¡Descarga TEXT ORAL I ESCRIT y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Introducció al text
El llenguatge no existeix com a fenomen independent sinó sempre al costat d'altres factors en el camp d'una activitat comunicativa complexa. Tampoc existeix com a fenomen en elements aïllats, sinó sempre en complexos integrats i plurals que acompleixen una funció comunicativa. A aquests conjunts els anomenem textos.
Podem dir que el text és una unitat comunicativa i una unitat lingüística formada per un conjunt coherent de frases (Rigau 1981). Halliday (1976) insisteix que no és una unitat gramatical, sinó una unitat de llenguatge en ús, la principal qualitat de la qual és el seu sentit. Una característica que cal destacar és la unitat, ja que la paraula text es pot referir a qualsevol passatge de llenguatge oral o escrit, de qualsevol extensió, mentre sigui un conjunt unificat. Un altre element important és la seva funció, eminentment comunicativa.
En el text es distingeixen tres nivells:
- el pragmàtic, que controla l'adequació a una situació comunicativa concreta.
- el semàntic, que és el que reflecteix la unitat temàtica del text, mitjançant la seva estructura i la seva progressió.
- el sintàctic, que regula les connexions i les referències a dins del text.
Per això, les propietats principals d'un text són l'adequació, la coherència i la cohesió.
La definició d’E. Bernárdez (1982) introdueix les característiques i les propietats del text, diu: “El text és una unitat lingüística comunicativa, producte de l’activitat verbal humana, que posseeix un caràcter social. Es caracteritza per l’adequació al context comunicatiu, la coherència informativa i la cohesió lineal. La seva estructura reflecteix els procediments emprats per emissor i receptor en el processos d’elaboració i d’interpretació. Es construeix per mitjà de dos conjunts de capacitats i coneixements: els propis del nivell textual i els del sistema de la llengua.”
Per entendre els textos, cal una competència textual, la qual permet la interpretació de les frases que formen un tot significatiu. Es tracta d'una part de la competència comunicativa que inclou, alhora, la competència lingüística, la pragmàtica i l'estrictament cohesiva.
Text oral i text escrit
Quan parlem de text, tant ens referirem als textos orals com als escrits. Ara bé, entre uns i altres, hi ha una sèrie de diferències contextuals i textuals, com
ha establert D.Cassany a Descriure escriure.
Entre les contextuals, la primera és la que es refereix al canal. Mentre l'oral és
rebut a través del canal auditiu, l'escrit ho és mitjançant el visual.
En segon lloc, mentre en l'oral el receptor percep el missatge successivament,
en l'escrit la percepció és simultània, ja que els seus ulls el reben tot alhora i,
mentre desxifren els primers signes, ja estan preveient els següents.
En tercer lloc, la comunicació oral és espontània, immediata en el temps i
l'espai, i efímera, mentre que l'escrita és elaborada, diferida en el temps i
l'espai, i duradora. És a dir a l'oral tenim la possibilitat de corregir i afegir coses,
si el receptor no comprèn el nostre missatge. D'altra banda, l'oral s'oblida fàcilment, mentre que l'escrit pot ser rellegit i es conserva durant molt de temps.
Una altra diferència important és l'ús dels codis no-verbals en l'oral, on de
vegades tot allò que acompanya les paraules (gestos, moviments, conductes, manera de vestir, etc.), és a dir, el context en general, és més important que els propis mots per entendre el missatge.
Finalment, cal valorar la interacció contínua que s'estableix entre emissor i
receptor a l'oral, mentre que a l'escrit no hi ha cap mena d'interacció durant la composició.
Pel que fa a les diferències textuals, podem establir-ne en el camp de l'adequació, la coherència i la cohesió.
En l'adequació, els textos orals tendeixen a marcar la procedència dialectal de l'emissor i van associats a temes generals, graus de formalitat baixos i propòsits subjectius, mentre que els textos escrits prefereixen l'ús de l'estàndard i, tot i que hi podem trobar tots els registres, és possible associar-los, més fàcilment que els orals, a temes específics, graus de formalitat alts i propòsits objectius.
Quant a la coherència, els textos orals presenten una selecció menys rigorosa de la informació, s'estructuren d'una manera més oberta i poc estereotipada, i són més redundants. En canvi, els textos escrits seleccionen d'una manera més precisa la informació i tendeixen a presentar estructures tancades i estereotipades.
En el camp de la cohesió, podem dir que els textos orals són menys gramaticals, usen força els codis no verbals i hi ha una freqüència alta de referències al context i a la situació comunicativa concreta, a diferència dels
El procés que se segueix, segons la psicologia cognitiva, es pot dividir en tres parts: la planificació, la redacció i la revisió.
En la primera, la planificació, es barregen les dues fases inicials del procés global de composició, ja que es planteja el problema retòric sobre què es diu, a qui i amb quina finalitat, i s'organitza el contingut global del text. Els processos cognitius que hi intervenen són els de reconèixer, seleccionar, comparar i organitzar. Efectivament, un cop establerta la intenció i els objectius comunicatius, es rescaten de la memòria totes aquelles informacions que puguin ser rellevants per al tema plantejat. Fins i tot alguna vegada caldrà recórrer a la recollida sistemàtica d'informació mitjançant llibres o altres fonts, com poden ser les entrevistes o converses amb gent entesa. Amb tot el que s'ha recollit, es compara i es fa una selecció segons els objectius plantejats, per després passar a l'organització de les idees, tot establint plans globals o locals.
La segona part del procés de composició és la redacció. Aquí és on intervé l'expressió lingüística i tots els potencials semàntics, sintàctics i discursius que l'individu posseeix. Parallelament o posteriorment, hi ha la tercera part del procés: la revisió, que consisteix a anar llegint el que ja s'ha escrit i anar-ho refent. El text es va modificant sobre la marxa; es retoquen aspectes d'ortografia i de puntuació, però també se substitueixen paraules i es modifiquen frases, a fi d'anar ajustant al màxim l'escriptura a la intenció comunicativa. En aquests dos darrers casos, els processos cognitius implicats
són els d'avaluar , editar i revisar (Marlew 1983, extret de Camps 1995).
De fet, els processos textuals i cognitius s'interrelacionen, ja que ambdós tenen en compte els aspectes pragmàtics previs i parallels al procés, la construcció semàntica, que permet expressar els coneixements, i la realització lingüística final. No es pot menystenir cap part, ja que unes depenen completament de les altres: dominar la connexió sintàctica i no dir res d'interessant és tan qüestionable com seleccionar perfectament un contingut adequat a la situació i no saber-lo expressar lingüísticament.
