prehistoria, Ejercicios de Historia del Arte

¡Descarga prehistoria y más Ejercicios en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!

Descargado en:

patatabrava .com

ORIGENS DE L'ART I PROXIM ORIENT. (UIB)

ART PREHISTÒRIC

JUAN, ANTONIA 13-

TEMA 1: L’ART DE LA PREHISTÒRIA EUROPEA

1-El concepte : què és la prehistòria? Configurada per un període històric llarg per etapes àgrafes, abans de l’escriptura, finalitza quan comença la historia quan comença l’escriptura. Amplia extensió cronològica

2.Periodització:

1. Paleolític: o Paleolític Inferior o Paleolític Mitjà o Paleolític Superior és quan es produeix les primeres manifestacions artístiques. (35.000-10.000 aC) Aparició dels primers homes fins el 10.000aC  Aurinyacià (35.000-26.000 aC)  Gravetià (25.000-20.000 aC)  Solutrià (19.000-15.000 aC)  Magdalenià (14.000-10.000 aC)
2. Epipaleolític (9.000-8.000/7.000 aC) Era post glacial. Primeres especies vegetals que ja es comencen a domesticar les espècies i els animals. Primeres experimentacions amb éssers vius.
3. Neolític (8.000/7.000 aC- diferent cronologia segons la zona). Canvi climàtic fa que hagi la presencia dels primers agricultors i ramaders. Abans l’home era nòmada ara a n’aquesta època passa a sedentari, és un canvi molt important. És una època de transformacions i canvis tecnologies amb eines i utensilis, també apareix la ceràmica com utensili però també és un objecte artístic.
4. Edat dels Metalls: o Edat del Coure (3r mil·lenni aC) o Edat del Bronze (2n mil·lenni aC) o Edat del Ferro (1r mil·lenni aC)

L'art del Paleolític Superior (35000-10000aC)

1-Característiques generals del període: És l'època on es donen les primeres manifestacions artístiques. El període es caracteritza pel predomini de l'Homo Sapiens Sapiens situat al continent europeu. Aquest s'organitzava en petites societats simples estructurats en clans i grups de 20 membres més o menys les quals eren nòmades o seminòmades concentrades a zones riques en recursos naturals. Vivien en refugis de pedra i aixoplucs, és a dir vivien en les entrades de la cova (no en coves, aqueixes eren llocs sagrats per a ritus no per a hàbitat). L'economia serà depredadora. Era un període molt fred i apareix les primeres manifestacions artístiques i és obra exclusiva de l’Homo Sapiens Sapiens. Aquest homo va ser el creador de l’art. Actualment es conserva molt poques manifestacions ja que el material com la fusta i la pell són dèbils i no es conserven. Es cercava entrar a un altre món. La caça era una activitat col·lectiva que requeria organització.

La tecnologia utilitzada pels Sapiens era superior a la de les altres espècies d'homínids com els neandertals. Quant a les pràctiques funeràries eren senzilles però indiquen l'existència de creences religioses i d'un més enllà marcat en la cura posada en aquestes pràctiques. S’enterrava amb algun tipus d’objecte. Finalment observem una societat especialitzada on cadascun dels membres realitzava una funció segons les seves habilitats.

2-Estudi i datació de l’art del Paleolític Superior: Les fonts per a estudiar aquest període són les peces i l'etnografia comparada (comparació amb pobles actuals; en els darrers anys s'està desacreditant aquestes teories). Les representacions artístiques es divideixen en dos grups bàsics: art moble (petits objectes fabricats de pedra, os o banya) i l'art parietal (sobre un suport petri ja sigui escultura o relleu). La iconografia i la iconologia són similars en ambdós grups.

La datació de les restes d'aquest període és complex, és més, l'art mobiliari és més fàcil de datar gràcies a una millor utilització del mètode estratigràfic. No obstant això sí que hi ha alguns sistemes de datació que ens ajuden a organitzar els restes:  De tipus indirecte: o Estratigràfica per cobriment (els estrats arqueològics ha tapat una resta).

o Estratigràfica per desprendiment. o Restes del context (trobades a les immediacions i datades per comparació). o Anàlisi morfològic comparat amb altres obres. o Superposicions tècniques (un o més motius poden estar superposats, així l'inferior hauria de ser anterior). o Anàlisi de pigments, tecnoestilística (basat amb les característiques d'un estil i la seva evolució natural).

 De tipus directe: o AMS (semblant a la prova del C-14, no implica la destrucció de la mostra) o Calcita (es pot datar i extrapolar a les pintures que ella mateixa cobreix) o Microorganismes fossilitzats (analitzant-los ells es data la pintura). o Vernissos rocosos (s'utilitza per datar relleus conservats a l'aire lliure, funciona com la calcita). Malgrat tot la datació de les restes prehistòriques sol ser controvertida i aproximada.

1-10-

L’art moble o mobiliari

Qualsevol objecte que el pugui dur una persona d’estatura mitjana. Els suports poden ser orgànics i inorgànics.

TIPOLOGIA:

Grup1: objectes ornaments amb una finalitat pràctica. Grup 2: objectes decoratius. Grup 3: plaquetes. Grup 4: les estatuetes.

Bastons perforat simples, que no tenen cap motiu de decoració i només presenten un o mes forats, en forma allargada en T o L i algunes en formes fàl·liques. Els que estan decorats, les incisions es solen adaptar-se al volum cilíndric, creant a vegades complicats dissenys pericicurlars entre animals i signes.

Agulles, escassa decoració, per cosir.

Làmpares i morters, el material és la pedra i la funció la sabem gràcies en els residus que han quedat aferrats a les peces.

Leroi-Gourhan: deia que es tracta d’objectes que la majoria estaven decorats amb la tècnica del gravat. Es caracteritzen per tenir motius senzills però alhora molt definitoris. A la decoració que hi ha s’intenta congelar el moviment determinat. Els temes representats són diferents, ...

Entre els objectes decoratius (grup 2) tenim una sèrie d'objectes que són retocats per l'home que s’associen a una funció religiosa que poden formar part d'objectes personals com collars fets a partir de dents d'animals, la recopilació de fòssils, la utilització de copinyes que es mengen i posteriorment amb la closca se fer com a recipients de pigments (magdalenià). Decorats en motius geomètrics. Uns exemples són copinyes per fer collars, es podien policromar, tenien una funció decorativa però al mateix temps ritual.

Les plaquetes o rodets (grup 3) , peces de pedra o os, de petites dimensions i decorades. Planes i circulars amb un forat central (o no). Els disc perforat estava gravat per les dues cares, i se desconeix la seva funcionalitat, encara que es pensaven que podia ser un tipus d'esbós o objectes de santuaris, encara que sempre s'han trobat fora de les coves. Són del període del Magdalenià. Són de petits tamany no superen els 5 cm. Altres teories segons Giedion era que s’utilitzava com el taumatrof, com un objecte màgic. La temàtica zoomorfa i lineals, abstractes.

Les estatuetes (grup 4) , les hem de diferenciar entre les representacions animals i humanes. Són poc abundants. El material marfil, os, pedra, banya. A les representacions animals, el repertori són mamífers, felins, cavalls, mamuts, bisons, etc., trobades fores de context ja que no sabem el lloc on han sigut trobades. Les Venus, són figures femenines que presenten esteatopigia i amb finalitat vinculada a la fertilitat, però no

presenten un conjunt homogeni des de el punt de vista estilístic. Animals híbrids amb cos humà i cap d’animal.

L’art rupestre o parietal:

Amb l’apel·latiu d’art rupestre és designa a tota grafia, senyal o figura executada sobre una superfícies mineral no movible i elaborada per una persona de complexió mitjana. L'adjectiu rural o parietal s'utilitza indistintament. Els diferents llocs de creació (interior o exterior) plantejava uns problemes diferents com són l'accés o la il·luminació artificial en cas dels interiors de les coves.

Tècniques de l’art mobiliari i parietal: Totes les tècniques utilitzades presenten, sorprenentment, un grau de maduresa força important malgrat que es troben en els seus inicis. En moltes ocasions es combinaran per a la creació d'obres:

Dibuix: representacions gràfiques mitjançant línies i traços. És el treball del contorn i una de les preocupacions principals de l'època ja que es basa en la captació dels trets definitoris més essencials de la figura. En els primers períodes el contorn es fixa de manera experimental fins que poc a poc s'adquireixi una major naturalitat de les formes i les relacions entre elles. (ex. Mamuts afrontats del Gravetià amb el contorn delimitat únicament a la part superior).

Gravat: consisteix en fer incisions amb un instrument que piqui en una superfície sòlida i dura. Els suports poden ser orgànics o inorgàniques. Trobem: el traçat simple (el contorn de la figura es fa a partir d'una única línia), el traçat doble (el contorn es marca a partir de dues línies paral·leles), el traçat múltiple (el contorn es marca per un conjunt de línies paral·leles o superposades. No sempre cobrien tota la figura sinó que podien remarcar una part de major importància); el traçat de fil amb pues (sembla el simple al qual se li uneixen petites línies perpendiculars ja siguin interiors i exteriors) i el traçat acanalat el qual dona a la incisió un aspecte bífid, és un traç ampli. Es creu que el seu origen són les marques sinuoses marcades amb els dits sobre una paret argilosa (estil macarroni).

figura s'adapta a la forma arribant a deformar-se. El dibuix s’ha d’adaptar a la forma de manera pericircular si dona el cas del que suport sigui circular.  Suport absorbit per la forma: estatuetes com mamuts o les venus. El suport desapareix ja que normalment no sabem quin va ser.

Iconografia o temàtiques de l’art del Paleolític superior: La temàtica de l'art parietal, es pot dividir en la temàtica zoomorfa: en representació d'animals, amb diferents tècniques esculpides o pintades: la del dibuix, que predomina el domini del contorn que representa el caràcter essencial d'un animal i la seva forma, que a mesura que avança se torna més complex; el gravat, amb materials diversos com pedra i materials blans, sobre fang que revesteix les parets de les coves, la aplicació amb els dits o espàtules sobre el fang, línies sinuoses (macarroni) i realitzats sobre materials durs com pedra o os, són simples amb la representació d'un animal.

 Temàtiques antropomorfes, zoomorfes i símbols:

Les temàtiques zoomorfes,com Altamirà, la cérvola al voltant de la qual hi ha una zona de respecte, una zona buida, que li dona un major protagonisme. El seu tamany (devers 2m), pot ser entesa com una representació de una ídol com a forma de veneració. No tots els animals se representen de la mateixa forma, ja que poden estar representats de formes aïllades, naturalistes, etc. La temàtica més abundant d'una societat depredadora, que depèn de la cacera, on l'animal és un aliment però és considerat superior a l'home, i resten com a figura de culte totèmic.

El repertori d'animal se representa de forma naturalista. La fauna representada està seleccionada on predominen els mamífers, com els cavalls o bisons que són els 50% i la resta són bous, cérvols, cabres i els rens, peixos i rèptils en darrer lloc.

Podem deduir que l'artista coneixia la fauna com la edat, el gènere, si tenia cries, etc. No representa estereotips, sinó la realitat. Per dur a terme aquesta pintura, sabem si els pintors empraven els cadàvers dels animals com a model o per realitzar els esbossos, i dels quals faria una selecció. És molt poc habitual la existència d'animals fantàstics. Treballen els animals de conjunts, grups de figures en que es donen vincles simbòlics. També trobem figures híbrides entre animals. No és habitual trobar dos animals enfrontades entre si.

Les figures antropomorfes inclouen les masculines, femenines, híbrides, les figures acèfales (sense cap) o les figures que formen part dels cossos humans (pintura amb mans). Tan sols tenim representacions d’aquest tipus en pintura mural en un centenar de coses, que formen part dels conjunts parietals de l’època.

Les representacions humanes trobades en pintura a l’interior de les coves, són pràcticament esbossades, no s’hi ha dut a terme molts de detalls. És una pintura inferior a les pintures naturalistes dels animals. Aquest poc detall fa que moltes vegades no sapiguem si es tracten de figures masculines o femenines. Sempre major qualitat en el tractament dels animals.

En les figures antropomorfes destaquen les femenines. Hi ha representacions parcials quan únicament només es representa una part del cos com a imatge de lo femení, retrats és conserven algunes en que el rostre ens dona trets més definits (Dolní Vêstonice), venus Les Venus, des d’aurinyacià i hi ha en tots els períodes menys en el Magdalenià que va en retrocés. Aquestes figures femenines són petites talles en pedra de petites mides, amb grans oscil·lacions. Tot i que predomina la pedra, també se fan amb fang o ivori. No te importància en el rostre i algunes no tenen cap. La vulva, els pits estan ben marcats. Totes permeten ser visualitzades per diverses parts.

2-10-

Adequar a dues formes geomètriques, dos triangles contraposats i un cercle. És típic de les figures antigues. Es poden veure en tots els angles.

Tenim dues tipologies: una com la de la Polichinelle, que percebem el seu pit i ventre quan la posem de perfil, percebem el seu volum si la veim lateralment. La venus de Lespugue, figuretes de forma particular, on les cames acaben en punta, amb la possibilitat de que anés clavada, per això no te peus, i a la part frontal amb els pits molt caiguts, amb unes cuixes molt grans, no és molt naturalista. La venus de Willendorf, una de les venus més famoses. Una altra classificació separa les venus orientals amb formes més estilitzades i trets definits i les occidentals més arrodonides. Hi ha venus treballades en relleu com per exemple la venus de Laussel, es un relleu sobre roca. És una de les tres figures tallades en roca, i que entre aquesta cobertura la part més corba és la part del ventre, però aquesta dona nua, sosté en la ma, una banya (de bisó) amb una posició horitzontal (on la banya plena de sang es relaciona amb la

connectar amb el més enllà com el Xaman de les tribus actuals. Home ornitocéfals (cap d'ocell). Figures d'homes sense cap. L’híbrid més famós és “el bruixot” de Les Trois-Frères (França) una criatura amb cames humanes, cua de cavall, orelles de llop, banyes de cérvol i ulls de mussol. Un altre exemple és l'home ornitocéfal de Lascaux una figura englobada dins un dels poc conjunts narratius del període.

Acèfals tenen trets pocs definits i es solen relacionar amb els rituals de xamans o màgics.

La representació de mans (tant impreses sobre el mur (la mà pintada i sobre el mur, o posar la mà a la paret i bufar la pintura, quedant la zona de la mà en blanc: en positiu o en negatiu) poden combinar-se amb altres escenes. Són mans que tenen diferents tamanys, per lo que ens fa suposar que hi ha mans femenines i d'infants, cosa sorprenent perquè es pensava que a l’interior de les coves que eren llocs de culte només es permetia l’entrada dels xamans, però es veu que no és així. Es concentren en un reduït de coves i només són del Gravetià. Es poden classificar segons el sistema de gravació: les positives (s'impregnava la ma amb pigments i aquesta pintava directament la seva forma) i les negatives (es marca la silueta gràcies a un aerògraf). Les mans, realitzades en vermell o negre, poden significar prendre possessió de la cova, formar part de l’espai màgic, per deixar un rastre, per identificar-se amb una sèrie de animals o per demostrar els animals que es volen aconseguir, per endinsar-se a un espai subterrani profund, de la mare terra. Les trobem en grups ja siguin de mans o d'animals o altres figures. Sembla que les mans masculines són les esquerres i les femenines i les de nins són la mà dreta. També n’hi ha mans que estan mutilades, que els falta algun dit. Mans en grup, El Castillo.

La representació de ideomorfes o signes , tenen tot tipus de motius: formes geomatitzades, irregulars o formes més abstractes. Hi ha una manca absoluta per saber qui són els seus significats. Quan veim alguns dels motius més geomètrics podria ser per representar elements relacionats amb la vida quotidiana. Interpretacions més modernes diuen que podrien ser signes d’un llenguatge no verbal, que servien per anar adentrant-se a l’interior, a les zones més profundes de les coves. Entre les representacions, els més fàcils són els lligats a la fertilitat. Triangle: pubis, pot ser que

es trobin aïllats, no lligats a cap figura femenina, com a símbol inconnexa. També hi ha alguns símbols de representació de la figura masculina, com un bastó de comandament, el símbol de fal·lus doble, etc. Però també pot haver estar substituïdes, ja que han aparegut figures romboïdals partides, que és una de les representacions femenines combinades amb peixos, que pot ser la substitució de fal·lus masculí.

L'abat de Breuil defensa la representació de coves i per tant camins entre elles mentre que Leroi-Gourhan ho relaciona amb signes sexuals. Sauvet els classifica en signes elementals oberts i tancats. Per a Leroi-Gourhan les combinacions entre signes fan referència a un llenguatge no verbal i de difícil comprensió per a la multiplicitat de combinacions entre ells:  serpentiformes  quadrangulars  circulars  tectiformes (formen com una cabana)  puntiformes: la majoria vermells però també n'hi ha de negres.  Símbols de fertilitat: aniran evolucionant cap a una major abstracció a mesura que passa el temps. Altres símbols són els peixos (fal·lus) i els rombes (vulves), plomes (fal·lus), campanes (vulves).  De difícil interpretació com el cas d’Altamira i Cantàbria.

Característiques generals de l’art del paleolític superior:

El contorn: El treball de l’artista pot partir de l’observació al natural dels animals vius o dels animals morts. La importància del contorn. S'ha valorat la evolució de l'art pictòric a partir de l'evolució de la millora del contorn. Era una de les preocupacions més preocupants de l'home del moment. Segons Gideon el contorn es va fixar de manera força primitiva en els primers estaments del paleolític superior.

Grau de naturalisme , s'ha valorat a partir de diferents imatges amb graus diferents de naturalisme, per pintors més vistruosos que d'altres. Leroi-Gourhan parla de diferents graus de naturalisme que corresponen a distints graus d'evolució. Un d'aquests graus seria el geomètric pur forma definida com una massa geomètrica, sense gaire definició però que se reconeix a l'animal representat. Un altre és

estaven lligats al seu passat i Gideon deia que era degut que aquell lloc era concebut com sagrat pel fet d’estar superposades i el segon tipus (b) sincròniques és que superposaven en el mateix període cronològic). Leroi-Gourhan deia que tot estava fet per un motiu. També hem de parlar de la composició ja sigui en fris (als passadissos) tenen la forma de passadís, amb un espai restringit, aquest fet fou el condicionant per crear aquesta composició o en panells (es representen les figures superposades) aquesta composició depèn de les característiques topogràfiques de la cova essent els panells les més freqüents, són dos registres superposats.

Disposició de perfil , solen ser preferides a les frontals ja que permeten una millor percepció reconeixement de la figura. És la forma més senzilla de fer-ho.

Disposició de frontal és més difícil i ens costa més identificar de quin animal es tracta.

Perspective tordue (abatuda) el nom li va posar l’Abat Breuil_._ És la representació dels animals des de un punt on no és visible. És una combinació entre la representació frontal i la representació de perfil. Aquest tipus de perspectiva te una clara continuïtat a Egipte. (ex. Cérvol de Pech-Merle).

La simetria , consisteix en situar dos elements simètrics respecte un eix virtual que actua com un mirall. La simetria de masses , dos mamuts de perfil un enfront de l’altre. Trobem tres tipus:

1. En mirall: una part és igual a l'altra a partir d'un eix central. És freqüent a les venus més que en art parietal.
2. De masses: les dues meitats s'equilibren en relació a un eix de simetria.
3. Obliqua: lligada a la superposició dels elements i com a resultat dona una perspectiva per cobriment. Es pot donar amb un o més eixos.

L'abstracció , representa un detall o un tret de l'animal que ens faci relacionar-lo amb l'animal, com per exemple unes banyes. està molt relacionada amb la creació de símbols, és la part visible d'aquest, trobem tres tipus d'abstracció:

1. Simplificació i concentració de forma natural.
2. Formes naturals transformades en símbols abstractes.
3. Abstracció màxima que no es pot entendre sense el seu context.

La exageració , augmenta alguns trets que formen part de l’animal a una tamany superior al real, com per exemple les banyes dels cérvols o la trompa del mamut o un coll excessivament llarg en el cas d’un cavall. Es fa per tal d’emfatitzar una idea concreta que hi estigui relacionada.

Tot això demostra l’enorme coneixement de la fauna que vivia al seu entorn, aquest coneixement es veu també en aquelles representacions extremadament realistes, naturalistes.

El moviment, forma part de la recerca naturalista. Sembla que el moviment és un element important per als caçadors, on se presta atenció a les cames. Una altra forma de representació de moviment és la tensió muscular. Apareix als inicis de l'art Paleolític arribant a la seva màxima expressió durant el Magdalenià quan es pot captar qualsevol moviment en qualsevol tipus d'obra. Era la manera de plasmar l'evolució espacio- temporal. Així trobem tres maneres de representació: immòbil, parcial, o total. El coll i el cap i la tensió que poden arribar a assumir són alguns dels elements més utilitzats per plasmar moviment. Si dobla el cap per exemple ens vol dir que pot estar en perill. Moviment sementaria: es mou només una pota per exemple, no és un moviment que afecta a tot el cos. Podem trobar animals que no mostren cap tipus de moviment i d’altres que si, hi ha gradació de moviment.

8-10-

1. Teoria clàssica de Breuil : Defensada per Breuil i els seus seguidors els quals consideraven que l'evolució de l'art anava lligada a la dels temes i a la de la tècnica del més senzill al més complex. En aquesta evolució trobem dues fases: Per una part l'Aurinyacià-perigordià que seria la fase I del 40000 i 17000ane, amb motius geomètrics, contorns simples dels animals, mans, poca policromia i perspectiva abatuda. Es dona procés més senzills com el gravat per després passar al modelat. La fase II el solutrià-magdalenià, del 17.000 al 10.000ane caracteritzada per un major realisme i naturalisme en la representació de les figures dotades d'un major detallisme i volumetria; s'amplia la gama cromàtica i la complexitat, poc a poc es va abandonant l'abstracció. Formes complexes en els animals i en les representacions humanes, colors

 Cova Font de Gaume : amb escenes recurrents d'animals procreant o en estat d'embaràs. Es pot aplicar a algunes de les manifestacions la característica de la exageració. La gama cromàtica és variada.  Cova de Rouffignac : i el seu fris dels mamuts amb aquests animals perfilats amb negre a la part superior i esbossats a la part inferior.  Cova de Lascaux : hi ha una gran varietat i quantitat d'animals, encara que destaca la quasi absència de mamuts i bisons ja que només n'hi ha un de cada, no es coneix el motiu però sí l'existència d'aquest. Segons Breuil les superposicions de les figures que hi ha són diacròniques mentre que per Leroi-Gourhan sincròniques.  Cova de Les Trois- Freres : hàbitat del bruixot que, a més enllaçava amb altres coves. Altres representacions mostren a híbrids o homes disfressats com un possible xaman. Hi ha la zona de les òlibes.

ESPANYA:  Altamira : descoberta per Marcelino Sanz de Sautola, desprestigiat per la comunitat internacional fins a la seva mort a causa del presumpte frau que suposava el seu descobriment. La cova està completament pintada fins i tot a galeries de difícil accés. El que més destaca és la sala dels Policroms (18m de llarg) amb una gran cérvola envoltada per una zona de respecte que ens recorda a un ídol- També hi trobem bisons els quals aprofiten els entrants i sortints de la roca per a la seva volumetria. Les pintures són molt homogènies el que fa pensar que son obres d'una mateixa ma o escola. La seva disposició es creu que no respon a cap voluntat concreta. El tractament especial que reben un bisó i la cérvola ha duit a crear teories com que son el símbol de dues tribus enfrontades. Pintures de l’escola franco-cantabria. Sales amb pintures que arriben fins la cola de cavall. Es decanten per dir que era un santuari altres que era una guerra entre dos clans. (sala dels policroms), teoria descartada.

Altamira i Marcelino Sanz de Sautola. Sautola descobridor de Altamira, a partir del 1907 s’acceptà l’autenticitat de les pintures prehistòriques, que en un principi s’havien considerat falses. Aquestes coves tenen una allargada de 300m. Trobam un calc policromat (Breuil), la volta dels bisons, una vintena de bisons en moviment juntament amb altres animals que se toquen entre ells, aprofitant la superfície rocosa per a la creació de volum. Color predominant és el negre, i realitzats en contorn, amb una homogeneïtat en les figures, però sense poder esbrinar quina és la interpretació.

 Cova de Pasiega (Cantàbria) : predominen les figures siluetejades en negre o vermell i que s'encaminen cap a l'esquematització.  Cova de las Chimeneas (Cantàbria): Magdalenià. Siluetes en vermell i negre.  Cova de las monedas : com a les anteriors les figures es marquen amb negre o vermell. Es diu així perquè es va trobar monedes de l’època dels Reis Catòlics. 16.000 al 13.000 aC. Gravat.  Cova del Castillo (Cantàbria) : on trobem molts de símbols de difícil interpretació. També és coneguda per les seves empremtes de mans en negatiu.  Cova de tito Bustillo (Astúries) : representacions de vulves.  Cova de “el Buxu” (Astúries) : amb representacions més naturalistes que l'anterior. Magdalenià.  Cova de el Pindal (Astúries) amb siluetes zoomorfes marcades en color vermell.

Teories interpretatives de l’art del Paleolític Superior: Al llarg dels anys s'han anat formulant diverses teories sobre el significat de l'art del Paleolític, per entendre-les hem d'atendre al context en que va ser formulada.

1-Teoria estètica (REINACH, BOULE, LUQUET) , sorgeix a finals del segle XIX i principis del XX, amb pintura mural i primeres troballes de l'art mobiliari, moment en que es tenia una visió de l'art paleolític molt peculiar, creien que estaven en un estat de semi animalitat. Les pintures eren el resultat de moments de oci dels homes, que no tenien cap intenció religiosa, només eren decoratives. Teoria descarta. Art cm a fruit del oci. La raó d’aquest temps d’oci s’havia de cercar a les necessitats bàsiques que no requerien massa temps per això tenien temps a l’oci.

2-Teoria totèmica (FRAZER, DURKHEIM), desenvolupada al principi del segle XX, que vol explicar de forma més complexa, de forma que te una finalitat. Sorgeix quan apareix la antropologia, la història de les religions, etnografia comparada, etc, i varen partir de la comparació del poble paleolític i els pobles primitius de principis del segle XX. Aquestes representacions artístiques, eren practica totemística, que consistia en la proximitat o identificació dels homes amb una sèrie d'animals que s'entenia que era el