

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Història de la ciència i de la tècnica, segles XV-XIX, Profesor: Agusti Nieto, Carrera: Humanitats, Universidad: UAB
Tipo: Ejercicios
1 / 2
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Segons Lindberg, en el capítol 1, “La ciencia y sus orígenes” destaca personatges importants de la cultura clàssica grega que, des del meu punt de vista, han sigut fonamentals per arribar a la ciència que avui dia ens ocupa. Però, en realitat, què és ciència? Aquesta qüestió també es plantejada en el primer capítol i bastant interesant la forma en la qual la planteja. Afirma que la ciència, a diferencia del que creu molta gent, no es quadriculada, es a dir, dos més dos es quatre però a l’hora de definir-la, ens trobem amb infinitat de percepcions contestant a la pregunta. Totes completament vàlides, tenint en compte la cultura, les tradicions i l’època en la qual es va formular, totes es poden arribar a entendre i, fins i tot, acceptar. Penso que simplement es una qüestió de mantenir la ment oberta i no mantenir-se en el que un creu o li han ensenyat.
Més enllà dels coneixements de la Grècia clàssica com son els de Pitàgores, Plató, Aristòtil... Grans pensadors que gairebé tothom coneix o almenys ha sentit el seu nom, existeixen les cultures de la Babilonia i Mesopotàmia que, al igual que la Grècia clàssica (i moltes altres civilitzacions) van intentar descobrir i resoldre qüestions no tan llunyanes a la nostre pròpia realitat i/o vida quotidiana com: “de quina forma funciona l’univers?”, “com el podem catalogar?”, “com es el lloc en el qual vivim?” i, sobretot, “Com hem estat formats?”. Com moltes altres qüestions que esdevenien una incògnita i algunes encara ara ho son.
Patricia Fara diu: ”Babylonians had no separate categories of science and religion, of rationality and spirituality, of astronomy and astrology”, és a dir, que no tenien coneixements separats, no ho etiquetaven en diferents categories. Simplement tot era un “saber”. Penso que en gran part estaria genial no posar etiquetes al saber així evitaríem un tema tant polèmic avui en dia com “què son millors/més difícils si les ciències o les lletres?”. Potser perquè soc una noia de lletres i la meva postura es bastant diferent en aquest tema, però la meva opinió es que, tant una com l’altre, son sabers independentment del tema el qual estiguin tractant. Per tant, no aconsegueixo entendre com, si ja des de les cultures més antigues era tot un conjunt que es complementaven entre si, sense diferenciar-se, com, al llarg dels segles es va creant aquesta línia divisòria entre ciències i coneixements.
Carla Orero Madrid Història de la ciència Agustí Nieto Galan
Un exemple molt clarificador es la filosofia, com els grans teoremes i pensaments van sorgir d’il·lustres filòsofs i avui quan dius que estudies filosofia la seva resposta esdevé la següent: “ah, esta bé, i per a que et servirà?”. Per a que et servirà... Potser aquí ja ens desviem una mica del tema però bé, crec que es un tema a reflexionar sobre com al llarg de la història, finalment, unes ciències o coneixements han esdevingut més importants que d’altres que en un principi també ho eren molt i ens han ajudat a esclarir la nostra visió cap al món, que es no es poc.
Retornant a la frase de Fara, cal recalcar com la ciència i la religió estaven dins del mateix paquet i ara son gairebé contraposicions així com l’astronomia i l’astrologia, o la racionalitat i l’espiritualitat, també podríem incloure el tema de la ciència i la filosofia.
Crec que vivim en un món ple de contraris i contraposicions que constantment xoquen entre elles quan haurien de complementar-se unes amb les altres, sense que existís una ciència absoluta, sinó un col·lectiu de coneixements que configuren tot un saber general on en aquest saber, es pugin incloure d’altres que, a priori, semblin contraris. En un món en el qual tot esta en constant xoc, no cal que “el saber” també ho estigui, crec que viuríem de manera més harmonitzada amb l’entorn si la ciència esdevingués religió i la religió, ciència. Trobar el punt mitja de tots sabers i complementar-los, com es diu en llatí: “Aurea mediocritas”
Però, mentre no es trobi un punt mitja en el qual tots els saber pugin ser acceptats i entesos, encara que potser no compartits a efectes pràctics, cal tenir en compte que la ciència seguirà sent ciència i la religió, religió, de moment, sense possibilitat a acord entre una i l’altre, com tots els altres coneixements abans esmentats.
Carla Orero Madrid Història de la ciència Agustí Nieto Galan