Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Pràctiques Retòrica, Ejercicios de Historia del Arte

Asignatura: retorica, Profesor: Manuel Pruñonosa, Carrera: Història de l'Art, Universidad: UV

Tipo: Ejercicios

2016/2017

Subido el 18/01/2017

usuario desconocido
usuario desconocido 🇪🇸

1 / 13

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Retòrica (codi: 33873)
Grup A
Pràctiques i activitats avaluables
Professor: Manuel Pruñonosa Tomás
Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació
Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació
Universitat de València
Estudiant:
Data de lliurament: 20/12/2016
Curs 2016-2017
Retòrica, grup A, curs 2016-2017 pàg. 2
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Pràctiques Retòrica y más Ejercicios en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

Retòrica (codi: 33873)

Grup A

Pràctiques i activitats avaluables

Professor: Manuel Pruñonosa Tomás

Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació Universitat de València

Estudiant:

Data de lliurament: 20/12/

Curs 2016-

Instruccions

Les activitats pràctiques realitzades en l’aula al llarg del curs o encomanades pel professorat de l’assignatura es recolliran en un Dossier de pràctiques i es lliuraran impreses

  • al professor Manuel Pruñonosa
  • despatx 17 del Departament de Teoria dels Llenguatges i Ciències de la Comunicació,
  • 5a planta
  • Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació.

Aquest document word es pot fer servir per a «passar a net» els exercicis esmentats, tot emplenant les dades de la portada.

El Dossier és individual , de manera que cada estudiant entregarà el seu. Ara bé, els exercicis es poden treballar en equip; en aquest cas, cada membre del grup podrà incorporar al seu dossier el resultat del treball fet conjuntament. Però, per tal d’evitar «sospites de plagi», s’indicarà en cada pràctica feta en equip els noms de les persones que hi han col·laborat.

Termini de lliurament. Preferiblement, abans de la finalització de les classes presencials i, en tot cas, abans de les 12 hores de divendres 20 de desembre de 2016.

Avaluació. Com diu la Guia docent , la nota del bloc de «Pràctiques i activitats complementàries» representa el 20 % de l’avaluació final de l’assignatura; és, doncs, susceptible d’una qualificació màxima de 2 punts (del total de 10). També cal recordar que:

  • Perquè es puga incloure la qualificació obtinguda en aquest bloc en la nota final s’haurà d’assolir un mínim de 5 sobre 10 (és a dir, 1 punt sobre el màxim de 2).
  • Les pràctiques només podran ser avaluades en primera convocatòria i la nota es mantindrà per a la segona convocatòria.
  • La segona convocatòria correspon únicament a l’examen i al treball acadèmic escrit.

PRÀCTICA 2

Esquema

L’article d’Alicia Dios («Baja Edad Media: Gótico», Cuadernos del Centro de Estudios en Diseño y Comunicación [Ensayos], 37 (2011), 69-84) mostra epígrafs que orienten sobre l’organització del seu contingut, tot i que no reflecteixen una organització estructurada. Tracte de proposar-ne una des dels epígrafs i la corresponent lectura.

Llista dels epígrafs:

Introducción Relación interior-exterior Funcionalidad y circulaciones Morfología, dimensión, escala Materiales, revestimientos, ornamentación, equipamiento y mobiliario Luz y color Percepción sensorial Simbología e iconografía Conclusión Lista de referencias bibliográficas Bibliografía Solució:

Introducción

Materiales, revestimientos, ornamentación, equipamiento y mobiliario

Morfología, dimensión, escala

Relación interior-exterior

Funcionalidad y circulaciones

Luz y color

Simbología e iconografía

Conclusión

Lista de referencias bibliográficas

Bibliografía

PRÀCTICA 3

Construcció d’oracions eficients

Aquestes frases són molt correctes, però força millorables. Es tracta de polir-les. (mireu Cassany 1993/2010: cap. 7)

  1. El ministre assegura que el govern central no vol que el diàleg amb la Generalitat sigui difícil i poc fluid.
  2. Les jornades de vaga de la construcció han estat paralitzades fins al mes de setembre, per decisió dels sindicats CCOO i UGT.
  3. L’operació sortida per a aquest llarg cap de setmana, que comença amb la festivitat de Sant Joan, i la coincidència amb la revetlla d’ahir a la nit van provocar un gran col·lapse circulatori a Barcelona durant tota la tarda, de manera que les principals vies de sortida de la ciutat no van poder engolir els més de dos- cents mil cotxes que es preveia que sortirien, i el caos va durar fins a primera hora de la nit.
  4. Segons va fer saber ahir per boca del seu portaveu, Jordi Roure, el govern central es mostra contrari, per raons polítiques i jurídiques, al fet que la corporació creï una nova regulació de les transaccions comercials.
  5. Aquest llibre és una novel·la en la qual s’hi veuen plasmades les teories individuals del Modernisme.

Solució:

  1. El govern central vol un diàleg amb la Generalitat fàcil i fluid, segons assegura el ministre.
  2. CCOO i UGT han pres la decisió de paralitzar les jornades de vaga de la construcció fins al mes de setembre.
  3. L'operació sortida per aquest llarg cap de setmana i la revetlla d'anit van provocar un gran col·lapse circulatori a Barcelona durant tota la tarda; les principals vies de sortida no van poder engolir els més de dos-cents mil cotxes previstos, el caos va durar fins a primera hora de la nit.
  4. El govern central s'oposa a que la corporació creï una nova regulació de les transaccions comercials per raons polítiques i jurídiques, segons va fer saber ahir el seu portaveu, Jordi Roure.
  5. En aquesta novel·la s'hi veuen plasmades les teories individuals del Modernisme.
  1. Els mots concrets es refereixen a objectes o subjectes tangibles; el lector els pot desxifrar fàcilment perquè se’n fa una imatge clara associant-los a la realitat. En canvi , els abstractes designen conceptes o qualitats més difusos i solen abastar un nombre més gran d’accepcions. ( Pel que fa a , Però , En canvi , No obstant això ).
  2. La majoria arrufem el nas quan se’ns corregeix alguna coma, i reivindiquem el dret a puntuar amb llibertat. No és estrany, doncs , que la majoria dels alfabetitzats prescindeixin d’aquest aspecte de l’escrit o que el considerin poc important. ( doncs , però , per consegüent , per altra banda ).
  3. La puntuació estructura les diverses unitats del text: l’acabament dels paràgrafs, de les frases, les relacions de subordinació entre idees, etc. Al mateix temps , segons quins siguin els signes usats i en quina quantitat, es pot determinar el grau de complexitat de l’escrit. ( No obstant això , Al mateix temps , En canvi , Per altra banda ).

PRÀCTICA 5

Puntuació

En aquest text de Carme Junyent, publicat a VilaWeb el 25-11-2014, amb el títol «Carta oberta al president Mas», s’han manipulat signes ortogràfics (sobretot de puntuació). Intenta recuperar-los.

Benvolgut president

Ja em disculparà que m’atreveixi a importunar-lo amb una qüestió prou trivial, però em trobo que cada vegada que vostè pronuncia un catalans i catalanes, tots i totes o similar, a mi m’arriba una allau de queixes comentaris i retrets que hauria d’anar destinada a vostè. […]

La suposició que, quan desdoblem, donem un espai a les dones es falsa; o el lloc que ens dóna és, de fet, un lloc diferent del dels homes. vull dir que quan vostè o qualsevol altre– parla de ‘catalans i catalanes’ en realitat ens diu que les catalanes no som catalans. Em sembla que això que vull dir s’entendrà millor si li poso un exemple paral·lel.

L’expressió ‘espanyols i catalans’ és un disbarat per a uns, i un fet per a uns altres. Per què. Doncs perquè tracta en dos grups diferenciats allò que per a uns és una relació tot-part i per a uns altres una equació equivalent a la de ‘suecs i romanesos’. No fa pas gaire, el seu homòleg espanyol ens va regalar les orelles amb aquella dicotomia de ‘catalans i independentistes’ (es veu que n’hi ha més dels uns que no dels altres. No sé què en diria Freud, però la interpretació em sembla fora de dubtes: en el seu cap hi ha un fractura: ara, pel que fa als independentistes, jo diria que tots es consideren igualment catalans.

Si ara establim una simetria entre aquests exemples i els desdoblaments de gènere, em sembla que la conclusió és evident: si desdoblem és perquè creiem que es tracta de categories diferents. President: de veritat creu que les catalanes no som catalans?.

[…]

La llengua funciona com funciona i voler modificar la gramàtica implica una violència equiparable a voler que tots els esquerrans funcionin amb la dreta: va contra l’ordre natural de les coses. […]

President, no ens discrimini, si us plau: les catalanes també volem ser catalans. I, en cas que els arguments lingüístics no li semblin prou sòlids, ben segur que sap que un document acordat pel Institut d’Estudis Catalans, el Parlament, la Direcció General de Política Lingüística, l’Institut Català de la Dona i la Universitat de Barcelona, entre més, diu que quan diem ‘catalans’, les ‘catalanes’ hi són incloses. I si mai féssim una consulta per a saber què en pensem estic segura que gairebé tothom acceptaria que en el fet de no burxar en l’estructura de la llengua no hi ha cap voluntat d’exclusió, sinó ben al contrari: Que no ens donin peixet; que si l’escrivís una carta sobre la discriminació de les dónes seria molt més llarga.

PRÀCTICA 6

Preguntes per a l’examen

L’examen que es farà en les convocatòries oficials de la Facultat consistirà en preguntes de resposta curta sobre els continguts del programa de l'assignatura. Aquesta pràctica demana la vostra

«Digues de què parlaràs, parla, digues de què has parlat»

PREGUNTES PER A L’EXAMEN

Pregunta 1: En què consisteix la prevaricació? La prevaricació és un ús del llenguatge que consisteix en la possibilitat d’expressar voluntàriament enunciats no veritables. Aquest ús és exclusiu del llenguatge humà (Tema 1, pàgina 8)

Pregunta 2: Què és la jerarquització? La jerarquització és una tècnica que serveix per a classificar i ordenar segons la seua importància totes les idees obtingudes per mitjà de la pluja d’idees, l’escriptura lliure, l’estrella o el club. (Tema 2, pàgina 14)

Pregunta 3: Indica l’estructura que cal seguir en un treball acadèmic:

  • Portada
  • Índex
  • Introducció
  • Cos del treball
  • Conclusió
  • Bibliografia

Pregunta 4: Explica els principals elements no verbals i les funcions de la comunicació no verbal

  • La mirada
  • La veu
  • Els moviments corporals Les seus funcions poden ser:expressar emocions, transmitir actituds interpersonals, la pròpia personalitat i acompanyar la parla. (Tema 5)

PRÀCTICA 7

Les cites i referències bibliogràfiques

01 Establir una referència bibliogràfica amb les dades de catàleg bibliogràfic subministra-des (si en falten cal suplir-les) llibre

títol:................ La luz, símbolo y sistema visual : el espacio de la luz en el arte gótico y del Renacimiento Autor/s:........... Nieto Alcaide, Víctor Edició:............. 4. ed. (1978, 1. ed.) Data Impressió:07/ Publicació:.......Ediciones Cátedra Descripció:...... 194 p. il. 18x11 cm Col·lecció:....... Cuadernos arte Cátedra,

  • Nieto Alcaide, Víctor,(1978), La luz, símbolo y sistema visual: el espacio de la luz en el arte gótico y del Renacimiento , Madrid, Ediciones Cátedra, 1989, 4.ed.

02 Indiqueu el significat o lectura de la següent referència bibliogràfica Company, Ximo (2005), «Teoría y concepto del arte moderno. Reflexiones sobre la historia del arte», Ars longa: Cuadernos de arte , 14-15, 73-87. Disponible a http://roderic.uv.es/bitstream/ handle/10550/28262/73-87.pdf?sequence= 1&isAllo wed=y [accés 24/10.2016]

  • Es tracta d’un article de Ximo Company publicat a la revista Ars Longa nº 14-15, a l’any 2005, pàgines 73-87. És consultable ne la direcció URL: http://roderic.uv.es/ bitstream/handle/10550/28262/73-87.pdf?sequence= 1&isAllo wed=y

03 Establir una referència bibliogràfica amb les dades de consulta online del terme «Abstract Expressionism» a l’obra The Oxford Dictionary of Art and Artists (5 ed.). La consulta online ( Oxford Reference http://www.oxfordreference.com) és accessible des del Servei de Biblioteques i Documentació de la Universitat de València (http://www.oxfordreference.com/view/10.1093/ acref/9780191782763.001. 0001/acref-9780191782763? rskey=J9sBna&result=2), directe: DOI: 10.1093/acref/ 0191782763.001.0001 (http://dx.doi.org/10.1093/ acref/9780191782763.001.0001) entrada d’enciclopèdia (electrònica) Chilvers, Ian The Oxford Dictionary of Art and Artists (5 ed.) 2016 online version Oxford Reference Oxford University Press DOI: 10.1093/acref/9780191782763.001. data d’avui

  • Chilvers, Ian(2016)”Abstract Expressionism”, The Oxford Dictionary of Art and Artists (5 ed.) [on line], Oxford

Departament/Institut: Universitat de Girona. Departament de Geografia, Història i Història de l'Art Data de defensa: 13-06-

  • Faxedas, M. Lluïsa (2007), Del Simbolisme a l'abstracció: l'ideal de la unitat de les arts en l'obra de Kandinsky i Mondrian, 1886-1936 [TD], Balsach, Maria-Josep dir., [Girona], Universitat de Girona. Departament de Geografia, Història i Història de l'Art 13-06-2007. Disponible:<http:// hdl.handle.net/10803/7848>, 14/11/2016.