¡Descarga PRIMER BLOQUE DE MARÇAL EXPLICADO y más Apuntes en PDF de Valenciano solo en Docsity!
EXPLICACIONS POEMES DE Mª MERCÉ MARÇAL:
BRIDA:
Ens trobem davant d’un fragment de “Brida” que pertany a la secció de“Foc de pales” l’obra Bruixa de Dol (1977-1979) de Mª Mercé Marçal(1952-1998)
MÉTRICA:
El poema està presenta 3 estrofes amb versos d’entre 4 i 6 síl·labes d’art menor, cadasquna d’elles seguida per una tornada de 2 versos de 6 síl·labes. A més, es caracteritza per la presència d’un ritme àgil i musical, pero tot i que pot semblar una cançó popular, també presenta versos decasíl·labs mijantçant la convinació d’un vers de 4 i altre de 6 síl·labes, donant lloc a un encavalcament i una estructura més formal.
TEMÀTICA:
Entre els eixos temàtics del poemari, al poema podem distinguir les següents temàtiques: la recera de la llibertat individual, l’autora té reiterades mencions del desig d’anar a la Fira dels Folls, símbol de la llibertat d’actuar lliurement. El desig i la revindicació del propi cos, l’autora mostra el seu desig cap al gènere femení amb mencions com “jo vaig per l’altra riba”. I l’identitat múltiple, crítica y les convencions socials absurdes com l’opressió que sent al seu matrimoni, simbolizada amb les cadenes. Leitmotiv: la recerca de la llibertat individual i l’emancipació de les convencions socials impossades
SIMBOLOGÍA:
Brida:és el títol del poema i simbolitza la represión i la sumissió. (És l’element que s’utilitza per a controlar al cavall) El cavall: té la mateixa connotació simbólica que la barca. És símbol de la llibertat i l’emancipación individual, el dret de triar el propi destí. Quan l’autora parla de cavall sense brida simbolitza la llibertat absoluta. La Fira dels folls: és la forma subtil de dir la Fira dels Bojos, és símbol de la llibertat absoluta i la capacitat d’actuar lliurement. El Camí dels bandolers: simbolitza que tracta de fugir del seu matrimoni com el feien els bandolers a la Revolució Francesa Per l'altra riba: és una referència a la seua orientació sexual cap al sexe femení ESTIL: L’estil de Brida, es caracteritza per presentar una aparent senzillesa, però amagar una profunda quantitat d’elements simbòlics (com el cavall o la brida) mijantçant l’autora reivindica la recerca de la llibertat i el desig femení. Presenta un registre culte i un tó vitalista i tot i que puga semblar una cançò popular, l’autora inclou un estil més formal amb l’insercció de versos decasíl·labs mijantçant encavalcaments.
Un altre aspecte destacat és l’ús del jo poètic en diverses ocasionas amb el qual l’autora busca inclouren’s en el poema.
III:
Ens trobem davant del poema “III” que s’inclou dins de l’obra Bruixa de Dol (1977-
1979) à la secció de Tombant de Maria Mercé Marçal(1952- 1998 ) una de les
poetesses amb més influència del SXX.
MÉTRICA:
El poema està format per 5 versos d’art menor d’entre 8 (4 versos) i 4 (1 verso) síl·labes. El poema presenta versos blancos que no rimen entre elles però presenta un ritme que s’asembla al pujar i baixar de les ones. A més presenta un encavalcament en els versos de 4 i 8 sílabas (però com a sols és un no té tanta importància com en altres poemes com Brida)
TEMÀTICA:
La temàtica principal del poema és la recerca de la llibertat individual tal i com es deixa ver amb la menció per intertextualitat a Irina Dunn “una dona sense home és com un peix sense bicicleta”, justificante l’autosuficiència de les dones. Una llibertat que aconsiguix parcialment ja que malgrat que es llliura de les conveniences socials imposades al matrimoni, no aconseguix trobar l’amor que desija (simbolizat amb la copa, que és un referent de la seua horintació sexual al sexo femení), i que evoquen la soletat amb una doble connotació. LEITMOTIV: recerca de la llibertat individul, lliberació dels ideals socials
SIMBOLOGÍA:
Peix: amb el simbol del peix, l’autora busca simbolizar el jo poètic, es a dir, verse reflexada en el poema. Aigua: és el medí on viu el peix i simbolizta la capacitat de fluir. Bicicleta: és un simbol que representa l’absurdessa de les convenciones socials imposades. AMB AQUESTOS SIMBOLS, MIJATNÇANT EL JO POÉTIC DEMANA LA INDEPENDENCIA DE LA DONA. Cor: simbolitza que busca que l’estimen, l’amor. Les ones: juntament amb la mar són simbols recurrents en l’autora que simbolitzen la inestabilitat. JUNTAMENT AMB EL COR SIMBOLITZEN EL DESIG DE BUSCAR L’AMOR EN UNA VIDA INESTABLE. La copa: és simbol de la feminitat (per la seua forma cóncava) I quan s’alça a l’aire busca que es cumpla algún desig (com la Lluna s’aufega en el vi no se li concedeix)
SÍMBOLS:
Com a simbología del poema trobem: Lluna: és simbol femní per excel·lència, que representa el canvi i la rennovació. Bruixa: que representa a la dona arrelada a la terra, una bruixa que es savia i busca ajuntar-se amb altres dones i guanyar força col·lectiva. (és el símbol de l’autora amb el qual s’inclou al poema) Gat negre: fa referència a l’estimada de l’autora, representa el misteri i la necesitat de mantindre el encontré sexual en secret. Sal: que és símbol de feminitat i de puressa. Les maduixes, vi, gingebre: són simbols afrodisiascs (inciten al desig sexual) Animals (Sargantana, serp,): representen el misteri i la sensualidad que recorre el cos. Ange rebeld: simbolisme bíblic que representa a l’estimada de l’autora i del dimoni. Sense fronteres: simbolitza la llibertat sense limitacions. Pluja: la tierra necesita la lluvia para florecer, y ella necesita a su amada
ESTIL:
L’estil del poema es caracteritza per presentar un registre culte amb un llenguatge comú i senzill que convina una gran quantitat de símbols (com la magrana, maduixa (amb connotacions sexuals) o el simbolisme bíblic que representa el tentació (la serp)). És destacat l’ús de moltes fórmulas sensoriales que fan que el lector puga sentir-se identificat (com les sensacions en l’acte sexual (sargantana que em fuges pelos cavells) i la referència als elements de la natura com la Lluna, la plutja.
CANÇÓ DE FER CAMÍ
Ens trobem davant d’un fragment del poema “Cançons de Fer Camí” que s’inclou a
la secció els núvols duien confeti a les butxaques Bruixa de Dol (1977-1979) de Mª
Mercé Marçal (1952-1998) una de les poetesses més destacades del S XX. MÈTRICA: El poema està format per 6 estrofes de 4 versos octosíl·labs d’art menor, a sols hi han 4 versos que no respecten les pautes síl·làbiques, que són cobles amb rima assonant (femenina als versos impars (termina en paraules planes o esdruixoles) i masculina als versos pars (termina en paraules agudes)). La seua estructura, amb versos curts fa que el poema semble una cançó popular. TEMÀTIQUES:
El leitmotiv del poema, és un cant a la soloritat femenina,als interesos que es comparteixen entre les dones (en aquest poema la capacitat de lliurar-se de les convencions socials impossades). L’autora convida a les dones a que pujen a la “seua barca” per a guanyar força entre totes i aconseguir el que totes les dones desigen, la llibertat absoluta. SIMBOLISME: Entre els elements simbòlics del poema trobem: Barca: és un símbol destacat als poemes de MªMercé, que fa referència al dret a l’emancipació personal, i a la capacitat de dirigir el pròpi destí. Violetes: el color pròpi dels día 8 de març (día de la dona treballadora) Veles altes: símbol del empoderament femení Cel obert: sense cap limitació, són lliures Rems: búsqueda de compromís. Demana que totes les dones es comprometan amb la causa de cercar la llibertat personal, alhora que també fa referència a no posar limitacions, qualsevol persona pot pujar. Març: és el mes de les dones i comença la primavera, etapa de renaiximent Ona salada: simbolitzant a la mar i a les dificultats a les que poden enfrentar-se Ventolada: símbol de les complicaciones a les quals hauràn d’enfrentar-se. Lluna: símbol femení per excel·lència que representa la rennovació i el canvi. Bruixes: l’autora s’identifica amb una bruixa, aleshores quan es menciona el terme bruixes, s’adreça cap a totes les dones. Mar: símbol recurrent en el poemari, simbolitza la inestabilitat. Núvols: podrían ser simbol de les possibles dificultats. ESTIL: L’estil del poema Cançons de Fer Camí, es caracteritza per presentar un llenguatge senzill i clar tot i que la compresión del poema puga resultar complexa per la gran quantitat d’elements simbòlics que presenta (la barca, la mar, el mes de març). És destacat les reiterades mencions que té l’autora a elements de la natura com la mar o les violetes que amaguen un profund significat simbòlic, la soloritat femenina.
El estil pròpi del poema de Vuit de Març, es caracteritza per presentar un llenguatge senzill i clar que l’autora intercala amb una gran quantitat d’elements simbòlics, principalmente utensilis per a Fer les tarees domèstiques (sabó, cassoles) que simbolitzen l’opressió de la qual les dones busquen escapar. Un altra carácterística del ser estil, és l’ús del jo poètic desdoblat on l’autora parla en 1a persona del plural (deixarem) per a representar al col·lectiu de les dones treballadores.
