Primer exercici escrit
•Més enllà de la Grècia clàssica, com podem explicar els orígens multiculturals
de la “ciència”?
Segons Lindberg, en el capítol 1, “La ciencia y sus orígenes” destaca personatges
importants de la cultura clàssica grega que, des del meu punt de vista, han sigut
fonamentals per arribar a la ciència que avui dia ens ocupa. Però, en realitat, què és
ciència? Aquesta qüestió també es plantejada en el primer capítol i bastant interesant la
forma en la qual la planteja. Afirma que la ciència, a diferencia del que creu molta gent,
no es quadriculada, es a dir, dos més dos es quatre però a l’hora de definir-la, ens
trobem amb infinitat de percepcions contestant a la pregunta. Totes completament
vàlides, tenint en compte la cultura, les tradicions i l’època en la qual es va formular,
totes es poden arribar a entendre i, fins i tot, acceptar. Penso que simplement es una
qüestió de mantenir la ment oberta i no mantenir-se en el que un creu o li han ensenyat.
Més enllà dels coneixements de la Grècia clàssica com son els de Pitàgores, Plató,
Aristòtil... Grans pensadors que gairebé tothom coneix o almenys ha sentit el seu nom,
existeixen les cultures de la Babilonia i Mesopotàmia que, al igual que la Grècia
clàssica (i moltes altres civilitzacions) van intentar descobrir i resoldre qüestions no tan
llunyanes a la nostre pròpia realitat i/o vida quotidiana com: “de quina forma funciona
l’univers?”, “com el podem catalogar?”, “com es el lloc en el qual vivim?” i, sobretot,
“Com hem estat formats?”. Com moltes altres qüestions que esdevenien una incògnita i
algunes encara ara ho son.
Patricia Fara diu: ”Babylonians had no separate categories of science and religion, of
rationality and spirituality, of astronomy and astrology”, és a dir, que no tenien
coneixements separats, no ho etiquetaven en diferents categories. Simplement tot era un
“saber”. Penso que en gran part estaria genial no posar etiquetes al saber així evitaríem
un tema tant polèmic avui en dia com “què son millors/més difícils si les ciències o les
lletres?”. Potser perquè soc una noia de lletres i la meva postura es bastant diferent en
aquest tema, però la meva opinió es que, tant una com l’altre, son sabers
independentment del tema el qual estiguin tractant. Per tant, no aconsegueixo entendre
com, si ja des de les cultures més antigues era tot un conjunt que es complementaven
entre si, sense diferenciar-se, com, al llarg dels segles es va creant aquesta línia divisòria
entre ciències i coneixements.
Carla Orero Madrid
Història de la ciència
Agustí Nieto Galan
