Preguntes de comprovació tema 1
1. Quines són els tres grans factors que han contribuït al interès recent per l’avaluació de
la eficàcia terapèutica, segons els autors?
•Evolución de la ciencia psicológica (Hayes y Greff,2001): psicopatología, diagnostico
psicológico y psicoterapia. Modelo de Eyssenk (psicología del aprendizaje más eficaz
que el modelo psicodinámico)
•Desenvolupament dels tractaments psicofarmacològics en dura competència amb els
tractaments psicoterapèutics (Kopta, Lueger , Sauders y Howard, 1999; Procedures,
1995). (investigación sobre la eficacia y efectividad de estos últimos). Psiquiatría
biológica dejando lo psicosocial a los psicólogos. Ahora hay clínicas privadas y públicas.
•Accés creixent dels ciutadans dels països avançats als serveis sanitaris, juntament amb
la necessària contenció del cost per part dels pagadors, siguin públics o privats
Managed care. Máximo beneficio con el mínimo gasto para los fármacos.
2. Quina va ser la conclusió de l’article de Eysenck (1952) i amb quina repercussió sobre
el desenvolupament dels tractaments psicològics es va associar?
Va concloure que les teràpies psicodinàmiques no funcionaven millor que la remissió
espontània en la neurosis. Això va estar associat amb el reconeixement del potencial
que tenia la recent teràpia de conducta, per l’adequació a la contrastació empírica i
perquè atorgava millors resultat que la resta.
3. Què es comenta al text respecte a l’actuació professional dels psicòlegs espanyols tant
en quant a tractaments practicats com als instruments d’avaluació psicològica emprats?
Es comenta que un bon percentatge de psicòlegs col·legiats que es dediquen a la
psicologia clínica, s’enquadren dintre de models que no conten amb cap teràpia
acreditada y respecte a la avaluació, molts confirmen l’ús d’instruments amb poc suport
científic, com per exemple, els test projectius.
4. I respecte a la formació de psicòlegs clínics als EUA i a les raons per escollir una
orientació terapèutica?
Respecte a la formació de psicòlegs clínics, es va avaluar el temps que un bon numero
de programes, acreditats per l’APA per a la formació de psicòlegs clínics, dedicaven a la
formació en tècniques terapèutiques que conten amb el suport empíric. Els resultats van
mostrar que un 19% dedicaven poc o cap temps, un 8% fins a 3h, un 21% entre 3-6h,
un 35% entre 7 y 15h y un 28% dedicaven més de 15h. Les raons per escollir una
orientació terapèutica son personals, per exemple, escollir perquè era la orientació del
seu propi terapeuta/professor.
5. Per què, segons analitzen els autors, els psicòlegs clínics són tan resistents a prestar
atenció als resultats de la investigació empírica sobre la eficàcia dels tractaments?
Porque en la Sociedad occidental crecientemente rica y urbana demanda Servicios
terapéuticos profesionales que alivien los efectos que las transformaciones económicas
y sociales han tenido en la vida de las personas y en sus apoyos sociales tradicionales
como la comunidad y la familia. En este contexto, los patrocinadores han venido de
múltiples sitios sin que haya existido mas ley que la de hacerse un hueco en la oferta de
soluciones.
Creciente interés en desarrollar una profesión psicoterapéutica que ha empezado a
conformar complejos y costosos procedimientos de formación y acreditación en la
escuela teórica. Tradición a dar preferencia a la observación y al juicio clínico frente al
conocimiento del método científico
