Presentacio del catalanisme en powerpoint, Apuntes de Historia de España

¡Descarga Presentacio del catalanisme en powerpoint y más Apuntes en PDF de Historia de España solo en Docsity!

Orígens i consolidación del

catalanisme (1833-1901)

En aquest context d'intentar recuperar la llengua i la cultura catalanes s'inicia un moviment cultural conegut com a Renaixença. És un moviment cultural que s'inicia amb la publicació d'Oda a la pàtria de Carles Aribau 1833, intentarà recuperar el català com a llengua literària, les tradicions, el folklore catalans, el dret, etc.

El 1859 va promoure la restauració dels Jocs Florals, un concurs literari que premiava textos poètics en català. D'aquest període són autors com a mossèn cinto Verdaguer, o Àngel Guimerà, el català es va portar a diversos gèneres, poesia, prosa inclús novel·la de la mà de Narcís Oller.

Moviments anticentralistes

Espanya era un estat liberal basat en la centralització política, econòmica, administrativa, jurídica i militar. Els orígens del catalanisme com a moviment polític cal cercar-los en una sèrie de moviments populars que es manifestaren contra el centralisme uniformador del nou Estat liberal. En aquest sentit cal incloure les bullangues i el carlisme. Les primeres revoltes populars, sovint insurreccionals es produeixen entre 1835 i el 1843 i sorgiran en contra de la centralització política, econòmica i administrativa.

Dècada Moderada (1844-1854): Hi ha un augment del centralisme i una política d’ordre públic molt dura que va comportar la declaració de l’estat de guerra a Catalunya en diverses ocasions. Això provoca que fins i tot els sectors més moderats estiguessin descontents de les polítiques del govern central i reivindiquessin el particularisme català. Abans del 1868 no hi ha articulat cap mena de catalanisme polític, només certes demandes de descentralització política en les revoltes populars.

El federalisme va passar per diversos moments al llarg del segle XIX:

• El federalisme es va iniciar de la mà del republicanisme des de la dècada de 1840, amb Abdó Terrades.
• Durant el sexenni revolucionar (1868-1874), el federalisme va prendre volada amb el naixement del Partit Republicà Federal de Francesc Pi i Margall, que sostenia que Espanya era unas nació que havia de garantir la plena participació dels ciutadans, l’exercici de les llibertats, la protecció dels drets i la igualtat jurídica. Defensava que l’Estat federal espanyol havia de ser el resultat de la unió voluntària dels diferents pobles de la Península.
• L’any 1869, un grup de federals catalans (Almirall, Anselm Clavé...) van signar el Pacte Federal de Tortosa , un acord entre federalistes per construir l’Estat federal partint de l’antiga Corona d’Aragó (Catalunya, Aragó, València, Balears). Es va concretar durant la primera República.
• Durant la Restauració (1875-1898) el republicanisme federal va perdre pes. Josep Mª Vallès i Ribot, en el congrés que el partit celebra el 1883 va impulsar un projecte de Constitució de l’Estat Català dins la Federació Espanyola.

El començament del catalanisme polític El pas del republicanisme al catalanisme polític es produeix de la mà de Valentí Almirall, ell creia que el catalanisme s'havia de preocupar més dels assumptes materials de Catalunya, per tant havia de fer política. Va tenir un paper destacat en el republicanisme federal català. Almirall propugnava la descentralització política de l’Estat espanyol i, segons ell, la modernització d’Espanya només podia arribar a partir de la implantació d’una república federal.

El centre Català com a organització interclassista va suposar un fracàs (per ser massa republicà), i es va acabant escindint, (1887) fet que porta a la creació de la lliga catalanista , té un caràcter més conservador i connecta millor amb la burgesia. Aquest grup farà arribar un missatge a la reina regent Maria Cristina (1888)amb motiu de l’exposición universal amb una sèrie de reivindicacions sobre dret, mesures proteccionistes, etc.

El 1889, iniciaran una campanya contra la reforma del codi civil en defensa del dret català i aconseguiran evitar que sigui canviat, sent aquesta la primera victòria del catalanisme polític. Podem considerar Almirall com l’impulsor del catalanisme polític. Va possibilitar la transició del federalisme al catalanisme polític després de trencar amb Pi i Margall (1881) El catalanisme defensat per Almirall es coneix amb el nom de catalanisme progressista. Defensava l'autogovern. Volia millorar les condicions de vida de les classes més humils. No va tenir gaires recolzament per ser massa republicà i massa contrari a la monarquia, la burgesia es va mostrar contrària.

Dintre del catalanisme conservador, tindrem el catalanisme tradicionalista El catalanisme conservador tradicionalista és representat per l’Església i més concretament pel bisbe de Vic, Josep Torras i Bages (vigatanisme). Ell proposava un refús a l’evolució i un retorn a l’Edat Mitjana, afirmant que “Catalunya serà cristiana o no serà”. Defensa principalment: La família. La religió. La propietat.

El 1891 es constitueix la Unió catalanista , una federació de tots els grups, centres i partits catalanistes, L'objectiu era propagar les idees i elaborar un programa catalanista comú. -Aquesta nova organització tindrà una notable expansió per l'interior del territori, i la seva base social era principalment, propietaris mitjans, i professionals liberals. -Aconseguirà fer arrelar en un conjunt ampli de la societat la consciència del particularisme i de la necessitat de més autogovern. Un dels primers actes de la Unió Catalanista feu l'elaboració el 1892 de les bases de Manresa. Document en el qual s'especificava del poder central i del poder regional.

El catalanisme com a regeneracionisme El desastre del 98 va desprestigiar els partits dinàstics i va ser el moment de les aspiracions polítiques del catalanisme, que s'havia desmarcat del sistema de la Restauració, tenia uns líders consolidats, havia elaborat una ideologia i disposava d'una base social important. Des de llavors, el catalanisme comença una notable expansió i es consolida com a alternativa política. Al 1899 amb el fracàs regeneracionista del govern Silvela-Polavieja, i després de la protesta del, anomenat tancament de caixes, els principals industrials i els dirigents de les corporacions econòmiques fundaran un nou grup polític la Unió Regionalista (1899). De forma simultània es va escindir una part de la Unió catalanista, creant el Centre Nacional Català (1900), format pels més favorables a la participació política ( Francesc Cambó, Prat de la Riba).

En les eleccions de 1901 presenten una candidatura única a Barcelona, la candidatura dels “quatre presidents”, que obté un gran triomf electoral: és la primera vegada que guanya un partit no dinàstic a Barcelona. L'Èxit electoral farà que aquest dos partits s'uneixen i formin la lliga regionalista (1901) A partir d'aquest moment l'hegemonia electoral a Catalunya serà disputada entre els republicans i els catalanistes.