¡Descarga Reflexió teatre social y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Reflexions del Teatre Social
1. Descripció i classificació de la metodologia. Comencem la primera sessió de les pràctiques del teatre social habilitant la classe per poder fer les dinàmiques. Ens aixequem i apartem les cadires, per tenir espai. Un cop tenim l’espai, ens posem tots en rotllana i fem una ronda de noms , en un inici comencem dient el nom complet; nom propi i els dos cognoms. Ràpidament es perd el segon cognom i s’acaba dient només el primer cognom. Seguidament diem el nostre nom només amb vocals. Q uan acabem la ronda, diem el nostre nom només amb les consonants , que seria. Seguim amb les rondes de noms, però ara, afegint un gest que ens caracteritzi , en el meu cas, el gest de cuinar, ja que m’agrada molt cuinar. Va haver-hi altres com jugar a bàsquet, el símbol de Peace&Love… Després fem un altre on diem el nom i un pas de ball , els quals no es poden repetir, veiem una mica de tot, voltes, salts, etc. De mica en mica anem aprenent-nos els noms dels altres, i perden la vergonya. La professora Ana Belmonte fa ella la ronda de noms, per saber si es sap els noms dels alumnes. Un cop hem acabat amb les rondes de noms, ens hem de posar en parelles, amb algú que no coneguem de res, o no gaire. I ens hem de deixar guiar per l’altre, un és el que guia i l’altre el guiat. El que guia posa la mà al pit de l’altre, a certa distància, i el guiat ha d’anar seguint la seva mà, faci el que faci. Si la mà puja, el pit ha de pujar, intentant que la distancia entre la mà i el pit no variï. Podem moure’ns per la classe i pel passadís. I després canviem els rols, els que eren guiats passen a guiar. Tornem a posar-nos tots en rotllana, i fem un pistoler. Dividim la classe en dos grups, i fem dues rotllanes. Dins de cada rotllana hi ha una persona que és el pistoler, aquest dóna una volta i assenyala a algun membre de la rotllana, aquest s’ha d’ajupir i les persones que estan al seu costat han de dir el nom de l’altre, l’últim en dir el nom perd, li canvia el paper al pistoler i passa a estar al mig. Aconseguint així que no sempre tinguem al costat a les mateixes persones, i aprendre’ns el nom de tots els de la rotllana.
Quan ja portem uns 5 minuts, canviem. La mitat de la rotllana se’n va amb l’altre grup, i la mitat de l’altre ve amb nosaltres. I seguim jugant al pistoler uns minuts més. Quan acabem tornem a posar-nos en rotllana, i el que hem de fer aquest cop consisteix en representar amb el nostre cos paraules que vagi dient la professora. Ens posem tots d’esquenes a la rotllana, per no influenciar-nos amb el que fan els altres, l’Ana diu la paraula i al cap de 3 segons ens hem de girar representant-la. Mirem les representacions dels membres del grup i ens ajuntem amb els que més o menys ho hagin representat igual que nosaltres. Quan ens ajuntem expliquem perquè ho hem representat, ja que, pot ser que la mateixa representació gràfica tingui diferents interpretacions. Algunes de les paraules que vam haver de representar són: casa , sol , parella , amistat , amor , família , i per últim conflicte. A la paraula casa hi havia sobretot dues representacions, una amb els braços amunt, com si la persona estigués dins de casa o sigues la casa, i l’altre amb els braços més o menys al pit representant la casa. Amb la paraula sol , la majoria de gent representava una rodona, podia ser petita o gran. Però va haver-hi una persona que va representar la paraula sol, com el fet d’estar sol, solitari. Amb les paraules parella, amistat, amor, família les representacions eren bastant semblants. Alguns entenien parella com parella amorosa, altres com una parella d’amistat. I per últim la paraula conflicte estava representada de vàries maneres, alguns representaven dos punys en contradicció, que podien significar violència, o dues idees contraposades. Altres van entendre conflicte com conflicte amb ell mateix. Amb aquesta dinàmica veiem que hi ha diferents punts de vista sobre un mateix concepte, i tot hi que visualment sigui el mateix, el significat pot variar molt. Un cop representades totes les paraules, tornem a seure en rotllana, i la professora ens fa una introducció de què és el Teatre social.
i l’altre sobre la cadira. I l’última imatge veiem que la persona que estava sobre la cadira se’n va, i l’altre noia la segueix.
- “ Yo tambien quiero!”: En la primera imatge veiem a 4 persones, una d’elles esta
bevent aigua, i els altres estan morts de set. En la segona imatge estan els 4 barallant- se per l’ampolla d’aigua, i finalment a la última imatge esta el que primer tenia l’aigua trepitjant l’ampolla d’aigua al terra, i els altres suplicant per l’aigua o rendint-se. Un cop presentats tots els conflictes escollim dos d’ells per treballar-los a la sessió següent. Els escollits són els conflictes “?” i “Yo tambien quiero!”. I acabem la primera sessió del Teatre Social. Dues setmanes més tard, fem la segona sessió del Teatre Social, comencem habilitant l’aula, fent un cercle amb les cadires i deixant espai lliure al mig de l’aula. La primera dinàmica que ens proposa l’Ana per fer consisteix en fer parelles, amb algú que no coneguem gaire, i llavors un de la parella fa de cec, i l’altre de guía. El que fa de guía ha de fer experimentar a l’altre persona, tocant diferents textures, olorant… I el que fa de cec només s’ha de deixar portar pel guía. Al cap de 7 minuts aproximadament es canvien els rols. Aquesta dinàmica la realitzem en l’exterior de la facultat per poder tocar més textures, com arbres, pedres, fulles, terra, etc. Quan hem acabat tornem a pujar a l’aula, i repasem els noms dels membres de classe. Primer l’Ana fa ella la ronda de noms, i desprès fem ronda de noms per refrescar la memòria, ja que posteriorment fent un pistoler , seguint la mateixa dinàmica que la sessió anterior. Un cop acabat el pistoler, tornem amb les dinàmiques del teatre social. Comencem amb els grups que no van ser escollits, i el que hem de fer aquest cop és, desprès de veure un altre cop les tres imatges, adjudicar una emoció i un pensament , a cada personatge i a cada imatge. Depenent de les imatges veiem que és més complicat adjudicar una emoció, que el pensament. Quan ja han sortit tots els grups que no havien sigut escollits, passem als dos grups escollits. Primer surt el “Yo tambien quiero”, representen el seu conflicte, i també
adjudiquem emocions i pensaments als personatges. Però amb aquests dos grups anem més enllà, i anem a buscar possibles solucions al conflicte. Primer una persona que té una possible solució surt i es posa darrere del personatge que vulgui per donar-li veu, llavors li posa l’esquena a la mà i parla com si fos ell. I així, van sortint persones per donar veu als personatges, fins que ja tenen tots els personatges veu. I es van buscant possibles solucions a traves del diàleg entre els personatges, representant l’escena de la segona imatge, i la persona que parla pel personatge ha de fer-ho respectant la posició que sembla tenir en la representació. L’objectiu és que el conflicte no desemboqui a la tercera imatge. I desprès es substitueix totalment al personatge, marxa el que feia de personatge i es queda el que li posa veu. I es torna a fer el mateix, però aquest cop amb la possibilitat de que el personatge es pugui moure. En el primer conflicte de “Yo tambien quiero” primer s’intenta arriba a la solució a travès del diàleg, intentant negociar amb el que té l’ampolla d’aigua, però veiem que no s’arriba a res. Ja que ningú canvia de posició. Llavors es canvia d’estratègia, i s’acaba solucionant a travès de la violència. Van els tres que no tenien accès a l’aigua a pel que si que tenia l’aigua, i l’aconsegueixen. En el segon conflicte, “?” es soluciona amb el diàleg, entre les germanes s’arriba a un acord de que portaran a l’àvia a una residència per la gent gran, i les dues germanes participaran econòmicament acorde amb els seus ingresos. Sembla que esta del tot solucionat, però arriba el moment on se li dona veu a l’àvia, i diu que ella no vol anar a una residència, i tornem a tenir un conflicte. Quan queden 5 mintus per marxar, cada grup explica de que anava els conflictes que han interpretat, i hem encertat en quasi tots, menys en el primer que creiem que era una baralla entre una parella i el del mig era el seu fill, però eren els diferents partits polítics, i el del mig era el poble. Les diferents dinàmiques treballades a classe, es podrien classificar en tres categories.
- Dinàmiques de coneixença, l’objectiu d’aquestes dinàmiques consisteix en coneixe’ns
entre els membres del grup, i perdre la vergonya. Dins d’aquesta categoria trobem les rondes de noms (Nom normal, nom només vocals, nom només consonants, nom i gest,
en que durant un minut has de parlar amb la persona que tens davant sobre el tema que digui la professora, que serà un dels que estigui escrit als papers. Quan acabi el minut, la rotllana interior es mou cap a la dreta, i es canvia el tema a parlar. De manera que tothom acaabarà parlant amb tothom, sobre diferents temes.
2. Finalitat en vers la teoria L’objectiu principal del teatre social és el de reflexionar i buscar solucions a diferents conflictes, a travès del teatre, i tècniques de role-playing. Així doncs, podem traslladar aquest objectiu a les pràctiques realitzades, entre d’altres com coneixe’ns més entre els membres de l’assignatura. Hem vist que un concepte pot ser interpretat i concebut de diferents maneres, i tot i que la interpretació sigués igual, l’explicació podia ser molt diferent. Gràcies a això facilita que tinguem una visió més extensa d’una mateixa idea. Aquest aspecte a l’hora de resoldre conflictes és molt important, ja que possibilita que poguem veure el conflicte des de diferents punts de vista, i aconseguir així ser més objectius. Degut a que la representació dels conflictes estava realitzat només amb 3 imatges estàtiques, calia fer inferències per poder construir una història. Que variaven depenent de la selecció de dades que feia cadascú. Veiem que en les interpretacions dels conflictes, hi havia persones que veien una historia diferent, o accions diferents, depenent de amb qué es fixaven, i el significat que els hi donàven. Aquests aspectes, la selecció de dades i el seu significat, van lligats a la història, els coneixements i les vivències personals, per tant, cada persona podia veure coses diferents. D’altra banda, també hem pogut veure en la segona part del teatre social, on li donavem veu als personatges estàtics dels conflictes, com, depenent de la reacció de l’altre, o la justificació que donava el personatge, les respostes canviaven. Ja que en un principi no actuem en funció de la realitat, sinó de com ens la imaginem. I aquesta realitat que ens imaginem l’anem construint amb les conductes dels altres amb els que interactuem. Si l’altre canvia la conducta que tenia en un inici, podem canviar la concepció de la realitat. Això ho podem veure en el segon conflicte, quan se li va donar veu a les dues germanes, i quan la germana que estava menys implicada en cuidar a l’àvia justifica perquè, que viu
fora, i no té temps, veiem que la reacció de l’altre germana canvia, i actua d’una manera més comprensible a com ens haviem imaginat en un inici. El fet de veure els conflictes des de fora, fa que ho veiem de manera més objectiva, i sigui més fàcil trobar solucions, ja que no t’impliques de manera tant emocional. Veiem que hi ha moltes maneres de solucionar un mateix conflicte, com en el primer conflicte, que primer s’intenta solucionar-ho a travès del diàleg, però com el personatge que tenia el poder no canvia de posició, s’acaba recorrent a la violència. Que també és una altre manera de solucionar-ho. Tot i que de primeres no sembla la manera més correcte. També veiem que els conflictes són dinàmics, com en el segon conflicte, que quan sembla que s’ha trobat a una solució, s’afegeix un altre factor, com que l’àvia parli, i es torna a entrar un altre cop al mateix conflicte de qué fer amb l’àvia. Tots aquests aspectes són important tenir-los en compte a l’hora d’intentar resoldre conflictes, per aconseguir resoldre-ho de manera més òptima, i en el cas que no es pogués aconseguir la solució del conflicte, ser conscients que no tot esta a les nostres mans, i evitar frustracions.
3. Vivència personal Valoro molt possitivament aquestes pràctiques, trobo que el fet de fer-les a l’inici del curs, possibilita que durant la resta de l’assignatura, el grup estigui més units i ens coneguem entre tots. D’altra banda, de manera més personal, trobo que és una manera de veure els conflictes des d’un altre punt de vista, intentant buscar i entendre els diferents punts de vista i així aconseguir resoldre conflictes de manera més óptima. A l’inici de la pràctica del Teatre Social costava més fer les activitats, ja que encara no haviem entrat en confiança, és a dir, a les rondes de noms, però ràpidament em vaig sentir còmoda amb el grup i em sentia molt bé fent les diferents dinàmiques. Intentant participar quan tenia quelcom per aportar al grup.
