desenvolupen col·lectivament una funció.
  • Sistema → Agrupació d'organs que desenvolpen una sèrie de funcions determinades. Presa de mostres i procesament rutinari per l'estudi histològic: 1. Recollida de mostres Hi ha dos maneres posbles de fer una recollida de mostres:
  • Biopsia (“Bio” = vida; “opsis”=visió): Consisteix en extreure petites mostres de la part que es vol estudiar quan l'animal esta viu.
  • Necropsia (“Nekros”=mort ; “opsis”=visió): Les mostres s'obtenen un cop l'animal es mort. Un cop recollides les mostres s'han de tallar els òrgans en petites porcions i fixar-les per inmersió en **líquid fixador.
  1. Fixació** Consta dels següents pasos:
  • Preservació de la morfologia cel·lular i tissular → Inectivar enzimatics cel·lulars i tissulars (aturada de l' autolosi ; destrucció d'un òrgan o teixit per l'efecte proteolític del propi teixit).
  • Augmentar la consistència del teixit → Això facilita el tall.
  • Efecte mordent → Facilita la captació dels colorants.
  • Acció antisèptica → No destrueix els prions. Els fixadors tenen diferents mecansimes d'acció (formació d'enllaços entre grups reactius, deshidratació, precipitació de proteïnes...)
  • Formol (formolalehis) 10%: S'utilitza per microscopia òptica.
  • Para-formolaldehid/glutaraldehid: S'utilitza per microscopia electrònica. 3. Tall de l'òrgan un cop fixat La mostra es talla en porcions petites de 3mm x 2 x 1,5 cm. Despres s'introdueix dins d'una capsula de plàstic ( cassetes ) i es tapen.

4. Inclusió Permet endurir la mostra per poder realitzar els talls histològics. 2 pasos:

  • Deshidratació: La mostra pasa per una sèrie d'alcohols (etanol) de grau creixent: 50º → 70º → 96º → 100º.
  • Aclariment en dissolvents orgànics ( xilé ). El medi d'nclusió és la parafina fosa. 5. Formació dels blocs Es posa la mostra en el medi d'inclusió (parafina fosa) i es deixa solidificar (refredar) per tal de formar un bloc de parafina (mostra + parafina dins del cassete). 6. Talls histologics Els talls es realitzen a partir d'un microtom, el qual fa talls de 3-6 μm de gruix. El tall es coloca en un portaobjectes, i la parafina apareix translúcida. 7. Tinció del tall histològic. La tinció permet evidenciar i diferenciar les estructures cel·lulars i tissulars.
  • TINCIÓ RUTINÀRIA: Hematoxilina i eosina (H/E).Hematoxilina (colorant BÀSIC ) → Reacciona amb es components intra- i intercel·lulars de caràcter ÀCID. ◦ Eosina (colorant ÀCID ) → Reacciona amb els components intra i extracel·lulars de caràcter BÀSIC. Ambdós son coloratns hidrofílics. Pasos:
  • Desparafinar.
  • Hidratar (alcohols).
  • Tenyir.
  • Deshidratar (alcohols). 8. Muntatge de la preparació histològica S'utilitzen resines sintètiques entre el portaobjectes i el cubreobjectes, les quals permeten convervar en millors condicions la preparació histològica.
  • Tincions triròmiques (Gallego, Masson...) → Permet difernciar els components del teixit conjuntiu i muscular. Tincions especials Utilitzen enzims, reaccions inmunològiques o fragments d'àcids nucleics per tal de diferenciar cèl·lules o components cel·lulars.
  • Histoquímica → Detecció de cèllules o components tissulars basada en una reacció qúimica: enzim – substrat. ENZIM a la mostra + SUBSTRAT de l'enzim + cromogen. Desprès s'observa el resultat de la reacció en microscopi òptic. ◦ Inconvenients de treballar amb histoquímica: ▪ S'ha de treballar amb mostres no fixades, en fresc. ▪ S'han de congelar les mostres per fer tallas amb CRIOSTAT. Això comporta:
  • Menor detall histològic.
  • Major nombres d'artefactes per tall.
  • Tempss curt de conservació de la preparació.
  • Necessitat de conservació del bloc en el congelador.
  • Inmunohistoquímica → Detecció de components cel·lulars i tissulars basada en una reacció inmunològica (antigen – anticòs). Principi : L'anticos reconeix específicament un component cel·lular o tissular (antigen); aquest porta un enzim. La visualització del component es realitza amb una reacció química de l'enzim amb un substrat i un cromogen. Tipus d'enzims - substrats (cromògens):
  • Peroxidasa - Diaminobenzidina (DAB)
  • Fosfatasa alcalina - Amino-etil-carbazol (AEC) Necessitat de contratinció (Hematoxilina, etc...) Avantatges més remarcables:
  • Es pot treballar amb talls congelats o en parafina
  • S'aprecia el detall histològic; localització
  • Perdurable durant un temps llarg
  • Inmunofluorescència → Detecció de cèl·lules o components tissulars basada en una reacció inmunoglogica (antígen – anticos). Reconeix específicament un component d'una cèl·lula o teixit. Principi : L'anticos porta unit una substància fluorescent. ◦ Fluoresceïna: Color groc – verdós. ◦ Rodamina: Color vermell – ataronjat.

Pactica 2

Epitelis de revestiment:

Hi ha varitetats d'epitelsi de revestiement segons la funció que realitzin.

  • Nombre de capes de cèl·lules: ◦ Simple. ◦ Estratificat. ◦ Pseudoestratificat.
  • Forma de les cèl·lules. ◦ Planes. ◦ Cuadrades. ◦ Cilíndriques. Epiteli simple pla: Morfologia adaptada al transport de materials a traves de la seva escassa massa citoplasmàtica. Localització:
  • Revestiment intern de sistema cardiovascular i limfàtic: ENDOTELIS.
  • Revestiment de cavitats internes: MESOTELI (pleura, peritoneu, pericardi). Epiteli simple cúbic: Morfologia dapatada a funcions d'absorció i secreció. Localització:
  • Porcions excretores i conductes excretors de glàndules.
  • Porcions específiques de ronyó, testicles, tiroides, testicles, pulmó... Exemple d'epiteli simple pla i epiteli simple cúbic: Plexes coroïdals del cerebel.
  • Epiteli simple pla (ENDOTELI ) → Revestiment intern de capil·lars sanguinis, arterioles i vènules.
  • Epiteli simple cúbic → Revestiment dels plexes coroïdals.

Epiteli simple cilíndirc: Morfologia adaptada especialment a les funcions d'absorció i secreció. Ex: Brinquíol del pulmó. Una sola capa de cèl·lules altes, algunes amb *cilis. *Cilis:*

  • Morfologia : Prolongacions, microtúbuls, mòbils.
  • Funció : Mobilització de de líquids i substàncies mucoses per la superfície epitelial.
  • Ex: epitelials de les vies respiratòries, oviiductes... Epiteli pseudoestratificat cilíndric: Esta format per cèl·lules de diferents alçzades; les més altes són cilíndriques. Els nuclis es troben a diferents nivells, depentn de l'alçada de la cèl·lula. Totes les cèl·lules contacten amb la membrana basal. Freqüentment trobem diferenciacions a la membrana apical de les cèl·lules:
  • Cilis.
  • Estereocilis. Epiteli pseudoestratificat cilíndric ciliat amb cèl·lules calciformes. Epiteli pseudoestratificat cilíndric amb estereocilis

Epiteli estratificat pla: Morofologia especialment adaptada a funcions de protecció enfront danys físics, químics i deshidratació. Pot ser:

  • Queratinitzat → Presenta una capa de cèl·lules mortes (estrat corni), el citoplasma de les quals ha esta substituit per queratina; fenomen de QUERATINIZTACIÓ.
  • No queratinitzat → Sense estrat corni.

Estrats de l¡epiteli estratificat pala queratiniztat.

  • Corni.
  • Granulós.
  • Espinós.
  • Basal.
  • L 'estrat granulós esta format per cèl·lules aplanades amb grànuls de queratohialina , precursors de la quratina. Aquesta dona consistència a les cèl·lules mortes de la superfície epitelial.
  • L' estrat corn i esta format per cèl·lules aplanades, en procés de degenaració, perden el nucli, queratinitzades, mortes. (DESCAMACIÓ). On podem trobar epiteli estratificat pla queratiniztat:
  • A la superfície externa de la pell → Epidermis.
  • Cavitat bucal (hi haurà més o menys depenent de la dieta).
  • Esòfag en algunes espècies i algunes cavitats gàstriques en remugants.
  • Regió anal. Estrats de l'epiteli estratificat pla NO queratinitzat:
  • Superficial.
  • Entremig (Espinós).
  • Basal. On podem trobar epiteli estratificat pla NO queratinitzat:
  • Regió vestibular de l'aparell respiratori.
  • Algunes porcions de l'aparell digestiu.
  • Còrnia i conjuntiva oculars.
  • Algunes porcions terminals de l'aparell genito-urinari. Estrat granulós. Estrat espinós.

Les cèl·lules son priformes, el seu citoplasmas té un aspecte escumós, i hi ha diferents graus de basofilia. A més estan altament polaritzades: Nucili basal aplatan i hipercromàtic. Les unitats excretores son els alveols, els acins o túbuls. Glàndules endocrines: Glàndula tiroide: La unitat secretora es el fol·licle tiroïdal (Epiteli simple cúbic- Ccol·loide eosinofil). Altres elements: -Càpsula i trabècules. -Capil·lars sanguins fenestrats. Parènquima → Cèl·lules endocrines formant esferes, amb una cavitat central on s'emmgatzema temporalment les hormones secretades.

Glàndula adrenal: Les unitats secretores són les trabecules o cordons de cèl·lules secretores. Escorça: Homones esteroides. Zona glomerular. Zona fasciculada. Zona reticular. Medula: Catecolamines. Altres elements: Capsules i trabècules. Capil·lars sanguinis fenestrats. El parènquima esta format per cordons anestosomats de cèl·lules endocrines. Ex: fetge, Illots de Lagherns, adrenals, hipofisi... Glàndules mixtes: Pancrees:

  • Pancrees exocrí ◦ Unitat secretora: Ací serós/merocrina. La glàndula serosa esta fomrada per cèl·lules cilíndriques, amb citoplasma apical finament granular, i son acidòfiles. En cambi, el pol basal es basòfil. Nucli rodo, central o paracentral. Unitats secretores: alveolars, tubulars, o tubuloacinars. ◦ Conductes excretors: Intralobulars i interlobulars.
  • Pancrees endocrí (Illots de Langerhans): ◦ Cèl·lules secretores i capil·lars sanguinis fenestrats.
  • Dermis mitja i profunda.
  • Submucosa del tub digestiu. Ex: Dermis
  • Fibres de col·lagen no ordenades, entrecreuades en diverses direccions.
  • Elements cel·lulars: Fibroblasts i fibròcits. Teixit conjuntiu dens orientat Funció : Conferir resistència a estructures/organs sotmesos a forces de tensió unidireccionals. Localització :
  • Tendons.
  • Lligaments
  • Còrnia. Ex: Tendó.
  • Fibres col·làgenes ordenades (paral·leles).
  • Elements cel·lulars: Fibroblasts i fibròcits. Teixit conjuntiu reticular: Format per macròfags i cèl·lues reticulars. Aquestes son similars als fibroblasts, pero tenen una denominació diferent degut a que formen el teixit conjuntiu reticular.
  • Morfologia: estelades, amb prolongacions que contacten entre elles. Nucli rodó/oval central, amb uncitoplasma poc basòfil.
  • Funció : Síntesi de col·lagen III Fibres de reticulina.

Fibres de reticulina → Col·lagen de tipus III

  • No visibles en microscopi òptic amb H&E, pero si amb tincions especials: Impregnació argènica (negres).
  • Primes (0,5-2 μm Ø) i ramificades (les fibretes pasen d'un fascicle a un altre i donen un aspecte reticular).
  • Revestida per hidrats de carboni, els quals eviten la polimerització. La funció del teixit conjuntiu reticular es la de crear una xarxa que permeti la mobilitat cèl·lular (limfòcits, macròfags..) i de fluids (limfa...). Es troba a òrgans limfoides i hematopoètics , on les cèl·lules tenen una alta mobilitat. Teixit conjuntiu elàstic: Cèl·lules: Fibroblasts o cèl·lules musculars llises, depenent de la seva localització. Matriu extracel·lular:
  • Fibres elàstiques disposades de forma irregular, en paral·lel o en làmines concèntricament en vassos (artèries elàstiques).
  • Substància fonamental variable. Localització :
  • Lligament nucal de remugants.
  • Paret de grans vassos sanguinis: artèries elàstiques (sintetizades per cèl·lules musculars llises). Característiques i propietats de les fibres elàstiques:
  • Llargues, fines (0,2-2 μm), aplanades, ramificades, i anastomasades (malla irregular o làmines).
  • Es poden estirar dins 150% la seva longitud en repòs abans de trencar-se, i recuperen la longitud inicial quan cessa la tracció ( Elastina i Fibrina).
  • Òrgans amb alta proporció: Coloració grogenca.
  • Resistents i insolubles en aigua; solubles en ebullició en solució d'àcid oxàlic.
  • Digestio enzimàtica: sols elastassa.

Teixit conjuntiu lax (o areolar): Composició :

  • Format per un 90% de fibroblasts + grups d'adipòcits , mastòcits (es poden identificar amb blau de toluïdina degut a la propietat metacromàtica dels grànuls citoplasmàtics) , alguna cèl·lula plasmàtica, macròfags (històcits), pericits...
  • Fibres de col·lagen primes (tipus I ), fibres de RETICULINA (tipus III) , poques eslàstiques.
  • Substància fonamental: elevades concentracions d'àcid hialurònic, condroitin-S i dermatan -S. Funció :
  • Mecànica → Suport (es deformable, una mica elàstic).
  • Transport de metabòlits → Difusió (nutrició d'epitelis).
  • Protecció → Conté les cèl·lules de defensa i àcid hialurònic. Localització :
  • Zones properes de contacte amb l'exterior: ◦ Sosteniment dels epitelis (subepitelial): Dermis superficial, mucosa digestiva, respiratòria i pulmó.
  • Perivascular i l'adventícia de vassos.
  • Seroses: Pleura, peritoneu, pericardi.
  • Endomisi, endoneure, hipodermis.
  • Estroma d'òrgans glandulars. Cartílag: Carílag hialí (Tràquea). Format per:
  • Pericondri. ◦ Capa externa, fibrosa o nutritiva. ◦ Capa interna, cel·lular o condrògena.
  • Cartílag. ◦ Matriu cartalaginosa: Fibres col·làgenes + substància fonamental + Condròcits.

Cartílag elàstic (Epiglotis i orella) Format per:

  • Pericondi.
  • Cartílag.
  • Matriu cartalaginosa: Fibres col·làgenes + fibres elàstiques + susbtància fonamental + condròcits. Fibrocartílag ( menisc ): Característiques :
  • Absència de pericondi.
  • Espícules cartalaginoses barrejades amb teixit conjuntiu dens no orientat ( col·lagen tipus I)